La 24a edició del concurs de teatre mater Vila d'Abrera que organitza l'Ajuntament Arriba a la seva fi amb la cloenda i entrega de premis que tindrà lloc aquest proper diumenge 29 de maig a partir de les 6 de la tarda a la sala municipal amb l'estrena del Miracle de Na Súlivan a carrer del grup teatral Illets d'Abrera.
Precisament per parlar-ne avui ens acompanya a l'entrevista del dia la directora de la companyia Brerenca, la Montse Martinet, bon dia.
Bon dia.
Primer de tot Montse, imaginem que esteu amb ganes ja que per fi podeu estrenar el Miracle de Na Súlivan, una obra que de fet s'havia d'haver estrenat el 2020, oi?
Exacte, haver estat un procés molt llarg, amb molts canvis, ha estat molt dur, perquè nosaltres havíem d'estrenar a l'abril del 2019 i al febrer vam tenir que deixar-ho tot per la Covid.
Tornar a reprendre va ser com començar de ser una altra vegada, vam tenir que canviar inclús personatges perquè hi havia un nen i clar en aquests dos anys ha crescut el nen i hem tingut que fer diferents canvis.
I de totes maneres ha estat dur perquè jo crec que aquest període de la Covid ens ha fet més d'una manera o d'una altra a tothom i ens hem plantejat també la vida d'una altra manera.
Però la veritat és que tenim moltes ganes, molta il·lusió que no s'ha perdut mai i esperem que aquesta il·lusió i aquestes ganes que tenim d'estrenar-les es notin el diumenge.
Així com està sent aquesta tornada als escenaris, aquesta tornada als assajos, aquesta tornada al dia a dia de la companyia?
Doncs ha estat molt dur, per mi ha estat una de les obres més dures a l'hora de muntar, tant pel tipus d'obra que és, tant per les condicions en què ens hem trobat.
La incertesa aquesta de dir podrem continuar, no tornaran a tallar els assajos per la Covid, ha estat molt diferent a la resta de representacions que hem fet.
Inclus en l'ambient general es notava, teníem entre por, inseguretat, ganes, il·lusió, una barreja de sentiments importants i que hem fet tenir moltes ganes que arribés el dia.
Doncs ara sí, com deia, arriba aquest dia, aquest diumenge podrem gaudir amb la representació del Miracle d'Anna Sullivan.
Comentaves aquest muntatge, de què tracta l'obra?
A veure, el Miracle d'Anna Sullivan és una història real.
Són dues dones que per mi són i seran sempre un exemple de lluita, de ganes de tirar endavant, d'empentar.
Era una nena que va néixer amb condicions normal, però per una malaltia que no se sap ben bé quina va ser, va quedar cega i sorda.
I per tant, també muda, perquè era sorda, no és que fos muda, és que era muda perquè no sentia.
Estem parlant de finals de 1800, quan passa aquesta història.
Les condicions per aquest tipus de persones no són les mateixes que ara.
I clar, la nena la van criar a casa com si fos un animalet, no sabia més el que significava una paraula ella.
No tenia manera tampoc de comunicar-se.
Aleshores, l'Anna Sullivan, que va estudiar pedagogia en una escola, també va tenir una infància molt traumàtica,
perquè va viure i va créixer en un asil, en un orfalinat, amb el seu germà, que el seu germà va morir quan era molt petit,
també d'una tuberculosis especial que tenia a la cama.
I ella era una persona molt atormentada.
L'Anna Sullivan era molt jove, la seva primera feina, però era una dona amb un caràcter impressionant,
que és el que hem volgut transmetre en aquesta obra, la força, l'interès, les ganes que tenia de tirar endavant aquesta nena
perquè pogués viure una nena que s'ha convertit en un referent als Estats Units de la Helen.
Per mi, ja et dic una història que val la pena que la gent la conegui i que ens ensenya molt a lluitar per quan els obstacles els tenim davant
i en parelles no existien els obstacles ni el que fos Orden ni el que fos Segan.
I no ho explico més perquè el que interessa és que la gent vagi a veure l'obra i que es trobi el que es trobarà.
Les dones són un referent, totes dues.
Podem dir que és ja tradició que els sillets sigueu els encarregats de posar el punti final amb aquesta cloenda del concurs de teatre amateur Vila d'Abrira.
Per què considereu que són importants concursos com aquest per transmetre la cultura i el teatre amateur?
Nosaltres portem com a grup de teatre des del 1999, és a dir, 23 anys.
D'aquests 23 anys hem estat, si mal no recordo, a totes les cloendes del concurs de teatre, excepte em sembla que va ser una que no recordo malament.
Però perquè és important, el teatre amateur, sobretot aquí a Catalunya, té una força increïble.
El nombre de grups que n'hi ha a tots els pobles.
No hi ha una companyia, moltes companyies, aquí a l'Abrera només hi som nosaltres i ojalà poguessin haver-hi més.
