Abrera informació, l'entrevista del dia amb Abel Gómez.
Aquest diumenge, a dos de juny al matí, s'ha celebrat pels carrers del municipi la quinzena cursa Abrera-Corra de Nou,
memorial a Antonio Serrano, un dels esdeveniments esportius més assecats amb les curses Open de 10 i 5 km
i les curses infantils amb el parc de Can Murral com a punt de sortida i arribada.
També s'ha celebrat la cinquena edició de la marxa a Bressol d'Abrera
i s'ha estrenat la cadira adaptada a Joelet, cedida recentment per la Fundació CC a l'Ajuntament d'Abrera
per a la pràctica de senderisme i curses atètiques inclusives.
Avui, a l'entrevista del dia, recuperem totes les valoracions que han estat molt positives.
Sentim en primer lloc José Antonio Fernández, president del Club d'Atletisme d'Abrera
i seguidament Jordi Moreno, regidor d'Esports i Benestar a l'Ajuntament d'Abrera.
Com a quince edició, que ja era conmemorativa de per si, sumant-hi tota la part emotiva que tenia
pel falleciment del nostre company Antonio aquest mes de gener,
per a nosaltres té un significat molt especial.
Jo, en línies generals, ha sortit perfecte.
Per què em vaig enganyar? Per mi ha sortit perfecte com sempre
i estem molt orgullosos de l'event que hem creat aquí amb la cursa,
la quantitat de gent, tant adults com nens, que es mouen aquesta tarda de domingo i molt content.
Es preveia, evidentment, que aquest any la cursa d'Abrera seria força motiva per diversos motius,
sobretot ens falta Antonio.
Antonio està present aquí amb tots nosaltres i, bueno,
ha fet que un any més hagi sigut l'èxit que hem pogut veure,
tant amb els nens com amb els adults.
Jo crec que ha gaudit tota la gent de principi a fin.
Jo aquest any he gaudit també la cursa d'una forma diferent.
Gràcies a la Fundació CC que vam aconseguir aquesta aïolet, aquesta cadira,
que ens permet que ara ja la cursa d'Abrera sigui inclusiva
per a qualsevol tipus de persona amb qualsevol tipus de descapacitat,
fa cinc anys vam aconseguir la marxa a Bressol,
que aquí participés qualsevol criatura, qualsevol persona a partir d'un dia d'edat.
Vull dir, ens faltava la inclusió per la mobilitat reduïda i ara ja ho tenim.
Jo, especialment, m'he sentit avui superorgullós d'estar tirant de la cadira,
d'anar portant amb el Xavi i l'Antonio, que m'anava cridant,
corre que, d'alguna manera, era ell, era ell i ho trobo molt a faltar.
La cinquena marxa a Bressol ha comptat amb una elevada participació
per part de les famílies hebrerenques amb infants de 0 a 3 anys,
les quals han fet valoracions molt positives.
Ens han semblat molt bonica, ha sigut molt bonica pel poble,
ho hem disfrutat moltíssim, als peques, amb família,
moltes més com aquestes, gràcies.
Ell es diu Caral i té dos anys i hem corregut,
però hem corregut tota la família, el Tete també ha corregut, oi, el papa?
Molt bé, la primera carrera, superbé, Bruno, un any, superbé,
molt inclusiu, així podem participar tots.
Molt bé, molt bé, una experiència molt gratificant, molt, molt xula.
Ell es diu Noah i farà tres anys al final de l'octubre.
El que sigui promoure l'esport pel jovent, super, superbé,
i des de tan petits està molt bé perquè els inculca ja a fer l'esport.
Superbien, superbien, molt bé, con mi hija Laura.
L'hem fet molt bé, oi que sí?
Tres anys et farà l'octubre, ho vam fer l'any passat i molt bé, sí, sí.
I ella ha corregut molt bé, així que molt contents.
I sentint també alguns dels i les participants a les proves infantils.
Hem aconseguit tot el que hem pogut, hem d'intentar lluitar.
He quedat tercer i ara està.
Bé, no he quedat el últim.
Correr dos quilòmetres, a veure, un poco...
Cansant-se.
Sí, perquè nos hemos cansado mucho,
porque el otro año era una vuelta y este año ya dos vueltas.
