Ràdio Abrera. Són les dues.
Abrera Informació. L'entrevista del dia amb Anabel Gómez.
Avui a l'entrevista del dia continuem parlant d'iniciatives organitzades aquest mes a Abrera
per comemorar el Dia Internacional contra la Violència Masclista, que és el 25 de novembre.
Per això ens acompanyen des de l'Associació Abrera contra la Violència de Gènere
l'Anna Díaz, l'Amèlia Cabezas, l'Íngrid Lluís i la Paqui Avilés.
Bona tard.
Hola.
Bona tard.
Bé, doncs, en primer lloc, malauradament, hem de seguir commemorant un dia com el 25 de novembre
perquè continua sent important destacar aquesta data en el calendari.
Soy Amélia. Lo primero ni una más.
Lo que yo pienso es que la justicia nos sigue sin ver víctimas, sigue sin ver el suplicio
que pasamos. Hablo de las que, gracias a Dios, hemos sobrevivido. Las muertas en paz estén.
El maltratador o asesino tiene más derecho que nosotras mismas. ¿Qué es eso de que por
buen comportamiento salgan antes, si son 20 años, sean íntegros? Si no, no haberlo
hecho. Dar por buenos peritajes psíquicos que dan risa. En mi caso, 68% de discapacidad,
un brazo en clavestrillo y que un hombre tiene muchísima más fuerza que una mujer, eso está
demostrado, puso el peritador que me pude defender perfectamente. Y la risa llega cuando pasa de
intento de homicidio con agravantes, etc., a lesiones. Y esto un juez lo da por bueno.
No espereis a que el lobo os muerda. Adelantaros vosotras. No espereis como yo.
Venir a nosotras, Asociación de Donas de Violencia de Género. Sereis informadas y
atendidas. Por favor, os esperamos. Todo es confidencial.
Des de l'associació, de fet, organitzeu i col·laboreu amb moltes activitats que
especialment s'han programat també aquest mes a obrera. Quines són i en què consistiran?
Nosaltres que col·laborem i també organitzem algunes d'aquestes. Fins al dia d'avui, que
hi han passat algunes, com va ser l'Aquelarre, que va ser una obra que em va
agradar molt, una molt emblemàtica que va tenir lloc el dia 17, que va ser la
vestida d'arbres violetes en commemoració a les víctimes de l'obriència mascrista.
Va ser un acte molt emblemàtic, molt emotiu, molt maco i que queda a la vista de
tot el poble i de la gent perquè prengui conscienciació de tot això.
Vam fer un taller per poder fer pompons de llana per recurar els arbres, que
seguirem fent i enllestint perquè també el proper dia 24, que és la
marxa, la tercera marxa que té a obrera contra la violència de gènere,
decorarem la plaça on s'acaba tota aquesta marxa i fan tots els actes i
decorarem també els arbres amb la llana perquè quedi aquest punt, que serveixi
perquè les persones prenguin conscienciació de tot aquest fet.
També fem el dia 20, fem un taller per empoderament, o sigui, és el
jo soc, jo puc, que agrairíem que vinguessin totes les dones que vinguessin
com podem desenvolupar habilitats d'automotivació, autoestima per
emprendre tot allò que ens proposem, recordar que heu d'estar tots apuntats a la
marxa per poder tenir la samarreta i aquestes coses. I el dia 23, també és molt
important el dissabte, que tenim l'Open Class de defensa personal femenina, que la
posa el nostre abast a l'Ajuntament d'Abrera. Un altre, el dia 25, el Dia
Internacional de la Vivència Masclista, i es faran els actes institucionals, la
llegia del Manifest, Carles Alonés de l'Institut Voltrera, que cada any
col·laboren amb nosaltres, i es faran algunes actuacions musicals i ho farem a la
sala de plens de l'Ajuntament, de veritat que fa fred i es va fer l'any passat i va
quedar molt bé tot aquest fet. Bueno, fan activitats de hip-hop i, bueno, recordem que,
seguim i estem i seguirem fent activitats cada mes, totes les que puguem, per
seguir endavant i empoderant a les dones.
Això no va comentar perquè aquest mes es fan aquestes propostes més concretes
potser, però aquesta és una tasca que des de l'entitat, des d'Abrera contra la
violència de gènere, dueu a terme els 365 dies de l'any, veritat?
