Ràdio Abrera. Són les dues.
Abrera Informació. L'entrevista del dia.
Bona tarda. Us parla Hamsel Mokhtari.
Avui a Ràdio Abrera els oferim la segona de les entrevistes del dia en clau de dona,
dintre de la programació d'activitats del Departament de Dones i Igualtat de l'Ajuntament d'Abrera
per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Avui parlem amb diverses de les protagonistes de les activitats programades durant aquest mes
i comencem parlant amb la Najat Elhatsmic que el passat dijous 7 de març va realitzar una xerrada a la Casa de Cultura
i que ha vingut a parlar-ne a Ràdio Abrera. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
En primer lloc, com ha anat la xerrada que has fet aquí a Abrera?
Doncs mira, ha anat molt bé. Hem tingut un grup de dones amb les quals hem pogut parlar amb molta calma
i molta tranquil·litat sobre moltes qüestions que tenien molt a veure amb la seva condició de dones.
Jo he intentat explicar i transmetre una mica la meva pròpia experiència
i una mica tots aquells temes que jo havia hagut d'afrontar pel fet de ser dona
i crec que ha estat un espai d'intercanvi i de reflexió interessant en aquest sentit
perquè moltes vegades hi ha discursos, diguéssim, de tipus feminista
i que ja es tenim molt interioritzats i que estem acostumats a debatre
i a portar a uns nivells de sofisticació bastant important
però de vegades no ens en recordem d'anar a les coses més bàsiques, no?
a descriure el que és la discriminació, el que és el mascrisme
i a parlar-ne des del més concret, no?
de les nostres pròpies experiències, del que hem viscut en el dia a dia
i com a vegades s'ha de fer uns canvis de mentalitat molt concrets
partint d'un altre lloc, no?
no només totes aquestes teories tan interessants
que a vegades són apassionants
sinó què significa realment el mascrisme, no?
El seu llibre Mare de Llet i Mel relata la vida de la Fàtima
una dona que decideix emigrar a Catalunya
a banda de la migració, què és el que relata la Fàtima?
La Fàtima agafa una mica, diguéssim, la seva pròpia veu
per explicar tot el que li passa, no?
És el relat d'aquest viatge migratori
i el que li suposa a tots nivells
a nivell de condicions, diguéssim, externes
que tenen a veure amb el lloc on te va arribar
en te va parar, amb el que es troba
amb les dificultats que té
però, evidentment, a mi el que m'interessava transmetre
perquè em sembla que és una cosa que poques vegades es transmet
és quina és la seva percepció particular, íntima, no?, de tots aquests esdeveniments
dels quals ella és protagonista una mica gairebé sense voler-ho, no?,
perquè es troba amb què se n'ha d'anar, es troba amb què aterra un lloc que no coneix
i es troba amb una societat diferent en la qual ha d'aprendre a continuar vivint
i ha d'ocupar-se al mateix temps de la criança de la seva filla
i de treballar i de tirar endavant, no?
i com tota aquesta realitat comporta per a les persones que la viuen
doncs unes remogudes interiors molt importants
que també van, diguéssim, en paral·lel o conjuntament
amb les remogudes de la vida mateixa, no?
Clar, tenim una dona que migra
però tenim una dona que li passen coses
que van més enllà del que és la migració, no?
Per qui passa el temps, per qui l'exercici de la maternitat
doncs suposa tota una sèrie de preguntes, no?
i de reflexions i de dubtes
i per qui l'evolució de les coses també fa que
que reflexioni, no?
jo crec que és una mica d'aquesta novel·la en concret
una mica el motor va ser mostrar al lector
una realitat que per mi és molt interessant i molt viva
la realitat de totes aquestes dones
molt viva perquè hi ha molt de contingut
de matèria universal
que pot estar perfectament en una novel·la
perquè normalment no es veu, no?
