This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
A partir de les 7 a la Casa de Cultura del nou gegantó de l'Associació Cultural i Folclòrica d'Abrera.
Per parlar-ne de totes les propostes programades enguany a la Festa Major d'Abrera,
ens acompanya a l'entrevista del dia el president de l'entitat, el César Moliner. Bona tarda.
Bona tarda.
En primer lloc, fem les presentacions. Qui és el nou gegantó d'Abrera i com sorgeix la iniciativa de crear-ne una nova figura?
Molt bé. Bé, primer que res el que tenim per celebrar aquest any és el naixement d'un nant.
Tècnicament no és un gegantó, un gegantó seria una figura, com un gegant però més petit,
m'explico, que és tota una figura sencera amb un cavallet interior que li permet inclús estar dret
sense que hi hagi cap persona a dintre, com fan els gegants quan no hi ha cap gegant a dintre,
que s'aguanten ells tots sols i que ells mateixos ja fan una figura sencera.
En aquest cas estem parlant d'un nant, que són aquelles figures que les cames que se li veuen al nant
són les cames del que el porta. O sigui que seria una figura com una mica més gran de mig cos,
evidentment són més voluminoses, però que s'aprofita de les cames del portador
i també li donen com un aire una mica més divertit.
O sigui que en aquest cas estaria parlant d'aquesta segona figura, que seria un nant,
el nant que tenim previst per estrenar, per batejar amb aquesta festa major.
I com sorgeix la idea de crear-ne aquesta nova figura del nant d'Abrera?
Molt bé. De fet, fa molts anys que anàvem a darrere d'incorporar alguna figura amb els gegants,
perquè els gegants són unes figures molt solemnes, tot i que les nostres són de dos pagèsos d'Abrera
o un pagès i un boter, un fabricant de botes i una hostalera,
però que diguéssim que serien figures populars, però tot així són figures solemnes, són molt grans.
I buscàvem una figura com més divertida per completar aquesta figura,
que de fet hi ha moltes colles que la tenen.
Pensant en la manera d'incorporar aquesta figura,
aquest any ja ens vam posar a pensar la feina,
i amb l'ajuda del Josep Sala,
que moltes vegades fa tots aquests projectes, ens fa un cop de mà,
ens vam estar pensant una figura que tingués relació amb algun fet històric
o amb alguna particularitat del municipi.
I ens va fer molta gràcia la idea dels forrons d'Abrera,
els tres forrons d'Abrera, a la zona del Rabato.
Antigament, quan hi passava la carretera antiga, la Nacional,
doncs hi van instal·lar una sèrie d'hostals
que, com a reclam publicitari, tenien a fora uns forrons molt grans,
i el propi nom de l'estaldiment eren tres porrons, dos porrons, quatre porrons,
o sigui, tenia molta transcendència, els porrons fora d'Abrera,
i en fet hi ha molta gent gran que coneix els porrons.
I a darrere d'això vam buscar una figura relacionada amb els porrons,
també amb el porró gran que es va instal·lar a la rotonda d'entrada al poble
per la part del Rabato,
i hem buscat això, una figura que recordaria un hostaler,
o sigui, una persona que es dedicava a atender a l'ofici d'hostaler
i que porta dos porrons amb la posició d'estar vedent dels porrons,
o sigui, que seria la figura que tenim és aquesta,
i va sortir la idea d'aquesta relació amb el Rabato,
amb la gent del Rabato.
I prèviament a aquesta presentació, dilluns,
heu organitzat també un taller de Capgrossos.
En què consistirà i a qui s'adreça?
Bé, el taller de Capgrossos no el portem nosaltres directament,
el taller de Capgrossos l'ha organitzat per part de la regidoria de l'Ajuntament de Cultura,
i és un taller que, de fet, ja van fer l'any passat,
és un taller que va molt dirigit a la Festa Major,
perquè va pensat amb la cadalla, els nanos més petits,
i després, un cop fabriquin amb aquest taller de Capgrossos,
se'ls incorpora a la cercavila de Festa Major,
i donen la cercavila de Festa Major,
i hi participen, portant aquest cas gros que ha fabricat.
Per tant, té moltíssima relació amb l'escavila de Festa Major,
i clar, és una activitat molt bé tinguida per nosaltres.
Els gegants de Brera són coneguts gairebé per tothom,
però si hi ha alguna persona despistada, qui són?
Sí, mira, tenim els gegants, són el Pere i la Rosé,
el Pere és el Boté, com explicava abans,
que simbolitza un fabricant de botes relacionat amb la indústria del gui,
que existia a Brera fa uns quants anys,
ja no queda massa gent que s'hi dediqui, però bueno,
en el seu moment sí, i aquest senyor porta a sota d'un dels braços una bota,
i a l'altra mà un aixoll, que és un instrument,
un utensili que es feia servir per fabricar les botes.
