Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Abel Gómez.
El 29 de març del 1922 arribava per primer cop a Abrera el ferrocarril,
un mitjà de transport que des de la segona meitat del segle XIX
havia revolucionat el país i havia canviat radicalment la interrelació territorial.
A motiu d'aquesta efemèride, des de l'Ajuntament d'Abrera
s'han organitzat diverses iniciatives.
El passat dissabte 2 d'abril es va celebrar un acte institucional davant l'estació
que va comptar amb autoritats, el Consistori Abrerenc,
la presidenta dels Ferrocarrils de la Generalitat
i a banda dels parlaments durant l'acte es va fer una recreació històrica
de la riba d'Abrera del Ferrocarril amb amenització musical
a carrer de l'Escola Municipal de Música d'Abrera.
Posteriorment, les persones assistents van poder visitar la Casa de Cultura.
L'exposició itinerant 40 anys compromesos i preparats al futur de Ferrocarrils
que va tancar les seves portes, també el dissabte 2 d'abril.
Una de les persones que va assistir aquesta commemoració va ser el Joan Milian Iagut,
el darrer cap d'estació d'Abrera,
qui avui ens acompanya als estudis de Ràdio Abrera.
Bon dia. Hola, bon dia.
Bé, doncs, en primer lloc, quant de temps i en quina època va ser vostè cap d'estació d'Abrera?
Va ser des del juliol del 1981 fins a l'agost, diguéssim, del 1997.
Van ser 16 anys.
I com va arribar a treballar de cap d'estació?
Primer, fent una formació, demanaven personal, diguéssim, a Ferrocarrils,
llavors fèiem uns sis mesos de formació de cap d'estació
i llavors ja, quan sortíem, ja podíem sortir a línia, ja, diguéssim.
I com sorgeix o d'on ve la seva passió pels trens?
Bueno, passa que el meu pare havia treballat a Ferrocarrils de cap de tren
i, bueno, a més a més va ser circunstancial
perquè jo treballava en una fàbrica de cartó d'embalatges a Martorell.
Llavors, al tancar la fàbrica, doncs vaig anar, diguéssim,
per poder entrar a Ferrocarrils, m'entén el que vull dir.
I com van ser els seus inicis en aquesta feina?
Home, no és com ara que tot va automatitzat i electrificat i tal,
abans era tot més manual i tal i, en fi, era molt diferent.
Imaginem que al llarg d'aquests 16 anys que va estar vostè treballant
a cap d'estació de Brera, com ens explicava,
haurà viscut moltes experiències, anècdotes, curiositats.
¿Ens podria compartir alguna amb nosaltres, bé, tot ara,
amb aquests canvis que comenta vostè que s'han donat en aquest mitjà de transport?
Sí, vull dir que el tema era que estava molt...
En fi, des que va entrar a Ferrocarrils de la Generalitat,
perquè primer per això ho tenia Ferrocarrils catalans,
i va tancar, llavors va agafar Feve,
Ferrocarrils espanyols de Viestreta.
Llavors va ser quan... llavors ja ho va agafar la Generalitat
i van començar ja a posar trens nous i tota una sèrie de...
la línia també a arreglar-la, perquè allò estava fet un desastre i tal,
i llavors ha sigut quan ha evolucionat tot el Ferrocarrils aquí.
Vull dir, abans era una miqueta precari, diguéssim,
amb el tema de si ens nevava o millor teníem problemes
amb el canvi d'agulles i tot això.
Llavors, esclar, vull dir, per fer el creuament de trens, no.
Pràcticament era un audicer, m'entén el que vull dir?
Coses molt manuals i tal, i llavors,
s'ha anat electrificant tot, s'ha anat modernitzant.
I amb el tracte amb els viatgers,
amb les persones que agafaven l'estació,
que suposava estar en aquest punt de pas?
No, vull dir que amb moltes amistats vaig fer amb el tema d'aquest.
Esclar, són molts anys, la gent pràcticament viajava cada dia
per anar a la feina i tal.
Llavors, ja agafaves una connexió amb les persones,
ja que, en fi, tinc moltes amistats aquí amb Arturell.
