A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, bona tarda, estimes oients de Ràdio Obrera.
Som els alumnes de 5a de l'Escola Francesc Platon i Sartí
i us volem interpretar una història que hem estat treballant
aquestes últimes setmanes tots junts a l'escola.
Aquest relat té uns protagonistes un tant peculiars,
unes frutes i unes verdures que viuen un seguit d'aventura
en un jardí molt llunyà.
Però tot i això, ja veureu com s'assemblen força a imbòlics
que nosaltres mateixos podem viure.
El conte que us presentem es titula
La colla de Brussel·les i la poció màgica.
Al llarg d'aquesta estona, veureu com la colla de Brussel·les
vol ser com el senyor Coll, però tots es riuen d'ella.
Es recorda el bolet i la seva poció màgica.
Aquell li dona el beuratge i la coll se'l veu.
Si voleu saber com continuar aquesta història, estigueu atents.
Però abans de començar m'agradaria presentar-vos els personatges.
La narradora serà la Llaiza.
Ostres, aquesta coll de Brussel·les, què tosuda pot arribar a ser?
La coll de Brussel·les, la Carla.
Vol ser gran, forta i valenta com sigui.
El pèsol serà el Nico.
A veure si aconsegueixo voler-li els ulls aquesta coll.
La pastanaga serà el Martí.
Quina feina ens portarà la Brussel·les?
La seva, la Clàudia.
Ja, ja, ja.
Es poden arribar a dir tantes animalades en tan poca estona.
El tomàquet, el ferrà.
Delirant, aquesta coll de Brussel·les.
Voleu que em posi a la defensiva?
El bolet serà la nera mariscal.
Quin negoci ha això de vendre poció màgica?
M'he guanyat un bon barret.
El rabet serà l'iris.
Pssst, que li torni el barret, perquè encara és més poca cosa.
El cogombra i la Susana.
Escolta, el cagú per aquí vol briga.
La patata, l'Òscar.
Marxo, marxo, que hi ha el cogombra per aquí.
I qui us està parlant?
Som la Judit i l'Ouda.
Ah, i per cert, en Javi serà qui us ajudarà a reflexionar i a extreure algunes conclusions un cop finalitzada aquesta narració.
Esperem que trobeu la història tan interessant com nosaltres.
La finestra de la salut.
La col de Brussel·les està amb els seus amics.
El senyor Col és meravellós.
Explica la col de Brussel·les.
Un dia seré gran, forta i valenta com ell.
La ceba i el tomàquet esclaten a riure.
Has sentit això, pastanaga?
Pregunta el pèsol.
La Brussel·les vol ser com el senyor Col.
Sí, sí, últimament la col de Brussel·les està una mica estranya.
No sé què li pot passar.
Sempre es queixa que no vol que la tractin com una nena petita.
Diu la pastanaga.
Però no passa res per ser petita.
És més, a mi m'agrada ser el més petitor del jardí.
No tenim tantes obligacions com els grans.
Tenim més estona per jugar i riure.
I sempre anem ben acompanyats.
Explica el pèsol.
Mira, tomàquet, què diu aquesta?
Diu que vol ser com el senyor Col.
Li diu la ceba.
Aquesta està ben tronada.
Però què hi dius, Nicris?
Tu no pots ser com el senyor Col.
Li diu el tomàquet a la Brussel·les.
Va, deixeu-me tranquil·la.
Respond Brussel·les enfadada.
Tranquil·la, amiga Brussel·les.
Diu el pèsol intentant rebaixar la discussió.
Sí, Brussel·les, no és si facis cas.
Només et volen provocar.
Afegiix la pastanaga.
Aleshores, la colla Brussel·les recorda la poció màgica.
El bolet va dir que prenent-la on se sentia com volia.
Potser, quan la prengui, em sentiré gran, forta i valenta com el senyor Col.
Jo puc ser com el senyor Col, si vull.
Ja ho veureu.
Babau!
exclama el tomàquet.
Babau!
criden els altres.
Som atruïtes.
No veurem res de nou.
Seguirem veient la mateixa miniatura de Col de Brussel·les de sempre.
Es burla la ceba.
Ha, ha, ha!
Riuen tots dos amb to de burleta.
Quin poc sent!
Llavors Brussel·les se'n va amb el cor inconguit a esperar el bolet al forat de la tanca.
Espera molta estona.
Just quan creu que el bolet ja n'apareixerà, el bolet es presenta.
Bolet!
exclama el Brussel·les.
Tu m'ajudaràs.
Com?
Pregunta el bolet.
Tothom diu que no puc ser gran, forta i valenta com el senyor Col.
Dóna'm una mica de la teva poció màgica i ja veuran.
El bolet somriu i fica la mà al seu serró.
M'has de pagar.
Dóna'm el teu barret.
