A Abrera sí que hi ha res. L'espai de Ràdio Abrera sobre patrimoni i història d'Abrera en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui a l'entrevista del dia tenim una nova edició de l'espai a Abrera Sí que hi ha res, que matem amb col·laboració amb la Regidoria de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l'Ajuntament d'Abrera. I per això, com sempre, ens acompanya el tècnic, el Gerard Videgany. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, doncs, de què ens parlaràs avui? Bona tarda.
Doncs avui, que és Santa Eulàlia, que és la patrona de la veïna Vila d'Esparreguera, una vila, com sabem, ben coneguda per la seva afició al teatre, nosaltres volem reivindicar també el teatre abrarenc, que ha estat i és molt important, i parlarem d'una infraestructura bàsica per aquesta tradició cultural, que és el teatre, el nostre poble, com és la sala municipal. Doncs anem a repassar la fitxa d'aquest element que podem destacar.
La sala municipal, ubicada al nostre municipi, Abrera, comarca del Baix Llobregat, està ubicada aproximadament a 110 metres sobre el nivell del mar, és de titularitat pública i és una obra popular d'època contemporània, datada d'inicis del segle XX, l'edifici que dona el carrer major, com explicarem després, i el seu estat de conservació és molt bo. I ens pots donar alguna xifra més bàsica per saber les dimensions d'aquesta sala municipal d'Abrera?
Si ens fixem purament en què és la sala, la caixa escènica i la platea, té un aforament actualment de 284 localitats, estan repartides en dues parts, 241 al pati de butaques i 43 més a l'amfiteatre, i el volum total de la sala és de 1.404 metres cúbics, amb una alçada màxima de 6,40 metres.
L'escenari, la caixa escènica on es fan les representacions, té una superfície útil de 83,20 metres quadrats i l'amplada de la boca té aquests 6,56 metres d'amplada i 4,23 metres d'alçada. 9 de profunditat, per tant també té una profunditat interessant, i 1,57 metres de profunditat des del procèn. I ens podries fer un breu resum de la història d'aquesta sala?
Bé, té molta història aquesta sala. Intentaré fer aquest breu resum dient que la sala municipal ha estat la seu de bona part de l'oci ebrerenc des de la seva obertura, com deia abans, a principis del segle XX. Estava ubicada, de fet, al carrer Major número 22, lloc on hi havia aquest accés únic inicial i també disposava d'un antic cafè.
Aquest espai, que ara du el nom de l'abrerenc Pere Torres, també va ser la seu de l'Agrupació Artística d'Abrera, que és una entitat que es va fundar a la dècada del 1930. A banda de les representacions teatrals i dels concerts que es feien en aquesta sala, durant els anys 70 també es diu que cada diumenge a la tarda el públic esperava a la porta l'arribada d'un cotxe d'una gent provinent de Girona, altra gent diu que de Barcelona,
que portava les pel·lícules que es projectarien aquell dia, amb sessió doble. Recordem que abans es feia aquesta sessió doble. L'any 1984 es va fer la primera reforma del que és la sala amb aquesta ampliació d'una planta amb façana al carrer Casamada número 14, que és on està actualment, i on es va reubicar l'accés principal. Ara actualment entrem per aquí, pel carrer Casamada.
El juny de 2017 es van inaugurar les noves dependències de Ràdio Obrera d'aquesta casa a la primera planta i finalment la part teatral de l'edifici, la caixa escènica i la sala, es va reformar íntegrament i va ser inaugurat l'any passat, el 14 de desembre de 2019, per l'actual alcalde Jesús Nahar Rodríguez. Actualment aquesta sala compta amb un equip tècnic audiovisual completament renovat
una taquilla molt més operativa que la que hi havia abans i un pati de butaques molt més confortable. I ara explica'ns una mica més en profunditat aquesta etapa del cinema a la sala. Bé, com deia, a la sala també es feia aquesta sessió doble de cinema. En aquella època, estem parlant dels anys 70, el maquinista i també el president una mica d'aquest món del cinema a la nostra vila abrera era el senyor Pere Torres i Àngel Costa, per exemple, n'era el tresorer.
Les projeccions de cinema però van anar minvant a causa de la competència forana, com explicarem i com veurem després. Hi va haver també una segona etapa del cinema a la sala que va durar ben bé un parell d'anys, des del 96 fins al 97-98.
I va ser iniciativa d'un home que venia d'Esplugues del Llobregat i que es va oferir a l'Ajuntament d'Abrera per projectar pel·lícules d'una relativa actualitat. Estem parlant de títols com Seven, Braveheart, Nueve Meses, Tomach, La flor de mi secreto, Los puentes de Madison o El primer caballero, entre d'altres.
També és recordat un cicle de cinema, una iniciativa d'un cicle de cinema de terror, concretament, que es va iniciar per Carles Pons i que depenia de la regidoria de joventut de l'Ajuntament d'Abrera. La història de les projeccions cinematogràfiques a la sala municipal, però, es va acabar del tot l'any 1998, moment en què, com bé recordaran molts oients, es va inaugurar el Montserrat Centre i, per tant, també totes les seves sales de cinema comercial, que eren una forta competència.
