A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera sobre Patrimoni i Història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui us oferim una nova edició de l'espai de col·laboració
amb el Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l'Ajuntament d'Abrera.
A Abrera sí que hi ha res.
que matem a Ràdio Abrera cada segon dimecres de mes a les dues del migdia
per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera.
I per això ens acompanya, com sempre, el tècnic Gerard Videgany.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs avui parlarem de dos elements patrimonials,
com són el cementiri vell i l'estació dels ferrocarrils catalans d'Abrera.
Quines són les principals dades, les més tècniques, que hem de saber al respecte?
Doncs sí, avui parlarem d'aquests dos elements.
Fem un pack, diguem, estan molt a prop l'un de l'altre,
tenim el cementiri vell i l'estació dels ferrocarrils catalans d'Abrera,
tots dos ubicats al nostre municipi.
A Abrera, a una alçada sobre el nivell del mar,
en el cas del cementiri vell, a 106 metres aproximadament,
i en el cas de l'estació de ferrocarrils, a 89 metres.
La gent suposo que ho recordarà perquè hi ha aquesta baixada al passeig de l'estació.
La titularitat dels dos elements, doncs, és pública,
en el cas del cementiri és de l'Ajuntament,
i en el cas de ferrocarrils, doncs, de ferrocarrils-senalitat.
I la cronologia, doncs, tenim el cementiri vell és de l'any 1888,
inaugurat en aquell any,
i l'estació dels ferrocarrils catalans del 1922,
una mica més moderna.
En aquest cas, doncs, tindríem un element del segle XIX
i un altre d'inicis del XX,
tots dos en bon estat de conservació.
I amb quin dels dos elements patrimonials
comencem la secció avui?
Bé, doncs, amb l'època que ens toca,
doncs, començarem parlant del cementiri vell.
S'apropa ara a tots sants,
per tant, doncs, és lògic també començar per aquest element,
també l'element més antic, en aquest cas.
Ha inaugurat, com dèiem, el 1888
i segurament desconegut per molta gent,
perquè ara mateix, urbanísticament,
està amagat, està darrere del pavelló esportiu municipal
i fa molts anys que no hi ha enterraments allà,
sempre s'enterren el cementiri nou,
per tant, potser molta gent no el coneix.
I es tracta del primer cementiri d'Abrera?
Segurament no, molt segurament.
De fet, segurament no,
perquè davant de l'església ja hi havia un cementiri.
Cal mencionar que en època romana
la gent s'enterrava els seus morts
al llarg dels camins, de les vies sepulcrals,
i aquí a Brera, doncs,
segurament també en devíem tenir.
Evidentment, doncs,
a ventipresència romana,
doncs, hi devia haver llocs d'enterraments.
També en època medieval
es coneix l'existència d'enterraments aïllats
en diferents punts del terme,
anteriors al segle X,
i ara explicarem, doncs,
com dèiem, aquest altre cementiri que teníem.
Perquè com comença la història
del cementiri vell d'Abrera?
Bé, la història del nostre cementiri vell
arrenca l'any 1887,
quan el rector d'Abrera,
el mossèn Pau Boloix,
proposa construir-ne un de nou.
Pensem que el cementiri que estava adossat
a l'església de Sant Pere,
que s'anomenava la Sagrera,
doncs ja no podia encabir més difunts,
era ple, diguem.
I era el cementiri,
per entendre'ns,
estava ubicat just davant
de l'església,
on ara hi ha l'actual plaça de l'església.
Aquesta construcció de l'església de Sant Pere,
d'Abrera,
de la parròquia,
al voltant del segle XII,
va motivar aquesta aparició del cementiri
com era habitual a l'època.
I apareix, doncs,
en molts pobles
fins al segle XX,
quan aquests cementiris són traslladats,
per raons sanitàries,
als afores dels nuclis de població,
com passa ara.
Pensem que en molts municipis,
la majoria,
els cementiris estan ubicats
lluny de la població.
Aquests trasllads dels cementiris
venien motivats,
com deia,
per aquestes raons sanitàries.
Concretament,
aquí a Abrera,
també,
va afectar una epidèmia de còlera
que va aparèixer a Espanya
a principis de 1833.
Es va emetre una rei a l'ordre,
fins i tot,
i aquests episodis
es van anar repetint
fins a arribar a finals de segle.
Obtingut el vistiplau
del Bisbat de Barcelona,
el mossèn d'Abrera,
el museu Pau Boloix,
ha encet aquestes gestions
per aconseguir uns terrenys
que li oferien per muta
un abrerenc,
amb peres sucarrats.
