Són les dues. Els parla Daniel Mormuth. El 2026 és l'any en què s'escompleixen les previsions. Es reobrirà el pont del petroli després de patir els estrals del temporal Glòria del 2020. Aquesta és una de les obres més esperades pel fet que són un primer pas per la recuperació d'aquest pantalà símbol de la ciutat.
Però Badalona té pendents encara grans obres i molts reptes per endavant en aquest any 2026 que comença, com la reformulació del nucli central de la ciutat amb l'inici d'obres del carrer francès Lairete al seu entorn, passant per la remodelació de la Rambla de Sant Joan o la finalització del viaducte del Canal d'Algor. Al marge també hi ha equipaments pendents de reobrir portes, com la tan esperada biblioteca de canques a coberta, la piscina Mireia Belmonte o les aules i Casaldavis als baixos de la Jumberca a Canyador.
Sense cap mena de dubte, una de les obres més esperades pel símbol de ciutat que representa són les del pont del petroli, que previsiblement començaran a partir de la primavera. La segona fase hauria de fer-se entre l'abril i el setembre, de manera que una de les icones de Badalona podria tornar a lluir a finals d'any.
L'inici de les obres de pacificació del carrer de Francesc Lairet és una altra de les actuacions més destacades previstes per al 2026, a més de la reorganització de la Rambla de Sant Joan, que hauria d'estar enllestida abans de l'estiu. Pel que fa a mercats, tres d'ells, el Torner, el Meinon i el de Jafià, seran sotmesos a unes reformes llargament demandades i la biblioteca de Can Casacoberta reobrirà les seves portes de forma imminent, ja que el govern local va anunciar que ho faria tot just després de Nadal.
En l'àmbit educatiu, aquest any es començarà a construir la nova escola bressol municipal Bugui Bugui, a Montigalà, però també es preveu inaugurar aquest any el casal de gent gran de Canyador, Casa Gemes i Manrasà. Ubicat als baixos dels pisos de la Jumberca, compartirà espai amb les aules provisionals de l'Institut de la Riera, que també haurien d'estar enllestides de cara a l'inici del curs escolar al setembre.
També hauria de ser una realitat el viaducte del canal del Gorg, per on passaran els trens de Rodalies. La data prevista per que estigui acabat és entre l'abril i el maig. En l'àmbit esportiu, la piscina municipal Mireia Belmonte reobrirà després de sotmetres a una reforma integral. Serà el setembre, mentre que l'estadi municipal s'adequarà a la màxima categoria de futbol amb el canvi de gespa, que passarà a ser una superfície híbrida natural perquè el Badalona Women pugui disfrutar els partits de primera divisió femenina a la ciutat.
I el 2026 comença, com és habitual, amb actualitzacions de les tarifes i els preus. El transport públic és on hi ha un augment més pronunciat, amb una pujada d'entre el 3,5% i el 9,4% en abonaments i bitllets. També es continuaran encarint els productes bàsics com el sous o el cafè, que al novembre ha estat un 14,4% més car que l'any 2024.
Per altra banda, el govern espanyol confia que les llars veuran reduïda la seva factura de la JUM en un 4,7% durant aquest 2026. L'habitatge continuaran preus disparats. El cost del lloguer dependrà de l'any de signatura. Tots els contractes formats després del 23 de maig de 2023 es regiran per l'índex de referència per a l'actualització de rendaments d'habitatge. L'indicador determina el percentatge màxim d'increment. El novembre d'aquest 2025 es situava en el 2,29%.
L'aigua i els residus també incrementaran un 2,9% i un 3% respectivament. Les tarifes dels taxis de l'àrea metropolitana de Barcelona incrementaran un 2,3%, mentre que els quatre peatges que segueixen en funcionament a Catalunya costaran al voltant d'un 3% més que l'any anterior.
I en esports, el Badalona començarà l'any amb un examen molt dur al camp de l'Hospitalet, on haurà de defensar el lideratge contra el segon classificat. El 2026 no dona cap mena de treva i a la penúltima jornada de la primera volta, el Badalona disputarà un partit força important de cara al desenllaç final del campionat, tenint en compte el possible gol a veratge particular a final de curs.
