Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
El proper diumenge, 6 a les 6 de la tarda,
la sala municipal acollirà la primera obra
del 24è concurs de teatre amateur Vila d'Abrera
amb la representació de Mamà,
a càrrec de l'associació Teatròlics de Banyoles.
Per parlar-ne, ens acompanya avui a l'entrevista del dia
Miquel Torrent, un dels actors de l'espectacle.
Bona tarda. Hola, bona tarda.
Miquel, en primer lloc, quina obra presenteu i de què tracta?
Mira, això nostre és una comèdia que va escriure
en Jordi Sánchez i el Pep Anton Gómez, que es diu Mamà.
Mamà!
La va escriure fa un temps i la va escriure, bàsicament,
per al Paco Morán i en Pere.
Això, possiblement, potser no ho hem mirat històricament
i, possiblement, no va tenir l'èxit de les obres del Morán i el Pere,
que duraven dos o tres anys i tot això,
i, bueno, ho vàrem fer uns mesos i això es va acabar.
Llavors, em sembla que aquí a Catalunya,
crec que menys un grup de teatre matern que fa anys que ho va fer,
no s'havia fet mai,
i és una comèdia que parla una mica d'una cosa tan real,
és una comèdia-comèdia, comèdia-comèdia,
que parla d'una cosa tan real com és això de...
que quan tens una persona gran a casa,
normalment hi ha algú que l'ha de cuidar,
presumiblement les dones, avui per avui,
i, per tant, que n'estan fins al cap damunt,
i després hi ha un altre tipus de gent,
presumiblement els homes, que necessiten els calés de l'herència.
Bàsicament, parla d'això, d'una cosa tan real com això,
però fa molt de riure, ja t'ho dic.
Ara ja el podem dir-ho sense haver-nos d'amagar.
Doncs fa falta, fa falta riure. Sí.
I, escolta, Miquel, quin missatge voleu transmetre
amb aquesta representació?
Hi ha algun missatge, vaja, que voleu...?
No, no, de missatge no n'hi ha cap.
El missatge és que la gent s'ho passi bé i que arribi,
i idealment et puc dir que ara, que em sembla no,
diumenge arribem al número 71,
que això en teatre no professional és una verdadera bestiesa,
que, possiblement, també la pandèmia ens ha anat bé,
en el sentit que ha fet molt de bé a molta gent, vull dir,
que, bàsicament, això està pensat per riure,
i podrem dir que hi ha una reflexió de fons d'això de...
quan un arriba a gran i no sé què i tal,
i la gent del voltant, què? Qui el cuida? Què fem? No sé què.
Però no, bàsicament, és una qüestió...
No hi ha gaires missatges, és una qüestió de passar-s'ho bé
durant 70 minuts i riures d'una cosa que és més real que la vida mateixa.
Doncs això ja és un gran missatge,
riure, que és una gran medicina, que diuen...
Sí, sí, mira, vam estar a punt...
Ara, és broma, eh?, que algú no s'ho agafi jo.
Vam estar a punt de subvenció a la Generalitat
per les medicines que s'han destruït durant aquest temps de pandèmia.
I, Miquel, és la primera vegada que veniu a concursar a Brera?
Jo diria que sí, jo diria que sí.
En realitat, he d'explicar una cosa, ja te l'explico ara,
jo no soc de la companyia Teatròlics,
vull dir, ara sí que en soc,
però no soc de la companyia Teatròlics de Banyoles,
un poble amb una forta tradició teatral.
Els últims 7 o 8 anys abans de la pandèmia
fèiem una cosa molt bonica,
que és que ens ajuntàvem tots els actors i directors de Banyoles,
i cada any es feia una producció, una comèdia per la Festa Major,
una producció de l'Ajuntament,
i durant 7 o 8 dies de la Festa Major
hi posàvem 2.500 persones al teatre.
Llavors, com que d'aquests 7 o 8 anys
hem estat junts amb en Jordi Angelats,
que és el company realment de Teatròlics,
varen dir per què no fem una cosa plegats,
així de petit format, i voltem per tot Catalunya,
i realment de seguida en Jordi va dir
que era una producció de comèdia, no sé què.
