Ràdio Abrera. Són les dues.
Abrera Informació. L'entrevista del dia amb Anabel Gómez.
Aquesta setmana a la Biblioteca Josep Roca i Brós d'Abrera rebrà dues visites destacades.
Demà dimecres a les 6 de la tarda l'escriptora Sarru Birenques Núria Prades, autora del llibre L'Aroma del Temps,
que ha llegit el Club de Lectura d'Adults, i divendres, també a les 6, el poeta Norberto García,
autora del poemari C, itinerario de una despedida, traduït al català pel poeta Brerenc José Luis García Herrera.
Amb tots dos parlem avui a l'entrevista del dia i en primer lloc ens acompanya l'escriptora Sarru Birenca Núria Prades.
Bona tarda.
Hola, bona tarda. Com esteu?
Bé, doncs, en primer lloc, L'Aroma del Temps és el llibre, com deien,
que ha llegit el Club de Lectura d'Adults de la Biblioteca Josep Roca i Brós,
i ens endinsa en un dels moments més glamorosos del segle XX, oi?
Sí, bé, sobretot si ens posem en el món, que és un món interessantíssim dels perfums,
doncs ens porta en el moment en què el món de la perfumeria canvia totalment.
comença de ser un món artesanal per convertir-se en un món més industrial i, sobretot, per introduir ja no solament elements naturals en els perfums,
sinó elements, la química com a base per elaborar perfums.
i això comença, bàsicament, amb Chanel, amb el número 5 de Chanel, no?
I, clar, és un moment important, és un moment important, i, de fet, la novel·la s'hi recrea, s'hi basa.
Pel que fa a l'argument, que és el que podem explicar.
Bé, l'argument es basa en la història d'un perfumista, que ell és català,
i, bé, és català de naixement, però per una sèrie de circumstàncies, doncs ha d'anar a França,
bàsicament a la Provença, a Gràs, i, clar, Gràs és el meu sol dels perfums, no?
La seva família, la família que està allà, doncs també s'hi dedica,
i d'aquí ve una mica el seu trànsit pel món dels perfums
i, sobretot, la lluita,
que és una lluita, doncs, a més a més, que té trets històrics,
perquè, clar, a ell li toca viure, bàsicament, entre les dues guerres mundials,
o sigui, les pesca totes dues, no?
I, aleshores, deixa aquesta lluita per convertir-se en un gran amenaç,
en un gran perfumista, en uns temps molt compulsos,
en què, potser, doncs, això era més difícil, no?
Bàsicament, l'argument és aquest, eh?
I què li va aportar vostè a escriure aquest llibre?
Doncs, mira, havia acabat d'escriure Somnis de Mida,
que, després de la noia de la biblioteca, doncs, va ser la meva segona obra per adults.
Somnis de Mida havia parlat de Santa Eulàlia,
de la botiga Santa Eulàlia de Barcelona,
del món de la moda, de la introducció de l'alta costura,
i buscant documentació, també, per Somnis de Mida,
vaig trobar moltes coses que parlaven, també, de perfumeria,
de com s'introdueix els perfums a Europa,
a la corda catalina de Medici,
en fi, una mica ja em va picar la curiositat, no?
I, aleshores, m'hi vaig posar més a fons.
En principi, doncs, hauria volgut,
o vaig tenir la intenció de centrar-me en això,
en la introducció de la perfumeria,
doncs, en els segles anteriors, volíem, històricament, no?
Però, de mica en mica, vaig anar veient que, potser,
aquest moment de la introducció de Chanel, número 5,
de com es va elaborar, de totes les...
Que és un punt de la novel·la, eh?
La novel·la tampoc és una novel·la sobre Chanel.
però que retratava molt bé
o que ens situava molt bé
en un moment històric de la perfumeria
i no m'allunyava d'un segle
que m'agrada molt estudiar i retratar,
com és el segle XX, no?
Que el trobo, doncs, clar,
m'hi trobo molt bé.
I, bueno, a mi, de mica en mica,
doncs, em vaig decidir per això.
I què suposa per a vostè, com a escriptora,
poder comentar una obra seva
amb persones que l'han llegit,
en aquest cas, com deia,
amb els participants del Club de Lectura?
Bé, sort en tenim d'això, eh?
Perquè, evidentment, és...
Jo que em dedico també a la literatura infantil i juvenil
i que corro per molts instituts i per moltes escoles,
ara amb la literatura per a adults
tinc la sort també de poder entrar a les llibreries,
amb els lectors, a les biblioteques.
I sort en tenim d'això els autors
perquè vivim molt sols.
És una feina, és una tasca molt solitària.
No hi ha un contacte, sinó, amb els lectors.
És que no...
O sigui, poder entrar a la biblioteca
i parlar amb la gent que ha llegit el teu llibre
en un Club de Lectura
permet sentir les opinions,
permet les bones i les dolentes.
