Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Anabell Gómez.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
En primer lloc, quines són les principals dades de recollida de roba usada a Abrera del passat any 2018?
Bé, doncs les dades de la veritat és que són molt positives.
Hem recollit més de 35 tones, és més, és un 6% més que l'any anterior, són 3 tones més de roba,
i això equival més o menys a 72.000 peces de roba.
Són 72.000 peces de roba que els veïns i les veïnes tenien a l'armari, que ja no feien servir,
i que han decidit adipositar els contenidors de color verd perquè se'ls allargui la vida aquestes peces
i puguin ser utilitzades per altres persones a través de la reutilització o per reciclades.
La veritat és que són unes dades molt positives i estem molt contents i sobretot molt agraïts a la població,
bé, doncs perquè confien en que durant aquestes peces de roba se'n faci una bona gestió
i d'això s'han d'arribir dos grans beneficis, un benefici social i un benefici ambiental.
Quins són exactament aquests beneficis? Com deia, en primer, aquesta part social.
Doncs mira, nosaltres som una entitat que fa 32 anys que treballem a Catalunya
i el que fem és recollir la roba per fer-la una gestió i després poder-la utilitzar-la o reciclar-la.
I amb els recursos econòmics que obtenim, d'una banda financem la nostra activitat,
som una entitat que no rep ajudes públiques i que a més crea llocs de treball enrere any.
I per d'altra, els recursos de forma íntegra, és a dir, els beneficis,
es destinen íntegrament a projectes socials.
Projectes socials que, des que vam néixer, estan dedicats principalment a fer projectes
de cooperació i desenvolupament a països del sud.
Països com ara Angola, Moçambic o Vinià-Vissau.
És el que anomenem nosaltres el valor social de la roba usada.
D'altra banda, també apuntava un important benefici mediambiental.
Efectivament, perquè la reutilització, ja sigui de la roba o de qualsevol altre article,
implica un benefici mediambiental molt clar.
Nosaltres diem que si la roba ja està produïda i està en bon estat,
per què llençar-la a la brossa i produir-ne una de nova?
Nosaltres apostem per la reutilització.
Així evitem que tota aquesta roba, que està en bon estat i que ja no fem jardí,
doncs pensem que si això és agència de brossa, això anirà després a un abocador,
o bé serà o enterrat o serà incinerat.
Per tant, la reutilització, el que fa és evitar que aquesta roba vagi a un abocador,
evitem que hi hagi emissions de CO2 i sobretot el que fem és, bé, doncs,
impulsar aquest concepte que ara s'ha posat tan de moda com és l'economia circular, oi?
Nosaltres el que fem és donar aquesta circularitat al residu tèxtil
amb el convenciment que una cosa que aparentment no té valor,
com és una samarreta o una faldilla o uns pantalons que tu ja no fas servir,
doncs bé, si està en bon estat, segur que una altra persona sí que la farà servir.
Per tant, el que fem és donar aquest concepte de circularitat a la reutilització
i, bé, doncs, i d'això se'n deriva, doncs, clarament un benefici ambiental.
D'aquesta reutilització, les 35 tones que es van recollir l'any passat a Abrera,
quina és exactament la seva destinació?
Doncs mira, tota la roba que recollim a Abrera, com la que recollim a tot Catalunya,
la duem a una planta de preparació per a la reutilització
que tenim a la metge del Vallès, al Vallès Oriental,
i aquí passa una sèrie de filtres, aquí és classificada,
en funció d'una sèrie de criteris, que principalment és si la roba arriba en bon estat o no.
Després de passar aquests filtres, la roba, tota la roba,
que són milers i milers de tones a tot Catalunya,
el que fa és seguir, principalment, tenen dues destinacions.
La que està en bon estat es destina a la reutilització.
Nosaltres tenim botigues de roba de segona mà a Barcelona,
en tenim una vintena de botigues,
i totes aquelles peces de roba que estan en bon estat,
després de passar uns filtres de qualitat,
arriben a les nostres botigues, on la venem a preus assequibles.
Una altra part d'aquesta roba que està en bon estat,
l'enviem a l'Àfrica,
a països com ara,
Línia Bissau, Moçambic, Angola, etcètera,
on socis locals d'allà, que s'anomenen contraparts,
reben aquesta roba i la venen en mercats locals,
de forma controlada i, evidentment, a preus assequibles pel país.
Això és el que fa referència a la reutilització.
I després, també, rebem o depositem els contenidors roba
que, bé, doncs està una miqueta atacada
o potser no es pot utilitzar tal com està,
però, en canvi, sí que se'n pot aprofitar la matèria primera.
I això ho enviem a empreses que en fan reciclatge
per després produir-ne articles diferents,
com ara mantes o cacifes.
I la veritat és que només un percentatge molt, molt petit,
aproximadament un 5%,
són peces de roba que estan en mal estat,
estan molt brutes, mullades o molt pecades,
i no se'n poden aprofitar.
I això sí que ho enviem a l'abocador.
Però fixeu-vos que de tota la roba que recollim
i que classifiquem,
som capaços de donar una segona vida
a més del 90% de la roba.
Per tant, el residu tèxtil
és un residu que té un nivell d'aprofitament molt, molt elevat
i de quina importància
que les xifres de recollida selectiva
siguin cada cop més elevades
i al revés,
que tota aquella roba que està molestat,
que no vagi a parar a la brossa
perquè d'aquí sí que no se'n podrà aprofitar gens.
I per aquest 2019,
per part d'Humana,
quins objectius us heu marcat,
tant a nivell general com al municipi d'Abrera?
Doncs mira, els objectius són molt bàsics,
i és incrementar la conscienciació de la ciutadania
de la importància de la recollida selectiva
de tots els residus,
i en aquest cas del residu tèxtil.
La veritat és que hi ha un factor
que encara cal corregir, cal millorar,
i és que l'Agència de Residus de Catalunya
calcula i afirma
que de tota la roba que ens decem als catalans
només es recupera,
per un gest autoritzat com nosaltres,
un 8%.
És a dir, encara hi ha més del 90%
de la roba de la qual ens decem
que no va parar a mans d'un gestor autoritzat.
Com va parar?
Doncs com us deia, a la brossa.
És a dir, hi ha molta feina per fer encara
per part d'entitats com la nostra,
d'administracions locals,
de la ciutadania en general,
de bé, doncs,
que tenim molt clar que el residu,
que el plàstic, que el cartró,
que el vidre, que l'orgànica
es deposita en el seu contenidor corresponent,
doncs amb el tèxtil passa el mateix.
I nosaltres el que dèiem a la població
és que, vaja, que sàpiguen
que des d'humana fem una gestió professional,
fem una gestió transparent
de la roba que depositen
i, vaja, que tinguin tota confiança
que la roba la deixen amb bones mans,
com us deia,
per després obtenir recursos
i poder fer o poder impulsar projectes socials.
Val a dir que podeu consultar totes les dades
sobre la recollida de roba usada
a càrrec d'Humana Obrera
a les seccions de notícies
i actualitat dels webs
ajuntamentabrera.cat
i radioabrera.cat.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció
al Joan Carles Montes,
responsable del Departament de Comunicació
d'Humana.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins aviat.
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir o descarregar
la nostra programació a la carta
a radioabrera.cat
i també a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Obrera
per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Ràdio Obrera.