Són les dues. Radio Ciutat de Badalona. Escoltem la ciutat. Badalona tanca un any de transició a mig camí entre promeses i realitats. Han estat 12 mesos de projectes anunciats que volen dibuixar una ciutat nova, d'obres que comencen a transformar-ne als racons i d'una oposició que reclama fets més que paraules.
Aquest 2025 el govern municipal ha complert dos anys de majoria absoluta de Xavier García Albiol. Entre l'estabilitat que presumeix el govern i les expectatives que encara esperen resposta, repassem els temes que han marcat aquests mesos i els reptes encara pendents. Benvinguts al Badalona 2025. Badalona 2025, el resum de l'any.
Una producció dels serveis informatius de Radio Ciutat de Badalona.
El govern ha treballat durant aquest 2025 amb els paradistes quin model de mercat volen pel Mainón, el de Llefià i el Torner. Dels tres on més ha avançat és el projecte del Mercat del Barri i del Progrés, que tindrà les parades tradicionals i un espai per als veïns. Al Torner, el projecte preveu que només una quarta part sigui mercat. La resta es convertirà en un espai per al barri, encara sense concretar.
Els paradistes no ho veuen clar. Diuen que la reforma no s'ha consensuat i que dels 16 punts de venda actuals podrien quedar-ne poc més d'una dezena. Ho explica Olga Vintró, presidenta del Mercat Tornet. Se farà un mixt de totes les parades que ens faltin perquè per jubilació o perquè no s'interessa per edat o per qualsevol cosa no continuaran. Hi haurà una entrada de pollastre, hi haurà una entrada d'embotit, hi haurà una entrada de carn, hi haurà possibilitat que hi hagi parades noves...
Un altre problema és el preu que hauran de pagar els botiguers. Al principi superava els 100.000 euros, però finalment s'ha rebaixat. Para Joan Fibla, és un dels paradistes del mercat.
Hi ha gent amb 58, 60, 61 anys, consideren que no els hi pots presentar un projecte de futur, quan no hi ha futur, perquè per aquestes edats poc futur queda ja, a uns preus molt elevats. Ha sigut quan ha rectificat i ens proposa fer una petita reforma temporal. Tot i això, encara no hi ha un projecte definitiu.
A l'octubre, l'àrea metropolitana va licitar unes obres d'adequació per més d'un milió d'euros. Podrien començar a principis de l'any vinent i serviran per reparar la façana, els problemes estructurals i les humitats que fa temps denuncien els paradistes. Pel que fa als altres dos mercats, al de Llefia hi haurà un operador privat i parades. Al Mainon, només parades.
Quan es reconstrueixi l'edifici, s'enderrocarà la carpa provisional que fa 15 anys que hi és. El govern diu que l'esborrany del projecte ja està fet, però l'oposició critica la manca d'informació i la lentitud dels tres projectes. El futur del Canal del Gores cada vegada més a prop gràcies a la construcció del viaducte ferroviari aquest 2025.
Els treballs van començar a principis d'any amb la posada en marxa d'unes vies provisionals. Des del mes d'abril, els convois circulen per aquest pas alternatiu, fet que ha permès iniciar la segona fase, la construcció del viaducte. La infraestructura tindrà 180 metres de longitud i 5 metres d'alçada per superar la llengua d'aigua que entra a la ciutat. La previsió és que estigui enllestida durant el segon trimestre de 2026 amb unes setmanes de retard.
I Manuel Sánchez, el gerent de Marina Badalona. Pot trigar una setmana més o un mes més, però el que no hi ha és que hi ha res que ho pugui aturar per tenir al final i fer una realitat allò que semblava que era com impossible i que, bueno, entre tots jo crec que hem aconseguit que realment sigui una realitat.
Quan el tren circuli pel viaducte, començarà la tercera fase del projecte, la reurbanització del canal, amb més de 5.000 metres quadrats a locals comercials. Aquest 2025 s'han celebrat els 20 anys de la inauguració de la infraestructura. Dues dècades després, el port s'adapta als nous usos del segle XXI, centrats en l'economia blava, la formació i la indústria nàutica, i avancen la seva integració amb la ciutat.
