A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, bon dia. Som la classe de cinquè de l'escola Josefina Ibanyer.
Ara us llegirem un parell de contes titulats
La col de Brussel·les i la posió màgica i la pastana agafar trampes
del llibret El meu amic, el meu jardí.
Volem llegir-vos aquests dos contes que l'hem treballat a classe
i ens han ajudat a reflexionar.
Esperem que us agradi.
La pastana agafa trampes.
Ara que el bolet s'ha anat, què farem?
Pregunta el Rava.
Fem una cursa fins a l'estany, contesta la pastana.
El Rava no creu el que està sentint.
Per què voldrà fer una cursa amb mi? Es diu el Rava.
Sap que la guanyaré.
La pastana agafa és la millor saltadora del jardí,
però el Rava és el millor corredor.
Corre tan ràpid que quasi sempre guanya el premi de la gran cursa.
La gran cursa té joc.
Cada any entre els millors corredors de tots els jardins.
Està bé, diu el Rava. Seguirem el caminet.
Un, dos, tres, ja surten a la carrera.
El Rava no sap que la pastanaga li vol fer una mala jugada.
Faré trampes, es diu la pastanaga.
Prendré la dracera secreta entre els arbres fins a l'estany.
El Rava es quedarà ben sorprès de veure què ha arribat abans que ell.
Des de la sortida, la pastanaga passa el Rava.
Surt sempre massa de pressa, pensa el Rava.
Aviat descansarà i l'agafaré.
La pastanaga passa el primer revolt del camí i s'amaga.
El Rava passa de llarg i la pastanaga agafa la dracera.
El Rava ja ha carregut un bon tros.
Fa estona que hauria d'haver agafat la pastanaga, es diu el Rava i es posa a córrer més ràpid del que mai havia corregut abans.
Però no aconsegueix agafar la pastanaga.
El Rava arriba a l'estany, sense ale.
La pastanaga ja ha arribat.
La troba asseguda i l'espera.
T'he guanyat, exclama arrogantment la pastanaga.
Una mica més tard, el Rava encara no entén com s'ho ha fet la pastanaga per guanyar-lo.
Potser ha agafat la dracera, comenta inocentament la patata.
Quina dracera?
Diu el Rava.
La dracera a través dels arbres, respon la patata.
És clar, diu el Rava.
La patata ha fet trampes.
Ja li ensenyaré jo a fer trampes.
El Rava intenta trobar una manera de venjar-se.
Es posa a pensar i després de donar-li moltes voltes, se'n va a veure la pastanaga.
Tinc una bona notícia per a tu, pastanaga.
Diu el Rava.
Ara que has guanyat, ets tu qui haurà de córrer en el meu lloc a la gran cursa.
Estic segur que la guanyaràs el primer premi.
Tots estarem orgullosos de tu?
Oh no, pensa la pastanaga.
Ara sí que m'han agafat.
El Rava anuncia que la pastanaga correrà a la gran cursa.
Tothom està content i troba que és una bona idea.
Oh, pastanaga, diu la remolatxa.
I anirem tots per a encoratxar-te i veure't guanyar.
Com més s'acosta el dia de la gran cursa, més es espera la pastanaga.
No tan sort perdre la cursa, sinó que a sobre tothom es burlarà de mi.
Què puc fer? Què puc fer?
Si no hagués fet trampes, no em veuria ficada en aquest embolic.
No tinc més que una sortida.
Faré veure que estic malalta.
No falten més de tres dies per la gran cursa, quan la pastanaga es fica al llit.
Què sé que no funciona, li pregunta el Rava.
No en trobo gaire bé res per la pastanaga.
El Rava sap que la pastanaga s'està fent la malalta.
Ja estima que estiguis malalta, diu el Rava.
Avui anem a banyar-nos a l'estany.
Pobre pastanaga, no pot anar a banyar-se amb els altres.
L'endemà la pastanaga encara és al llit.
Aquesta vegada el Rava li diu...
Ja estima que encara estiguis malalta, pastanaga,
perquè avui anirem tots a la festa del tomàquet.
La pastanaga s'ha de quedar avorrida al llit un altre cop.
El dia de la gran cursa ha arribat.
Lleva't, pastanaga, avui és el teu gran dia, diu el Rava.
Tothom espera per veure't córrer.
No puc pas, respon la pastanaga.
Encara estic malalta.
Llàstima, diu el Rava.
Llavors suposo que caldrà que jo corri en el teu lloc.
Pobre pastanaga, es queda al llit un altre dia, el tercer,
mentre els altres es diverteixen a la gran cursa.
