Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
El proper dissabte, 11 de febrer d'11.02, el Parc de Can Morral acollirà una experiència
de carrer en format taller sota el títol d'Experiència Quàntica, una píndula científica a l'aire
lliure.
La companyia d'Anna Roca presenta una activitat per la qual cal inscripció prèvia a codi
tiquets o abans de l'activitat.
Per parlar-ne, avui ens acompanya a l'entrevista del dia la mateixa Anna Roca.
Bona tarda.
En primer lloc, Anna, de què tracta aquesta experiència quàntica?
Mira, aquesta experiència quàntica és conèixer una científica, una científica que es diu
Valentina, amb el seu ajudant, i el que ens venen a fer aquí a Abrera és els experiments
en directe.
Farem un experiment, un experiment que, a més a més, després el públic el podrà fer
fàcilment a casa, però nosaltres ensenyarem com fer-lo, el podrem controlar, podrem posar
l'auditori, ens podrem veure exactament el que passa amb aquest experiment i la Valentina
i el seu ajudant els ajudarà a fer-ho.
I a qui va dirigit aquest taller?
Aquest taller va dirigit a nens i nenes a partir de tres anys, com més...
Nosaltres l'espectacle, perquè aquest espectacle ha esgotit d'una altra que tenim, que es
diu Valentina quàntica, que allà fem molts experiments, que amb quatre experiments en directe
des de l'escenari.
Però ens trobàvem molta gent que ens deia, ostres, estaria bé que el meu fill o la meva
filla o el públic en general tinguin ganes de tocar, de poder posar-lo al dins de l'auditori
i poder fer el núvol, saps?
I llavors per això va sortir l'experiència quàntica.
Llavors va dirigit sobretot a nens i nenes que tinguin ganes de tenir eficiència,
passar-s'ho bé i a partir de cinc o sis anys.
Ho apuntaves una mica, però com està organitzada la jornada?
Perquè fareu diversos passis al llarg del dia, oi?
Sí, sí, sí, perquè el que volem és arribar a tots el públic, que ningú quedi sense
poder provar en directe l'experiment.
Llavors què fem?
Cent passis de mitja horeta i cada mitja horeta ho fem per cinquanta persones.
Llavors es coneixerà el valentí el pollet, ai, ara se m'ha escapat que és un pollet gegant,
oh, oh, però bé, així encara vindran amb més ganes.
Es coneixerà el valentí i el seu ajudant, els presentaran qui són, és molt divertit,
és molt divertit tant un com l'altre i llavors farà l'experiment,
farà l'experiment i després convertirà aquest grup per entrar en un altre.
Vull dir que cada mitja hora entraran cinquanta persones.
També ho deies, però a veure si ens pots aprofundir una mica de com neix això,
com se us va ocórrer aquesta activitat tan completa i a la vegada tan original també?
Això va començar perquè a casa meva érem uns grans seguidors del món del Big Man.
No sé si us ressona, va, era un programa científic que d'aquell moment teníem a TV3.
El món del Big Man.
Ah, tractar el Big Man, sí.
Doncs era un científic molt boig, molt boig, molt boig, que tenia un ajudant també,
una rata gegant, va, lucidió sempre i era aquella cosa que et queda a dins i que no saps com fer-ho, no?
Està allà, muclaix.
Però llavors vaig començar a veure, a agradar-me, treballar tot el que era la ciència en directe
i sobretot les dones científiques, sobretot l'empoderament de la dona dins la ciència.
Que hi ha moltes més científiques de les que ens pensem,
i hi ha hagut moltes més científiques de les que ens pensem,
només es parla de científiques.
I a partir d'aquí jo ja vaig començar a treballar l'idea de com portar la ciència a l'escenari
per nens i nenes, perquè quan surti tothom, tant si és nen com si és nena,
tinguis ganes de ser científic i veure que la ciència és divertida.
I a partir d'aquí va arribar el que és l'obra de teatre de l'entira quàntica.
I a partir de demanar-nos de tant, de fer aquestes píldoles que nosaltres els diem d'experiència quàntica,
va ser aquesta apreciació d'experiència quàntica.
