A Brera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
Quin és l'objectiu d'aquesta xerrada?
Sobretot divulgativa, perquè els trastorns d'ansietat són molt prevalents a la població general
i de fet és una de les consultes mèdiques més freqüents.
Què tractareu específicament en aquesta nova xerrada a Brera?
Bàsicament, sobretot els tipus de trastorns d'ansietat
i quines, diguem, les estratègies que podem abordar per confrontar un trastorn d'ansietat.
Com es desenvoluparà la xerrada? És a dir, hi haurà una part pràctica o d'intervenció dels assistents?
Com està organitzada?
Normalment faig una discussió breu sobre el que és un trastorn d'ansietat i com es defineix
i unes mínimes explicacions que normalment van adreçades al públic general
amb el qual és bastant obert i és bastant poc científic
perquè no està destinat per metges sinó per persones que no tenen per què tenir idea
del que és un trastorn i, sobretot, la segona part m'agrada més
que ja és una mica de xerrada, de discussió, preguntes, ruegos i tot el que és un col·loqui.
Què és l'ansietat?
A veure, és una pregunta complicada
perquè, bueno, a veure, ansietat tenim tots.
De fet, no és una malaltia.
El que passa que en algunes persones aquesta reacció és exagerada
i és immotivada per les circumstàncies
perquè si és una reacció motivada, llavors no parlem d'un trastorn d'ansietat,
parlem d'una situació d'ansietat.
Quan el nerviosisme és exagerat
o que fa que la persona no pugui fer una activitat mínimament normal
és quan li denominem trastorn.
Per això molta gent pensa que l'ansietat sempre és patològica, no?
I moltes vegades no ho és.
És una reacció front a l'estrès.
I l'angoixa què és?
Quina diferència n'hi ha entre aquests dos termes?
Els metges diem angoixa a un trastorn d'ansietat
en la qual la persona perd el control completament del seu moment vital
i es desborda per complet
i dona una simptomatologia física i mental
que la persona perd el control, bàsicament.
L'angoixa, diguem-ne, que és l'ansietat en el seu grau màxim.
Què podem fer per combatre o evitar aquesta sensació d'ansietat o d'angoixa?
Normalment recanalitzar les circumstàncies vitals,
però a vegades no és fàcil.
No és fàcil perquè estem sotmesos a molts estressors molt diferents i molt variants
i estem en una societat que dona poca sortida per l'ansietat.
Vull dir, estem sotmesos a una crisi global, social, familiar, personal, laboral i de tot tipus
que fa que ens enmalaltim.
Llavors, el que normalment s'aconsella és prendre's-ho amb calma, no?, si podem,
i reforçar-nos una mica en el que ens fa sentir millor.
A vegades es pot i a vegades no, però, bueno, depèn de la possibilitat de la persona,
de les seves circumstàncies vitals i, sobretot, del seu espai, no?
En una societat com aquesta, que està tan comunicada,
hem perdut una mica el que és la sensació d'intimitat.
Això fa que estem una mica sols, però a la vegada acompanyats,
amb la qual cosa és una dicotomia molt ambivalent i molt perillosa.
I la gent pateix molt.
El que passa és que no ho comunica, perquè no ho pot comunicar.
Perquè si tu tens una feina i pateixes ansietat, no ho pots dir,
perquè si ho dius, probablement pot tindre's problemes a la feina
o directament pots perdre's la feina i tot el que tu has lluitat,
amb la qual cosa la gent normalment calla.
I normalment callar no és el millor perquè fa que tinguis més angoixa.
El que hem de fer és demanar ajuda si veiem que les circumstàncies ens desborden, no?
Qualsevol tipus d'ajuda, perquè moltes vegades l'ajuda més gran
no és psicològica ni farmacològica, sinó simplement una orientació.
Es tracta de trastorns molt habituals actualment
quan hem d'acudir a l'especialista mèdic.
Quan la situació és desbordant,
quan hi ha símptomes greus que es qualifiquen
com una pèrdua d'interessos o de capacitats vitals
que fa que la persona no pugui manegar la situació,
una situació d'estrès tal que conllevi patologies físiques,
esgotament, pèrdua d'interès per la feina,
pèrdua de capacitats per les activitats diàries,
o quan hi hagi idees molt preocupants,
com a dies suïcides, com deixar de menjar, deixar de dormir...
Totes aquestes simptomatologies
s'obliguen a passar un tractament mèdic.
Però moltes vegades fent exercici, vida sana, una dieta correcta,
tenir temps per esbargir-nos i distreure'ns,
o fer esport o qualsevol tipus d'activitat lúdica pot millorar aquests trastorns.
Si són lleus, si són greus, llavors ja s'ha d'acudir a l'especialista.
I aquí s'adreça, per últim, aquest taller que porta per títol Ànsietat i angoixa.
Normal a qualsevol persona que pugui beneficiar-se d'aquesta divulgació.
De fet, considero que és un trastorn molt prevalent de la societat actual.
Actualment les xifres són diferents,
però donen una xifra aproximada d'entre el 10 i 15% de la població que la pateix.
Llavors, jo crec que és una jornada molt interessant com divulgació,
que la gent sàpiga, perquè hi ha mites de l'ansietat que, per exemple,
es pregunten molt a consulta i la gent t'ho pregunta molt.
I, per exemple, molta gent pensa que els trastorns d'ansietat
es poden evitar o es poden controlar, cosa que no és certa.
Perquè si tu tens un trastorn d'ansietat, no pots controlar-lo.
De fet, és el motiu per què la gent ve a consultar.
Ansietat, ja et dic, tenim tots.
Amb la qual cosa, solament els casos greus
han de portar el psiquiatre i el psicòleg.
Un bon metge de capçatera, per exemple,
pot resoldre molts dels problemes d'ansietat de la població.
Doncs recordem, la xerrada de promoció de la salut
del proper dimecres 21 de març
tractarà sobre l'ansietat i l'angoixa
i es realitzarà a la Casa de Cultura
a partir de les 6 de la tarda
a càrrec del psiquiatre del Centre de Salut Mental de Martorell, Eduard Poi.
Nosaltres avui li agraïm la seva atenció al doctor Poi.
Moltes gràcies i bona tarda.
Bona tarda.
Serveis informatius de Ràdio Obrera.