L'Audiència Nacional absol Xavi García Albiol en el cas de les antenes en no trobar indicis que conegués el propòsit d'instal·lar-les. L'alcalde qualifica el procés de persecució injusta i intencionada. Aprovat 750.000 euros per renovar climatització, ventilació i aigua calenta de la comissaria de la Guàrdia Urbana. El sindicat CIFEPOL denuncia greus deficiències de l'edifici i exigeix l'execució urgent d'aquest projecte.
Badalona tanca el 2025 amb un balanç intens en matèria de seguretat.
Ha estat un any de contrastos. Les dades oficials mostren una lleugera reducció de la delinqüència, però diversos episodis violents s'han sacsejat la ciutat i han encès el debat polític. L'any va començar amb dos homicidis violents en només 24 hores als barris de Sant Mori de Llefià i Bufalà, fets que el govern veia com a excepcionals, tot i la preocupació veïnal per problemes prevists de convivència. Els crims coincidien amb la publicació de les dades de criminalitat del 2024,
Un augment del 6%. L'oposició reclamava la dimissió del responsable de seguretat i la convocatòria urgent de la Junta Local, que feia dos anys que no se celebrava. Escoltem Fernando Carrera i Àlex Montornès, presidents dels grups municipals Socialista i República. Aquest increment d'un 6% és un increment sobre una situació molt elevada, amb temes...
que realment preocupen com el tema de robatoris amb domicilis. I cada vegada les xifres són pitjors, no? Per tant, entenem que han d'assumir responsabilitat. El que hauria de fer Xavier Garcia Albiol és ser més humil, exigir o cessar el regidor de seguretat immediatament i demanar disculpes a la ciutadania per haver-los mentit. Consellem que vivim en un context molt greu.
La Junta es va convocar el març, però abans la consellera d'Interior visitava Badalona per abordar els assassinats i explicar el pla autonòmic contra la multireincidència. També per analitzar les dades. Baixaven els furs i els robatoris amb violència a l'espai públic. Aquest és el balanç que en feia l'alcalde, Xavier García Albiol. Aquests delictes que són els que afecten més en els ciutadans, en el seu dia a dia, doncs aquests delictes d'evolució...
A la ciutat de Badalona, apuntant, és positiu. Al llarg de l'any, la tendència general ha estat a la baixa en robatoris, lesions i delictes cibernètics. Tot i això, segons dades del Ministeri d'Interior, alguns delictes greus han pujat. Assassinats, delictes sexuals i tràfic de drogues. A finals d'agost, una nova mort violenta a l'entorn de l'antic Institut Benou sacsejava la ciutat.
La rebella de Sant Joan va ser una de les jornades més complicades. Tres ferits greus, una vuitantena d'incendis i gairebé mil trucades al 112. L'oposició va demanar responsabilitats en un ple extraordinari mentre el govern repuntava un augment generalitzat d'incidents a tota l'àrea metropolitana. Aida Llaurador i Dolors Sabater són les presidentes del grup municipal de Badalona en Comú i Guanyem Badalona.
Ens han de donar explicacions sobre com és que ens menteixen en quants eren els efectius de la Guàrdia Urbana, que diuen que eren 102 i realment eren 28. Ens han de donar moltes grades en relació a què va passar. Ha demostrat com mai la seva inaptitud, la seva manca de planificació, la seva descoordinació. Han ratllat la negligència.
El govern municipal fa un balanç positiu, però reconeix que cal reforçar la plantilla i millorar condicions. Entre les mesures aprovades, una inversió de 12 milions en càmeres de videovigilància i pistoles Taser que arribaran el 2026. L'oposició, però, manté les crítiques a les polítiques de seguretat de García Albiol.
Generalitat i Ajuntament dissolen el Consorci Badalona Sud, malgrat l'oposició dels grups municipals. L'objectiu és reactivar-lo en un nou format per millorar serveis i coordinació entre administracions. Licitades les obres per reconstruir el pont del petroli després que Ajuntament i Generalitat acordin eliminar l'escollera. La nova estructura s'ha començat a construir a la tardor per instal·lar-la la primavera de 2026.