Doncs sí, nosaltres el que normalment fem és cada dia ajudar totes aquelles
persones que s'adressin a nosaltres. Majoritàriament són dones que ho
necessiten perquè tenen problemes amb la seva separació, perquè tenen
dubtes de si estan patint algun tipus de violència psíquica. La física,
malauradament, molta gent no la diu i el que fem, doncs, bueno, és estar ben a
prop de què ho necessiti. Ajudem a totes aquelles persones, que ja dic que
majoritàriament són dones, que s'estan separant, que no saben com a fer-ho, que
tenen dubtes d'això, de si estan patint algun tipus d'agressió psíquica per part de
les seves parelles, per part de familiars, de l'entorn social, que això també passa.
A vegades es volen separar però no saben com fer-ho i, en definitiva, doncs, això,
assessorem, ajudem i empoderem, sense cap ànim de lucre, a tota aquesta tipologia de
persones que no saben on acudir quan tenen un problema d'aquesta índole.
Llavors, estem en contacte amb entitats i serveis que ens acompanyen des de molts
processos i que ho necessiti, doncs, no està sol, no?
I també hi ha el Servici de Defensa Personal Femenina, a cargo de l'entrenador Gustavo
Baco, que l'Ajuntamiento de Abrera nos pone a nuestra disposición para empoderar a toda
mujer que lo necesite para cualquier ataque de violento.
Així, qui pot adreçar-se a vosaltres? Qui pot adreçar-se a l'associació?
Qualsevol persona que...
Totes.
Que estigui patint algun tipus de problema d'aquest tipus i la pregunta és com me
siento, què me ocurre, dónde voy, doncs, l'associació d'Abrera contra la violència
de gènere.
Doncs, per totes aquestes dones, aquestes persones que vulguin contactar amb vosaltres, com
poden fer-ho?
Que sàpiguen que també, bueno, es va contactar amb els serveis socials si hi ha alguna
noia que ho demani que la derivi a nosaltres. Al cap, també l'enfermera ho sap. Si detecta
algun cas i les veu una mica perdudes, que es pugui contactar i enviar-les, que sigui el
primer inici en contacte amb nosaltres. Sempre tingueu present que és des de la privadesa
total, amb una confedialitat total i amb un respecte total. Qui vulgui també pot fer-ho
directament. Tenim el nostre correu electrònic que és AACB-G, Associació Obrera contra
la violència de gènere, les inicials, arroba hotmail.es. I si no ve, directa amb el
telèfon 638 066 638.
Imaginem que totes aquestes també activitats que heu repassat abans convideu a tothom a
sumar-s'hi.
Oh, clar que sí.
Clar que sí.
També la persona que quiera fer-se socia de parar, col·laborar i aportar algo para
l'associación, també lo puede hacer. El primer viernes de cada mes estamos en el
hotel Entitats de 5 a 7 de la tarde y allí cualquier cosa y allí tenemos todos los
documentos que necesiten.
Volíem enviar un missatge sobretot per a aquelles persones que estan patint i no saben
ja no només on anar, sinó que els fa por donar un pas endavant. Des de l'associació
volem dir que no estàs sola i aquí ens tens pel que es necessiti. Que no es tingui por
i que de tot se surt. Però des de la soledat mai es pot sortir. I nosaltres som un grup
que a part que tot ho portem de manera molt confidencial fem molta pinya i això fa
molt. Al veure que no estàs sol i que tens un recolzament veus que hi ha més persones
que pateixen el mateix o que l'han patit i et poden ajudar. I això fa que ja que normalment
l'autoestima queda molt tocada amb aquests temes puguis sortir al carrer, mirar cap endavant
i dir, doncs mira, ara tinc més força i puc veure les coses d'una altra manera. Així
que el missatge que des de l'associació volem enviar sobretot és no estar sola, d'un
passo adelante.
Doncs nosaltres avui des de Ràdio Abrera agraïm la seva atenció i la presència als
estudis a l'Anna Díaz, l'Amèlia Cabezas, l'Ingrid Lluís i la Paqui Avilés.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
D'altra banda, aquest divendres a les 5 de la tarda a la Casa de Cultura i aural
compta comptes a cop de comptes, a càrrec de Merche París, de Mosaic Llibres, qui
també ens acompanya avui a l'entrevista del dia. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, què té d'especial aquesta sessió de comptes programada en el mar dels actes
per comemorar el Dia Internacional contra la Violència Masclista?
