Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Benavell Gómez.
Bé, doncs, quines són aquestes dades de recollida de roba usada a Abrera pel que portem d'any?
Bé, doncs, en el que portem d'any, en el primer semestre, com deies, hem recollit 17 tones de roba, o el que és el mateix, més de 35.000 peces de roba,
bé, doncs, com deies, els veïns i les veïnes han dipositat els contenidors de corobert que tenim al municipi i bé, des de la nostra entitat, només que podem estar agraïts.
Agraïts perquè això implica un 12% d'augment respecte al mateix període de l'any passat i bé, el que significa és la confiança en una gestió transparent i eficaç d'aquesta roba usada
que nosaltres convertim en un recurs, podem donar una segona vida amb més del 90% de la roba que recollim i bé, això es tradueix en recursos
per, principalment, finançar projectes de cooperació i desenvolupament i també projectes de caràcter social al territori més proper.
Així, doncs, la valoració és positiva?
És molt positiva, i és molt positiva perquè 17 tones de roba aquí al municipi, Déu-n'hi-do, és molta roba,
m'has tractat de pisses de vestigui, roba de llar, complements, que ja tenim a l'armari, que ja no fem servir
i bé, doncs, els veïns i les veïnes decideixen donar-li una segona vida a depositar-la al contenidor.
És molta roba, són 17 tones de roba, però, tot i així, també són realistes i, mireu, des de l'Agència de Residus de Catalunya
calculen que només un 10% de la roba que ens desfrem, en general, és recuperada per un gestor autoritzat.
Només un 10%.
És a dir, que encara hi ha un 90%, hi ha moltíssima roba que no fem servir i que, pel motiu que sigui,
directament la llancem a la brossa.
I pensem que tot allò que va a la brossa només té una destinació, que és anar a l'abocador,
on serà o bé enterrat o bé incinerrat.
Per tant, és molt important, doncs, això, que si una peça de roba està en bon estat,
escolta'm, donem-li una segona vida, ja sigui a través de, bé, doncs, com hem fet sempre,
donar-la a un familiar, a un amic, portar-la a la parròquia,
i bé, també tenim contenidors de color verd on dispositar aquesta roba perquè després se'l faci una bona gestió.
Parlem de donar una segona vida.
Quina destinació té la roba recollida en els contenidors d'humana,
que, com deia, n'hi ha repartits pel municipi d'Abrera?
Doncs mira, tot el que recollim a Brera i el que recollim a tot Catalunya
ho duem a una planta de preparació per a la reutilització que tenim a la metlla del Vallès,
al Vallès Oriental.
Aquí rebem milers de dones durant tot l'any,
i el que fem és estriar-les, classificar-les en funció d'una sèrie de criteris,
principalment de si estan en bon estat.
I després aquesta roba té principalment dues destinacions.
Una és la reutilització,
es tracta de roba en bon estat,
que posem de nou al mercat com a roba de segona mà,
perquè la gent la compri a preus assequibles
i li pugui donar una segona o una tercera vida.
I després hi ha roba que no es pot reutilitzar,
però sí que se'n pot aprofitar la matèria primera.
I aquesta roba l'enviem a reciclatge,
perquè després se n'aprofitin les cibres tèxtils
per fer principalment objectes com catifes,
també material per a l'automoció,
com el forn dels feines de cotxe, etcètera.
I només una petita part és roba que està en mal estat,
que està molt deteriorada,
i bé, doncs, no se'n pot aprofitar.
Però som capaços de reaprofitar,
de valoritzar més del 90% de la roba que classifiquem.
I com us deia, amb tot això,
obtenim uns recursos econòmics
que d'una banda serveixen per finançar la pròpia activitat,
som una organització que crea llocs de treball,
que creix enrere any
i, doncs, ens financem amb la nostra pròpia activitat.
I, d'altra banda, els beneficis,
de forma íntegra, com que som una fundació,
es destinen als nostres projectes socials.
Quins projectes podem destacar
dintre d'aquest benefici social
que té aquesta recollida de roba usada?
Doncs, mira, nosaltres,
Humana Venècia fa 31 anys
i des del primer dia fins ara fem el mateix,
convertir un residu en un recurs
per poder dur a terme projectes
de cooperació i desenvolupament
a certs països de l'Àfrica,
països com Angola, com Guinea-Bissau,
com Boçambic,
on les nostres contraparts,
els nostres socis locals,
reben aquests recursos
i poden dur a terme projectes
de cooperació relacionats amb l'educació,
amb l'agricultura,
amb l'assistència,
amb temes de la medicina,
de prevenció de les malalties, etc.
I després, cada cop més,
destinem recursos per fer projectes socials
aquí a Catalunya,
com per exemple,
impulsem des de fa quatre anys
una xarxa d'ors socials
que tenim a diferents comarques del territori.