La platja del litoral de Sant Adrià reobre després de gairebé 4 anys tancada per contaminació. El consistori alerta que a 80 centímetres de profunditat persisteixen restes de metalls pesats. Aquest 2025 Badalona ha iniciat la regulació dels pisos turístics.
Segons ordenança que prepara el govern, només es podran habilitar en edificis destinats exclusivament a un ús turístic i sempre i quan estiguin a una distància mínima de 300 metres entre blocs. Les llicències d'activitat no seran transmissibles i en cap cas es podran implantar en habitatges de protecció social.
Ho ha explicat el segon tinent d'alcalde i regidor de territori Daniel Gràcia. Nosaltres no estem aquí per prohibir els habitatges turístics. Estem aquí per aconseguir que hi hagi una distribució territorial i per evitar que, per exemple, el barri de la Vila tingui un problema. I per això marquem distàncies. I per això, per tenir un habitatge turístic, únicament pugui ser un edifici sencer. La proposta municipal no ha estat ben vista pels grups a l'oposició que la consideren massa laxa.
Els socialistes van presentar alegacions demanant la prohibició dels pisos turístics, seguint l'exemple de Barcelona. Mentre Guanyemi Comuns alertaven que els canvis afavoriran la seva proliferació, els republicans, al igual que els veïns, han reclamat augmentar les inspeccions per detectar-ne tots els que no tenen llicència. Tampoc no ha agradat als veïns que a l'abril van engegar una recollida de signatures.
De la mà del sindicat de llogateres denuncien com l'ordenança posa en risc el dret a l'habitatge. Segons el registre de la Generalitat, a Badalona hi ha 230 pisos turístics registrats, molts d'ells concentrats als barris de dalt la vila i el Progrés. És per això que aquestes dues entitats veïnals han estat les més actives.
Escoltem a Sergui Llamet de l'Associació de Veïns del Progrés i Unai Domingo de Dalt-la-Vila. Que dificulta l'accés de l'habitatge amb noves veïnes que vulguin viure a la ciutat de Badalona o gent jove que es vulgui independència i l'altre perquè hi ha parida expulsió de veïnes que viuen ja en un edifici, com ho hem vist a Barcelona amb Casa Ursola. Los turistas ya tienen hoteles y además el hotel es una industria que está regulada desde hace muchos años, genera yo creo que mucha más riqueza y trabajo de calidad que los pisos turísticos
La Isabel González, veïna de Sant Joan de Llefia, explica a 100 sambuts que no pot dormir durant tota la temporada turística. Irán las dos, las tres, las cuatro, las cinco, las seis de la mañana y están de cachondo y están de juerga. Les llama la atención, les dice pasar a la policía, pasan de todo. Des de l'associació Llefia Net afirmen que proliferen per tots els barris de la ciutat, sobretot en zones properes a les parades de metro.
El mes de març, Xavier García Albiol era imputat per revelació de secrets.
L'alcalde era acusat de revelar les dades mèdiques d'un home sense sostre que va morir després de ser atès a l'hospital municipal. La querella la va presentar guanyant Badalona en nom de la família de la víctima, després que l'alcalde revelés en un ple municipal part de l'informe mèdic. Tot i que el viol va insistir que en tot moment s'havien seguit els protocols d'estar perds i que no va donar dades confidencials, l'alcalde declarava els jutjats el mes de juny, investigat per revelació de secrets.
Davant del jutge argumentava que va actuar en defensa de l'honor i la professionalitat dels sanitaris de l'Hospital de Badalona. La declaració coincidia amb una missa a l'Església de Santa Maria en memòria del sense sostre. A l'acte, que va ser organitzat per diferents entitats amb el suport de la família i va assistir tota l'oposició. Ja al setembre, la querella quedava arxivada en no trobar indicis de delicte.
I aquest 2025 també serà recordat per la pèrdua d'un espai històric de la ciutat. El centre parruquial Sant Josep ja és a terra. Les entitats vinculades van retirar les seves pertinences durant la primavera i a l'estiu s'iniciaven les tasques d'enderrot. El llegat del Sant Josep hi serà ben present amb el nom del centre ben visible a l'entrada principal.
