Els serveis informatius de Ràdio Abrera us ofereixen l'entrevista del dia.
Bona tarda, us parla Anabel Gómez.
Aquests dies, CEO Berlaef Catalunya està celebrant el seu 15è aniversari
del seguiment de la bifauna a Abrera i també d'anallament científic.
Per parlar-ne, avui ens acompanya a l'entrevista del dia
el tècnic de CEO Berlaef, Jordi Prieto. Bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Bé, doncs, en primer lloc, i així a grans trets,
quina valoració es fa a nivell general d'aquests 15 anys de treball a Abrera?
Home, doncs, el primer que caldria dir és que, bueno,
la veritat és que a vegades costa poder fer un seguiment així a llarg termini,
per tant, és d'agrair que en una zona de riu que normalment són oblidades,
la gent no se'n recorda, doncs, hi ha hagut aquest recolzament per fer aquest seguiment,
que ha demostrat que, efectivament, aquesta part baixa del Llobregat
diguéssim, és la millor conservada d'aquest tram baix, no?,
del riu Llobregat, i que, per tant, amb els seguiments que vam començar fa 15 anys,
ens va constatar que era una zona interessant a nivell de fauna
i de l'ecosistema que estava ben conservat,
i que, per tant, gràcies a aquests estudis, doncs,
vam aconseguir que tot aquest tram de riu, doncs,
pogués entrar dintre el que és la xarxa Natura 2000 com a espai protegit
per mantenir la biodiversitat a nivell europeu, no?,
per tant, satisfets d'haver pogut fer aquest seguiment
que ha culminat amb aquesta zona inclosa a la xarxa Natura 2000.
Quines són les característiques més destacades de la fauna que viu
aquí a la zona del riu d'Abrirà?
Doncs, bé, sobretot una fauna associada a l'ambient de ribera, ben conservat,
que això aporta, doncs, que hi hagi una sèrie d'espècies
que estiguin en bon estat, és el més destacable, no?,
que, sobretot que el riu es conserva en un estat més o menys natural,
és a dir, amb una plana d'inundació típica de les parvases,
que no estan encaixonada amb parets de ciment
i un bosc de ribera ben desenvolupat al costat, no?,
i això permet que hi hagi espècies, doncs, com els oriols, els picots,
que hi ha diverses espècies, destacable el picot que és petit,
també, que també trobem aquí,
i altres espècies associades al riu, com l'imícoles,
el corrigal petit, el blauet, doncs, que utilitzen tota aquesta zona
per fer la seva vida, no?, ja sigui alimentar-se, reproduir-se
o descansant a les migracions o com a zona d'hivernada.
I hi ha hagut una evolució durant aquests 15 anys?
No, s'ha mantingut bastant estables.
Sí que és cert que alguna espècie ha disminuït,
però són les més associades a ambients així una miqueta oberts,
d'antics conreus, que de mica en mica van desapareixent,
i alguna altra espècie que sí que ha anat una mica a l'alça,
com és el picot garcet petit, que comentava que al principi de l'estudi no hi era,
i al cap d'uns anys va començar a aparèixer,
i ara sembla que més o menys hi ha estables, però algunes parelles,
i la resta d'ocells associats al riu, doncs, bueno,
més o menys es manté en els censos que fem i en els anàdements,
més o menys es manté en un estat similar,
el qual vol dir que l'esforç que s'ha fet per preservar aquesta zona
doncs ha tingut el seu èxit, no?
Durant aquests anys, des de la seva Verlife,
heu comptat amb el recolzament de l'Ajuntament d'Abrera
i també de molts voluntaris, veritat?
Sí, així és.
L'Ajuntament, des del principi, ens va donar suport al projecte,
estem per ser el propi Ajuntament,
qui ens va demanar que iniciéssim l'estudi
per veure el valor de la zona,
i, bueno, des d'això,
sols, però també és difícil continuar aquests 15 anys, no?
Llavors, hi ha hagut molta gent que ens ha vingut a ajudar voluntàriament,
ja sigui en els censos o en l'Ajuntament, etcètera,
i que, a més a més, també ha servit ells mateixos
per formar-se com a anelladors.