I la geganta és la Roséa, que és una hostalera,
i porta a la mà una garça, i a l'esquena porta una escopeta.
I això ve d'una dita que es feia servir abans,
que és que quan venia a Sabrera per Festa Major
els donaven de menjar garça,
en comptes d'un altre menjar, diguéssim, més elitista, no?,
que venia a seguir a menjar i pràcticament et donaven de menjar això de barça, no?,
fent raó amb això, vam fer aquestes dues figures.
I parlant de l'associació, quanta gent hi forma part entre gegantès i grellers?
Bueno, ara una relació exacta no la tenim,
perquè sobretot els grellers es van incorporant,
últimament han anat incorporant-se molta gent,
els gegantès poden ser 35 persones, 40 persones,
que ens anem tornant a portar els gegants,
entre els que col·laboren portant directament gegant
i altres que fan feines de donar la beguda
durant la festa major, etc.
I de grellers, ja et dic, amb les últimes incorporacions,
que han anat creixent molt la colla,
doncs poden ser perfectament,
entre els grellers i els timbalers,
poden ser 20 persones que tinguem ara ja amb aguda de músics.
I una de les activitats més tradicionals de la festa major d'abrera
és el Cercavila, que tindrà lloc dissabte a la tarda.
Què heu preparat en guany?
Participants, recorregut, apadrinament del nou gegantó?
Sí, exacte.
Aquest any va molt centrar en la figura nova que es donem,
i, bueno, el Cercavila, de fet,
l'estructura del Cercavila serà com altres anys,
després sortirem del rabat-ho.
Aquest any ja hem de sortir a les 7 puntuals,
perquè no se'n faci molt tard el Cercavila,
i participaran bastantes colles.
De fet, aquest any incorporem 3 colles noves
al Cercavila, que no havien vingut altres anys,
els geganters de Monttornès,
els de Muià i els de Sant Cugat, ses Garrigues,
i després acompanyen altres geganters
que ja havien vingut altres anys,
els d'Olesa, l'Esparreguera i la Beguda.
adonem aquests 6 colles de gegants.
Surten els nostres gegants nous i brils,
per tant, dues colles més,
i aquí afegiríem la figura del nant
que estarem aquest any.
La diferent novetat d'aquest any és que,
quan acaba el Cercavila,
a la plaça de l'Ajuntament,
s'aprofitarà per fer el bateig del gerantor,
que de moment encara, o del nant,
que de moment encara no té nom,
i que s'ha fet una ronda de visites a les escoles
perquè poguéssim votar el nom que volen pel gegantor,
per tant, serà un nom que han escollit les escoles,
i quan acabi el Cercavila, l'Ajuntament,
es farà el bateig del gerantor,
que el farà el gegantor de la colla d'Esparreguera,
l'Espinguet, farà de padrí del nostre nant,
i llavors en aquell moment es sabrà quin nom té el nant a partir d'ara.
I per últim, una altra cita que mai falta és el toc de matines.
En què consisteix i quan es farà?
Bé, el toc de matines ja fa molts anys,
la seva manera,
és una activitat que potser queda una mica amagada
perquè es fa molt d'hora al matí,
les matines comencen a fer-les a les 8 del matí de diumenge,
clar, la gent ha anat el dia abans a venir i tard,
i clar, és difícil que aquella gent hi hagi molta gent al carrer,
aquella hora vull dir, hi hagi molta gent al carrer
per sentir les matines,
però crec que és una mica tapades.
És una activitat que té relació amb els castells,
la tradició diu que el dia que es fan castells a la vida
s'ha de despertar el poble amb el toc de matines,
que consisteix a travessar el poble de dalt a baix,
o sigui, sortim del rabat i arribem fins al carrer de la Font,
i anem tocant matines,
el toc de matines és un toc tradicional,
que és sempre el mateix,
i que va acompanyat d'un peu,
d'un pedal, diguéssim, contínu,
de repic de timbals.
A mi especialment m'agrada molt aquest tipus de toc,
és molt estrenyable, diguéssim,
i això, doncs, a les 8 esforcem a tocar,
i d'una banda, l'altra, el poble.
Doncs, César Moliner,
president de l'Associació Cultural i Folklòrica d'Abrera,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui
a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera,
i molt bona festa major.
Al contrari, moltes gràcies a vosaltres
per fer-nos-ho de les nostres activitats.
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a escoltar i descarregar
la nostra programació a la carta a radioabrera.cat
i a la nostra aplicació gratuïta per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Ràdio Abrera.