Hospitalet i Badalona volen demostrar aquest diumenge que són dels equips clars favorits a pujar de categoria. Els ribarenys disposen d'un potencial ofensiu molt important ja que són el segon equip màxim golejador amb 26 dianes i els escapulats continuen sent el millor conjunt en l'aspecte defensiu amb 9 dianes rebudes. Serà un duel apassionant on els de Pedro i Dolera hauran de demostrar la seva millor versió.
Anem a camp d'un dels rivals o dels favorits per guanyar la Lliga. Són conscients i serà un partit disputat on ells entenen que, a part del que estan muntant a nivell de club, és clau perquè ens podríem posar per davant nostre. Nosaltres crec que en aquest tema estem bastant conscienciats que passi el que passi, queden moltíssimes jornades i el que hem d'intentar fer és el nostre partit i ser un equip competitiu. El duel entre l'Hospitalet i el Badalona es disputarà diumenge a partir de les 12 al municipal de la Feixa Llarga i es podrà seguir en directe per Radio Ciutat.
Ho escoltes a Radio Ciutat de Badalona. Ningú t'informa com nosaltres.
La Bona Música, amb Lluís Bonamusa.
El cànon de l'Església ja fa segles que va fixar en set els pecats considerats capital, els que tot bon cristià havia d'evitar a tota costa si no volia anar a parar les flames de l'avern. La ira, la soberbia, la gula, la luxúria, la paresa, l'averícia i l'enveja, que són respostes humanes primàries des que som a la Terra, esdevenien així comportaments dignes del càstig més gran possible.
L'origen dels pecats o dels pecats capitals es remunta al segle IV, quan una seta, que es deia Auragi, el Puntic, va establir que hi havia vuit passions humanes que eren pecaminoses.
Un parell segles més tard, alguna d'aquestes passions, com la vanitat o la covardia, van ser eliminades de la llista, de manera que el Sant Pare Gregori, cap a l'any 600, va deixar la llista en el set que hem esmentat abans. Es van anomenar pecats capitals no perquè fossin molt més greus que els altres, sinó perquè d'ells amanaven tots els altres pecats.
Per tant, si no cometíem cap d'aquests pecats capital, podríem aspirar a la puresa absoluta de l'ànima. Avui, estimats, estimades oients, farem una mirada a la història de la música per veure com han reflectit aquestes passions humanes tan primàries que l'Església va anomenar pecats capitals. Avui ens deixarem caure de ple en el pecat, però serà un pecat, en tot cas, farcit de bona música.
Yo no sé si es prohibido, si no tiene perdón, si me lleva al abismo, solo sé que es amor.
No sé si este amor es pecado que tiene castigo. Si es faltar a las leyes honradas del hombre y de Dios...
Solo sé que me aturde la vida como un torbellino que me arrastra, me arrastra tus brazos.
Es más fuerte que yo, que mi vida, mi credo y mi signo. Es más fuerte
Fins demà!
Música Música Música
Bona nit.
Es más fuerte que yo que mi vida mi credo y mis hijos
Más fuerte que todo el respeto y el temor de Dios Aunque sea pecado te quiero te quiero lo mismo
Y aunque todo me niegue el derecho, me aferro a este amor.
Caetano Veloso ens explicava en aquesta preciosa cançó la seva, diríem, agradolsa sensació de cometre un pecat, un pecat per un amor prohibit, impropi, probablement adulter. L'Església va trobar realment la fórmula perquè els creients complissin amb uns dictàmens que es deien sagrats, però que de fet no sortien a les Sagrades Escriptures.
imbuir d'una terrible sensació de culpabilitat a les persones que no complien estrictament els cànons marcats per la Santa Eglésia va ser la forma que el creient mantingués el compliment dels decrets. La Bona Música, un espai de Mataró Ràdio per la xarxa de comunicació local. I avui que parlem dels set pecats capitals és gairebé obligat començar el programa amb una obra de Corvall, aquell compositor...
jueu alemany, trencador, compositor del segle XX, principis del segle XX, que, en fi, entre moltes altres obres, també va concebre una opereta dansada o una dansa cantada que versava, fixeu-vos, precisament sobre aquests set pecats capitals i que donen nom, precisament, a la seva obra, The Seven Saints, els set pecats capitals.
