El recordem, s'està celebrant el mes de la salut mental a Abrera,
coincidint que el dia 10 es va commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental.
Des de diversos departaments de l'Ajuntament d'Abrera
s'han programat tot un seguit d'activitats al llarg del mes
i a l'entrevista del dia, cada dilluns,
estem parlant amb els diferents protagonistes de les activitats programades.
Avui és la darrera entrevista i ens acompanya la Beatriz Vieito,
que és treballadora social a l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat Nord.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc, com va néixer l'Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord?
Bé, doncs, l'associació ens hauríem de remuntar l'any 2000, no?
En aquell any, un grup de famílies, ateses a un servei de salut mental,
van decidir que necessitaven poder compartir un espai més enllà dels que ja existien, no?
I es van agrupar i van decidir crear una associació,
que és la que avui coneixem com a Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord,
per poder donar-se, sobretot, suport mutu, no?
De l'any 2000 a avui, no?, el 2018, això ha anat creixent.
Aquesta associació de famílies també s'ha convertit en un espai
on les persones amb diagnòstic tenen vot, paraula, no?,
i formen part activa de l'entitat.
És a dir, aquella part de només famílies va quedar enrere.
i, sobretot, hem anat canviant, hem anat oferint més serveis,
més activitats a la comunitat, no?,
per intentar poder arribar a totes aquelles persones
que tinguin alguna necessitat respecte al tema de salut mental.
Perquè què és el que entenem per trastorn mental?
Bé, d'alguna manera, el trastorn mental, no?,
és una alteració que pot ser momentània, no?,
d'alteracions del pensament, de la percepció, de l'estat d'ànim, no?,
que ens pot afectar durant un temps de la nostra vida.
Però això no vol dir que siguem persones incapaces, no?,
que siguem persones incapaces, sinó que durant un temps
les nostres percepcions, no?, estan, bueno, momentàniament...
És que invalidades tampoc no m'agrada la paraula, no?,
sinó que no funcionen com diàriament, no?
A vegades tenim l'error, no?, de pensar que una persona
que pateix un trastorn mental és una persona incapacitada, no?,
que les seves capacitats mentals marmeixen, no?,
i no és així.
És a dir, no té res a veure patir un problema de salut mental
amb un trastorn psíquic, no?, o una demència.
És a dir, les persones que tenen un problema de salut mental
són persones molt intel·ligents, no?,
i que poden destacar en molts aspectes de la seva vida,
tenint en compte que potser en un moment de la seva vida, no?,
no saben o no tenen els recursos suficients
per poder afrontar una situació concreta de la vida diària
i necessiten una mica més d'ajuda, no?
Però són persones que tenen una carrera universitària,
que tenen una feina, que són pares o mares de família, no?,
i, bueno, durant un temps a la nostra vida
necessitem, d'alguna forma, dedicar-nos més temps a nosaltres
que el que dediquem a altres tasques de la nostra vida, no?
Ho apuntaves una mica al començament,
però quina és la tasca que feu des de l'associació?
Quina és, d'alguna forma, la vostra funció?
A mi, d'alguna manera, m'agrada dir
que dins de l'associació la principal cosa que fem és escoltar, no?,
escoltar des del respecte, des d'una forma entenedora, no?,
intentar entendre què és el que li està passant a la persona
i sense jutjar, no?,
és a dir, a vegades quan estem passant un mal moment, no?,
i ens sentim jutjats, d'alguna forma el que fem és aïllar-nos més, no?,
i d'alguna manera les persones que pateixen un problema de salut mental,
una de les principals coses que passa és que acaben aïllant-se socialment.
I això per què, no?,
doncs perquè la societat no acaba d'entendre què és el que passa, no?,
i d'alguna manera rebutgen aquestes persones.
Jo crec que una part fonamental de l'associació és aquesta, no?,
posem, bueno, doncs tot el que sabem, no?,
per poder acompanyar aquestes persones,
ja siguin persones amb problema de salut mental,
ja siguin les famílies,
però també qualsevol persona de la comunitat
que necessiti o que estigui interessada en conèixer
el món de la salut mental, no?,
a vegades, doncs atenem a persones que...
nois d'institut que estan fent el seu treball de recerca a batxillerat
i han decidit fer-ho d'algun tema de salut mental.
Doncs les nostres portes estan obertes també per poder, bueno,
fer un cop de mà en aquesta activitat.
Perquè hi ha desconeixement en la població, en la societat,
sobre què són i què impliquen els trastorns mentals.
Sí.
Jo crec que, d'alguna forma,
seguim pensant en allò que ens ve en una pel·lícula,
allò que, d'alguna forma,
els mitjans de comunicació a vegades no acaben de fer bé, no?,
que no és el mateix, jo que sé, llegir un titular
de que una noia li ha fet alguna cosa a un home o a una altra noia
que di que un esquizofrènico ha fet no sé què.
Llavors, el que estem venent és una part d'aquest tipus de trastorns
que no s'ajusta a la realitat.