és allò que queda de portes endins
i que es dona per fet
que la seva vida és molt més simple
en molts nivells
i en realitat és complexa
com la vida de qualsevol persona que visqui en el món
ara mateix, no?
i són vides que les atravesen
elements molt diferents
i bé
i de pas aprofito
per explicar
una cosa que tampoc no ens hem explicat massa
ni tan sols les que estem
en aquesta realitat
que és la vida de la Fàtima
en el seu poble d'origen
la infantesa i la joventut
que estan marcades per aquest sistema
molt tradicional
molt patriarcal
i que determina molt
el que ella pot fer i pot no fer
i que determina moltes coses
en relació amb ella mateixa
amb el seu cos
amb com se sent
per mi ha sigut útil aquesta exploració
aquesta tasca de fer una mica de memòria
del que va ser la vida de les nostres mares
vostè que va emigrar a Catalunya amb 8 anys
creu que la seva experiència és semblant
i hi ha alguna part autobiogràfica al seu llibre?
jo aprofito el material que tinc a l'abast
que és el material que té a veure
amb la meva pròpia experiència personal
però que va molt més enllà
d'aquesta experiència personal
o sigui, no explico la meva vida
sinó que intento veure
què hi ha en aquesta experiència
que vagi més enllà
d'una cosa circumstancial
i a més a més a mi
per mi és molt més interessant
observar la resta
perquè la resta tampoc som tan diferents
o sigui, en realitat totes hem viscut processos molt similars
amb la qual cosa
no tinc la sensació d'estar explicant el meu
sinó d'estar explicant una cosa que és més col·lectiva
encara que agafis clar
per explicar una novel·les d'agafar personatges molt concrets
no pots fer sociologia
parles del paper de la dona a les zones rurals del Marroc
com descriuries breument aquest paper?
és una societat molt tradicional
patriarcal típica
en la qual
l'altra via ho deia
el masclisme és allò
desacomplexat
perquè no s'ha posat mai en dubte
si ja és el que hi ha
i es dona per fet
que és l'ordre natural de les coses
que és aquest l'ordre natural
i que per tant és inamovible
és veritat que el masclisme existeix a tot arreu
i en diferents nivells
però evidentment hi ha llocs
on mai no s'ha posat en dubte
i aquesta...
per mi ha sigut interessant com a escriptora
viure les dues realitats
perquè llavors és com si tinguessis una mica
el reflex de l'origen
més ancestral d'aquest patriarcat
jo vaig viure en una ciutat
en què era molt ancestral aquest patriarcat
i per tant és com veure-ho
tot el que ens expliquem ara
a través de teoria feminista
jo ho vaig viure de petita
però és això
les dones relades a l'àmbit domèstic
les dones servint els homes en tot
posar molta pressió sobre els seus cossos
sobre la seva sexualitat
en el cas de la novel·la
per exemple
una de les coses de les que em vaig fer molt conscient
quan l'escrivia
és el fet que en realitat
aquestes dones no tenien un lloc propi al món
perquè quan érem petites
es deien
no, aquí no és casa teva
perquè aquesta casa és la casa del pare
i el destí et té preparat
una altra habitació pròpia
en deien, a més a més
que és la casa del teu marit
però clar, en la casa del teu marit
també hi tens un lloc una mica estrany
perquè ets una
una intrusa
una estrangera
amb la qual cosa
si la cosa no funcionava massa bé
et quedaves realment sense cap lloc
que poguessis considerar teu
Nesat el Hatsmi
moltes gràcies per acompanyar-nos avui a Ràdio Brera
gràcies a vosaltres
d'altra banda
avui també ens acompanya
en aquesta entrevista del dia
en clau de dona
la Pili Picó
que fins al 29 de març
ens presenta la seva exposició
Cicatrices d'un corsé
a la Casa de Cultura d'Abrera
bona tarda
bona tarda
en primer lloc
què podem veure en aquesta mostra?
és l'exposició de cicatrices del corsé
que ja se va exposar a Martorell
i llavors a Estrella d'Abrera
amb una partida mostra
del que és el recorregut
dels canons de la bellesa
a través d'unes nines
llavors recorregues
des del típic corsé
de l'època del renaixement
fins als anys 60
Parlar dels canons de bellesa
fins a quin punt
creu que han afectat a la societat?
Bé, crec que marquen el ritme
de com devem veure'n nosaltres
i com ens ha de veure la societat
llavors jo crec que no han canviat massa
si agafem la història dels canons de la bellesa
ens donem en compte
que hi ha molta semblança
del que hi havia abans
al que hi ha ara
però amb una altra manera de fer
llavors en moltes ocasions
aquests objectius
no s'ajusten a la realitat
Creu que amb el temps
s'han superat aquests canons de bellesa?