Aquests terrenys estarien ubicats,
doncs,
a aquesta zona
on ara hi tenim el cementiri vell
i també, doncs,
el poliesportiu municipal.
El 26 de gener
del 1888
ja es va concedir
aquest permís municipal
per començar
aquesta construcció del cementiri
i per finançar
aquest cementiri
es va formar
una llista
de 98 contribuents
i el propi mossèn,
Pau Boloix,
va prometre
que tots els que hi col·laboressin
els absoldria
del pagament
dels drets d'obra
als qui volguessin
fer un nínxon allà.
Per tant,
doncs,
aquesta contribució
a la construcció
també servia
per una contrapartida
a les famílies.
El 15 de maig
del 1888
ja va ser
el dia
en què es va beneir
aquest nou cementiri
i va acudir en processó
tot el poble,
les autoritats civils,
pensem,
els rectors
dels municipis,
pobles,
veïns
i aquell mateix any
concretament
la verola
va ser especialment
virulenta
aquí a Brera
i va afectar
a un gran nombre
d'infants
i de joves
del poble.
Per tant,
l'estrena del cementiri
va ser
un malaurat èxit,
podríem dir.
Segons tenim entès
aquest lloc
també va ser
l'escenari
d'un episodi tràgic
de la guerra civil,
veritat?
Correcte,
sí, sí,
a l'interior del cementiri
molta gent suposo
que ho coneix
trobem el memorial
dels olesans
afusellats
concretament
el 19 de febrer
de l'any 1939
en aquest indret
al cementiri vell
durant la guerra civil.
Entre els afusellats
hi va haver
l'alcalde d'Olesa
de Montserrat
en Fèlix Figueres.
Figueres
va ser detingut
a principis de febrer
de l'any 1939
per un escamot
de soldats
feixistes
i va ser empresonat
juntament
amb una trentena
de persones.
després va ser jutjat
judici sumaríssim
evidentment
i la matinada
del 19 de febrer
del 1939
va ser afusellat
pels soldats
franquistes
en aquest lloc
juntament amb
aquestes altres
16 persones.
Cada any
els ajuntaments
d'Olesa de Montserrat
i d'Abrera
fan una oferenda floral
en aquest punt
en memòria
dels demòcrates
represaliats
pel feixisme.
I actualment
el recinte
està en desús?
Sí, com deia abans
el darrerterrament
en aquest cementiri
es va produir
el 1987
segons tenim constància
per tant
des d'aquell moment
no s'hi enterra ningú
s'enterra
al cementiri
nou
podríem dir
cementiri nou
o cementiri actual
a prop del barri
de Sant Tilari.
actualment
s'ha arrenjat
el camí d'accés
en aquest cementiri vell
i seria interessant
també en un futur
poder ajardinar
aquesta zona
com s'està previst
com s'ha fet
en altres cementiris
històrics
com per exemple
pensem
en el de Montjuïc
a Barcelona
on s'ha començat
a trencar
amb la idea
dels cementiris
com uns llocs
lugubres
ocults
foscos
jo recordo
un professor
que vaig tenir
a la facultat
en Perim Bertran
que sempre deia
que per conèixer
un poble
una ciutat
s'ha de visitar
el mercat
i el cementiri
que és justament
el lloc
de la vida
de la mort
i per tant
la millor manera
de conèixer
una societat.
Això pel que fa
al cementiri vell
de l'estació
dels ferrocarrils
catalans d'Abrera
que en podem destacar?
L'estació
de ferrocarrils
catalans d'Abrera
es va construir
el 1922
si tirem dos anys enrere
el 14 de juliol
del 1919
és a dir
ara fa 100 anys
hem de mencionar
que es va constituir
la companyia general
de ferrocarrils
catalanes
la qual
poc després
assumiria
la construcció
d'aquesta
línia fèrria
que anava
de Martorell
a Manresa.
El 29 de març
de l'any 22
va ser quan va entrar
en funcionament
aquest tram
de Martorell
a Olesa de Montserrat
moment en què
per tant
es va inaugurar
l'estació
a la nostra
vila
a Abrera.
Actualment
encara podem veure
aquesta estació
aquest edifici
amb una estètica
més austera
que s'ha conservat
i que encara avui
és l'estandard
d'aquell barri.
I quines característiques
tenen aquestes instal·lacions?