Jaume Ventura és membre del Centre Parroquial de Sant Josep. Aquí no hi haurà cap marca blanca. Aquí hi haurà un cartell que posi Centre Parroquial de Sant Josep. I això és el més important. La petxada estarà aquí. Hi haurà un record històric per tota la gent que durant tants anys ha trepitjat aquests espais. L'Enderroc ha estat un primer pas perquè l'Arquebisbat ja aixequi un centre sociocultural i esportiu. De moment hi ha un espai físic buit, però també emocional.
L'Ajuntament deixa la taula sense llar de Badalona en considerar que els seus objectius ja s'han complert. La decisió genera crítiques d'entitats socials i de l'oposició que reclamen a l'executiu més recursos per a les persones sense sostre. Els Mossos investiguen la fàbrica Teneco de Badalona per a emissions de contaminants perillosos per a la salut. L'Ajuntament obre un expedient disciplinari. L'arqueòleg Joan Francesc Ferrer relleva Margarida Abres al capdavant del Museu de Badalona amb el repte d'ampliar les excavacions de les termes romanes i potenciar activitats familiars.
Abril.
La Generalitat ha apostat aquest any per combatre la multireincidència delictiva. Ho fa amb el Pla Campai i operatius simultanis a diferents municipis de l'àrea metropolitana i coordinats amb les diferents forces de seguretat. L'objectiu és reduir la sensació d'impunitat i millorar la seguretat ciutadana identificant persones que han comès almenys dos delictes en sis mesos. Des del mes d'abril, ciutats com Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Barcelona o l'Hospitalet han acollit aquests dispositius.
El sos inspector dels Mossos d'Esquadra Badalona en va fer palans de la primera operació. Aposta ferma per demostrar-li al ciutadà que hi haurà tolerància zero amb certes conductes i sobretot per tenir molt preocupat el delinqüent perquè sàpiga que no podrà actuar lliurement en el nostre territori.
I és que, precisament, el primer operatiu campai es va fer a Badalona. I van participar entre 40 i 50 efectius que durant 24 hores van realitzar controls de vehicles, patinets i locals. Durant tot l'any, el govern municipal, i especialment l'alcalde, ha estat molt contundent sobre la multireincidència, reclamant canvis legislatius urgents a l'estat espanyol per acabar amb la sensació d'impunitat.
Juan Manuel López és el regidor de Seguretat. A part de donar suport a aquest tipus d'operatiu, que estem encantats i receptius, a fer-lo a la ciutat, a donar més seguretat, posarem en marxa segis socials en el cas que sigui necessari puntualment a la persona que tingui aquest tipus de problema.
En sis mesos, el Pla Campai ha permès la detenció de 470 persones amb més de 4.000 antecedents en 28 municipis catalans. També s'han fet 24.000 identificacions i 180 investigats. Segons dades de la Conselleria d'Interior, només a Barcelona s'ha aconseguit reduir un 8% als delictes multireincidents i un 13% al metro.
Si un dia d'aquest 2025 serà recordat per molts és el 28 d'abril, dia en què l'estat espanyol i altres països europeus es van quedar a les fosques.
Dins l'excepcionalitat, Badalona va viure la jornada amb normalitat. Una normalitat marcada per les incidències en els transports públics i als hospitals i centres d'atenció primària que van haver de suspendre l'activitat quirúrgica i de consultes externes no urgents. Els centres funcionaven amb grups electrògens i alguns pacients atesos a domicili i eren trots i edats per garantir els tractaments.
Els mercats municipals van viure situacions caòtiques a la tarda amb l'arribada del gènere, però el van poder mantenir fresc. Els comerços s'adaptaven a la situació. Eren molts els que recorrien al petit botiguer per tornar a engegar vells transistors, llanternes i petits fogons per sobrir la manca de cor.
A ver si había algún hornillo pequeño para calentar un poquito de leche o poder hacer un café. Como no podemos ver nada, tenía una radio y digo voy a buscar pilas a ver, para al menos escuchar música o escuchar la noticia. En comprar las pilas pero no hay interna.
