A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, bon dia.
Som Cinqueà de l'Escola Francesc Platón i Sartín.
Avui venim a llegir-vos dos contes.
Per preparar-los ens hem organitzat en dos grups.
En primer lloc, us llegirem el conte
Barcelona fa trampes.
I en segon lloc, la desgràcia de la carbassa.
Esperem que us agradi.
La finestra de la salut.
Ara que el bolet se n'ha anat, què farem?
Pregunta el Ràba.
Fem una cursa fins a l'estany.
Contesta la pasta nega.
El Ràba no creu el que està sentint.
Per què voldrà fer una cursa amb mi?
Es diu el Ràba.
Sap que la guanyaré.
La pasta nega és la millor saltadora del jardí.
Però el Ràba és el millor corredor.
Corre tan ràpid que quasi sempre guanya el premi de la gran cursa.
La gran cursa té lloc cada any entre els millors corredors de tots els jardins.
Està bé, diu el Ràba.
Seguirem el caminet.
Un, dos, tres, ja!
Surterà la carrera.
El Ràba no sap que li vol fer una mala jugada.
Paré trampes, diu la pasta nega.
Prendré la dreixera secreta entre els jardins fins a l'estany.
El Ràba es quedarà ben sorprès de veure què ha arribat abans que ell.
Des de la sortera, la pasta nega passa el Ràba.
Surts sempre massa de pressa.
Pensa el Ràba.
Aviat es cansarà i l'agafaré.
La pasta nega passa el primer revolt i el camí s'amaga.
El Ràba passa de llarg i la pasta nega agafa la dreixera.
El Ràba ja ha corregut un bon tros.
Fa estona que hauria d'haver agafat la pasta nega.
Es diu el Ràba i es posa més ràpid del que mai havia corregut abans.
Però no aconsegueix agafar la pasta nega.
El Ràba arriba a l'estany sense alè.
La pasta nega ja ha arribat i la troba asseguda.
I li espera.
T'he guanyat!
exclama arrojantment la pasta nega.
Una mica més tard, el Ràba encara no entén com s'ho ha fet la pasta nega per guanyar-lo.
Potser ha agafat la dreixera?
comenta innocentment la patata.
Quina dreixera?
Diu el Ràba.
La xatra de pensar-la?
Respond la patata.
És clar!
Diu el Ràba.
La pasta nega ha fet trampes.
Ja l'ensenyaré jo a fer trampes.
El Ràba intenta trobar una manera de venjar-se.
Es posa a pensar.
i després d'anar-li moltes voltes, se'n va a veure la pasta nega.
Tinc una bona notícia per tu, pasta nega.
Diu el Ràba.
Ara que has guanyat, ets tu que haurà de córrer en el meu lloc a la gran cursa.
Estic segur que guanyaràs el primer premi.
Tots estarem orgullosos de tu.
Oh no!
Pensa la pasta nega.
Ara sí que m'han agafat.
El Ràba anuncia que la pasta nega correrà a la gran cursa.
Tothom està content i troba que és una bona idea.
Oh, pasta nega!
Diu el Ràba.
I anirem tots per encorajar-te i veure't guanyar.
Com més s'ha costat el dia de la gran cursa,
més es desespera la pasta nega.
No tan sols perdre la cursa,
sinó que a sobre tothom es burlarà de mi.
Què puc fer?
Què puc fer?
Si no hagués fet trampes, no em veuria ficada en aquest embolic.
No tinc més que una sortida.
Faré veure que estic malalta.
No falten més de tres dies per a la gran cursa,
quan la pasta nega es fica al llit.
Què és el que no funciona?
Li pregunta el Ràba.
No em trobo gaire bé.
Respon la pasta nega.
El Ràba sap que la pasta nega s'està fent la malalta.
Ja estimen que estiguis malalta.
Diu el Ràba.
Avui anem a banyar-nos a l'estany.
Pobra pasta nega, no pot anar a banyar-se amb els altres.
L'endemà la pasta nega encara està al llit.
Aquesta vegada el Ràba li diu...
Ja estimen que encara estiguis malalta, Pasta nega,
perquè avui anem tots a la festa del tomàquet.
La pasta nega s'ha de quedar avorrida al llit un altre cop.
El dia de la gran cursa ha arribat.
Lleva't, Pasta nega, avui és el teu gran dia.
Diu el Ràba.
Tothom espera veure't córrer.
No puc pas, respon la pasta nega.
Encara estic malalta.
Llàstima, diu el Ràba.
Llavors, suposo que caldrà que corri jo en el teu lloc.
Pobra pasta nega, es queda el dit un altre dia al tercer,
mentre els altres es diverteixen a la gran cursa.
El Ràba guanya la gran cursa i tothom l'aclama.