Fins demà!
Lieber heute als morgen. Wir sind aufgebrochen vor vier Wochen Nach den großen Städten unser Glück zu versuchen In sieben Wochen haben wir's geschafft Dann kehren wir zurück
Bona nit, Anna? Ja.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit, va, Anna?
Fins demà!
El 7 Pecats Capitals va ser la darrera col·laboració entre Kurt Weill i Bertolt Brecht, el seu llibretista habitual. La van escriure l'any 1933 en una Alemanya ja molt remoguda per l'arribada al poder del nazisme, tot i que encara en aquell moment no es podien imaginar les terribles conseqüències que això provocaria a escala mundial.
El ballet de Weil és una crítica a la civilització industrial moderna d'aquell temps i, com sempre en aquest músic, explora els racons més obscurs de l'ésser humà, de l'ànima humana. Doncs bé, aquest ballet cantat té una durada considerable, per qüestions de temps ens hem limitat a deixar-vos escoltar la seva introducció orquestral. Música
El primer dels pecats al que posarem directament música serà l'enveja. I ens vindrà de la mà d'un compositor espanyol del barroc, un compositor poc conegut, que es deia Sebastián Durón. D'ell sentirem el fragment Ondes, que hem extret de la seva òpera, Veneno es de amor la envidia.
Es el animal, es el dolor, nací en los pies.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Hem sentit un fragment de l'òpera barroca espanyola Veneno es de amor, la envidia, escrit per Sebastián Durón, organista i compositor nascut a Guadalajara al segle XVII, finals del XVII, i que va gaudir d'una fama més que notable al seu moment, tot i que la seva vinculació amb l'arxidu Carles d'Àustria a la Guerra de Successió
Ja sabeu, quan Felip V i Carles d'Austres disputaven el poder i, per tant, qui dominava, si bé Alemanya o França, qui dominava la perínsula ibèrica, doncs Duron es va posicionar amb l'arxiduc Carles, per tant, el bàndol català, podríem dir així, i quan, finalment, Felip V va guanyar la guerra, aquest compositor va quedar, literalment, apartat de la vida cultural. La bona música. Històries de la història de la música.
I després de l'enveja, del pecat d'enveja, veurem què ens diu la música d'un altre pecat. Un pecat al que m'atreviria a dir el que tots aspirem i fins i tot portem a la pràctica bastant sovint. I no ens sembla tan greu, però a l'Església en aquell moment els semblava terrible. El pecat és la mandra o la paresa, que també es pot dir així. Doncs bé, aquest serà el segon pecat de la nostra llista. I per explicar-nos-ho ha vingut un senyor que es diu Bruno Mars...
amb la seva cançó, Lazy Song, la cançó mandrosa. I'm gonna kick my feet up there
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I swear I'm not doing anything.
Bé, va ser l'any 2011 quan Bruno Mars va treure aquest divertit tema que acabem d'escoltar, que té un vídeo, la veritat, és molt divertit com munta l'escenografia amb uns micos que ballen al voltant, etcètera.
un vídeo i una cançó en el que ens explica com passar tot un dia sencer sense fer absolutament res, tocant-se allò que no sona literalment, que diria. Per tant, un pecat capital com una casa pel que Mars hagués anat de cap a l'infern de ben segur només uns quants anys abans.
El tercer pecat que posarem a música serà l'avarícia. Lavard és un personatge relativament fàcil de caracteritzar i a la literatura ha tingut bastantes referències sortits, per exemple, de Molière, Lavard, per exemple, que té aquesta comèdia, o de Balzac, de la comèdia humana, també té una específicament que tracta de l'avarícia.
I la verícia és un pecat que ha tingut i té mala fama social, en aquest cas. Fins i tot, avui en dia, encara que no ho associem o no ho considerem un pecat.