Ràdio Abrera. Són les dues.
Abrera Informació. L'entrevista del dia.
Bona tarda. Us parlem al Hansel Moctari i l'Anabel Gómez.
Avui els oferim la darrera de les quatre entrevistes del dia en clau de dona,
que des de Ràdio Abrera us hem ofert durant aquest mes de març dins les activitats
a Abrera en clau de dona programades des de l'Ajuntament
per comemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Per això avui parlarem d'una banda amb l'educadora social
del Departament de Dones i Igualtat, Estè Reales,
i també amb la directora de cinema, Xianado Teixeiro, que oferirà un cinefòrum.
Comencem, doncs, com deien, amb l'educadora social
del Departament de Dones i Igualtat de l'Ajuntament d'Abrera, Estè Reales.
Bona tarda. Hola, bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc, quina valoració feu de totes les activitats
que s'han dut a terme fins ara durant aquest mes de març.
Ostres, doncs, molt positiva.
Estem encantades amb la participació i la bona predisposició
de totes les persones que han assistit
i en totes les actes i activitats que hem realitzat fins al moment.
I és que aquest any hem volgut ampliar l'oferta de propostes
i diversificar el tipus d'activitats i el públic al que podrien anar destinat
i realment ens ha sorprès la bona acollida que ha tingut.
Així, doncs, esteu satisfetes amb tota la feina realitzada?
I tant.
Hem apostat per visibilitzar i donar reconeixement al saber popular femení
i preparat tot un cap de setmana on, amb el títol d'artesanes i remeieres,
hem englobat un seguit d'activitats per traspassar tots aquests sabers ancestrals
i posar en valor la figura de trementinaires,
amb el carro de comptes per al que hi han passat tantíssimes persones.
I la veritat és que ha estat molt bonic poder veure com la gent de totes les edats
s'hi han apropat per participar de forma intergeneracional,
compartint experiències i sabers i gaudint de recuperar-los,
acostant-los de nou al dia a dia.
I, a més, per finalitzar la jornada vam poder gaudir d'una nova tocada feminista
que, de forma reivindicativa, ens va permetre el Salabeu per fer-nos escoltar
i reclamar l'igualtat en drets, la fi de violència masclista
i omplir la tarda del diumenge amb molta força per mirar endavant
amb tot el que queda per fer i per aconseguir.
I, per altra banda, també hem volgut posar èmfasi a la necessitat
de tractar els cànons de bellesa imposats
i com en moltes ocasions publicitat i moda influeixen
en la conformació d'uns models de bellesa
que no es corresponen amb els cossos naturals
i com aquests poden induir a crear complexos, baixa autoestima
i derivar en problemes més seriosos com els trastorns alimentaris,
com l'anorexia nerviosa o la bulímia i el rebuig
i la desconformitat amb el propi cos.
Així que hem volgut, per una banda, portar l'exposició
de Cicatrices d'un corsé
i, per l'altra, oferir l'espectacle de Cospress per treballar-ho.
Amb l'exposició de Cicatrices d'un corsé
hem mostrat la història de com s'han establert
d'aquests cànons de bellesa i com han anat variant al llarg dels anys,
acompanyats dels canvis i fets històrics més rellevants.
I hem rebut també la visita de tots els cursos de tercer de l'ESO,
de l'Institut Poltrera, que han realitzat un taller
on conèixer aquesta història i poder reconèixer i reflexionar
en torn als estereotips sexistes,
que encara continuen presents en la publicitat i molts actuals.
I també amb l'objectiu de qüestionar-nos i prevenir-nos
d'una societat en què la imatge i la vida personal
és mostrada com en un aparador,
molt facilitat també per les xarxes socials.
Així que, bueno, creiem vital oferir espais
on afavorir el pensament crític en l'etapa adolescent.
Doncs aquests valors superficials que imperen en gran mesura
en missatges publicitaris i modes
poden supeditar-los a reproduir uns models
que en molts casos continuen violentant el cos de les dones
i no afavoreixen l'acceptació ni la normalització
de la pluralitat de cossos i característiques particulars.
I això pot anar en deteniment de la seva autoestima i seguretat personal.
I, per altra banda, com comentava,
l'espectacle de Cospress ens va donar l'oportunitat
de veure una representació molt impactant
i amb un missatge molt potent sobre els desordres alimentaris
i alcoltar el cos a qualsevol preu
que va calar a tot el públic assistent.
En acabar vam poder realitzar un col·loqui
amb reflexions molt productives
que ens prevenen de conductes de risc
en la salut pròpia i dels nostres fills i filles.