Per això vam estrenar-ho
per la Festa Major de Banyoles del 2019, l'octubre,
i això hi portem, malgrat la pandèmia i tot,
50%, 70%, no sé què, portem 70...
Mira, treure'ls al voló, 71,
i estem molt contents de poder continuar voltant,
i encara ens en queden, suposo que gairebé segur
i a la final tirarem.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Sí, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí, són moltes, són moltes.
I què us ha animat a participar
al 24è concurs de Teatre Mater Vila de Breda?
Nosaltres ens hem apuntat a tots els concursos
i totes les mostres de Catalunya, a totes.
Menys dues o tres, que ens han dit que no,
i que aquest any hi tornarem per veure si ho poden revisar,
a tots els altres hi hem anat.
Quina cosa deu tenir la mama que la gent ens trigui,
o tot això, per què?
En realitat, també ara, a mida que te'n vas entrant,
possiblement hi ha mostres o concursos
que s'hi presenten 40 o 50 grups,
i normalment ens volen triar 4 o 6, o 8, com a molt.
I llavors, ja et dic, quasi tot arreu ens han volgut,
i fins i tot hem fet alguna incursió a Madrid,
i ara ens hem apuntat a totes les mostres
i ara ens hem apuntat a un parell de concursos,
un al País Valencià i un altre a les Illes,
a veure si hi ha sort.
Ara ho deies, alguna cosa deu tenir aquesta obra, mama?
I just anava a preguntar,
per què heu decidit portar aquesta obra,
aquest tipus d'obra, què us ha cridat l'atenció?
Nosaltres buscavem una comèdia.
Una comèdia, quan vam decidir amb en Jordi
que faríem alguna cosa d'aquestes per voltar,
amb on hi avall, amb una furgoneta i el tècnic,
buscavem una comèdia.
Però de seguida, abans de dir gaire re,
en Jordi ja va dir que la tenia,
perquè suposo que ja feia temps que la teníem a un calaix
i la tenia ullada, esperant, no ho sé, la persona,
o qui fos que la pogués fer.
I de seguida vam veure que ens anava, com l'han ella el dit,
aquests dos personatges entranyables
i una mica cabrons,
però que això servia per al que nosaltres volíem fer,
que era fer riure l'espectador sense haver de forçar gaire re.
Vull dir, que això fa riure pel text,
que Jordi Sánchez i el Pep Anton com es descriuen
d'una manera que ens agrada més a més, no només teatre,
sinó relats i coses d'aquestes, que són molt divertits.
I a nosaltres, la veritat és que aquests dos personatges
ens van molt bé per nosaltres dos.
I pel que fa?
Sense fer de morant ni de pèr, està clar, això.
Alguna vegada hem trobat alguna anècdota,
en algun lloc, em sembla que era Casteller d'Empúries,
que hi havia un senyor,
un senyor que habitualment fa teatre amateur o no professional,
i que no volia venir a veure aquesta obra,
perquè a ell, quan l'havia vist pel morant i el pèr,
no els hi havia agradat.
I pel que sigui, és igual, no ho sé.
I llavors, quan va venir, va venir com messis de tranquis,
i quan va acabar, va venir a trobar-nos els vestidors,
i ens va dir que sort que havia vingut a veure-ho,
perquè s'ho havia passat molt bé.
La veritat és que ens han donat molts i molts premis al llarg de tots.
Evidentment, si vas a molts concursos i mostres i no sé què,
toca molt sempre...
Sempre et toca alguna cosa, però sí, sí.
Mira, de la setmana passada vam anar a recullons,
però no hi vam poder anar perquè teníem un vol,
però hi vaig anar-hi jo entre setmana, a Santa Coloma de Queralt,
i ens van donar tots els premis que hi havia.
Tots, menys els de les actrius que molt podien,
i que no ens els podien donar.
Però, vaja, nosaltres no fem això pels premis.
Fem això per fer volos,
per poder fer actuacions a tot arreu
i que quanta gent millor la pugui veure.
Segurament que aquesta setmana que ve no,
però la següent arribarem als 9.000 espectadors,
que és molta gent, això. I tant, i tant.