Però tu no m'havies dit que calia pagar.
Diu la col de Brussel·les.
Cal pagar sempre.
Afirma el bolet tot somrient.
Dóna'm el teu barret.
Brussel·les dubta, desitja ser com el senyor Col, però també li agrada molt el seu barret nou.
Finalment, a disgust, Brussel·les li dona el seu barret.
El bolet se'l posa al cap.
Aquí la tens.
Diu el bolet donant la poció màgica a Brussel·les.
Està segur que funciona.
Pregunta Brussel·les.
Per què dubtes de la meva poció?
Amb aquesta poció et sentiràs millor que ningú.
Cada cop que l'aprenguis.
Si deixes de fer-ho, torna de ser petita, dèbil i sense valor.
El bolet somriu i desapareix amb el barret.
Brussel·les es queda molta estona demanant-se si s'ha de prendre la poció.
Què diria el senyor Col, si ho sabeu?
Pensa Brussel·les.
Però és massa tard.
Brussel·les ha donat el seu barret al bolet.
Brussel·les dubta un cop més i després pren la poció d'un sol cop.
Tanca els ulls per no veure-ho.
Una mica més tard es troba amb els seus amics.
Ei, mireu, és la petita Brussel·les qui ve?
Pregunto a la pastanaga.
T'equivoques, jove.
Respond Brussel·les.
Sóc el senyor Col.
Però si tu ets Brussel·les, la nostra amiga.
Diu la pastanaga.
Et conec des de fa força temps.
Fes-te arreglar les ulleres, jove.
Jo sóc el senyor Col.
Si tu ets el senyor Col, jo sóc el cubombre.
Diu el tomàquet posant-se en guàrdia com un boxejador.
Quien és de benedit aquesta Brussel·les?
I sense barret encara n'és més.
Afegeix el rabí i esclata a riure.
Ha!
Tots els altres riuen.
La col de Brussel·les se'n va.
Una mica més tard, Brussel·les es troba amb el cubombre i el rabí que m'atracla la patata.
Atureu-vos.
Ordena Brussel·les fent una veu profunda.
Us prohibeixo que li feu mal a la patata.
El cubombre i el rabí no poden creure el que senten.
Què dius?
Mitja col.
Qui t'ha pensat que ets?
Pregunta el rabí.
Si no sé que és ni un pam de terra, et penses que em fa una mica de por?
Si voleu barallar-vos, feu-ho amb algú de la vostra mida.
Respond la col de Brussel·les.
I ets tu, aquest de la nostra mida?
Però si és un microbi esquifit.
Diu el rabí.
El cubombre i el rabí es peten de riure.
Vine, vine, se t'atreveixes.
És tan petita que amb deu segons s'ha acabat amb tu.
Es burla la cubombre.
La patata sap que això no pot acabar bé.
I es fica en un forat tot cridant.
Salva't! Salva't, Brussel·les!
Sí, patata.
T'ho amagat bé que quan acabi amb la petita brussel·les anirà per tu.
Vigila, cubombre!
Que no veus que s'ha pres la pulsió que li va comprar el bolet?
Ara és la més gran del jardí.
Comenta Mironi el rabí.
Brussel·les rep aleshores una violenta puntada de peu.
que la fa saltar pels aires.
Cau estrepitosament.
Quan la col de Brussel·les obre els ulls, veu la patata inclinada sobre d'ella.
També les volten el pèsol i la ceba.
Com et sents?
Pregunta la patata.
Crec que estic bé.
Respond la col de Brussel·les.
Has estat molt valenta, diu la patata.
Sí, has mostrat molt valor contra aquells dos somines.
Diu emocionada la ceba i es disculpa amb Brussel·les.
Perdona, perquè abans he estat colera amb tu.
És que m'ha fet ràbia que et creguessis millor per prendre una pulsió.
Ha estat gràcies a la pulsió màgica i em sentia gran i forta com el senyor Col.
Comenta Brussel·les.
Has estat valenta.
Comenta el pèsol.
Però no has estat ni gran ni forta com el senyor Col.
No havies canviat gens.
Aleshores, el volent m'ha mentit.
La pulsió màgica no funciona i jo he perdut el meu barret.
No et cal ser gran i forta com el senyor Col.
Diu la patata.
Jo et trobo molt bé, tac i com ets.
Sou els meus amics, diu Brussel·les tot somrient.
La finestra de la salut.
Les conclusions que ens poden ensenyar aquest conte són les següents.
És millor ser un mateix que una altra persona.
No has de creure tot el que et diguin.
No sé què te ho demostrin i sigui bo per nosaltres o els a més.
Cadascú és especial, tots tenim coses bones.
No fa falta cap poció per demostrar el teu valor.
No ens hem de riure des dels altres parts molt diferents que siguem.
Esperem que us hagi agradat.
Fins aviat!