Hi ha un estigma?
És un problema per a les persones que pateixen trastorn mental?
Sí, una mica, però és el que et deia, no?,
el fet que no hi hagi un coneixement
de què són els trastorns mentals, no?,
o què senten les persones amb una problemàtica de salut mental,
ens dona aquest desconeixement, no?
Llavors, per això crec que és tan important la tasca
que estem fent, per exemple, en aquest mes, no?,
en aquest municipi, no?,
el fet que fa uns dies va estar la Maite parlant amb vosaltres,
ha vingut la Maria Manonelles també a parlar amb vosaltres, no?,
fem una activitat a la biblioteca per apropar-nos a la comunitat.
Nosaltres també com a entitat estem presents
en altres espais a les comunitats, no?,
per apropar-nos al poble
i que el poble pugui veure que són persones totalment normals.
A mi m'agrada molt posar un exemple, no?,
és que nosaltres tenim un projecte a l'associació
que és de sensibilització als instituts
i quan anem a una aula
tots ens presentem com a experts en salut mental
i jo no porto una etiqueta de treballadora social
ni les persones que van al meu costat
porten una etiqueta si són familiars
o persones amb diagnòstic, no?
I el bonic d'aquest espai
no és que quan arribem al final, no?,
que és la part en què les persones amb diagnòstic
expliquen la seva situació en primera persona,
en aquell moment els alumnes
se n'adonen de qui té un problema de salut mental i qui no.
Llavors, per això et dic, vull dir,
d'alguna forma el que estem demostrant
és que són persones totalment normals
que poden portar una vida normal, no?,
i que el fet d'intentar conèixer
ens porta, no?, a treure i trencar
aquest tabú, no?, i aquest desconeixement.
I com podem, els que no són especialistes,
o en el nostre cas, per exemple,
des dels mitjans de comunicació que apuntaves,
com podem ajudar?
Jo crec que durant aquest espai, no?,
de poder xerrar alguns dies més,
un altre dia menys, no?,
però poder apropar-nos.
Si jo soc un familiar que...
que, bueno,
que hi ha algú a casa que té un problema de salut mental,
apropar-nos,
intentar escoltar, com deia al principi, no?,
sense jutjar, intentar comprendre.
Donar suport a vegades,
donar suport no significa obligar algú
o anar a algun lloc.
El fet d'escoltar-nos és suficient, no?
I el mateix si soc una persona
que tinc un problema de salut mental,
és a dir, bueno,
d'alguna forma sapiguer que hi ha espais
on ens podem apropar
per rebre ajuda,
per poder compartir, no?,
a l'entitat hi ha diferents serveis
i un d'ells és grups d'ajuda, no?
Hi ha grups d'ajuda mútua,
que no hi ha professionals,
i hi ha grups amb professionals.
Anar amb dos grups,
en definitiva,
és que hi ha persones que es coneixen
i se n'adonen,
que passen més o menys el mateix,
fins fa quatre dies
pensàvem que eren les úniques persones
que patíem, no?,
i que aquestes coses
només ens passaven a nosaltres, no?
Doncs el fet de compartir aquest espai
et dona per ajudar els altres,
però també per sentir-te ajudada, no?
El que m'escolti
jo crec que és molt important.
Doncs les persones
que ens estiguin escoltant,
que vulguin contactar amb vosaltres
o vulguin col·laborar amb vosaltres,
com poden fer-ho?
Doncs, mira,
nosaltres ens poden trucar,
nosaltres tenim la nostra seu a Martorell,
ens poden trucar,
faré aquí promoció,
ens poden trucar al 93-774-3307
i poden preguntar per mi
o qualsevol dels companys
que els agafin el telèfon
els entendran sense cap problema.
poden visitar la nostra pàgina web,
que és
salutmental.brln.org
i també podran,
aquí poden veure, no?,
una mica,
tots els serveis,
totes les coses que fem a l'entitat
i, bueno,
apropar-se una miqueta més
abans de donar el pas,
de conèixer-nos en tot, no?
Doncs,
des d'aquí,
des de la Ràdio Abrera,
també els informarem puntualment
de totes aquestes iniciatives
que ens arriben des de l'Associació
per la Salut Mental
del Baix Llobregat Nord.
Recordem,
avui tanquem
aquesta roda d'entrevistes
dedicades al mes de la salut
durant tot el mes d'octubre.
Hem fet els dilluns
a l'entrevista del dia
i avui, doncs,
agraïm la seva atenció
a la Beatriz Vieito,
que és treballadora social
de l'entitat.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui.
Gràcies a vosaltres.
I recordeu que aquesta entrevista,
així com la resta,
que durant l'octubre
hem dedicat al mes
de la salut mental a Abrera,
les podeu tornar a sentir o descarregar
la nostra programació a la carta
a radiobrera.cat
i també a la nostra aplicació
per a mòbils i tauletes.
Serveis informatius
de Ràdio Abrera.