Em quedo. Et volia preguntar també per la companyia.
Ja sé que ens has explicat que tu no formes part d'aquesta companyia,
però a veure si ens podies explicar una mica com va néixer
o, en tot cas, la història de Banyoles i el Teatre Mater.
La història de Banyoles i el Teatre Mater
te podria explicar moltes coses,
perquè juntament amb una altra persona gran,
que ara està fotuda, pobra,
vam estar uns quants anys
i vam arribar a publicar una història del Teatre de Banyoles
des del 1800 i escaig fins ara,
que la veritat és que era fantàstica,
perquè vam estar molt de temps
perquè vàrem poder trobar
el finançament de l'Ajuntament,
i per tant vol dir que era una edició molt corosa,
amb moltes fotografies, un DVD...
Bueno, vull dir que això sí que te'n podria parlar una estona.
De la companyia Teatròlics, te puc dir...
Què te puc dir?
A veure, te puc dir que va néixer
l'any, si no dic bestieses, l'any 2006.
I ha fet unes quantes comèdies,
va fer un, dos, tres,
va fer la pista, va fer ensafata,
desafinats...
Vull dir que durant aquest, va celebrar el 2016,
va celebrar els deu anys,
són una bona colla de gent,
o eren una bona colla de gent abans de la pandèmia,
ara possiblement no siguin tants,
i també han voltat tant com la mare,
però vull dir que han anat a uns quants concursos
i les han donat alguns premis.
I possiblement, gairebé segur,
quan acabem això de la mare,
i possiblement jo diria que així,
d'això, o alguna altra cosa, feria o no, ja ho veurem,
ells es tornaran a trobar
per fer alguna altra obra de teatre a la companyia.
I com és el procés d'assajos?
Com ha sigut, en aquest cas?
Mira, això...
Això vam estrenar,
el 2019, exacte.
Doncs el 2018, que era la festa major anterior,
jo vaig dirigir l'obra aquesta de la festa major de Banyoles,
que un director d'això, l'Ajuntament,
diu en un director tu,
tria la gent que vulguis de tots els grups,
i l'obra la proposes tu, etcètera,
i vaig dirigir un deu salvatge.
I són dos actrius i dos actors.
Un dels actors era en Jordi, i un actriu,
a vegades, quan un dirigeix,
i hi ha alguna cosa que no la veu clara, el que sigui,
jo sembla que demano l'opinió dels actors.
Després s'acaba triant el director, segurament,
i em fa força, però em demano l'opinió dels actors.
I un dels actrius, en Jordi,
ens vam adonar que tenia una mica això que en diuen
visió externa.
I llavors, quan de seguida acabaren de decidir que faríem això,
li van proposar a ella.
Dic, eh, és que jo no he dirigit mai, bueno,
alguna vegada pot ser la primera, no passa per res.
I llavors vam estar un any, que era tot l'any,
des del desembre del 2018 fins a l'octubre del 2019,
assajant tots tres.
I un altre que s'hi va incorporar més tard el tècnic
per una qüestió de sons que surten a l'obra,
timbres i portes i no sé què era.
Però el procés, doncs mira, com tot començar,
mica en mica, anàmode la nostra primera abans,
fer una etapa de taula,
veure com són aquests personatges,
què hem de fer per no exagerar-los més del compte.
Bàsicament, això és la gran repte que teníem, no?
Si visualitzes l'obra d'en Molani,
si visualitzes l'obra d'en Molani i en Pere,
evidentment nosaltres fem exactament tot el text
d'en Jordi Sánchez i de Pep Anton Gómez,
i això dura setanta minuts i ells els hi donaven dues hores
perquè fotien el que volien, saps què vull dir?
Llavors, diguéssim que hem intentat ser, bueno, no,
absolutament curiosos amb el text
i sobretot, sobretot, sobretot, no fer més teatre
ni més comèdia del compte.
Intentar, per tots els mitjans,
fer aquests personatges que ens han dit,
i no perquè la gent rigui o no sé què, exagerar coses.
