L'Ajuntament d'Abrera ha organitzat aquest dissabte 19 de novembre el primer acte de reparació jurídica de les víctimes del franquisme a Abrera.
El projecte ha elaborat des de l'arxiu històric municipal. Ha consistit en digitalitzar els expedients i cada família ha recollit una carpeta i una memòria USB
on hi havia la reproducció de l'expedient de l'alliberat, la fitxa descriptiva de la documentació, amb un directori dels arxius que conserven els expedients de procediments judicials militars i els expedients personals de la presó de procedència.
Avui a l'entrevista del dia, recuperem les valoracions d'aquest acte que es van recollir el passat dissabte 19 d'octubre. Sentim en primer lloc la consellera de Justícia, Gemma Uesart.
La lluita per la reivindicació i la difusió de la memòria democràtica és una de les grans prioritats del govern de la Generalitat. De fet, així ho recull el departament que encapçala justícia, drets i memòria.
Les polítiques públiques de memòria han de ser un instrument per reforçar les conviccions democràtiques i per lluitar contra el feixisme.
A través de la Direcció General de Memòria Democràtica treballem per tal de garantir el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes de repressió.
En aquest sentit, actes com els d'avui donen sentit a la feina que fem a dia a dia. Avui, 20 veïns del municipi d'Abrera reben la justícia i el reconeixement que mereixen mitjançant el document de reparació jurídica.
En nom de la conselleria que represento, vull traslladar tres missatges a les famílies. Els seus familiars no eren culpables de res, els judicis franquistes van ser una farsa i, per últim, el govern d'aquest país reconeix i honra la memòria de les víctimes del franquisme com a deure democràtic.
L'anul·litat dels judicis franquistes són un document oficial de reparació jurídica de les víctimes del règim.
Aquest document deixa constància de l'anul·litat d'aquestes sentències i resolucions emanades d'uns tribunals il·legals. Aquests judicis van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre a la població el pensament únic.
A dia d'avui ja hem rebut i tramitat 100.000 sol·licituds, però encara en queden milers de persones que ho poden demanar a través de la Direcció General.
Des de 2017, el Departament ha expedit més de 6.600 documents d'anul·litat dels judicis franquistes i aquests documents estableixen l'honor, la dignitat i la memòria dels injustament encausats.
Aprofito doncs per fer una crida a aquells ciutadans que tinguin familiars encausats per aquests motius a que sol·liciti la reparació jurídica.
És un procés completament ingratuït i que es pot fer a través del web del Departament o bé trucant al 012.
Per part de l'Ajuntament d'Abrira, valoraven positivament poder celebrar aquest acte de reparació jurídica la Regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Arantxa Galofré i l'alcalde Jesús Narro.
Avui és un dia molt important per la nostra vila. Hem celebrat un acte de reparació moral per a tots aquests veïns i veïnes que van patir la repressió franquista.
Ha estat un acte de justícia, molt emotiu, un acte d'homenatge als seus familiars després d'anys de patiment.
Agraïm a totes les famílies per haver vingut i donar les gràcies a la Teresa Morral per facilitar-nos la documentació i per la seva incansable ajuda a l'hora d'explicar-nos i donar-nos informació del passat d'Abrira.
També m'agradaria destacar la gran feina realitzada des del nostre exili municipal, així com del nostre Tècnic de Patrimoni.
Aquesta regidoria continuarà treballant i fent recerca per potenciar la memòria democràtica i recuperar la memòria de tots els abrierencs i abrierenques presaliats.
Un acte molt important, un acte que fa molt de temps que s'havia de reconèixer, aquestes famílies que van ser víctimes d'aquests mal llamats judicis o d'aquestes farces,
que van fer que molts veïns i veïnes d'Abrera haguessin estat jutjats, empresonats, condemnats i amb vigilància.
Nosaltres avui hem fet aquest acte de reparació, un acte en què hem treballat molt des de l'Arxiu Històric del Municipi, des del Departament de Patrimoni,
en el qual, en conjuntament amb les famílies, s'ha fet un treball de recerca intens per tal d'avui poder reconèixer i donar aquest document reparatiu amb la Generalitat,
amb la visita de la nostra consellera, la Gemma Obasart, per la qual li otorguem a les famílies el reconeixement d'anul·litat d'aquest procés en el qual se'ls va a sotmetre.
Aquest acte de reparació que hem fet amb molta delicadesa i amb molta precisió per tal de fer un reconeixement amb un element tant sensible
en el qual l'Abrera no es pot mantenir en el marge, sinó tot el contrari.
El que fa és posar-ho damunt de la taula i aquesta primera taula de reconeixement de reparació que s'ha dut a terme amb molt d'èxit,
perquè sobretot a les famílies s'han trobat reconegudes, s'han trobat reparades d'un fet que mai hagués succeït
i que evidentment no podem permetre que torni a produir-se.
I per això des de l'Abrera estem molt contents i molt hematents a reparar aquestes injustícies socials que van ocorrir fa anys al nostre municipi.
També les famílies s'han mostrat satisfetes.
Una reposició històrica de la qual feia falta fer-ho i molta voluntat ha sigut de posar per poder-ho realitzar.