I, bueno, és que hem fet moltíssimes activitats
que ara no em donarà temps d'explicar
i valorar individualment,
però que hem pogut abordar la prevenció
de violències masclistes,
la corresponsabilitat entre gèneres,
l'autocura,
l'empoderament
i també apropar algunes tècniques
de defensa personal femenina
amb la Masterclass
que vam fer el diumenge passat,
oferint un tastet del curs anual
que està tenint tant d'èxit i reclam
per part de totes les dones i noies d'Abrera.
Així que, bueno,
estem encantades de les propostes
que siguin profitoses,
d'interès i de qualitat.
Ara, aquesta setmana,
concretament el dimecres,
el dia 27,
reunirà el Consell Municipal
de les Dones d'Abrera.
Quins temes s'abordaran?
Doncs, primerament,
realitzarem una presentació
del circuit municipal
d'abordatge integral
de les violències masclistes
per tal de donar a conèixer
la coordinació,
l'articulació de la xarxa
de serveis i institucions
que intervenen
en qualsevol dels nivells
contra la violència masclista abrera
i, a continuació,
també donarem pas
a que l'Associació d'Abrera
contra la Violència de Gènere
que ha canviat la seva junta
puguin fer la seva presentació.
Després ja es procedirà
a l'acte de presentació
de les conclusions
del Sèquil Congrés
de les Dones del Baix Llobregat
que va tenir lloc
el 26 i 27 d'octubre
del passat 2018.
Aquest acte de presentació
de les conclusions
anirà a càrrec
de la consellera
de Dones del Baix Llobregat,
la Vicky Castellanos,
i també des de l'àrea
d'Igualtat de Gènere
i Polítiques Socials
del Consell Comarcal
del Baix Llobregat,
la Mònica Chaves.
Què és el que presentaran?
Doncs,
es presentaran les conclusions
excites
de les set comissions
de treball
que es van realitzar,
conduïdes per expertes
en cadascuna
de les matèries
i amb uns materials
de treball elaborats prèviament,
que aquí a Brera
també vam elaborar
a través del treball
com a la subseu
en el Congrés.
Les diferents comissions
de treball
són
la transversalitat
de gènere
a les polítiques públiques,
d'economia feminista,
de dones tech,
perspectiva
de les dones
als mitjans de comunicació,
violències masclistes,
assetjament sexual
i esport femení.
Hem repassat
que heu programat
tota una sèrie d'activitats
que s'han dut a terme.
Encara queda una,
de veritat?
Sí,
encara tenim
el diumenge 31 de març
a les 7 de la tarda
el Cinefòrum
de totes les mujeres
que conozco
a l'auditori
del Centre Polivalent.
És un documental
molt recomanable
en què assistirem
a tres converses
interconectades
entre tres grups
de dones diferents
sobre violència,
gènere
i espai públic.
Són converses
molt reveladores
que després
ens serviran també
per la nostra pròpia discussió
en el fòrum
que una conductora
de l'Associació Drag Màgica
afavorirà.
El film
ens permet articular
un discurs
sobre la por
que no fomenti la por
i un discurs
sobre violència
que no resulti violent
perquè,
sense dubte,
una història
de solidaritat universal.
De fet,
ara a continuació
a l'entrevista del dia
en coneixerem més detalls
d'aquest cinefòrum
ja que comptarem
precisament
amb la directora
la Xiana Doteixeiro.
Abans d'acabar,
però,
Esther,
recordar,
teniu en marxa
el concurs fotogràfic
amb el hashtag
enclau de dona.
Fins quan
es pot participar
i recordar una miqueta
amb quines fotografies?
Doncs, mira,
és fins al finalitzat
del mes
que es poden entregar
o penjar les fotos
a Instagram.
Qualsevol imatge
amb la que s'hagi capturat
un moment
o fet representatiu
de les vivències d'Abrera
en relació
a les activitats programades
en clau de dona
durant el mes de març
poden participar
del concurs
per optar al premi.
Tenim fins al divendres 29 de març
per presentar-les
presencialment
al punt d'informació juvenil
a la plaça
del rebato número 1
o a l'àrea d'acció social
al carrer major número 3
o de fins al diumenge 31 de març
per penjar-les a Instagram
amb el hashtag
abrera enclau de dona
i aquestes inscripcions
les podeu demanar
a dones.igualtat
arroba
ajuntamentabrera.cat
o presencialment
als punts d'entrega
de fotografies.
També es poden descarregar
a través del web
de l'Ajuntament
així que, bueno,
us esperem
i us animem
a poder participar
tots i a totes.
