La finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Bon dia, som els nens i nenes de la classe de cinquè de l'escola Josefina Ibáñez.
Avui som aquí per explicar-vos dues històries que no us deixaran indiferents.
Aquestes històries ens han fet reflexionar i ens hem adonat que és molt important ser feliços,
però que aconseguir-ho depèn de nosaltres.
I cal que tinguem opinió pròpia sobre les coses que ens envolten
i no deixant-nos influenciar per ningú.
També hem reflexionat sobre com tractem els altres,
creient que és molt important no tractar a ningú a menys preu
i tenir molt clar que les diferències s'enriqueixen.
Tots tenim coses bones i coses per millorar.
Esperem que gaudiu de la lectura.
La finestra de la salut.
Ara us explicarem una història que parlo d'un bolet
que promet a tothom que té una poció màgica que segur que els farà feliços.
L'arribada del bolet.
Tothom calla per no ser descoberts pels grans.
Als joves els agraden les visites del bolet.
Sempre expliquen històries estranyes i misterioses.
Aquest cop el bolet els ha promès que els pararà d'una poció màgica
i d'un llarg meravellós on tothom és feliç.
De cop i volta apareix el bolet, a prop del forat a la tanca.
No diu res.
Els mira d'un en un i després seguint al seu davant.
Comença la seva història.
Hi havia una vegada un jardí on tot anava malament i on ningú era feliç.
Un dia li van demanar a un bolet que els ajudés.
Ell els donava una poció màgica i tot va canviar.
Com va canviar?
Pregunta la senyora Tablat de Moro.
Doncs prenent la poció màgica.
Tothom es va sentir millor i va oblidar els seus problemes.
Estaven de bon humor fins i tot quan plovia.
Respon el bolet.
I després què va passar?
Pregunta el tomàquet.
Des d'aquell dia els habitants del jardí són feliços.
No et crec. No és més que una història.
Tinc la poció màgica. Aquí, al meu serró.
Per què no la tastes?
Silenci!
Exclama el Raba.
Ve algú!
En sentia això, el bolet desapareix i arriba el senyor Coliflor.
Què passa aquí?
Demana el senyor Coliflor.
Ah, res!
Respon i no serment el Raba.
Ja marxàvem!
Altra vegada coses dolentes, suposo.
Diu el senyor Coliflor tot seguint el seu camí.
El Raba espera que el senyor Coliflor se'n vagi i diu...
Què penso de l'història d'arbolet?
Trobo que és una ximpleria.
Respon el tomàquet.
Vine, remulets, anem a llogar.
Jo no necessito cap poció màgica.
Ja sóc feliç sense.
Però malgrat les afirmacions, la pastanada no està segura de ser sempre feliç.
Jo trobo que és una bona història.
Imaginó ser feliç sempre.
La senyora ha parlat de Moro, ho ha sentit i diu...
Mai és tan fàcil d'aconseguir la felicitat completa.
Tens raó.
Respon la Col de Brussel·les, però no estàs insegura d'haver-ho entès.
La finestra de la salut.
La història que ens llegirem parla de les rivalitats d'aquelles persones que trepitgen a les altres per aconseguir el que volen.
L'elecció.
Tot està llest per a l'elecció.
En un lloc disposat s'aixeca una gran plataforma amb banderes i pancartes al seu voltant.
Damunt la plataforma han posat una taula gran i llarga amb la cadira del senyor Col al darrere.
És un seient molt especial per a les grans ocasions.
La patata i la ceba han aixecat una tenda al costat de la plataforma.
Davant la tenda, el Raba ha posat una gran pancarta que diu...
Voteu pel Raba. El Raba és candidat a l'elecció.
La pastanaga també és candidata.
Ha posat un cartell enorme amb la inscripció...
El candidat sóc jo.
Una trompeta ressona al jardí.
És l'Albergínia, que bufa amb totes les seves forces.
Tothom arriba. L'elecció està a punt de començar.
El tercer candidat a l'elecció és la senyoreta Blat de Moro.
Ha distribuït adhesius amb la inscripció...
Envieu-me a la Xina.
Els seus adhesius són tan bonics que tothom els porta.
Fins i tot els que no voten per ella.
La patata en porta 8.
Tot el recinte està enciclat per un cable gruixut.
A l'entrada hi ha una pancarta molt maca.
de color blanc, blau i vermell.
Que diu, elegeu el vostre delegat de jardí.
Quin és? D'emocionant.