És igual, de tot se n'aprèn, eh?
Però, sobretot, permet entendre
que aquell llibre el llegeix algú, no?
I que, per tant, es comenta
i que, per tant, has format part de la vida
d'aquests lectors durant uns dies.
I, la veritat, no tinc paraules
per donar les gràcies d'això
perquè, sense això, seria molt, molt, molt diferent, eh?
De fet, en què consistirà aquesta visita
d'aquest proper dimecres a la Biblioteca d'Abrera?
Bé, doncs, com tinc entès que...
Clar, a vegades poden ser diferents, aquestes visites.
Depèn molt de si el públic que hi assisteix
ha llegit o no ha llegit l'obra.
Jo he de canviar una mica de tema, no?
Perquè, clar, si l'han llegit, podem comentar-la
i, si no l'han llegit, la puc presentar,
però no puc fer gaires espòilers, no?
I, a vegades, em posta, eh? No pot ser-ho.
Com tinc entès que el que es farà
és un Club de Lectura, que ja s'ha llegit l'obra,
doncs jo crec que la comentarem.
Normalment presento un petit PowerPoint
on explico tot això que m'estàs preguntant,
eh? De fet, una mica d'on ve,
la tasca de documentació que vaig fer,
perquè jo me'n vaig anar a Gras,
vaig visitar les fàbriques de perfum,
vaig visitar, doncs, tot el que vaig poder
abans de documentar-me, doncs, bibliogràficament, no?
I una mica ensenyar això als lectors,
doncs, penso que és acostar-los,
fer-los entendre que darrere d'una novel·la,
doncs, hi ha una fase de documentació prèvia,
hi ha molta feina, no?
I per això m'agrada passar aquestes fotografies,
passar una mica aquesta presentació
i després, jo crec que el que és bonic
és que els que han llegit, els lectors
i les lectores que han llegit el llibre
deixin anar i parlin i em preguntin
i s'iniciï debats, no?
Això és el que és més interessant.
Doncs, abans de finalitzar,
treballar ara en algun projecte literari?
Sí, sí, sí.
Jo crec que cap al principi de l'any que ve
tindrem alguna novetat.
Encara no està acabat,
encara no ho puc parlar gaire,
perquè, bueno, i no sé tampoc per quan serà,
però sí, sempre s'està treballant,
perquè, clar, d'això es tracta.
Però sí, de fet,
si no m'equivoco,
l'aroma del temps va sortir el 2018
i actualment estic treballant
amb una novel·la que jo penso
que podria sortir pel 2020,
però encara no està.
Doncs estarem molt pendents
aquest proper dimecres.
L'esperem a Brera, com deien.
Núria Prades, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui a l'entrevista del dia.
A vosaltres.
D'altra banda, com deien,
divendres a les 6 es presentarà
el poemari C,
itinerari d'una despedida.
de Norberto García,
a quen saludamos.
Buenas tardes.
Buenas tardes.
En primer lugar,
¿cómo definiría usted
su poemario,
como decimos,
sé itinerario d'una despedida?
Pues es un poemario
fundamentalmente dedicado
a la muerte de mi madre,
pero con una serie de connotaciones
que trascienden un poco
la propia despedida
de un ser querido.
en ese poemario.
En ese poemario también
hay como una especie
de añoranza
respecto de todo lo que
esa persona desaparecida,
que es en este caso
mi madre,
pues tenía sobre Cataluña
y sobre los lugares
que pasó su juventud.
Porque ella en realidad
pasó en Barcelona
desde los 13 años,
siendo castellana,
desde los 13 años
hasta los 29.
¿Y cómo puede ayudar
la poesía
a hacer frente
a una pérdida
de un ser querido,
tanto en su caso
que lo escribe
como al que lo lee?
Sí, en ambos sentidos
puede ser beneficioso
como una especie
de terapia.
Lo que pasa es que,
claro,
el poeta cuando escribe
tampoco lo hace
con ese fin
terapéutico
específicamente,
sino como un desahogo,
como una catarsis,
como un liberar
digamos,
más cargas negativas.
De hecho,
este poemario
empieza por la parte
más dura,
que es la parte
de la muerte,
pero luego ya
va yendo a otros
territorios
como un poquito
más positivos
o más esperanzadores.
Hay una segunda parte
en la que hay
como un poco
de repaso
de aquellos episodios
anteriores a la muerte,
pero que tienen
una parte de ternura,
de cariño,
de abrazos
con el ser querido,
con mi madre.
Y luego la última parte
es una especie
de paraíso posible,
independientemente
de las creencias
que tenga cada cual.
Pues cómo sería
ese paraíso
o ese sitio
al que aspiraría
en este caso
mi madre
si ella hubiera
podido volver
a esos paisajes
de la Costa Brava,
a ese mar Mediterráneo.