Jo no crec que s'hagin superat
aquests canons de bellesa
encara ens marquen
a moltes tendes
amb molta publicitat
a la rei social
també marca molt
com atreveure
com m'has de fer
llavors
està costant
però mica en mica
cada vegada
som més reals
i cada vegada
ens donem més compte
del que ens estan venent
Tornant a la mostra
com n'hi hagués la idea
d'aquestes mandarines?
Bé, la idea de les mandarines
va sortir
a través d'un projecte
que estàvem fent
a l'escola
i llavors
li vaig donar
van sortir del paper
per tenir vida
per tenir forma
per convertir-se
en unes nines de drap
i llavors arribar
a un missatge
que li arribés a la gent
des del que és
la lloguina típica
reflexada
en una nina de drap
que sempre serà
aquella lloguina
que deixem de costat
que no ens agrada
que no és la que toca
i elles mateixes
no porten boca
perquè vaig pensar
que moltes vegades
les dones
tenen moltes coses
que dir
però no els deixen dir-les
Per tant
aquestes nines
representen
la societat actual?
Tenim una representació
de la societat actual
de la dona
en l'actualitat
una dona
que està intentant
dir moltes coses
i que moltes vegades
no tenim
la feina
o costa que la societat
ens deixi donar aquest pas
Ha criticat
que avui dia
la gent es limita
a penjar una fotografia
a les xarxes
amb un yes morat
o fent servir hashtags
Creu que
hi hauria d'haver
més reivindicacions
al carrer
i no només
a les xarxes socials?
Sí, perquè moltes vegades
les xarxes socials
són molt bones
però també poden ser
molt durentes
Moltes vegades
ens acollint
allò que marca el dia
que és el típic hashtag
i que una vegada
tanquem aquesta xarxa social
no ens en recordem
del problema
que n'hi havia
darrere d'aquest hashtag
La veritat és que
moltes associacions
i moltes xarxes
s'estan moguent
perquè això surti al carrer
perquè es vegi
però que no el tenim
que deixar només
en el dia que toca
o en el mes que toca
sinó que cada vegada
que ho fiquem
a les xarxes socials
ens en recordem després
que el dia següent
continua el problema
i que hem d'intentar
solucionar-ho
Ja per acabar
li deixem que convidi
a totes i tots
els abrerencs
a gaudir de la seva exposició
Cicatrices d'un corsé
que com dèiem
es podrà visitar
a la Casa de la Cultura
fins al 29 de març
Bueno, jo convido
a tothom a veure
aquesta exposició
perquè és una exposició
que la veritat
et fa fer una reflexió
sobre la societat
i sobre tot allò
que ens viu moltes vegades
i no ens donen compte
a través de tots
els mèrits que tenim
Llavors, jo convido
a tothom a veure-la
Perfecte, doncs moltes gràcies
De res
Avui també parlem
amb la Diana Kerbelis
del Carro de Contes
per parlar-nos
de la seva proposta
Bona tarda
Bona tarda
Un carro de fusta rústic
per explicar contes
Com sorgeix la idea?
Doncs, bueno
és una idea
que he estat cuinant
a partir d'un somni
Un somni
que va néixer
a través d'una experiència
que vaig tenir
amb una companyia de circ
que anàvem viatjant
amb carros i cavalls
pels pobles
i muntàvem un teatret
i anàvem per les zones rurals
i, bueno,
aquesta experiència
ja fa uns 20 anys
ha impactat tant
el fet de viatjar així
que vaig dir
un dia
jo ho faré
i faré aquest petit teatret rodant
i així es va esdevenir
vaig trobar un carruatge
de fusta
un carruatge de cavalls
a França
i el vaig restaurar tot
per tal de poder fer
un petit teatre
íntim
per poder explicar històries
però sense cavalls, eh?
Tiro jo del carro
En què consistís
el vostre espectacle
i quin tipus
de contes es narren?