A Badalona el taig de llum es va allargant alguns barris fins ben entrada la mitjanit. L'endemà l'alcalde denunciava que més d'una vintena d'habitatges havien estat ocupats aprofitant la pagada. De fet posaven les regidories de seguretat i antiocupació a treballar amb la policia local i autonòmica per desocupar els immobles.
Perran Falcó és el nou director general del Consorci del Besòs i liderarà el desenvolupament del Catalunya Media City i el seu entorn. El badaloní preveu que el projecte estigui enllestit en 10 anys i marqui un abans i un després per Badalona i Sant Adrià de Besòs. Badalona promociona el port i els seus atractius turístics al Cannes Yeching Festival, Fitur, Bitravel i el Palma International Boat Show. La ciutat també destaca el seu llegat roman.
Badalona incorpora un nou entremès, el Baudemar, una figura de fibra de vidre de 45 quilos que des d'aquest 2025 formarà part de l'imaginari popular, el nou element retomenatge a la tradició marinera del municipi. Quan es complien dos anys d'estar al capdavant de l'alcaldia, Xavier Darciel Viol reivindicava l'estabilitat política com a motor de canvi.
Ho feia en un acte on l'alcalde repassava l'obra del seu govern. Centrava el discurs en la seguretat i la neteja, però també des d'acabar temes com el pla per asfaltar carrers, la remodelació de grans avingudes i projectes com la pacificació de Francesc Lairet. Escoltem l'alcalde de Badalona. Continuarem treballant barri a barri. El meu objectiu és que quan arribem al final...
d'aquesta legislatura, Badalona estigui en plena transformació. L'oposició suspèn la gestió del Partit Popular al capdavant de Badalona. La consideren decebedora. Tant socialistes com republicans, com uns guanyem, l'acusen d'incomplir les promeses fetes en campanya electoral. Denuncien que l'executiu prioritza grans festes, com els esprejos o l'arbre de Nadal, i deixa de banda els més vulnerables.
Els socialistes han qüestionat l'existència de la regidoria d'antiocupació i han denunciat la manca d'un pla d'habitatges i de polítiques socials. Fernando Carrera és el president del grup municipal socialista. I front a aquesta realitat el que tenim és un govern que el que tracta és de vendre'ns la moto amb regidories inútils com la regidoria antiocupació.
Pels republicans, el model d'Albiol ha fracassat. Esquerra ha retret el govern, com també ho ha fet Badalona en Comú, ser incapaços d'aprofitar la majoria absoluta aconseguida el 2023. Escoltem Alex Montornès, president del grup municipal d'Esquerra, i Aida Llaurador, que ho és de Badalona en Comú. Dos anys després veiem que aquest model d'Albiol ha fracassat i que no ha sigut capaç d'utilitzar aquesta confiança que la ciutadania li va donar per començar a posar el dia a la ciutat de Badalona.
Per nosaltres tenim això, la majoria absoluta, més cara i que ha resultat més inútil per la ciutat. Els comuns han acusat García Albiol de falses promeses i grans titulars. Si ha sumat a les crítiques, guanyem, que assegura que el govern popular és una estafa.
Escoltem la presidenta del seu grup municipal, Dolors Sabater. Són promeses, anuncis, però cap execució. L'Ajuntament està pitjor que mai. Amb tot el balanç de la ciutadania és positiu. Més d'un 77% de la població de Patalona ha aprovat aquest any la gestió del govern de Xavier García Albiol. En concret, l'apuntuen amb un 6,3 de mitjana. Són dades del baròmetre oficial encarregat per l'Ajuntament a Opinòmetre per valorar els dos primers anys de mandat del Partit Popular.
Badalona ha engegat la transformació més ambiciosa del centre en dècades. La pacificació del carrer Francesc Lairet.
La via es convertirà en un gran bulevar per avianants, tindrà un 30% més de zones verdes i no mobiliari urbà per impulsar el comerç i reduir emissions. La intervenció, licitada amb un pressupost de 5 milions d'euros, inclou també la remodelació integral de la plaça de la Vila i la transformació de la via Augusta amb carril bus de doble sentit. Les obres s'iniciaran per via Augusta. Daniel Gràcia és el responsable de territori.