Jo crec que és un encert i és tard però ha arribat.
Significa el tot del tot, més aviat s'hauria d'haver fet.
Penso que aquest dret, molt ben dit, sort, que ha arribat, que ara que sigui tard, però potser mai és tard, oi?
Diuen que va el més tard que mai. Hem vist l'emoció, en aquest cas, de la meva mare, que era la filla,
i penso que això, reviure això, doncs també és important.
Aquesta reparació, la paraula ja ho diu, poder tornar les coses una mica al seu lloc, si és que hi ha lloc no havia d'haver existit, no hauria d'haver passat.
Una alegria molt gran. Una cosa que s'ha fet justícia, no?
Home, una il·lusió molt gran, al final cap. Recordo unes paraules que heu dit aquí, jo amb un avi vaig viure uns quants anys amb ell encara,
i recordo que era un home que estava molt informat i era vellós i, en canvi, mai ens va explicar res, res de res, fins que va morir de la guerra.
I, al final, diu, mira, aquella pregunta que et feies, una miqueta està contestada amb tot el que heu dit avui.
La trobada de dissabte va arrencar amb una visita a l'Ajuntament d'Abrera on la consellera va signar el llibre d'honor.
Seguidament, a la sala municipal es va donar inici a l'acte amb la interpretació del pianista Luis Frontado i una petita xerrada col·loqui sobre la repressió franquista
i les fitxes de llibertat vigilada del règim franquista, amb la participació de l'aixivera municipal Alba Canovas,
el tècnic de patrimoni cultural i memòria històrica Gerard Vida Gaïn,
la membra de l'Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baixo Bregat Diodosia Pabón
i l'estudiadora i coordinadora de recerca, axil i deportació al Baixo Bregat dels centres de suïc comarcals Maribel Ullé
i la jutgessa de Pau d'Abrera, Teresa Morral, a qui sentim a continuació seguida de Maribel Ullé.
Va ser una sorpresa rebre aquesta carpeta perquè és que no m'ho creia.
Quan la vaig obrir vaig veure tota aquesta documentació.
De veritat, ho he dit aquí i és veritat que tremolava, no podia llegir perquè tremolava.
I ja veus tu del jutjat a l'Ajuntament ensenyar-li a l'alcalde que diu que és un secret que no es pot dir ningú.
Doncs vinga, s'ha acabat el secret perquè aquestes famílies tenen tot el dret a tenir la documentació dels seus familiars.
L'altre dia, no sé quin deia, diu, la casa ha organitzat, Teresa, però amb molt de gust perquè això es havia de destapar i la gent ho havia de saber.
És molt important tancar la carpeta de la repressió.
Òbviament els represaliats ja no els tenim, però no vol dir que això no tinguis sentit.
És un acte que tant de bo hagués pogut fer fa vint anys, que ja teníem democràcia,
però igualment continua sent de gran interès i no deixa de ser un acte de reparació
perquè hem vist recollint encara alguna filla o algun fill, besnets, nets,
i per tant si han fet acte de presència avui se suposa que d'alguna manera se senten allaujats i fins i tot potser algú s'ha emocionat i tot.
És una derogació, una anul·lació que té molt de sentit perquè és un tema que va traumatitzar molt les famílies durant la postguerra,
pobresa, marginació, assenyalament, no només els que estaven a la presó sinó també la família
i dificultats per tirar endavant i sota una gran tristesa del període.
Per tant tot això està impregnat una mica en les memòries familiars i els nets poc o molt també n'han sentit a parlar
i com a mínim doncs tenen aquest document que si més no és un incentiu també per buscar la història familiar o que alguna vant passar que els l'expliqui.
Té tot el sentit del món i felicitacions a l'Ajuntament de Brera i a tota la tasca aquesta de recuperació de la memòria històrica
i sobretot de la derogació dels judicis, un judicis injustos com s'han dit.
I sentim també el responsable de memòria democràtica de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez, qui també va assistir a l'acte.
Una necessitat imperiosa perquè fa molts i molts anys que anem tant amb aquest tema.
Hi ha una necessitat que és recuperar els noms i les cares de totes les persones que van patir repressió durant el franquisme.
A l'acte de repressió el fet de donar un diploma és un pas petit però molt important perquè fa que les famílies puguin sentir-se reconegudes per les administracions
i saber perquè durant molts anys hi ha hagut un mantell de silència i de culpa falsa entre les famílies
ara ja saben que els seus familiars, que els seus avis, que el seu tiet no van fer res de dolent,
no van incomplir cap llei, al contrari, els que van incomplir les lleis van ser els que els van condemnar.
Finalment es va procedir el lliurament dels certificats de reparació jurídica de les causes contra les víctimes del franquisme a Brera
i les carpetes amb els facsímils de les fitxes de llibertat vigilada dels represaliats als seus familiars.
Fins al moment s'han localitzat 18 famílies però la tasca de l'arxiu històric municipal encara no s'ha acabat
ja que es continuarà buscant a la resta de famílies abrerenques.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai.
Dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera a la nostra programació a la carta, a radeoabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera
que us podeu descarregar de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.
Gràcies per haver-nos acompanyat.