La història teatral també deu haver estat ben intensa, oi? Molt, molt intensa. Aquí, en aquesta sala, a la sala municipal, hi han actuat infinitat de companyies de teatre amateur i també grans artistes professionals. Antigament ja havien arribat a actuar noms com, potser la gent encara els hi sonen, Perlita de Huelva, La Betina, José Vélez, Santi Arissa o el propi Antonio Molina. També són molt recordades les cèlebres actuacions
de dos grans còmics catalans, com ho van ser en Joan Capri i la Marissa Pere, que fins i tot Marissa Pere va arribar a actuar a Abrera en dues ocasions. La gent també explica que recorda com aquí a Abrera va arribar a actuar una companyia de teatre madrilenya, que feia una gira molt important per tot Catalunya, que era la companyia de Conxa Quiroga,
que es va estar tota la setmana a Brera i va anar oferint una obra de teatre cada dia, com si tinguessin aquest repertori de teatre clàssic. Es veu que el primer dia gairebé no hi va anar ningú, però el Baca Orella va ser tan bo i va funcionar tant que l'últim dia ja no s'hi cabia, va estar ple fins a la bandera, com es diu. Les obres eren clàssics com l'Alcalde de Zalamea o el mateix Don Juan Tenorio.
I a banda del teatre i el cinema, quines altres activitats s'han fet a la sala municipal? La sala municipal va recollir aquesta tradició iniciada a una antiga masia d'abrera, ubicada a prop de la parròquia de Sant Pere, que s'anomenava Cala Laura, on s'hi feia teatre.
Però també s'hi feia ball, i aquesta és l'altra característica que marca la història d'aquesta sala municipal, el ball. Es veu que inicialment a Cala Laura, a la part de dalt, hi havia aquesta sala gran on va tenir lloc la primera representació.
de teatre a Abrera, documentada com a mínim, i també cada diumenge a la tarda hi havia una sessió de ball amb pianola. Després aquesta tradició es va adoptar aquí a la sala municipal, on s'hi feia ball cada diumenge fins a les 10 del vespre.
Menys, això sí que és important mencionar-ho, menys per quaresma, que és quan no es podia ballar per motius religiosos i llavors hi havia aquesta ordre no escrita ni dita verbalment, però sí moral, religiosa, que tothom coneixia i que tothom acatava. Hi ha alguna altra història que podem explicar relacionada amb aquesta sala?
Sí, hi ha un episodi que podríem mencionar. Per exemple, és sabut que després de la Guerra Civil Espanyola, com en molts altres municipis del nostre país, el règim franquista va confiscar els locals que havien estat centres de creació artística, de cultura i, sobretot, també de moviments polítics republicans. En el cas de la seu de l'Agrupació Artística de Brera, la sala municipal, no va ser menys i es va convertir, de fet, en la seu del Movimiento
de la Falange Española de las Jons i, per tant, també del Frente de Juventudes. De fet, a l'arxiu històric municipal encara conservem algunes fotografies d'aquest període obscur de la història d'aquest edifici ebrerenc. Ara tenim la sala municipal de tota l'actualitat, ja que és l'escenari d'un esdeveniment destacat.
Doncs sí, ara ha tornat a ressorgir aquest concurs de teatre amateur Viladebrera. Després de dos anys tancada per les reformes que comentàvem, la nova sala municipal ja va acollir el passat diumenge 2 de febrer aquest acte inaugural i la primera representació de la 23a edició d'aquest concurs de teatre amateur.
amb una funció de la companyia 8 de Terrassa, amb una obra titulada Amagrades a les Fosques, amb bona acollida per part del públic assistent i una molt bona entrada. Animem des d'aquí a tothom a seguir assistint a aquestes representacions del concurs de teatre amateur, de ben segur que us ho passareu molt bé i recordeu que tenim fins a finals de març per veure-les i també amb una funció especial el 26 d'abril.
que de fet és la funció de clausura, l'entrega de premis també, i com ja ve sent també tradició, és la funció de clausura fora de concurs a càrrec d'un grup abrarenc de teatre, el grup escènic Illets d'Abrera. Jo particularment tinc moltes ganes de veure aquest muntatge que estan preparant per la clausura,
Es tracta del Miracle d'Anna Sullivan, que és una adaptació teatral d'una pel·lícula, d'una cèlebre pel·lícula que suposo que molts oients recordaran, una pel·lícula nord-americana amb guió de William Gibson i direcció d'Arthur Penn, que es va estrenar l'any 1962.
i ens explica la història real d'una nena, de Helen Keller, que és una criatura que va néixer cega, sorda i muda. I aquest miracle d'Anna Sullivan és precisament el miracle, podríem dir, d'aquesta professora, d'Anna Sullivan, que a base de la perseverança va aconseguir que Helen Keller es pogués comunicar i fins i tot pogués estudiar carreres universitàries i ser una de les grans de la literatura.
Doncs podrem gaudir durant les properes setmanes d'aquest concurs de teatre mater Vila d'Habrera. La propera edició de l'Habrera sí que hi ha res la tenim programada pel dimecres 11 de març. De què ens parlaràs, Gerard?
Parlarem d'un element ben ocult del patrimoni ebrerenc. Es tracta d'uns antics i pugeus molt singulars que estaven ubicats a Cal Iaio, al carrer Major, i que van ser estudiats per tècnics municipals. Per tant, ens endinsarem en aquestes misterioses cavitats excavades a sota terra. Doncs, Gerard Videgain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica a l'Ajuntament d'Abrera, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui. Moltes gràcies a vosaltres i fins la propera.
Recordeu, com sempre, que aquest espai el podeu tornar a sentir descarregar a la secció de patrimoni del web municipal abrera.cat i també a la nostra programació a la carta a radioabrera.cat i a l'aplicació gratuïta de Ràdio Abrera per a dispositius mòbils. A Abrera sí que hi ha res. L'espai de Ràdio Abrera sobre patrimoni i història d'Abrera en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament. Serveis informatius de Ràdio Abrera.