Són molt més fàcils perquè és ampliar el carril direcció Montgat, molt més fàcils que les de Francesc Lairet, però han d'anar de la mà perquè una vegada ja estalli Francesc Lairet, els buss ja puguin agafar de forma provisional, que acabarà sent definitiva el carril bus de Montgat.
Tot i que durant l'any s'han donat diverses dates d'inici d'obres, el cert és que no començaran fins al primer trimestre de 2026. Les entitats veïnals demanen estudiar bé la mobilitat per reduir les afectacions. Ho ha fet la Marta Soler, que és la presidenta de l'Associació de Veïns del Centre.
mirant més enllà de la zona pacificada perquè es carregarà de més vehicle. Per exemple, via Augusta, president Companys i Martí Pujol es veurà més carregat. Llavors, quines són les mesures per fer que hi hagi menys transport privat? Comerciants i veïns demanen proves pilot, informació clara i mesures com hores d'aparcament gratuït per a la clientela durant les obres. A la pacificació de Francesc Lairet li seguirà una reurbanització del carrer del Mar i del seu entorn.
aspirant a dibuixar un eix verd que canviï la manera de moure'ns i viure al centre de la ciutat.
La taula sense llarg comptabilitza 110 persones dormint al carrer a Badalona, un augment del 22% respecte al recompt anterior. El primer cens, el 2016, va registrar 36 persones dormint al ras. Absolt l'exalcalde de Badalona, Rubén Guijarro, d'un delicte urbanístic per no perseguir obres il·legals a la serralada de Marina. L'Audiència de Barcelona també absol els altres dos imputats i conclou que no es va infringir la normativa ambiental.
Per primera vegada es limita l'accés a la Rambla durant la cremada del Dimoni amb controls d'entrada. Dani Moreno fa el pregó i Carles Piera relleva Ramon de los Heros com a constructor del Dimoni. Badalona ha viscut un estiu marcat per la polèmica. El 70% dels edificis municipals no tenen aire condicionat i la plantilla denuncia que treballa en condicions extremes.
Temperatures que van superar els 33 graus i una sensació tèrmica de fins a 43 graus va aportar els sindicats a denunciar la situació, ja que la salut dels treballadors estava en risc, exigien la convocatòria urgent del Comitè de Seguretat i Salut i amenaçaven aportar el tema als jutjats si no es feia. Cristina Molina és secretària general de Comissions Obreres de l'Ajuntament de Badalona.
Hi ha problemes de salut, persones que són inmodeprimides han tingut Canal Metge i els han estès la baixa, el servei públic de salut. Això ens hauria de fer pensar en el que us he dit abans, en les responsabilitats. El mes de juny, una alerta del Procicat per calor intensa portava l'Ajuntament a decretar el teletreball per als empleats sense climatització.
Per als sindicats la mesura no era suficient ni reclamaven que s'allargués més enllà de l'episodi de calor. Insistien que la manca d'aire condicionat és un problema estructural que fa anys que arrosseguen. L'atenció va anar en augment i més de 300 treballadors van participar en una assemblea històrica convocada per la PSU. La primera en nou anys i es van fer aturades simbòliques de protesta cada matí.
Escoltem a Jordi Magret i Josep Maria Sánchez, tots dos delegats sindicals de la plataforma sindical unitària. Són condicions que no són normals. No és normal estar a 34 o 35 graus en el viver i en la majoria d'instal·lacions. Passa el mateix al Banc Central, passa el mateix a les OMDs... No pot ser que les condicions de treball siguin fora del normal. Ja no només és una qüestió dels treballadors que estem treballant aquí, es tracta també dels usuaris, dels ciutadans que venen.
L'Ajuntament, coneixedor del problema, tirava endavant amb la millora de la climatització de diversos edificis, entre ells el del viver. També s'adjudicaven les obres per millorar altres dependències com el Banc Central i la Comissaria de la Guàrdia Urbana, amb una inversió superior als 250.000 euros. Mentrestant, la calor obligava a tancar biblioteques com la de Sant Roc i Llefià, considerades refugis climàtics, deixant la ciutadania, sense accés a aquests espais, en plena onada de calor.