Ai, perdó, aquí a Brera, d'això d'haver, en fi,
estat a l'estació, m'entén el que vull dir.
I què va significar, per a vostè,
el tancament de l'estació de Ferrocarrils d'Abrira?
Home, per mi, esclar, llavors va ser que allà ja hi tenia...
En fi, jo visquent aquí, com vivia aquí a Brera,
va ser un contrateps, no gaire,
perquè vaig estar un any, llavors, a l'estació d'Ulesa,
i llavors me'n vaig anar fins a Arturell,
perquè llavors hi havia una plaça vacant,
i llavors me'n vaig anar a Arturell.
I vaig estar, pràcticament, fins que em vaig jubilar,
que van ser 27 anys a l'empresa,
vaig ser els altres 11 anys entre Ulesa i Arturell.
I encara avui dia continua vinculat al món dels trens?
No, pràcticament no, vull dir que sí, viatjo i tal,
però vull dir que trobes companys i tal
que encara estan en actiu i tal,
i llavors et fa una mica d'il·lusió el mateix.
Ara hem celebrat aquests 100 anys
de l'arribada del primer ferrocarril a Brera.
Com creu que va influir en el creixement del municipi
aquesta arribada d'aquest mitjà de transport?
Home, va ser molt important perquè vull dir que
quan Brera va començar l'any 68-70,
va ser quan es va vindre
dels matadersos de Barcelona,
van vindre aquí a la Purlom, aquí a Brera i tal,
i llavors, esclar, va haver un creixement ja demogràfic,
perquè ha de comptar que entre 68-70
estava sobre els mil habitants aquí a Brera només, pràcticament.
Llavors va ser, ja es van fer els pisos
i tot això de la Purlom, que en deien,
i llavors ja d'això ja va, i a més a més,
quan va ser més fort el d'allò, va ser com van fer
a baix de l'estació, m'entén el que vull dir,
perquè llavors allò es va convertir pràcticament
en un poble dormitori, perquè la gent anava a treballar
cada dia, i molta gent ja quan venia
ja diguéssim de la feina,
ja venia amb la compra, m'entén el que vull dir, ja venia amb...
I vostè, com dèiem, va estar present
el passat dissabte 12 d'abril en aquest acte commemoratiu.
Què li va semblar poder fer aquesta celebració
i poder ser-hi present? Home, per mi va ser
una il·lusió enorme, m'entén el que vull dir,
perquè vaig, en fi, vaig reviure
els anys que vaig estar aquí i tal,
i llavors, inclús amb més carrer,
també vaig trobar una companya de cap d'estació,
que també havíem treballat junts i tal,
i llavors va ser una emoció bastant forta.
Doncs, finalment, com veu el futur d'aquest mitjà de transport?
Home, jo crec que és bo
perquè, vull dir, a més a més, jo crec que a més a més
s'hauria d'incentivar el tema de mercaderies,
m'entén el que vull dir, perquè llavors,
treure camions de la carretera i tot això,
ja sí que ja actualment,
ja baixa la porta a la sala o solvall,
la potassa al port, diguéssim que ve de les mines
de Súria, de Cardona i Sallent, però llavors
s'hauria de potenciar més en el tema de que altres mercaderies,
s'ha potenciat molt també
el ferrocarril aquí a Brera,
i jo el que voldria és que hi hagués més
trens, diguéssim, perquè la gent tingués
això pot fer com un metro, m'explico,
que d'allò, que la gent tingués més
facilitat, més horaris, més d'allò
per poder moure's més.
Doncs l'ús de què té mitjà de transport,
veritat? Exactament, sí, sí. Doncs Joan Milian,
moltíssimes gràcies per la seva presència,
per acompanyar-nos avui als estudis de Ràdio a Brera
i poder compartir amb nosaltres aquesta experiència,
com dèiem com a cap de l'estació de ferrocarrils
de Brera. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vostè, bon dia.
I recordem, com sempre, que aquesta entrevista ja la podeu
tornar a sentir i descarregar a la nostra programació
a la carta radioabrera.cat i a l'aplicació gratuïta
de Ràdio a Brera per a dispositius mòbils.