També lliurem bons d'ajuda
als municipis amb els quals col·laborem
perquè amb aquests bons d'ajuda
es puguin bescanviar,
es puguin bescanviar per roba
a les nostres botigues.
És a dir, és el que anomenem
la finalitat social de la roba usada.
A banda, també hi ha un important benefici
pel medi ambient, veritat?
Efectivament, perquè com us deia,
pensem que tot el que no es deposita
al contenidor adequat,
i ara parlo dels residus en general,
tot allò anirà a l'abocador
on serà incinerat.
Nosaltres, el que, des del primer dia,
el que diem és
si una peça de roba està en bon estat,
per què cal destruir-la
per fer-ne una de nova?
Per tant, impulsem la reutilització,
impulsem això que ara està tan de moda
com és l'economia circular, oi?
Que és aquest, doncs bé,
un objecte que s'ha convertit en un residu
que pugui tornar al cicle
i tornar a començar.
Nosaltres, amb la reutilització,
el que estem evitant
és que aquesta roba vagi a l'abocador
i això es traduixi en emissions de CO2.
També evitem,
bé, doncs sabem que
la producció d'uns pantalons,
d'una samarreta,
en ocasions, en moltes ocasions,
es fa a milers de quilòmetres d'aquí,
amb el que això suposa
de pachala de carboni,
de portar tot això fins aquí, etcètera,
de recursos naturals.
La reutilització i el reciclatge
el que eviten és tot això,
amb un benefici molt clar
a nivell ambiental.
I ho fet un càlcul, per exemple,
aquestes 17 tones de roba
recollides ara aquests primers 6 mesos a abrira.
Quin estalvi podria suposar
a nivell mediambiental?
Doncs mira,
hi ha un estudi de la Comissió Europea
que determina que per cada quilo de roba
que no va a l'abocador i ha reutilitzat,
s'eviten 3 quilos de CO2
emessos a l'atmosfera.
Per tant, aquí a Abrera,
durant el primer semestre,
hem recuperat 17 tones de roba
que, traduïdes en estalvi de CO2,
són 53 tones de CO2
que hem evitat
emetre a l'atmosfera.
Són moltes? Són poques?
Bé, doncs, és una aportació
que facilita aquesta reutilització de la roba
amb el que recollim i recuperem a Brera,
el que recollim i recuperem a d'altres,
a gairebé 200 municipis de Catalunya.
Tot això suma.
I bé, doncs, la reutilització de roba,
doncs, contribueix,
doncs, a que no s'emetin,
a que no s'emetin a tones de CO2,
juntament amb altres accions
de clar beneficiment ambiental,
doncs, tot això afavoreix,
afavoreix l'atmosfera.
Doncs, a part finalitza,
quins objectius us marqueu desdumana
pel que queda any,
tany a Brera, com globalment?
Doncs bé, continuar treballant,
com us deia,
portem 31 anys de treball a Catalunya
i el que volem és,
juntament amb l'administració,
en aquest cas amb l'Ajuntament,
amb la llença de residus,
és augmentar la confiança
i augmentar la conscienciació
de la ciutadania.
Com us deia abans,
es calcula que només un 10%
de la roba que es desfem
es deposita en un contenidor adequat
i arriba a les mans,
a unes mans adequades
d'un gestor autoritzat.
Per tant, nosaltres el que treballem
i el que podem dir
als veïns i les veïnes
és que si tenim roba a l'armari
que ja no fem servir,
que amb tota confiança
la posem en una bossa
i la deixem en un contenidor.
que se'n farà una gestió transparent,
una gestió eficaç d'aquesta roba.
Sabem que aquest sector
en ocasions, doncs,
té a sobre un núvol
d'incertesa o de preguntar
sí, però aquesta gent
què fa amb la roba?
Doncs bé, com us deia,
nosaltres fem una gestió transparent,
la classifiquem,
la convertim en recursos,
principalment en un benefici social.
Si qualsevol persona
té cap dubte o té cap pregunta,
els contenidors
hi figuren a la nostra web,
hi figuren un telèfon d'informació,
per tant,
que ens preguntin,
que s'esveixi qualsevol dubte,
doncs bé,
amb benefici, doncs,
de, com us deia,
de reutilització,
amb un benefici social i ambiental.
Doncs, Joan Carles Montes,
responsable del Departament de Comunicació d'Humanà,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui
a l'entrevista del dia.
Moltes gràcies,
fins aviat.
I recordeu que,
com sempre,
aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir o descarregar
la nostra programació a la carta,
a radiobrera.cat,
i també la nostra aplicació gratuïta
per a mòbils i tauletes.
Serveis informatius de Ràdio Obrera.