Això és el repte d'aquest setanta molts,
de fer-lo tal com la vàrem estrenar fa dos anys.
Aquest és precisament el risc de la comèdia, no?
No apretar-la massa.
Sí, correcte, correcte, correcte.
Això, a vegades, passa que...
que la gent riulul i tot això,
hi ha una certa tendència, a vegades al teatre mater,
de carregar més els accents i tot això,
i llavors no anem bé.
Vull dir, aquest senyor que em deia que li havia agradat això,
jo crec que una de les coses que va dir va dir
que és que no fem el tonto, vull dir que no fem el tonto,
que semblen persones normals, encara que faci molt de riure,
els personatges semblen molt normals,
i llavors jo hi estic d'acord, absolutament d'acord.
I Miquel, abans ho comentaves una mica,
que arran de la pandèmia
havia caigut bastanta gent dins la companyia.
Com ho heu viscut tot plegat?
Ha estat complicat recuperar el ritme i fer front a dificultats,
com ara, per exemple, assajar amb mascareta,
que és també difícil, no?
Sí, bueno, nosaltres, com que som dos i tot això,
no hem tingut gaires problemes,
no hem tingut gaires problemes.
Els problemes és això dels tres mesos que vam estar
tancats, els problemes són que els aforaments,
que si 50%, que si 70%, la gent, ostres,
vols dir que hi hem d'anar, no sé què,
però tot i així, n'havíem tingut coses bones,
en el sentit que, com que és nosaltres,
és a dir, fa tant de temps que la fem,
vull dir que tenim la maleta,
la maleta vol dir el vestuari a la porta d'entrada de casa,
i la que algú truca, li diem que sí,
abans de dir res, li diem que sí, i anem.
No és que, vull dir, de gent que, per exemple,
té alguna urgència perquè algun actor va agafar el Covid
i demà ha passat, no sé què passa i que no tenen res,
i també hi hem anat, saps què vull dir?
Aquestes són les parts bones d'això, no ho sé,
hi han hagut coses bones i, evidentment,
és clar, la pandèmia fa calàvit aquest d'anar al teatre,
no sé què, ara la gent, que hi ha l'aforament del 100%,
la gent porta la seva mascareta, no sé què,
però, vaja, tothom riu a desdir,
no, el cap de setmana passat vam estar a llançar
i a Santa Coloma de Ferrés,
i, bueno, i funciona, funciona, funciona,
ja ho sabem, que funciona.
Ara ja ho podem dir sense perguanyir-nos,
ni sense això, que funciona molt bé, que funciona molt bé.
Vull dir, des d'aquí...
i gràcies per Ràdio Abrera
per fer una promoció o publicitat, el que vulgueu,
ja podeu dir ben alt que, diumenge a la tarda,
que vinguin al teatre,
que riuran 70 minuts a desdir, que s'ho passaran molt bé,
i, en realitat, que veuran alguna escena pràcticament quotidiana.
Vull dir, si el meu personatge,
que és el que cuida la mama, fos una dona,
després ja seria el màxim,
ja seria una foto de la vida real.
El que passa és que aquests dos ho van escriure
per aquell altre parell i no podia haver-hi una dona.
Però, bueno, és igual, és així, és així.
El fill que n'està fins al capdamunt de cuidar la mare,
perquè fa no sé quant de temps que la cuida
i no pot sortir de casa, no té nòvia, no sé què, tal.
Bueno, en fi, fa molt riure.
Per això et dic que, si podeu fer una crida vosaltres,
que la gent vingui al teatre, que s'ho passarà molt bé,
no el quedaran decebut, segur.
I tant, i tant, que la farem.
I també et volia comentar que és induitable
el valor del teatre mater aporta a qualsevol municipi,
inculcant cultura, valors, tradicions,
germano, divertimento i un llarg, etcètera.
Però també són importants aquest tipus de certaments
per fer intercanvis culturals
i compartir passions més enllà del propi municipi, oi?
Sí, sí, l'única cosa que...
Saps què passa?
Per exemple, nosaltres, amb aquest ritme que portem,
no ens permet pràcticament anar a veure gaires coses.
Saps què vull dir?