Doncs l'edifici
és un edifici
de dos pisos
va ser inaugurat
el 29 de març
de l'any 22
i va ser restaurat
als anys 70
fins a tenir
l'aspecte actual
amb el manteniment
que s'ha anat fent.
Les instal·lacions
consten
de dues vies
generals
amb andanes laterals
de 155 metres
de longitud.
Aquestes andanes
estan dotades
de marquesines
metàl·liques
en bona part
d'elles
i integrades
amb pantalles
acústiques
transparents
actualment.
L'accés
a la via 2
es realitza
per l'edifici
de viatgers
original
aquest edifici
que coneixem
dels anys 20
que està situat
a l'esquerra
de les vies
i com dèiem
té dues plantes.
A la planta inferior
d'aquest edifici
hi ha el vestíbul
un vestíbul
totalment diàfan
i és on hi ha
les màquines
de venda de bitllets
les barreres tarifàries
per accedir
a l'andana
i l'accés
a la via 1
es realitza
per una entrada
independent
integrada a la marquesina
on s'hi situa
una màquina de venda
dels bitllets
i aquestes barreres
tarifàries.
L'enllaç
entre les andanes
es realitza
per un pas superior
actualment
fora de la línia
de peatge
pel costat d'Olesa
que disposa
d'aquestes escalinates
rampes
i ascensors
antigament
evidentment
es feia directament
travessant la via.
I acabem l'espai
com sempre
amb alguna curiositat
sobre algun d'aquests
dos elements
patrimonials
entens alguna?
Doncs sí
en el cas
del cementiri vell
és un cementiri
com dèiem
que té una bellesa
és un edifici
de finals del 19
amb potencial
és un edifici
on podria
on podria ser
un edifici
jardinat
pensem que es podria
adequar
segons
les tesis
hi havia
un literat
en Celestí Barallat
i Falguera
que va néixer
el 1840
i va morir
el 1905
i en Celestí Barallat
va fer un
tractat
que es titulava
Principis de Botànica
Funerària
el va publicar
poc abans
d'inaugurar
aquest cementiri
d'Hebrera
el 1885
ell era de Barcelona
va arribar a ser
regidor
a l'Ajuntament
de Barcelona
fins i tot
i els principis
d'aquest tractat
de Botànica
Funerària
són
aquesta contribució
encara vigent
del que hauria de ser
l'ideal
del cementiri
enjardinat
que això és una cosa
que es va posar
molt a la moda
a finals del 19
i que tractava
com s'havien
de combinar
els colors
de les parets
dels materials
constructius
les plantes
que hi havia d'haver
en aquests recintes
i per tant
seria una manera
de poder
potenciar
aquest espai
un espai més
d'Hebrera
amb potencial
de fet
a l'arxiu històric
municipal d'Hebrera
que actualment
està en fase
de restauració
i d'arranjament
hem conservat
imatges històriques
del cementiri
també com
de l'estació
de Ferrocarrils
i fins i tot
encara podem veure
passar
amb aquestes fotos
els antics trens
de vapor
que passaven
per aquí
per a Hebrera
camí de Manresa
aprofitem
la benentesa
per explicar
que aviat
es preveuen
fer accions
de divulgació
de tot aquest material
fotogràfic
que per sort
conservem
a l'Ajuntament
d'Hebrera
doncs estarem pendents
d'aquestes accions
que es puguin dur
a terme
de moment avancem
la propera edició
de l'Hebrera
sí que hi ha res
serà el dimecres
13 de novembre
de què parlarem
doncs parlarem
d'un barri sencer
parlarem del barri
del Rabato
que antigament era
al carrer del Rabato
al segle XIX
i és un espai únic
amb identitat pròpia
i amb moltes històries
i de fet
molt sorprenents
per explicar-nos
doncs en parlarem
del Rabato
com deien
al novembre
nosaltres avui
agraïm la seva
col·laboració
al tècnic
de Patrimoni Cultural
i Memòria Històrica
Gerard Bidegany
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i recordeu
que aquest espai
ja el podeu tornar a sentir
d'escarregar
la nostra programació
a la carta
a radioabrera.cat
i a l'aplicació
gratuïta
de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils
i també al web municipal
ajuntamentabrera.cat
a la secció
de Patrimoni
on hi trobareu
tots els programes
dedicats
als diferents
elements patrimonials
d'Abrera
A Abrera
sí que hi ha res
L'espai de Ràdio Abrera
sobre Patrimoni
i Història d'Abrera
en col·laboració
amb el Departament
d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament
Serveis Informatius
de Ràdio Abrera