Y bueno,
pues por ese motivo
precisamente también
yo tuve la intención
de que aunque está escrito
en castellano
se tradujera al catalán,
cosa que en ese sentido
es bastante poco frecuente.
lo normal
es al contrario,
si acaso
que se escriba
en catalán
y si acaso
se traduza
al castellano.
Pero este es
un camino
de retorno
de vuelta
y bueno,
pues José Luis García Herrera
que le conoceréis
muy bien ahí,
es poeta brevense,
pues como yo
le conocía ya
previamente
de algunos encuentros
poéticos,
pues tuvo la amabilidad
de traducirlo
al catalán
y bueno,
pues espero
espero que sea
un buen encuentro
el volver a vernos
el día 25.
Usted se caracteriza
por un verso claro,
incluso tono coloquial,
¿por qué este estilo?
A ver,
mi formación
no es específicamente literaria,
de hecho yo soy
una persona científica,
entonces yo la poesía
la interpreto
desde un punto de vista
de introspección,
pero a través,
digamos,
de las realidades
o de las evidencias
palmarias
que la vida
nos presenta,
entonces,
aunque sí que
practico también,
digamos,
una búsqueda
dentro de,
por ejemplo,
las rimas,
los haikus
que están ahora
tan de moda
o algunas veces
de vez en cuando
puedo hacer sonetos,
pues mi estilo
tiende a ser muy directo,
entonces cuando el estilo
tiende a ser muy directo
cuando se quiere ir
al grano de las cosas,
aunque luego
las frases sean
a lo mejor
un poco largas
o un poco
enrevesadas,
puede ser,
porque también
mi poesía es como
filosófica,
pero sin embargo,
digamos que no pierdo
tiempo,
si se pudiera decir
tanto en la plasticidad
del verso,
en la armonía
o en la musicalidad
como en el contenido.
¿Podría decirse
que la poesía
es todavía un género
para minorías
o poco a poco
se va abriendo camino
entre los amantes
de la lectura?
Bueno,
yo no sé
si es la poesía
la que se ha abierto
al público
o el público
se ha abierto
a la poesía,
yo creo que
ha habido
una época
bastante amplia
en la que
la poesía
era un arte
bastante cerrado
con unas normas
bastante estrictas
y la gente
era bastante
reacia
a entrar en él
salvo
que, bueno,
pues específicamente
tuviera
un espíritu artístico
en esa dirección.
hoy en día
hoy en día
la poesía
está como
más abierta
tanto en sus formas
como en sus metros
como en sus ritmos
y entonces yo creo
que ha sido
ha sido entendido
ese mensaje
por la gente
la gente también
se ha hecho un poco
con ella
es decir,
antes el ser poeta
era poco menos
que, bueno,
pues ser
una súper
un súper serie
dentro de la capacidad
lingüística
y hoy en día
pues se anima
a la gente
a cualquier persona
que tenga sensibilidad
a que explique
sus sentimientos
entonces
ya no es solamente
la poesía amorosa
de los 20 años
que mucha gente
efectúa
durante su juventud
sino que ya
pues
para otros tipos
de expresiones
pues la gente
utiliza la poesía
digamos que entonces
resumiendo
que hoy en día
la poesía
está floreciendo mucho
porque ella es muy amplia
tiene mucha variedad
y la gente
que escribe poesía
también es muy marea
digamos
Como decíamos
el viernes 25 de octubre
se presentará
se itinerario
de una despedida
en la biblioteca
de Abrira
¿en qué consistirá
esta presentación?
Habrá unas palabras
de mi amigo
poeta
José Luis García Herrera
también
él lo va
a presentar
el día anterior
en Barcelona
también vamos a estar
en Barcelona
en Al Ateneo
presentándolo
el día anterior
entonces digamos
será un poco
continuidad
de ese sentimiento mutuo
de dar a conocerlo
bueno pues
esta traducción
que él me ha hecho
tan amablemente
y luego pues
digamos que
iremos
haciendo
una interpretación
interpretación
de los versos
algunos en castellano
algunos en catalán
y bueno pues también
que sirva un poco
de conexión
digamos
entre
entre culturas
pues Norberto García
muchísimas gracias
gracias por acompañarnos
hoy la entrevista
del día del día
del día de Radio Abrera
nos vemos el viernes 25
en la presentación
pues muchísimas gracias a vosotros
y un abrazo
i tornemos a recordar
la biblioteca
Josep Roca y Brós
dimecres a las 6
y ahora
la escriptora
Sarrovirenca
Núria Pradas
y divendres
también a las 6
el poeta
Norberto García
acompañado
como nos decía
del José Luis García Herrera
y recuerdeu
que esta entrevista
ya la podeu
tornar a sentir
descarregar
la nuestra programación
a la carta
a radioabrera.cat
y a la aplicación
gratuita de Radio Abrera
per a dispositivos mòbils
Serveis informatius
de Radio Abrera