Doncs el que té d'especial és que a cop de comptes planteja a través dels comptes
situacions en les que s'hi descriu alguna violència, algun tipus de violència, de manera
bastant subtil i de manera bastant adaptada perquè els infants ho puguin entendre, però
la veritat sense tampoc amagar-ho, no? És a dir, plantejar diferents situacions que
poden arribar a ser quotidianes.
Perquè és important que els infants coneguin les diferents formes de violència masclista.
Doncs perquè ens agradaria que no fos així, però està molt present a la nostra societat
i, per tant, el primer pas, doncs, per detectar-les és, doncs, saber-les reconèixer, perquè
moltes d'aquestes violències, doncs, a vegades no són molt, molt explícites, però
són violències. Llavors creiem que a través dels comptes, doncs, poden, això, tenir
eines, doncs, per detectar-les.
I ens podria posar algun exemple d'alguna de les situacions que es recullen en aquests
comptes?
Sí, per exemple, nosaltres, un dels nostres comptes que treballem és un conte que es diu
Arturo i Clementina, que és una parella de granotes, que l'Arturo, teòricament, s'estima
molt, molt, molt, molt a la Clementina i com que se l'estima tant, tant, tant, tant, doncs,
no li deixa fer res. És a dir, totes les iniciatives que vol la Clementina, com per exemple,
aprendre a tocar el violí, doncs, l'Arturo el que fa, diu, no, tu no pots aprendre a
tocar el violí perquè no tens ritme, perquè no s'has llegit les partitures, doncs, saps
què farem? Et regalo un equip de música que s'anir violí tot el dia, no? I aquesta situació
es va repetint, no? Llavors aprenent amb bicicleta i diu, no, no, si tu no pots anar
aprenent amb bicicleta perquè no tens equilibri, ens comprem un tàndem i jo ja condueixo la bicicleta.
I són coses aquestes i que això està ambientat en un ambient de conte i posem granotes, però,
bé, que això es pot traslladar a la vida real.
I a partir de quina edat els nens i nenes poden gaudir i entendre aquests contes?
Mira, la edat ideal seria a partir de cinc anys, però estem bastant avisades a fer-ho a partir
de tres, és a dir, perquè trobem el públic a les biblioteques, doncs, a vegades és més
petit, que és a partir de tres anys, i inclús a vegades una mica més petit, i el que fem
tenim com a diferents versions d'aquests contes, és a dir, en el moment que arribem, veiem,
fem una ullada al públic i a partir d'aquí, doncs, ens adaptem, no? El que ens interessa
sobretot és que els nens s'ho passin bé, és a dir, que això no vol dir que el contingut
sigui, doncs, ni de clau, ni de pallassa, ni de riure, no, no, no, vull que entrin a la
història, no?, que s'hi posin, no?, i llavors això ens adaptem, ens adaptem, doncs, al públic
que ens trobem. I també per a nosaltres és molt important que l'adult també s'ho passi
bé, és a dir, que l'adult també entri a la història, perquè moltes vegades ens hem trobat
amb situacions que l'adult pensa, bueno, això és per nens i desconnecto, i no, nosaltres
demanem que els acompanyants, pares, mares, avis, cosins, el que sigui, adult,
llavors també participin a l'activitat.
Doncs, precisament, com convidaria les famílies que ens estiguin escoltant perquè
aquest divendres portin els seus fills i els acompanyin en aquest compte a comptes
a cop de comptes?
Doncs, jo us convidaria que vinguéssiu a escoltar comptes una mica diferents, és a dir,
comptes que després vosaltres en el dia a dia segurament els podreu utilitzar, els
podeu recordar, tindreu un recurs demà que en algun moment segurament serà útil i
sobretot també nosaltres defensem molt la narració oral pura i dura, és a dir, que
no tenim ni, és a dir, no som un espectacle, llavors perquè creiem molt en la força de
la narració oral i, per tant, crec que és una experiència molt agradable per a tots,
tant pels infants com pels adults, per tant, ens agradaria que vinguéssiu el divendres
són d'escoltar-nos.
Doncs, des de Ràdio Obrera ens sumem a aquesta invitació i agraïm la Merche París de
Musellibres la seva atenció.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres, fins divendres.