Tenim dos formats
Tenim un espectacle
més per petits
un espectacle de contes
que és el carro de contes
i també
el carro de l'Extramentí Naires
que és un espectacle
poètic teatral
que són dues actrius
que allí fem un viatge
a través del segle passat
quan les dones
doncs anaven
pels pobles
curant els animals
i les persones
carregades de remeis
el que també volem oferir
és una experiència
dins del carro
doncs coneixent
la saviesa
de les plantes
i d'aquestes dones
que en aquell temps
van fer molta feina
Què és el que més agrada
al vostre públic?
Que el públic agraeix molt
de tenir aquesta experiència
de pujar dins d'un carro
i d'estar allà
doncs uns 15 minuts
i 20 minuts
doncs a viatjar
a través de les històries
i al públic
li agrada molt
doncs
que es crea
aquest ambient
íntim
i que també
hi pot interactuar
i
és original
sobretot
les persones
que pugen al carro
i tenen aquesta experiència
una paraula
és màgic
i l'altre
doncs
és això
que és original
i que
no és molt comú
ara s'està
doncs una mica
posant a la moda
aquests microteatres
doncs
nosaltres
és això també
ho farem
com un microteatre
un espai
doncs
petitó
on
l'espectador
està molt proper
del narrador
i les històries
que expliquem
doncs
són dels contes
són de cultura popular
catalana
o de
bueno
històries de fades
històries
també llunyanes
de tot el món
ja portem 5 anys
fent rodar
aquesta
estructura
aquest carro
i anem variant
també és molt bonic
perquè
l'espectador
també ens aporta
històries
a vegades
també es crea
a vegades
un intercanvi
per exemple
en aquest cas
a Brera
totes les històries
que explicarem
aniran relacionades
amb el món
de la dona
doncs
des del carro
de contes
Diana Kerbelis
moltíssimes gràcies
un plaer
moltes gràcies
a vosaltres
esperem
que pugueu tenir
l'oportunitat
de tenir
aquesta experiència
i ens trobem
a Brera
també comptem
amb l'instructor
Gustavo Bacó
que oferirà
unes classes
i una masterclass
de defensa
personal femenina
dins la programació
dels actes
del 8 de març
bona tarda
hola
bona tarda
Òscar
quines característiques
tenen aquestes dues propostes
del mes de març
la masterclass
i les classes habituals
bueno mira
les classes habituals
són les que tenim
d'adolescents
de 12 a 17 anys
que fem una al mes
i les dues classes
que tenim
de major d'edat
en aquests
ensenyen tècniques
de fàcil assimilació
per poder intentar
saber estar
en un moment delicat
que no siguin tècniques
complicades
de recordar
i psicològicament
també intentem ajudar-les
en tot el que puguem
el dia 17 al matí
farem la masterclass
que convidem
totes les dones
que s'apuntin
ja que està obert
a tothom
perquè es pugui veure
fins on pot arribar
una dona
que molta gent
es pensa que el fet
de ser una dona
doncs no
allà es podrà veure
en una estona
què és el que es pot
arribar a fer
quines tècniques
de fàcil assimilació
com ja he dit abans
es poden arribar
a prendre
en una massa estona
tampoc
serà el parc
de l'estació
al matí
i una novetat
és que serà
l'aire lliure
i recordar
per què és important
conèixer les tècniques
de la defensa personal femenina
què pot aportar
les dones
les tècniques serveixen
perquè les dones
puguin sentir-se segures
en qualsevol tipus d'agressió
en qualsevol moment
de la seva vida
i animar-vos des d'aquí
que el 17
vingueu
totes les dones
a provar
el que és la defensa personal femenina
i amb qualsevol dubte
podeu contactar amb mi
amb el Facebook
a Gustavo Baco
o a Instagram
a defensa.personal.femenina
Gustavo Baco
instructor de defensa personal femenina
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
a l'entrevista del dia
i com sempre
moltes gràcies
Oscar Navarro
un plaer estar amb tu
doncs fins aquí
l'entrevista del dia
en clau de dona
d'avui
recordem que durant aquest mes de març
a Ràdio Abrera
estem dedicant
l'entrevista del dia
dels dilluns
a la commemoració
del dia internacional
de la dona
tots aquests espais
els podeu recuperar
i descarregar-los
a la nostra programació
a la carta
a radioabrera.cat
i a la nostra aplicació gratuïta
per a dispositius mòbils
Serveis informatius
de Ràdio Abrera
venire
al capiforiu