Una situació que part de l'oposició va qualificar d'inacceptable. La crisi de la climatització és, segons els sindicats, la punta de l'iceberg d'un problema més gran, la manca d'inversió en equipaments municipals. Acabem el 2025 amb aquest repte pendent i amb una pressió sindical que no afluixa.
Ajuntament i Generalitat acorden ubicar el Fòrum de la Justícia al Solà de Can Llames, on s'instal·laran les noves dependències judicials. El consistori ofereix part del terreny per a consultes externes de l'Hospital Germans Trias. Alerta solidària recorre la decisió de l'Audiència de Barcelona de denegar l'amnistia al badaloni Adrià Sánchez acusat d'agressió en una manifestació contra Josepol l'any 2018. L'esperada amnistia arribava al desembre.
La nova pista de la Gavià Canyador s'inaugura després de la reforma impulsada per la Fundació Riqui Rubio i Jordi Fernández. L'acta reuneix jugadors coneguts i diverses personalitats. Esteu escoltant el resum de l'any a Badalona.
Badalona 2022, el resum de l'any. Una producció dels serveis informatius de Radio Ciutat de Badalona. Juliol.
Ricky Rubio va arribar el mes de juliol al joventut tornant a il·lusionar els seguidors de la penya. Anunciat el 23 de juliol, el seu fitxatge ha suposat el retorn d'una llegenda a Bart i Negra 16 anys després. La presentació al Palau Olímpic va reunir una sala de premsa plena i va mostrar la imatge més esperada.
Riqui amb el dorsal nou, el que el va fer triomfar. A la presentació, Rubió va explicar que des que va deixar de jugar, només contemplava una opció, tornar a la penya. Pel club, la tornada del base aportava lideratge, experiència i inspiració per als joves. Així s'expressava el base del Masnou el dia de la presentació. Vi la il·lusió que creixia cada dia més.
Entonces, en estas dos o tres últimas semanas he visto muy claro que el que quiere volver soy yo y estoy preparado. L'efecte riqui ja és palpable. Augment d'abonats, venda massiva de samarretes i una ciutat bolcada amb el seu retorn.
El debut va arribar al torneig de Sant Julià de Vilatorta, on Riqui va liderar la penya cap a la victòria contra Lleida, demostrant que cada vegada que toca la pilota genera joc i confiança. Per al tècnic Dani Miret, la presència del base és clau per cohesionar l'equip.
També ho està sent per encendre l'Olímpic i així ho va demostrar en la presentació davant l'afició abans del partit contra el Benfica. Rubio i la seva màgia van contribuir a una victòria que tancava una pretemporada il·lusionant. Amb Riqui Rubio, la penya no només recupera un jugador, sinó una icona que pot marcar la temporada i tornar a situar a Badalona al centre del bàsquet europeu. L'estiu servia al govern municipal per aprovar obres i accelerar projectes.
El govern de Xavier García Albiol feia durant l'estiu balanç de les actuacions que s'estaven tirant endavant. Segons l'Ajuntament, 46 actuacions s'han posat en marxa des de l'inici del mandat, entre elles urbanitzacions, millores d'equipaments i grans reformes. L'alcalde assegurava que la ciutat sortia de la paràlisi i que aquestes obres marcaven un abans i un després.
Un dels projectes més ambiciosos és el del Pla Renover d'Asfalt, que preveu renovar el 70% de la superfície viària abans del 2027. La inversió és de 62 milions d'euros amb actuacions simultànies a tots els districtes. El primer paquet, licitat aquest estiu, superava els 30 milions i tenia com a objectiu fer carrers més segurs i accessibles.
A més, s'han aprovat projectes com la renaturalització de la Riera de Pomar amb 4,5 milions i la millora d'equipaments esportius. També s'han iniciat obres com les del Camp Municipal de Montí Galà i la reurbanització de la Rambla Sant Joan, les Avingudes Sant Salvador i Lloreda o les rampes del carrer Joan Valera. El govern defensa que aquestes actuacions responen a demandes històriques dels veïns i que són només el principi d'una gran transformació urbana.