Li comenta la remoletxa al tomàcat.
Estic impacient per sentir el discurs del Raba.
Tu per qui votes?
Pregunta al tomàcat.
No ho sé encara.
Escoltaré els discursos abans de decidir-me.
Jo votaré per la senyoreta Blat de Moro.
Ja arriba el senyor Col amb la pastanaga, la senyoreta Blat de Moro i el Raba.
Diu la remoletxa.
L'alberguiña toca una altra vegada la trompeta, mentre el senyor Col i els candidats pugen a l'estrada.
El senyor Col aixeca la mà.
Tothom calla.
Queda obert oficialment la campanya electoral.
Davant a la pastanaga que faci el primer discurs.
La pastanaga s'aixeca i fa dos perillosos salts cap enrere.
Tothom riu i aplaudeix.
Senyora, sí, senyors.
Un moment!
S'ha de dir, senyor president de l'acció.
Senyora, sí, senyors.
La pastanaga es posa vermella.
Torno a començar, diu la pastanaga.
Fa dos nous perillosos salts enrere i perd les ulleres.
Tothom torna a riure.
Senyor president de l'acció.
Senyora, sí, senyors.
És per a mi un gran plaer i un or de...
La pastanaga no pot llegir sense les ulleres.
El senyor cos li s'hi dona i la pastanaga continua.
És per a mi un gran honor de ser aquí.
Bravo, bravo!
Grida el cogombra.
La pastanaga somriu i continua.
Estic segura que em triareu com a representant a la xina.
Perquè en candidat sóc jo.
Jo!
Jo!
La pastanaga dona dos salts a l'aire i torna a caure a la seva cadira.
Tothom riu i aplaudeix.
El rabà és segon a parlar.
Senyor president de l'acció.
Senyora, sí, senyors.
No voldreu tenir un payaso saltador com a representant a la xina.
Tampoc ningú és prou boig per a votar una dona.
Diu malamorament la senyora Blat de Morro amb el dit.
Jo!
Jo votaria per una dona.
Diu la patata.
Tothom es posa a riure.
Sóc jo qui ha vençut el cogombra a la batalla de l'estany.
No heu de votar a mi.
Diu el rabà.
El públic ha proverès i toca la ment al rabà.
Ara li toca el torn a la senyora Blat de Morro.
Senyor president de l'elecció.
Senyores i senyors.
Els meus rivals han fet uns discursos excel·lents.
Malauradament, jo no sóc capaç de saltar fins a la xina com la pastànega.
Ni tampoc puc conquerir el món com el rabà.
Però si em voto com el vostre representant a la xina,
m'esforçaré per fer un oi al nostre jardí.
I no només a mi mateixa.
Gràcies, senyores i senyors.
Molt bé! Molt bé!
Queda el públic entusiasmat.
Ara farem la votació.
Escriu el nom del candidat que voleu triar en un tros de paper
i fiqueu-ho dins aquesta capsa.
Tothom escriu l'om del seu candidat en un tros de paper
i es posa en fila per ficar la seva papereta a la capsa.
A continuació, el senyor Col compta tots els vots.
Tothom espera amant-se el resultat de la votació.
La pastànega està convençuda d'haver estat elegida.
El senyor Col s'aixeca i diu
El guanyador és...
Molt bé! Molt bé, pastànega!
Crida la seva.
La pastànega s'aixeca i fa una reverència tot dient
Gràcies! Gràcies, estimats electors! Gràcies!
La seva aplaudeix. Els altres esperen que el senyor Col parli
i la seva s'adona que és només ella qui aplaudeix i seu.
La pastànega es troba incòmoda.
El senyor Col continua...
No, pastànega.
Tu n'has estat guanyadora. La guanyadora és...
La senyoreta Blat de Moro.
Tothom aplaudeix, a més no poder.
Va, de tota manera no volia anar-hi.
La pastànega està molt deceguda per no haver estat elegida i no diu res.
La senyoreta Blat de Moro està molt contenta.
Celebrem l'elecció!
Crida la patata.
Tothom entra a la tenda per fer la festa.
Tothom llevat de la pastànega que es queda sola a l'estrada.
Ara que està a les fosques, si ningú no la pot veure,
la pastànega decideix que aquesta tarda prendrà la puxa màgica del bolet.
La finestra de la salut.
Fins aquí les nostres històries.
Esperem que hagueu passat una bona estona i s'hagin fet reflexionat.
Fins aviat!
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.