Doncs Esther Real
és educadora social
del Departament de Dones i Igualtat
a l'Ajuntament d'Abrera.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
als estudis de Ràdio Abrera.
Moltes gràcies a vosaltres.
A l'entrevista del dia
comptem amb la presència
de la Giana Doteixeiro
directora de la pel·lícula
Todes les Mujeres que Conozco
que es projectarà
el proper diumenge
a 31 de març
a l'auditori
del Centre Bolivalent.
Bona tarda, Giana.
Hola, bona tarda.
Què tal?
En primer lugar
¿Cómo surge la idea
de dirigir la pel·lícula?
Yo he partido
de vivencias mías, personales
para escribir
y para dirigir la pel·lícula
que tienen que ver
tanto con
bueno, pues
con las cosas que
suceden a las mujeres
a las personas
que se identifican
como femeninas
en la calle
cada día
de nuestras vidas
y también tiene que ver
con encuentros
y momentos
donde
pues compartir
estas vivencias
y tomar
una cierta distancia
con respecto a ellas
y también
empoderarlos un poco.
si nos tuviera
que hacer un resumen
de la pel·lícula
¿qué temas
trata principalmente?
Bueno, la pel·lícula
yo creo que
en cierto modo
habla de la libertad
y se ahonda un poco
en algunas
de las contradicciones
de esa idea
que circula
que ya hace tiempo
se nos ha intentado vender
que es la igualdad
la igualdad de género
¿no?
En esta pel·lícula
protestamos un poco
contra las enormes
contradicciones
que tiene
que se te diga
que vives en igualdad
que se te eduque
en esa narrativa
de la supuesta
igualdad de oportunidades
y que después
las acciones
y los relatos
de cada día
apunten
a ser una dirección
totalmente expuesta
esas contradicciones
provocan
bueno pues eso
mucha aflicción
¿no?
y hablamos de esto
en concreto
nos referimos
en la película
mucho
a las violencias
machistas
que están presentes
en relación
al espacio público
a la calle
a todo lo que es
fuera de la casa
no por considerar
que no hay violencias
domésticas
que por supuesto
las hay
se habla de ellas
cada vez más
yo creo que
convenientemente
pero sí que creo
que no nos hemos parado
tanto a pensar
en cómo nos afecta
el hecho de no poder
movernos
de la misma manera
o con libertad
por el espacio público
las mujeres
no por dificultades
o imposiciones físicas
sino más bien
por todo lo que
lo que se nos enseña
por una violencia
más simbólica
usted es mujer
y directora
de la película
¿cómo cree que está
la situación de la mujer
en el ámbito cinematográfico?
¿cree que una mujer
lo tiene más difícil?
bueno
a ver
yo soy persona
sí
soy mujer
pero soy una mujer
muy concreta
porque no soy mujer
más o menos
soy blanca
más o menos
soy de un nivel
económico medio
o sea
esa clase media
que ya empieza a escasear
o sea
no soy cualquier mujer
igual yo lo he tenido
más fácil
que lo pueden tener otras
yo creo que el cine
en fin
la cultura en general
en este contexto
territorial nuestro
es complejo
¿no?
y es complicado
trabajar en eso
para cualquier persona
pero siempre
claro
los sectores minorizados
lo tenemos más difícil
y en ese sentido
pues como apuntas
sí
para las mujeres
en general
puede ser más difícil
pero en concreto
cruzando la variante
de género
con otras
¿no?
como sectores que pueden
estar racializados
minorías nacionales
también
sobre todo
políticas económicas
y políticas culturales
pues todavía más
sin embargo
yo trabajo
en un tipo de arte
y cine
bueno
que tiene más que ver
con lo autoral
y con las miradas
personales
y con los relatos
si quieres
en Dios
un poco marginales
es decir
que nos descentramos
mucho
bueno
pues de los discursos
más establecidos
y ahí
no te creas
que somos minoría
las mujeres
de hecho
este año
mi película
ha recorrido
varios de los festivales
más relevantes
de nuestras latitudes
dedicados a cine documental
a cine ensayo
a otros cines
y había mayoría
cuando no amplia mayoría
de películas dirigidas
o codirigidas
por mujeres
así que bueno
no sé
no tenemos tampoco
que pensar
que lo vamos a tener
más difícil
siempre es complicado
pero
si tiene algo
que contar
es mucho más fácil
¿Cree que su película
refleja la realidad
que han de vivir
las mujeres en la calle?