Bé, molt bé.
Meralla.
Correr.
He currat moltíssim, una meralla.
Meralla.
Perquè guanyat.
Una meralla.
Des de l'Ajuntament de Brira s'ha treballat amb el Club d'Atlatisme
l'organització de la quinzena edició de la cursa popular a Brarenca
dedicada en guanya l'Antonio Serrano, impulsor de la cursa,
qui ha estat homenatjat durant d'acte d'ajornament de premis
amb la presència de la seva família.
Sentim la seva dona, l'Eva Diez.
Muy apoyados, muy contentos por todo lo que se ha hecho.
Antonio estaría súper orgulloso de esto.
Se le ha echado de menos, la verdad.
La verdad es que hay que seguir y lo importante es que creemos
que día a día se quedará esta sensación de buen trabajo
y esta cosa perdurará por todo el tiempo que deba perdurar
y él siempre seguirá presente aquí.
Els guardons els van lliurar l'alcalde de Brera, Jesús Naharro,
i el regidor d'Esports i Benestar Jordi Moreno, Teresa Sambola,
coordinadora de l'Àrea d'Esports i Activitat Física de la Diputació de Barcelona,
Roberto Baca, responsable d'operacions logístiques del Grup CC,
i Juan Carlos Sánchez, de Decor Promotores,
un dels principals patrocinadors de l'esdeveniment.
Sentim Teresa Sambola.
La valoració és molt positiva.
La veritat és que l'ambient que es viu durant tota aquesta jornada
aquí a Brera i totes les preparatives i les conferències
m'han impactat molt positivament perquè, realment, aquí es defensa
el dret que l'esport és per tota la ciutadania.
Tinguis l'edat que tinguis, tinguis la situació amb la que estiguis,
i, per tant, veure com corren totes les categories,
els més petitons de l'esbrassol, amb les famílies,
aquests homenatges a la gent que porta l'esperit de l'esport
més enllà d'aquesta terra i de Catalunya i d'Espanya,
i, sobretot, aquest reconeixement a l'Antonio Serrano,
que viu, que batega amb el dia a dia de Brera,
amb tota la seva ciutadania, i que fa que l'esport cada vegada
sigui més gran i tingui aquest impacte tan positiu,
que, realment, assoleix que l'esforç personal, la cohesió,
la convivència i la comunitat és un fet que es viu
en una alçada tan gran com la que he viscut avui a Brera.
A Brera Corre de Nou ha tornat a ser solidària
i un euro de cada inscripció es destinarà a l'estudi
de les malalties autoinflamatòries sistèmiques rares
amb el projecte Llerre by Jordi.
El mateix Jordi ha participat a la cursa de la seva categoria
acompanyat de la Rocío, qui pateix una discapacitat psíquica.
Sentim la Cristina, mare de la Rocío,
i seguidament el Jordi Ramírez, pare del Jordi.
Mira una experiencia inolvidable, com sempre,
i cada año venimos, llevamos dos años viniendo,
y súper agradecidos con el club, con el Ayuntamiento,
y tener la oportunidad de correr con ellos,
es, vamos, un privilegio.
Todo lo que sea inclusión y que podamos participar aquí
es, vamos, es un privilegio, es un sueño.
La Rocío té una secondemia imparesia
i amb un mig cervell inhabilitat,
i bé, al final ella amb tota la seva força, mira,
sempre va aconseguint objectius i té molta força, la veritat.
És molt valent.
Un any més a Abrera, col·laborant amb el Club d'Aletisme
i el Club d'Aletisme col·laborant amb nosaltres,
i bé, felicitar, com sempre,
per l'organització tan espectacular que tenen,
que no fallen, evidentment, gent superfiable,
i agrair a la Rocío que m'hagi deixat entrar amb ella en meta,
acompanyant el Jordi també,
i bé, hem estat capaços d'acabar la categoria amb ell,
les tres voltes que ens tocaven,
molt content per ell, evidentment, molt content per Rocío,
molt content per el Club d'Aletisme,
i bé, agrair al poble, als patrocinadors,
a l'Ajuntament, al Club d'Aletisme, sobretot,
i a tots els seus membres per la perfecta organització
i per donar-nos l'oportunitat de participar
i col·laborar, en aquest cas, amb la Fundació Sant Joan de Déu,
que és cap a on van totes les recaudacions que d'aquí part,
i bé, que serveix per a la investigació d'enfermeries rare,
com la que Jordi pateix, i, com no,
gràcies, evidentment, a tots els que col·laboren,
a tots els participants, i per fer d'això una festa espectacular.