Per acabar, què hem après d'aquem compte?
Hem après que les trampes són durentes.
La pasta nega no ho passa bé, és a dir, s'errepenteix.
Les mentides poden fer mal a les persones del nostre voltant.
Poden dir que les mentides tenen els dies contats.
La finestra de la salut.
Hola, sóc Laura i com ja ha dit el meu company Òscar,
us llegirem el segon conte, titulat La desgràcia de la carbassa.
Comencem!
La patata, la pasta nega, la carbassa i en Ràba juguen a fer i amagar.
T'he vist!
Crida la pasta nega ment a córrer a tocar la carbassa.
Ara et toca parar-la tu, diu la patata tot rient.
Una altra vegada sempre em toca a mi.
Com m'agradaria poder-me ficar en una amagataia com la patata
o amagar-me darrere un arbre com la pasta nega,
però sóc massa grossa per amagar-me bé.
Ara et toca parar-la tu, diu la pasta nega.
No vull jugar més a aquest joc, contesta la carbassa.
Llavors, vés-te'n, replica el Ràba.
La carbassa s'ha de sentir-se molt trista.
Em tornaré tan petita que sempre trobaré els millors amagatalls
i ningú no esborrarà mai més de mi.
L'endemà la carbassa deixa de menjar però no creix més.
El menjar té molta gana.
El vespre encara en té més.
L'endemà no pot aguantar-se més sense menjar.
I encara no ha deixat de créixer.
La carbassa torna a menjar i prova de fer alguna cosa diferent.
Provaré de fer exercici.
Es toca la punta dels peus sense doblegats i a noi cent vegades.
Corre al voltant de l'or quaranta vegades.
Ah, estic en forma.
Diu la carbassa mirant-se al mirall.
Però no he canviat gens ni mica. Estic tan grossa com abans.
La carbassa continua intentant semblar-se més prima.
Porta un cinturó molt senyit per tenir una cintura maca,
però això li fa venir mal de ventre.
Canvia d'idea i es passeja amb una pedra al cap per tal de no creixer més.
Però això tampoc no funciona.
Com més coses prova per tornar-se més petita,
més l'observen els altres i més esborlen d'ella.
Això és un desastre.
Pensa la carbassa descoratjada.
Decideix marxar i instal·lar-se a l'altra punta del jardí,
on ningú mai la pugui veure.
La carbassa recull les seves coses i se'n va.
Per fi, la carbassa està en pau.
Ningú no se'n riu d'ella,
però es troba sola i aviat es comença a avorrir.
No és culpa meva.
Es repeteix sense parar.
La carbassa està molt trista.
Qui fas aquí, carbassa?
Li pregunta l'espàrrec.
Estic trista.
Li respon i li explica la seva desgràcia.
Ah, quina història.
Diu l'espàrrec.
La teva desgràcia és exactament
la contrària de la meva.
Tu ets grossa i jo sóc alt i prim.
Això em molesta molt.
Però si ets encantadorament prim.
Replica la carbassa amb enveja.
I tu, tu ets meravellosament grossa.
Respon l'espàrrec.
Es posen a riure plegats.
Són ridículs.
Comenta l'espàrrec.
Tu ets grossa i jo, prim.
Són diferents.
Això és...
Tot hauríem d'ignorar els que es volen de nosaltres.
L'espàrrec i la carbassa vallen plegats.
Quin espectacle més bonic!
Vinga!
Diu la carbassa.
Anem amb els altres!
Mira-t'ells!
Són la carbassa tap de bassa i el llegam espàrrec.
Diu fent riu-te al reba.
En el teu lloc, jo em preocuparia del nas tan enorme que tens.
Respon la carbassa.
Però carbassa!
Diu l'espàrrec.
A tu no t'agrada que et lleguin tot de bassa.
Tens raó.
Respon la carbassa.
Perdona'm, raba.
No és tan greu!
Diu el raba.
Però se'n va mirar-se'n mirar i es toca el nas per veure'n millor.
Què m'ha prest d'aquest compte?
Doncs que ens hem d'acceptar com som.
Tots som diferents.
No importa com sigui l'aspecte de cadascú.
Però també és veritat que la televisió i la publicitat ens influencia.
Perquè allò que veiem ens fa pensar que allò és normal.
I no és així.
Cadascú de nosaltres és diferent.
I això és diversitat.
I s'ha de respectar.
I no actuar com el raba que fa sentir mal a la carbassa dient l'íquid marxiv
urlant-se d'ella sobre el seu aspecte.
I si aquest comportament es produeix de manera repetitiva,
es coneix avui en dia com el bullying.
El nostre consell per als nens que s'enten com la carbassa
és ignorar els que es burlin
i avisar a un adult que estigui al seu voltant.
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut