Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
El proper diumenge, 1 de maig, a les 6 de la tarda,
la sala municipal acollirà la cinquena representació
dins el 24è concurs de Teatre Mater Vila d'Abrera.
En aquesta ocasió podrem veure somnis de teatre
a càrrec de la companyia Els Carlins de Manresa.
I per parlar-ne ens acompanya avui a l'entrevista del dia
el director de la companyia, Ivan Padilla.
Bona tarda. Bona tarda.
Primer de tot, de què tracta Somnis de Teatre?
Somnis de teatre tracta d'un grup d'actrius
que viuen al Nova York dels anys 30
i que volen triomfar a Broadway,
a aquest lloc tan emblemàtic on es fa el teatre
i on les actrius i actors que volen tenir una vida de teatre
és el somni que tenen als anys 30 als Estats Units
d'arribar a Broadway i protagonitzar
i guanyar-se la vida amb el teatre.
I llavors, la obra tracta d'això, bàsicament,
d'un grup d'actrius que viuen en una pensió
i que el que somien és que els arribi l'oportunitat
per poder triomfar al teatre i guanyar-se la vida
i ser unes estrelles,
i algunes fins i tot després fer el salt a Hollywood.
Estem parlant d'una època als anys 30
en què Broadway, Nova York,
és com aquesta època que tots ens imaginem molt glamurosa,
molt de somni,
i per això d'aquí el títol de l'obra, que és Somnis de Teatre.
I llavors, el que fem amb aquesta obra
és una mica representar aquest món dels anys 30 als Estats Units,
que és tant com dit de somni,
però al mateix temps té un missatge tan actual
com que és un grup d'actrius
que volen triomfar en el món del teatre i guanyar-se la vida.
És un missatge totalment actual.
El que passa és que té aquest embolcall especial
de Hollywood, Broadway, anys 30, Nova York.
És la primera vegada que veniu a concursar a Brera?
Saps què passa?
Que realment la companyia Els Carlins fa molts anys que funciona.
Llavors, jo, dintre d'aquesta companyia,
ja que també hi soc,
diria que no he vingut mai a Brera.
El que passa és que segurament amb algun altre projecte,
d'algun altre director,
en un altre moment de la trajectòria de la companyia,
potser sí que s'ha vingut.
Jo, que tingui constància, a Brera encara no havíem actuat mai.
Però potser sí, ja et dic, tampoc voldria assegurar-ho,
perquè Els Carlins és un grup,
és una companyia on hi ha molta gent
i, per tant, hi ha diferents projectes,
i cada cert temps es van renovant,
i cada vegada són grups i directors diferents,
i llavors, clar, jo dic que,
en tota la trajectòria dels anys 90 cap aquí,
no hem vingut mai a Brera, és molt greu.
En tot cas, el grup que tenim, que estem en aquest muntatge,
i que hem anat treballant,
més o menys junts en els últims anys,
encara no havíem vingut a Brera.
Pel que fa la companyia, com i quan va néixer,
ens podríeu explicar una mica la vostra història?
Sí, a veure, Els Carlins, en realitat,
és una entitat amb més de 100 anys,
o sigui, és una entitat que va néixer el 1903,
imagina't, s'hi han passat coses i l'entitat ha anat canviant.
Vull dir, va néixer...
Es diu Els Carlins perquè, com diu el seu nom,
ve de l'època carlista.
Vull dir, ara tot això, evidentment, ja no té res a veure,
o si manté el nom de sala Els Carlins
i de companyia Els Carlins, l'entitat,
perquè ve d'aquí, ve d'un passat concret,
però sí que és veritat que això va néixer com un lloc
de les joventuts, carlistes i tal,
que mica en mica, evidentment, ha anat canviant.
I l'entitat ha anat tenint una vida...
ha passat de tot, diguéssim, en més de 100 anys,
o sigui, jo crec que ara estem ja gairebé 120 anys.
Però sí que és veritat que, més enllà de la prehistòria,
per dir-ho d'alguna manera,
als anys 90, més o menys,
la companyia va reprendre una mica la cosa aquesta de grup de teatre
de muntatges regulars d'una companyia
i grup de teatre que anava a fer circuit d'actuacions,
que anava a mostres, que anava a concursos,
això es va reprendre als anys 90.
Amb el Joan Torrents, amb l'Àngels Torrents,
amb tota una sèrie de gent
que van, d'alguna manera, recuperar el grup,
que potser en aquell moment ja no funcionava tant,
l'activitat teatral estava una mica més morta,
i des de llavors cap aquí,
aquests últims 30 anys, l'entitat i la companyia,
com deia abans, han anat passant per diferents gent,
diferents èpoques, diferents directors,
però han anat tenint una activitat regular.
I això de fer muntatges, potser no cada any,
però potser cada dos anys sí, estrenar un o dos espectacles.
Doncs nosaltres, evidentment,
en el moment en què vam estrenar aquesta obra,
el passat novembre, aquí a Manresa,
el que volem és mostrar-la a tot arreu on sigui possible.
I evidentment, a Berera,
ens semblava una oportunitat prop de casa,
perquè en el fons no estem de lluny,
però evidentment ens feia la il·lusió,
com deia abans, que no hi hem estat mai,
poder ser un dels llocs on podíem mostrar aquesta obra.
Que nosaltres l'hem triat, com et deia,
a l'hora d'explicar també el tipus d'obra que és,
nosaltres l'hem triat perquè, en el fons,
és un homenatge al teatre i, sobretot, a les actrius de teatre.
O sigui, té un encàrrec especial,
perquè ens permet fer un viatge en una època molt diferent d'ara
i, d'alguna manera, ensomiar una mica
i poder jugar més amb un tipus d'interpretació,
amb un tipus d'espai,
que potser no són tan actuals a nivell de forma,
però, en canvi, el missatge sí.
I el missatge, en el fons, és això,
és la lluita per aconseguir els teus somnis.
En aquest cas, és sobretot centrat en el món del teatre,
és un homenatge al teatre, a les ganes de fer teatre,
a les ganes de dedicar-se al teatre,
i sobretot per part d'un grup d'actrius, no?
I, llavors, per nosaltres era molt interessant
poder fer una obra que es permetia fer un viatge
ja en el temps i recrear una època concreta,
però, al mateix temps, poder fer aquest homenatge al teatre
i a les actrius, sobretot del teatre.
Com és el procés d'assajos de la vostra companyia
i com us heu adaptat a la crisi sanitària
i a les mesures per contenir la Covid-19 dins la companyia?
Ha estat complicat recuperar el ritme i fer front a dificultats,
com ara assajar amb mascaretes?
Doncs, mira, nosaltres, tota la preparació d'aquesta obra,
la primera part, diguéssim,
nosaltres vam començar aquest projecte que encara no hi havia,
encara no havia començat la pandèmia,
i nosaltres ja teníem còmplica...
Vam anar a buscar aquesta obra,
vam traduir-la, la vam adaptar,
perquè és una obra que parteix d'un...
O sigui, aquesta obra, en realitat,
és una obra de teatre molt antiga,
però nosaltres n'havíem vist una versió al cinema
que va fer el 1937,
perquè aquesta obra és del 1936.
El 1967 es va fer una versió de teatre,
que ajudava a la teatre,
i llavors vam anar a buscar l'original teatral,
perquè el cinema tenia bastants canvis.
Llavors vam fer tota l'adaptació,
vam treballar en l'adaptació,
i ens va agafar la pandèmia.
Llavors, diguéssim que aquí vam haver de parar una mica el procés,
que li ha esticut el normal,
un cop teníem l'adaptació podíem començar a assajar,
vam parar-lo aquí,
vam estar fent lectures online amb el grup,
una mica en el que es podia,
a nivell de trobades,
reunions per fer lectures,
per parlar de l'obra, del muntatge, dels personatges,
i llavors no vam posar-nos a assajar
fins que diguéssim que la cosa es va començar a relaxar una mica,
i llavors, com tothom,
aquests assajos eren, depèn de l'època,
eren setmanals, eren tres cops a la setmana,
depèn, i sempre amb mascareta, clar,
que això, òbviament, a l'hora de fer teatre,
doncs és una mica complicat,
perquè al final l'expressem amb tot,
amb la veu, amb la cara, amb el gest, amb tot,
i llavors ens hem hagut d'adaptar sobretot en aquest sentit.