Com deies, el món de la ciència sempre ha estat un món complicat, un món difícil d'entendre per molts.
Com aconseguiu apropar aquest món per fer-lo més comprensible i sobretot també més il·lustratiu?
A partir del divertiment.
És a dir, quan venen a veure l'espectacle es diverteixen.
Veuen que la ciència, ara ho diré així entre cometes, no és un rotllo.
La ciència pot ser molt divertida.
És molt àmplia el món de la ciència.
I llavors posi presentes d'una manera divertida, d'una manera que ho entenguin bé.
Nosaltres, me'n recordo al principi d'amuntar aquesta obra,
nosaltres per muntar aquesta obra vam tenir un físic científic al costat en tot moment.
Nosaltres som actors, som científics, ens hauríem d'assessorar.
I ens deien, per què no fem una cosa més espectacular?
Dic, no, aquest no és un objectiu de la nostra obra.
Jo no vull un experiment espectacular que llavors quan arribin a casa no ho puguin fer.
La meva idea és que quan arribin a casa no ho facin.
Que si fan el de la farina només és aigua i manisena,
que si fan el de l'alcohol només és l'alcohol.
Saps què vull dir?
Que jo el que volia és que ells siguin científics a l'arribar a casa.
I a més a més, que això era tu i ells,
nosaltres tenim un canal de YouTube que va totalment lligat amb l'obra.
Quan arriben a casa es troben els experiments que han vist en directe.
Els troben en un vídeo del canal de YouTube,
que és també molt divertit i molt histrionic i així, una mica de rot,
perquè ells puguin recordar el que han vist i allà hi ha els ingredients
que puguin fer a les primeres cases.
Al llarg del taller,
expliqueu que les teories científiques no ens deixaran mai de sorprendre.
Ens podeu avançar alguna cosa d'aquesta afirmació?
A veure, jo és que més que tot,
ara ja he dit que jo no soc científica,
però com a actriu, quan preparàvem aquesta obra,
ens vam al·lucinar bastant amb tot el que anàvem coneguent
i amb tot el que anava sorgint.
I amb coses que de vegades...
No sé si t'estic responent ben bé, eh, el que em preguntes,
però amb coses que de vegades deies,
no ho sé, per exemple amb alcohol i una ampolla de plàstic i una manxa,
podem fer un núvol i dius, sí, i ho fas, és superxulo.
Això a nosaltres ens va al·lucinar bastant.
Vam disfrutar molt creant aquest espectacle.
I l'altra cosa que ens va agradar molt saber és, per exemple,
expliquem que... Ai, perdona, que se m'ha anat el nom del científic pel cap, eh.
Allò passa.
El de la gravetat se m'ha anat del cap, eh, perdó.
Però un dels científics que hem conegut sempre, molt important,
sempre es parla d'ell.
I nosaltres parlem de la científica que estava al seu costat,
que va traduir tota la seva teoria, saps?
I que gràcies a aquesta científica coneixem.
Però a més a més, al mal allò...
Tenim indicis que...
És greu, eh, que no recordo ara el nom del científic,
però bueno, ja hem sortit...
No passa res, tots tenim lapsus.
Sí, sí.
Sí, sí.
Doncs realment van descobrir la teoria tots dos,
que com que és una dona, mai s'ha parlat d'ella.
Doncs nosaltres parlem d'ella.
I això també va ser una cosa que ens va al·lucinar molt,
veure que molts anys enrere van descobrir científiques
realment molt potents i que tots dos se'n parlaren.
I d'altra banda, tot i que en cas de pluja
l'activitat es realitzarà a la Casa de Cultura?
En un incís començada per experimentar l'aire lliure al Parc de Can Murral, de fet.
Per què és important que es pugui fer al carrer?
No, no ens ho podem fer tant al carrer com a la sala,
però nosaltres vam voler fer-ho al carrer perquè arribi més a tothom.
De vegades hi ha gent que sembla que li fa por entrar a una sala,
i que li fa més respecte.
En canvi, si s'ho troba al carrer,
em sembla que és més fàcil.
I nosaltres volem arribar a tothom,
el que està acostumat a anar a teatre i el que no.
Perfecte, doncs ha notat queda.