És a dir, ha sigut a Brera s'ha convertit en un referent
d'una estació d'anellament,
a la qual la gent també ha passat a aprendre, no?
Gràcies a la gran diversitat d'ocells que s'hi capturen,
que, doncs, anualment varia entre 45 i 50 espècies,
doncs és un lloc on la gent ha aprofitat per venir a conèixer
i a formar-se també com a anellador.
Jornades d'anellament, que en la majoria de casos
estan obertes a tota la població,
la darrera, precisament, la vau fer a finals del passat mes de maig, veritat?
Sí, correcte.
Una o dues a l'any,
l'anellament és un cop al mes,
i llavors, per tant, 12 a l'any,
i llavors sempre en fem alguna amb la possibilitat
que la gent pugui baixar i pugui conèixer-ho de prop.
És una oportunitat per conèixer la zona del riu,
si la gent no la coneix,
per conèixer el projecte
i per veure els ocells així de prop,
que moltes vegades no hi ha possibilitat,
i en canvi,
sempre és més fàcil d'ensenyar un ocell que tens a l'anell
mentre l'estàs anellant
i així la gent ho pot veure bé
i conèixer una miqueta la zona i el treball que hi fem.
Des de Sea Overlife heu col·laborat també,
heu participat en les Jornades de la Terra,
que s'han organitzat també durant el mes de maig,
des de l'Ajuntament d'Abrera,
que estaven dedicades especialment al canvi climàtic.
Aixer grans trets, com pot afectar aquest canvi climàtic
a aquesta població d'aus?
Bé, és el que comentàvem una miqueta a la xerrada.
El canvi climàtic és una cosa que ja està apareixent,
que ja comença a haver-hi efectes,
el que passa que no són tots els efectes iguals a tot arreu.
És una mica difícil de resumir així ràpid per telèfon,
sense un suport gràfic,
però podríem dir que ara ja hi ha estudis
que comencen a veure els efectes sobre alguns aspectes dels ocells.
Per exemple, el tema de les migracions,
això que estan canviant la fenologia,
és a dir, les dates en què els ocells estan migrant.
No és uniforme a tot arreu,
perquè fa falta un estudi d'abast planetari,
per entendre'ns,
per acabar d'entendre què és el que està passant,
però sí que, per exemple,
els ocells aquí a casa nostra estan arribant abans.
Ocells que se'n van a passar l'hivern a Àfrica
tornen abans perquè les condicions ja ho permeten.
O, per exemple, també provoca canvis,
per exemple, afecta a les poblacions
que s'alimenten d'insectes, per exemple,
o d'altres tipus d'aliment,
que els ocells, clar, tenen sincronitzada la seva arribada
quan hi ha aquesta disponibilitat d'aliment, no?
O en el cas del mar,
que estan canviant el tema dels corrents marins
i els estocs de peixos també estan canviant
i els ocells ja no tenen a disposició aquest aliment
i això provoca davallades de les poblacions, no?
I això ja es nota amb frarets,
amb ocells que crien a l'àrtic
per aprofitar aquests insectes
i, per tant, sí que ja es noten aquests efectes
i ja comença a haver-hi estudiat el 2015
on posen diversos exemples de coses d'aquestes, no?
Que es veu aquesta afectació
o també, per exemple, el tema de la temperatura,
l'augmentar la temperatura,
els ocells veuen obligats a viure més a dalt de la muntanya,
per entendre'ls,
els ocells que estan acostumats al fred
o més cap als pols
i tot això ja s'està notant, no?
I segurament anirà a més i a pitjor,
però estem als inicis de veure el que passa.
Doncs continuarem fent seguiment
de tota aquesta tasca
que des de SEO Bear Life
amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Abrera
es fa a la bifauna d'Abrera
a l'entorn del riu
amb aquest anellament
des de fa 14 anys
i nosaltres des d'aquí, des de Ràdio Abrera,
agraïm la seva atenció
al tècnic de SEO Bear Life,
Jordi Prieto.
Moltíssimes gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Ràdio Abrera
Serveis Informatius