Bé, he corrid la primera volta amb la Ruth,
i la segona, i la tercera, amb la Rocío.
La Rocío i la seva mare.
Sí, content.
Enguany també s'ha recuperat la xerrada previa a la marxa,
dissabte a la tarda a la Casa de Cultura.
Vam comptar amb una xerrada motivadora a carrer de Pau Montiel,
conegut com a l'home de Titani,
qui també va ser-hi present durant tota la matinal de diumenge.
El sentim.
La sensación que yo me llevo de aquí es familia, amor, unión, valores, principios.
Yo he ido a muchas partes a dar charlas y conferencias,
y este es el sitio que más en familia me he sentido.
Esto es un lugar donde se respira profundo amor,
donde la presencia de este hombre, Antonio, que no tuve la dicha de conocer,
se respira en cada milímetro de tierra y de espacio y de gente que está aquí.
Se siente, se ve que cuando un hombre es bueno deja un legado muy bello,
y eso se respira.
Me gusta muchísimo la unión que tienen en un pueblo así tan pequeño,
porque todas las cosas funcionan.
Todas las cosas funcionan y se ve que todo es hecho con mucho cariño y amor.
Contentíssimo de estar aquí con ustedes,
y yo quiero conversar un poco sobre mi experiencia de vida,
de que nunca es tarde para volver a empezar,
que las discapacidades no son físicas, son mentales,
que siempre hay que luchar por los sueños, que hay que amarse uno mismo.
Yo vengo a hablar mucho desde el amor propio, vengo a hablar varios temas profundos,
que en muchos sitios son temas tabúes, como las adicciones que yo sufrí,
y que hoy a los 53 años todos los días persigo un sueño
y que ser feliz es una decisión, que nunca es tarde para volver a empezar.
Me explico cómo caí en la tormenta.
Primero el accidente muy joven y después toqué fondo con el alcohol y las rodas,
y terminé viviendo las calles.
Después de haberlo tenido todo, lo perdí todo,
empezando por perderme a mí mismo.
Entonces todo eso empezó recuperándome yo desde el amor propio,
y ahí empezó esta bonita labor de amor,
empezando por el amor propio y el amor de la familia,
a mí y mis hijos y mi ex esposa y mi pareja actual.
Si no es por el amor de ellos, hubiera sido difícil.
Esa parte de la empatía es importantísima,
que se ha perdido tanto en el mundo.
Yo con el apoyo de ellos y las ganas de aferrarme yo a la vida,
volví a nacer hace cinco años,
y aquí estoy todos los días persiguiendo un sueño.
El deporte es mi terapia.
El deporte es mi tabla de salvación.
Si yo no hago ejercicio, mi día no empieza bien.
El deporte puede hacer que tú tengas transformar días ordinarios en días extraordinarios.
El deporte libera las endorfinas más increíbles que haya conocido en mi vida,
y mira que no me enorgullez haber probado tanta porquería,
pero como las endorfinas del deporte no hay, son gratis.
Entonces eso es.
Vengo a hablar bastante sobre la motivación y la disciplina,
que para mí son dos palabras clave,
pero la motivación enciende la llama,
y la disciplina la mantiene encendida.
Un any més s'ha comptat amb l'animació de l'entitat Vive i Baila
i amb el suport de la policia local d'Abrera
i l'associació de voluntaris i voluntàries de protecció civil.
Des de l'Ajuntament d'Abrera,
agraeixen l'esforç realitzat a totes les persones que han fet possible
la celebració de la quinzena Abrera corra de nou
i la cinquena marxa a Bressol,
així com a totes aquelles persones que han participat a les diferents proves.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai,
dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera,
a la nostra programació a la carta,
a radioabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera,
que us podeu descarregar de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.
Gràcies.