Vull dir, ara aquí a Brera hi ha, em sembla que som sis grups,
diria jo, sis grups,
i, clar, vol dir que cada setmana,
i depèn del poble o la ciutat, cada quinze dies o aixís,
clar, hi ha bolos els dissabtes o el diumenge.
És a dir, i els dissabtes i els diumenges
són els dies que nosaltres tenim bolos igual que ells
amb altres ciutats i altres pobles, i ens costa d'això.
Quin és el moment bo si podem anar?
Bé, doncs el dia que, si se reparteixen els premis,
es fa una festa o no sé què, no sé quantos,
que sí que hi ha més intercanvi.
Vull dir, parles amb gent de Catalunya que vol estar igual que tu,
o una mica menys, o el que sigui,
perquè, esclar, nosaltres això, ja ho tenim clar,
perquè això portem 70 bolos perquè només som 3,
perquè nosaltres 3 podem anar amb una furgoneta,
perquè ja vam preparar l'escenografia
perquè pogués anar amb una furgoneta,
perquè no sé què, perquè tot és més fàcil,
i perquè econòmicament 3 no és el mateix que anar 10.
I logísticament, evidentment, està clar que...
hi ha llocs que et quedes a dormir,
o esmorzar, dinar, sopar, no sé què, no sé què...
Llavors, no has de posar diners de la butxaca,
sinó amb els catxets que paguen,
això del teatre mater no vas al lloc,
has d'allogar la furgoneta, l'esgai, no sé què, no sé quantos...
Però sí que és veritat que les estones aquestes
d'alguna festa d'entrega de premis o no sé què,
sí que tens més contacte amb més gent de Catalunya
que vol estar igual que tu, sí, en aquest sentit, sí.
I Miquel, abans te m'has avançat una mica, però per acabar...
Però ja està bé, ja està bé, perquè quedi clar el missatge.
Per acabar, volia que...
Si volies convidar tots els nostres i les nostres veïns
a venir a veure l'espectacle. I tant, i tant, i tant.
A tota la gent de Brera, que diuen menys a la tarda,
a les 6 de la tarda, eh, que ho dic bé? Correcte.
A les 6 de la tarda, el teatre no es diu sala...
Sala municipal de Brera. Sala municipal de Brera, correcte.
Sí. Pinguin, que riuran sense parar
durant 70 minuts,
que si no riuen els hi tornaran els diners.
Que seria molt raro si no riessin.
Que per tot arreu on hem anat, la gent riu molt,
que és una molt bona comèdia,
i que aneu al teatre perquè ens convé
i perquè, bé, entre la pandèmia, la guerra, on no sé què,
i on no sé quantos,
està bé que encara ens podem trobar uns a dalt de l'escenari
i uns a baix de l'escenari,
quan algú fa alguna cosa per ells.
Doncs el missatge està claríssim.
I, per si de cas, el tornarem a repetir,
recordem que la primera obra
del 24è concurs de teatre mater Vila de Brera
serà el proper diumenge 6,
a les 6 de la tarda, a la sala municipal de Brera,
i podeu adquirir les vostres entrades
a codetickets i a brera.cat.
Nosaltres avui agraïm la presència de Miquel Torrent
i us exigeim molta merda a tota la companyia.
Moltes gràcies, moltes gràcies,
a veure si diumenge...
una mica amb l'entrevista i amb la crida que feu,
i tot això, a veure si diumenge hi ha gent,
perquè, bueno, nosaltres fem les funcions,
si n'hi ha 50 com si n'hi ha 300,
però ens agrada que hi hagi gent, evidentment, com a tot arreu.
I, a més a més, també és veritat que quan fas una comèdia,
si hi ha més gent,
és més fàcil que la gent s'engresqui a riure.
Quan hi ha poca gent, a vegades algú li fa coses a riure.
Però no, vaja, segur que anirà bé.
Segur que sí, esperem que així sigui,
i bueno, estem convençuts que omplireu la platea.
I recordem també que aquesta entrevista
ja la podeu sentir i descarregar a la nostra programació a la carta,
a radyobrera.cat i a la nostra aplicació per a mòbils i tauletes.