És transmetre la cultura, és transmetre coneixements, és transmetre històries reals com aquesta, unes altres de fantasia.
El teatre ens fa viure en uns altres mons i és necessari, és necessari, és imprescindible com a cultura que és.
Com és imprescindible la música, com és imprescindible la poesia, la pintura, tot el que és cultura és el que ens dona un creixement personal a tots nivells.
Aleshores penso que és important, sobretot aquest reconeixement als grups amateurs amb la feina que fem, que és molt difícil per nosaltres,
perquè tot el nostre grup que és amateur, amateur, amateur, on ningú cobra res, ho fem amb el nostre temps lliure,
on ens convertim en tramollistes, en tècnics de so, en tècnics de... ho fem tot, tot nosaltres ens ho fem.
No som una companyia com uns altres que tenen al darrere una associació que les estan ajudant
i que tenen el seu propi equip de la gent que porta les llums o la gent que porta la música o una modista.
Nosaltres no, ens ho fem tot i com nosaltres hi ha molts grups.
Aleshores penso que aquests concursos en el qual nosaltres també participem en unes altres localitats
és important per portar la nostra feina, el nostre reconeixement i per fomentar el teatre.
Com deia, en aquest diumenge per fi és l'estrena del Miracle d'Anna Sullivan.
Teniu previst portar l'obra d'altres escenaris, com us plantegeu ara al futur mes immediat?
Sí, la nostra idea és portar la concurs i diferents mostres.
A més, no sé, pensa que no és que ho digui jo, però ens hem fet un nom en el món del teatre amateur,
sobretot en l'última obra que vam fer, a l'homenatge que li vam fer a García Lorca,
que la vam fer 21 vegades, que es diu aviat.
Cada quatre concursos que ens vam seleccionar, dels quatre ens vam emportar 22 premis, que es diu aviat també.
Aleshores, el nostre nom ja sona en unes altres localitats.
Però a part d'això, el que volem és el que t'he dit abans, la necessitat de portar la nostra feina
en uns altres llocs, de conèixer gent, de fer intercanvis també, perquè no és només concursos,
fem intercanvis, tu véns a Brera i nosaltres anem cap allà, a l'altre poble,
i continuem amb aquesta idea.
Nosaltres ja fa, des de l'any 2001, som socis de la Federació de Teatre Amateur,
i des de les hores, des del 2002, que ens presentem a mostres, a concursos, intercanvis,
i volem continuar fent-ho, i ara que tenim un nom que la gent ens coneix, doncs encara més, no?
I cada mes, que són moltes hores, és molta feina, la que hi ha darrere, per només fer-la una vegada o dues.
Doncs esperem poder parlar dels sillets de Brera, en moltes ocasions, a partir d'ara,
després d'aquesta aturada d'aquests dos anys, que la Covid ens ha tingut a tots aturats d'alguna manera,
per finalitzar, com convidaries a tots els veïns i veïnes de Brera a la nostra audiència
per que vinguin diumenge a veure el miracle d'anar a Solibert a la sala municipal?
Jo els diria que vinguin, que no es quedaran indiferents,
que disfrutaran amb unes interpretacions que la veritat que fan, que se't posi la pell de gallina,
com es diu normalment, el dissabte vam fer un assaig al diumenge, perdó,
amb quatre persones allà de públic i els va encantar.
És una obra que no deixa indiferent a ningú, que és un fet real i que disfrutaran de veritat.
A més, pot anar anant a venir una nena que tenia vuit anys i quan va acabar diu
ja s'ha acabat, jo volia més, m'ha agradat molt, és una història que ha acabat la pena conèixer.
Jo animo a tothom que vingui per fer-nos el recolzament i perquè sé que disfrutarà.
Doncs Montse Martínez, directora dels sillets de Brera,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui als estudis de Ràdio Brera
i molta sort per l'estrena d'aquest diumenge.
Moltes gràcies a vosaltres per tenir-nos en compte, i sí, molta merda.
Tornem a recordar el miracle d'Anna Sulivant dels sillets de Brera.
Es podrà veure amb l'estrena aquest diumenge a partir de les 6 de la tarda a la sala municipal de Brera.
Tots aquí tindrà lloc la cloenda i entrega de premis del 24è concurs de teatre amateur
i podeu adquirir les vostres entrades com sempre a través del web abrera.cat
i també presencialment el mateix diumenge abans de l'inici de la funció.
I com sempre recordem que aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir o descarregar al podcast
a la nostra programació a la carta a radiobrera.cat
i a la nostra aplicació gratuïta per a dispositius mòbils.
La descripció reserva la teva entrada per gaudir de totes les propostes que t'oferim des de l'Ajuntament.
A Brera som cultura i gaudim d'activitats segures.
Totes i tots fem a Brera.
Ajuntament de Brera. Amb tu. Per tu.