La sort és que les escenes i els personatges
els podíem treballar en petit comitè, diguéssim,
és una obra de molts personatges,
hi ha 7 actors,
per tant, és una obra que tampoc és multitudinària,
i ens permetia el treball en sales, no?
Però sempre amb mascareta,
i crec que vam portar mascareta fins que vam fer l'estrena,
que llavors sí que quan vam estrenar ens la vam treure.
Ara seria molt diferent, però durant el procés,
ja et dic, és un procés que vam començar,
potser, a parlar d'aquesta obra a finals del 2019,
i no la vam poder estrenar fins al novembre de l'any passat,
o sigui, el 2021.
Normalment, quan ens posem a plantejar un projecte a Escarlinx,
mentre que el plantegem, comencem a assajar i l'estrenem,
com a molt passa a mig any, no passa gairebé dos anys.
Complicat, no, si al contrari, el que ha sigut és agraït, no?
Malgrat, ja et dic, com el tema de les mascaretes,
que era, doncs, més feixuc,
perquè al final, doncs, és això,
interprèiem amb tot, no?, i les mascaretes,
a l'hora de fer teatre, és com l'antitud, no?
Però la veritat és que reprendre els assajos,
quan ens vam poder reprendre físicament, no?
I ja no tant online, sinó físicament, encara que fos a mascaretes,
en realitat era...
era més que un complicat, era un plaer,
perquè al final havíem hagut de parar en sec un projecte que començàvem, no?
I ens permetia, doncs, recuperar certa normalitat,
malgrat els condicionats.
És inductable el valor que el Teatre Mater aporta a qualsevol municipi,
inculcant cultura, valors, tradicions, germenó,
divertiment i un llarg etret, però també són importants
aquest tipus d'assertaments per fer tercanvis culturals
i compartir passions més enllà del propi municipi, oi?
Sí, home, i tant, clar, per nosaltres,
aquests moments, en realitat, quan tu muntes una obra de teatre
amb el Teatre, i dediques hores, i dediques temps, no?
El temps de viure que tens, el dediques a això.
Evidentment, hi ha una part que és gaudir de fer teatre,
però, evidentment, hi ha tot el complement d'amistat,
de germenó, de passar-ho bé,
i que després això no només es quedi en els assajos
i en una estrena amb la teva gent,
sinó que tot després pugui això significar
visitar altres teatres, visitar altres entitats,
poder participar de processos, ja siguin concursos,
ja siguin mostres, i poder conèixer altra gent,
i, sobretot, poder connectar amb altres públics,
amb el públic que podem tenir, els carrins a Manresa,
és un, però descobrint als públics que poder arribar a altra gent,
en el fons, és el que també ens motiva
a poder començar a preparar un projecte,
mig any, un any abans.
Finalment, imaginem que voleu convidar a totes i tots
els nostres i les nostres uients
a venir a veure el vostre espectacle, la veritat?
Sí, els convidem a venir, els convidem a passar una estona
en què podran viatjar a una època abocadora,
com és el Nova York dels anys 30,
amb uns personatges que són un grup de dones,
sobretot, molt diferents, molt diferents entre elles,
però que són personatges molt bonics i molt entrenyables,
que representen en el fons el que pot representar
per a qualsevol persona la lluita per aconseguir uns ideals,
uns somnis i per dedicar-se a allò
pel qual se senten que han nascut.
Estem molt agraïts de Mani Brera,
que ens fa molta il·lusió fer aquesta actuació
i que tenim molta ganes de descobrir amb el teatre,
com el públic,
i que és això, que el desig és que passeu una bona estona
i que us emocioneu i que rigueu
i que us deixeu emportar
per aquest viatge en el temps.
Recordem que la cinquena obra del 24è concurs
de Teatre Mater Vila de Brera
serà el proper diumenge, 1 de maig,
a les 6 de la tarda a la sala municipal de Brera.
Podeu adquirir les vostres entrades al web municipal,
abrera.cat, i també ho podreu fer de manera presencial
el mateix diumenge abans de la funció.
I nosaltres avui agraïm la seva atenció a l'Iván Padilla,
director de la companyia Els Carlins de Manresa,
i us desitgem molta sona en el concurs.
Volem que aquesta entrevista ja la podeu tornar a escoltar
i descarregar a la nostra programació a la carta,
a radyoabrera.cat
i a la nostra aplicació per a mòbils i tauletes.