Llavors, si hi ha pluja no passa res perquè es podrà fer normalment.
Exacte, sí, ho farem igualment a dins la sala.
Anna, l'11 de febrer es comemora, a més,
el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència,
perquè és important celebrar i comemorar aquesta femèrida
i com podem contribuir, sobretot com a societat,
en avançant aquest àmbit.
Doncs, mira, hem de contribuir i és molt important,
perquè és molt important veure que les nenes
poden ser qualsevol cosa que vulguin.
I el que podem fer des de casa és educar els nostres fills i filles
amb aquesta igualtat que s'està parlant tant últimament
en boca de molta gent, però fer-ho de veritat.
M'entereu?
Vull dir, tu quan vas a una classe,
i nosaltres ho hem provat,
vas a una classe i preguntes ara comença a canviar la cosa,
però quan vam començar a crear aquesta obra,
que no parlo de tant temps, perquè fa tres anys enrere,
doncs anaves a una classe i preguntaves
què voleu ser la majoria de nenes,
mestre, inferneres, alguna metgessa,
però deies que científics,
bueno, perdoneu, inferneres i inferneres són científics,
però ara he de tomar l'exemple,
però eren més professions que els deies
i per què no sou científiques?
Per què ningú vol ser científica?
I ho veien com un deloncat,
i ells sí que digui que a vegades
xicaven la mà i ho tenien clar.
I això és perquè ens ve d'una educació de casa,
que sempre,
ai, tu quan siguis gran,
i sempre estirem més allò del nen i la nena,
quan això hauria de deixar d'existir,
el nen i la nena.
Tant parlem de professions,
com parlem de robes,
com parlem de joguines,
com parlem de pensaments,
ja hauríem de fer una cosa més de persones.
Ara t'estic fotent un rotllo aquí, eh?
No, home, no.
Estava pensant mentre t'escoltava,
jo crec que el nom,
potser m'equivoco, però el nom que buscàvem
era el de Isaac Newton, potser?
Ah, sí, gràcies.
Exacte, perdó.
L'Isaac Newton i tant.
Jo soc molt de lletres,
però pensat em sembla que és el Newton.
L'Isaac Newton, que és que amb ell,
clar, parlem de la teoria de Newton,
i llavors ja l'Emily de Chatelet,
l'Emily de Chatelet,
que era la científica que estava al seu costat
i que realment
diuen que la teoria
de tota aquesta teoria
de l'Isaac Newton va ser,
ho van descobrir tots dos.
Exacte, sí, sí, sí.
Jo crec que aquesta obra
és important per això, eh?
Nosaltres quan la fem
tenim aquell convenciment
que aquell dia podem convençut
a més d'una nena, nen,
pare, mare,
a que tots som iguals.
Doncs tant de bo, tant de bo sigui així.
I finalment, Anna, imaginem que voleu convidar
tots i totes els nostres uïents
i les nostres uïents a venir a endinsar-se
en el món de la quàntica
i el proper dissabte 11 de febrer d'11 dues.
Sí, que vinguin, perquè s'ho passarà molt bé, eh?
Que vinguin a passar-s'ho bé,
és una sessió de mitjoreta
i et diré que molts llocs que anem a fer-ho
s'hi poden,
hi ha nens i nenes que volen repetir
i tornem a fer el mateix,
però ells volen tornar a repetir,
perquè ho disfruten molt, s'ho passen molt bé.
Vull dir que us animo a venir totes.
Perfecte, doncs recordem que l'activitat
serà el proper dissabte 11 de febrer, com dèiem,
a partir de les 11 al Parc de Can Murral
i en cas de pluja a la Casa de Cultura,
es duran a terme un total de 6 passis
de 20 minuts de durada cada un
i es tracta d'una activitat oberta a tothom
per la qual cal inscripció prèvia a través del web
aprera.cat o presencialment el mateix dia
de l'activitat abans de cada passi.
Agraïm la seva atenció a l'Anna Roca,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres, a vosaltres i us espero a les 11.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar
el podcast d'aquest espai,
dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera
a la nostra programació a la carta,
a radyoabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera
que us podeu descarregar de manera gratuita
al vostre dispositiu mòbil.