El Rava guanya la gran cursa i tothom la clama.
Rava, Rava, Rava.
La finestra de la salut.
La col de Brussel·les i la poció màgica.
L'endemà, la col de Brussel·les està amb els seus amics.
El senyor Col és meravellós, explica la col de Brussel·les.
Un dia seré gran, forta i valenta com ell.
La ceba i el tomàquet esclaten a riure.
Has sentit això?
Pregunta el pèsol.
Brussel·les vol ser com el senyor Col.
Va, deixeu-me tranquil·la, respon Brussel·les enfadada.
Aleshores, la col de Brussel·les recorda la poció màgica.
El bolet va dir que aprenent-la on se sentia com volia.
Potser, quan aprengui, em sentiré gran, forta i valenta com el senyor Col.
Així, Brussel·les.
Jo puc ser com el senyor Col si vull, assegura Brussel·les als altres.
Ja ho veureu.
Babau, exclama el Rava.
Babau!
Llavors Brussel·les se'n va amb el cor encogit.
Ha esperat el bolet al forat de la tanca.
Espera molta estona.
Just quan creu que el bolet ja no apareixerà, el bolet es presenta.
Bolet exclama Brussel·les.
Tu m'ajudaràs?
Com pregunta el bolet.
Tothom diu que no puc ser gran, forta i valenta com el senyor Col, afirma Brussel·les.
Dóna'm una mica de la teva poció màgica i ja veuran.
El bolet somriu i fica la mà al seu sarro.
M'has d'apagar, diu el bolet.
Dóna'm el teu barret, però tu no m'havies dit que calia pagar.
Diu la col de Brussel·les.
Cal pagar sempre.
Afirma el bolet, tot somrient.
Dóna'm el teu barret.
Brussel·les dubta.
Desitja ser com el senyor Col, però també li agrada molt el seu barret nou.
Finalment, a disgust, Brussel·les li dóna el seu barret.
El bolet se'l posa al cap.
Té, diu el bolet.
Dóna la poció màgica a Brussel·les.
Està segur que funciona, oi?
Pregunta Brussel·les.
El bolet somriu i desapareix amb el barret.
Brussel·les es queda molta estona demanant si s'ha de prendre la poció.
Què dirà el senyor Col, si ho sabés?
Pensa Brussel·les.
Però és massa tard.
Brussel·les ha donat el seu barret al bolet.
Brussel·les dubta un cop més i després pren la poció d'un sol cop.
Tanca els ulls per no veure-ho.
Una mica més tard, Brussel·les es troba amb els seus amics.
Ei, mireu!
És la petita Brussel·les qui ve, pregunta la pastanaga.
T'equivoques?
Jo ve res com Brussel·les, sóc el senyor Col.
Però si tu ets Brussel·les, la nostra amiga, diu la pastanaga.
Fes-te arreglar les ulleres, jove, diu Brussel·les.
Molt seriosa.
Jo sóc el senyor Col.
Si tu ets el senyor Col, jo sóc el cogombra, diu el tomàquet posant-se en guàrdia com un mossejador.
Tots els altres riuen amb ell.
La col de Brussel·les se'n va.
Una mica més tard, la col de Brussel·les es troba amb el cogombra, que maltracta la patata.
Atura't!
Ordena a Brussel·les fent una veu profunda.
Et prohibeixo que li facis mal a la patata.
El cogombra no pot treure el que sent.
Què dius, mitja col?
Si vols barallar-te, fes amb algú de la teva mida, respon la col de Brussel·les.
El cogombra es peta de riure.
La patata sap que això no pot acabar bé i es fica en un forat cridant.
Salva't, salva't, Brussel·les!
Brussel·les rep aleshores una violenta puntada de peu que l'envia pels aires.
Cau entrepitosament.
Quan la col de Brussel·les obre els ulls, veu la patata inclinada sobre ella.
Com et sents?
Pregunta la patata.
Crec que estic bé, respon la col de Brussel·les.
Has estat molt valenta, diu la patata.
Havia après la poció màgica i em sentia gran i forta com el senyor col, comenta Brussel·les.
Has estat valenta, comenta la patata.
Però no has estat ni gran ni forta com el senyor col.
No havies canviat gens.
Aleshores, el volent m'ha mentit, respon Brussel·les.
La poció màgica no funciona i jo he perdut el meu barret.
No et cal ser gran i forta com el senyor col, diu la patata.
Jo et trobo molt bé, tal com ets.
Ets la meva amiga, patata, diu Brussel·les tot somrient.
Tu també, exclama la patata.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.