I finalment avui també parlarem del Teatre Fórum, Mil Likes i és de conya, una activitat
adreçada a l'alumnat de Tercer i Quart d'ESO de l'Institut Voltrera, a càrrec de
l'entitat Nus Cooperativa i per això ens acompanya l'Andrea Calçamiglia.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bé, entre d'altres aspectes, en Nus us dediqueu al teatre social, entès com
una eina de transformació social. Com pot ajudar el teatre en aquesta transformació?
En primer lloc, a través d'ajudar a veure coses que normalment no veiem. O sigui, amb
el teatre és més fàcil identificar-se amb diferents personatges, és més fàcil veure
les emocions de coses que passen per dins, que a la vida real només veiem si tenim
molta empatia, diguem. Nosaltres treballem amb un altre fòrum amb la qual a la segona
part. Anem a veure una mica més en detall algunes de les escenes i podem
construir-se un zoom i això ens ajuda molt a visibilitzar. Aquest és un primer punt i
després també, tal com treballem nosaltres, ens ajuda tenir un espai amb el públic per
assajar alternatives a aquestes situacions injustes que veiem a les obres que representem.
Concretament, el proper dilluns, els alumnes de l'Institut d'Abrera podran gaudir de
dos dels vostres espectacles, Mil Likes i És de Conya. Quines temàtiques s'hi aborden?
Mil Likes és un espectacle que tracta sobre les relacions de poder i abús a dintre dels grups, dintre d'iguals, el que normalment s'anomena bullying o assetjament. I en aquest cas, nosaltres ens centrem en l'assetjament, però sobretot amb necessit que tenen les tecnologies de la informació i de les certs socials. Parla del ciberassetjament i per fer-ho ho fem a través d'una aplicació que el públic té durant l'espectacle i també pot participar des d'allà.
Mil Likes de Conya és un espectacle que treballa sobre la violència masclista i se centra sobretot en la violència masclista en la parella i en un moment també en l'agració sexual.
La vostra experiència i trajectòria, quina acollida tenen aquestes representacions entre els joves i les joves i el debat que es genera posteriorment?
Com el cibercàrregat, tant durant l'espectacle com després, quan preguntem sobre quan fem una mica de valoració, que ens donen la seva opinió, normalment se ratifiquen bastant amb l'obra i solen tenir moltes ganes de participar.
Nosaltres ens fem pujar escena, a vegades alguns grups els fa més vergonya i altres menys, o algunes persones els costa més i altres menys, però normalment hi ha molt bona acollida per la identificació dels personatges i del tema.
Ho veuen com a molt realista i també molt necessari, com posar la lupa aquí i intentar fer alguna cosa.
I per què és important adreçar-se en aquestes edats amb aquestes temàtiques que hem comentat?
En realitat, aquestes temàtiques són importants a totes les edats i el que nosaltres fem amb aquesta edat tan concret és utilitzar una eina, un format i un llenguatge que creiem que és adequat per aquesta edat, però treballar qualsevol cosa que tingui a veure amb el coeducació, sexisme, relacions de poder,
podem treballar des de la primera infància fins la gent més gran, no?
És una cosa que nosaltres també treballem amb altres menys d'edat, però amb els joves treballem amb molts espectacles que solen identificar amb els protagonistes i que tenen com ressonància.
I el perquè també amb els joves és diferent i que dediquem molt a la participació amb els joves, és perquè és un moment en què es mouen moltes coses, tot va molt ràpid, hi ha molts referents i ens va bé com poder esperar un moment,
posar-se com algunes coses i veure també com s'està sentint i que crec que s'està passant, però no vol dir que sigui l'única edat en què puguis treballar.
I per altra banda hi ha un tema molt pràctic, a totes vegades treballem com en el cas de Brera amb tots els que estan encara a l'ESO,
amb la qual cosa és una franja obligatòria i segur que arribes a tothom.
Doncs els alumnes de Brerens participaran dilluns en aquest teatre fòrum.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció a l'Andrea Calzamília de Nus Cooperativa. Moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu.
Recordeu que podeu consultar totes les activitats programades dins el Dia Internacional contra la Violència Masclista als webs abrera.cat i radioabrera.cat.
I com sempre aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir i descarregar a la nostra programació a la carta radioabrera.cat
i a l'aplicació gratuïta de Radio Abrera per a dispositius mòbils.