Yo creo que mi película
habla
de algunos temas
y sobre todo
desde algunos lugares
que no han estado
representados
y que no están
representados
habitualmente
en cine
y en audiovisual
ni siquiera
en los discursos
públicos
ni siquiera
en los discursos
compartidos
hablamos de esas cosas
de las que
tú misma no quieres hablar
no te quieres acordar
porque te hacen entrar
en un debate
como muy frontal
con respecto
a lo que crees
y lo que vives
y lo que experimentas
no sé si son cosas
que han afectado
a todas
al 100%
de las mujeres
físicamente
pero sí
desde luego
hablamos mucho
de esos mensajes
y de esos relatos
que se nos dirigen
a todas
y que
te hayan tocado
más de cerca
o no
desde luego
han tenido un impacto
en cómo tú después
tienes que negociar
tu lugar en el mundo
por lo tanto
sí que creo
que nos dirigimos
por un lado
al universo
de las personas
a las que se educa
como mujeres
sí
y por lo tanto
y precisamente por eso
creo que es una gran oportunidad
para el resto de la gente
para las que no han sido educadas
como mujeres
para los que son hombres
o se ascriben
a otro tipo de géneros
y es muy interesante
asomarse a la peli
vemos que el equipo técnico
de la película
es totalmente femenino
lo ha hecho
como reivindicación
para contribuir
a la causa feminista
y demostrar
que las mujeres
también pueden ocupar
cargos de producción
de una película
o por alguna otra razón
no, no, no
yo esto lo hice
porque era absolutamente necesario
grabar con un equipo
de personas cercanas
a los feminismos
y más allá incluso
que fuesen mujeres
estamos hablando
de una peli
que está muy cerca
de la vida
muy cerca de la vida
donde intentamos capturar
situaciones
extremadamente vulnerables
al convertirlas en cine
me refiero con esto
a que son ese tipo
de escenas
en las que
por el simple hecho
de poner una cámara
se puede estropear
la situación
había que ir
con muchísimo cuidado
en concreto
en mi película
aparecen varias conversaciones
entre personas
sobre todo
varias conversaciones
en grupos no mixtos
de mujeres
donde era necesario
facilitar
hasta donde fuese posible
una sensación
de seguridad
de espacio seguro
esto pues
las personas
que lo han experimentado
como trabajo
es una metodología
feminista clásica
pues
el de estar
en un grupo no mixto
puede ayudar
en algunos momentos
a conseguir articular
cosas
que como digo
que estaban bloqueadas
o incluso negadas
rechazadas
la circunstancia
de trabajar
como un tipo
todo de mujeres
feministas
nos lo facilitó
muchísimo
y además
pues por supuesto
son mujeres
y técnicas
muy experimentadas
de muy buen nivel
o sea que
a ese nivel
por supuesto
no hay
ninguna duda
de que lo pueden hacer
igual que cualquier otra persona
del género que sea
Ya para acabar
¿cómo invitaría
a nuestros oyentes
a asistir
el próximo domingo 31 de marzo
a ver su película
en el Auditorio
del Centro Polivalent?
Bueno
es muy buena noticia
que programéis
nuestra película
en el Auditorio
desde el Ayuntamiento
de Abrera
y me gustaría
la verdad
invitar
a todas las personas
que
no sé
que hayan
que hayan pensado
bueno
todas las personas
que se quieran
pensar libres
o que tengan
pues sí
como un espíritu
más cercano
a las libertades
que a las restricciones
creo que les puede resonar
mucho
que pueden empatizar
no sé
siempre me imagino
esta película
como
como he dicho antes
como algo muy cercano
un cine muy cercano
a la vida
y que también
intenta dialogar
muy de cerca
y trasladarse
a la vida
de las espectadoras
de los espectadores
entonces
pues yo les diría
os diría
que os animéis
que os atreváis
a ver una película
que os va a hablar
de vosotras
y de vosotros
directamente
y que os va a poner
muy difícil
para no haceros
determinadas preguntas
sobre vuestras propias acciones
vuestras vidas
vuestras experiencias
creo que eso
se puede ver
más como una oportunidad
que no como un defecto
pero bueno
ya depende de vosotras
de vosotros
pues que os atreváis
entonces
fins aquí
l'entrevista del día
agraïm la presencia
de la Shiana
Dotei Xeiro
als estudis de Ràdio Abrera
i us animem a acudir
el proper diumenge 31
a l'auditori
del Centre Polivalent
per gaudir
de la seva pel·lícula
moltes gràcies
Shiana
Gràcies
Gràcies a vosotras
Bon dia
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir
o descarregar
la nostra programació
a la carta
a radioabrera.cat
i també a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils
Serveis informatius
de Ràdio Abrera