Seguim a Ràdio Unicat, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que, en no res, tenim una obra de teatre molt especial. Concretament, el proper dissabte 1 de novembre, aquest dia de tots sants, tenim un planazo si volem fugir d'aixos típics plans de Halloween. I és que els nostres fenòmens estrenen obra que es diu Fenòmia, Juegos Olímpicos 2025,
I amb aquest títol podem saber una miqueta per on van els tiros, que se diu, de forma informal. Però sobretot el que volem és escoltar de la veu dels nostres fenòmens una miqueta què és aquesta obra de teatre, com l'estan preparant i aixes ganes que tenen de mostrar-la a tot el món. I per a parlar una miqueta de tot això, tenim amb nosaltres en el dia d'avui a Laura, a Pelli, a Anna, a David, a Nicole i a Susana, la seva directora. Què tal, com esteu tots? Bé!
Hola, alguns dels nostres fenòmens ja experts en la ràdio, bueno, realment tots, perquè tots heu vingut alguna vegada, alguns a fer la seva secció i altres en alguna entrevista que hem fet. O sigui, que tenim així també gent que podríem ja tindre en nòmina, així a Ràdio Benicarlo, bàsicament. Bueno, per a començar una miqueta, Anna, vaig a començar amb tu. Si hagueres d'explicar-me una miqueta aquesta obra que és Fenòmia, sense fer molt d'espoiler, com ho faries?
A ver... A ver... Es que lo de no fer spoiler es difícil. No, no, es fácil, es fácil. A ver, la obra va de... Es que claro...
Sense fer molt despreies. Estic jo també, Anna, que sempre està... Quan li preguntes, no, no... Ah, és que no... Bueno, això és un gran missatge, o sigui que també ens quedem en això, però, bueno... El títol, ja ho explica una miqueta, que són... Està ambientada en el Joss Olimpics. Sí. En los deportes de Juegos Olímpicos.
Molt bé, en un país inventat que es diu Fenòmia. I són diferents sketches. Això són sabates. Són diferents sketches de comèdia, tirant cap al clown, una mica més clown, paròdia dels diferents sketches dels Jocs Olímpics.
Molt bé, jo crec que és un molt bon tema. I ja està, hasta aquí. Sí, perquè és el que vos he dit, així no fem espòilers, que és que després la gent quan vol veure l'obra diu, no, no, és una miqueta el pensament que té Anna, jo el que vull és anar a veure-la i ja està. Però bueno, ambientada en els Jocs Olímpics, que és un tema que jo crec que pot agradar molt a tot el món.
Abans de continuar, m'agradaria fer una rondeta per a preguntar-vos, perquè jo sóc una persona, per exemple, ja que estem en aquest context de Jocs Olímpics, que sóc d'aixes persones que quan hi ha Jocs Olímpics se veu tot el que pot. O sigui, que n'hi ha un partit de tenis taula a les 9 del matí,
Ai, que estic jo a la televisió. El tenis, a mi que normalment no el veig, però el veig quan són els Jocs Olímpics. Vaig a fer una rondeta. Nicole, tu en quant als Jocs Olímpics, eres com jo aquest tipus de persona que després se s'engola a tots o què? Bueno, diria que sí, perquè a mi m'agrada, per exemple, veure els partits de la meva selecció d'Ecuador. Ah, molt bé. M'agrada veure...
O, per exemple, vore el tenis o qualquier deporte que abandone la meua bandera del meu país de la serietat. M'agrada vore, perquè Aixina se demociona en tanto, en Ecuador, con Ecuador, con Espanya, se demociona perquè Aixina, ja sé, ja sé seguint, ai, este és el meu uni de la bandera, ja me lo sé de memòria Aixina, ja sé de Aixina.
I és que damunt és una molt bona oportunitat, per exemple, com tu dius, per a veure esports on participen en països que normalment a la televisió no pots veure. Perquè, per exemple, nosaltres, fent triquinyoles per internet se pot, però nosaltres, per exemple, la lliga de futbol d'Equador és molt més difícil que la tirem per la televisió. Però a les Olimpiades podem veure seleccions de gimnàstica, rítmica, de futbol, de basquetbol, de tal, de tots els països possibles. David, vaig amb tu.
també eres d'aquests com Nicoli, com jo, que és Jocs Olímpics, religió, quan hi ha veure quasi tot? Home, però jo no... Jo jo jugo quan... Cuando hacemos los entrenos el baloncesto. Ah, molt bé. A tu t'agrada veure el bàsquet. I damunt s'està tornant molt interessant perquè abans serà la selecció dels Estats Units, la que despuntava sempre pel tema de la NBA, però ara, com que està la coseta una miqueta més igualada...
La nostra diré, Susana. Jo soc una mica també com David i a mi m'agrada més jugar que no veure els esports. I precisament també m'agrada molt el bàsquet. Molt bé. Sí, sí. Però si us ho heu perdut, que no heu pogut veure tots els Olímpics l'any passat de París...
Jo aprofito i us convido a vindre a veure la setmana que ve perquè aquí veurem també el bàsquet, veurem la gimnàstia rítmica, veurem el tenis-taula, el tenis, pràcticament una miqueta un poporri de tots els Jocs Olímpics.
Molt bé, és una gran oportunitat perquè damunt com hem d'esperar altres quatre anys que n'hi ha als Jocs Olímpics, podem tindre-lo el proper 1 de novembre sense haver d'esperar quatre anys. Jo crec que millor oportunitat que aixec no n'hi ha. Anna, et pregunto tu el mateix de la ronda. Jocs Olímpics, sí o no?
Jo sóc igual que Susana i David, que jo, bueno, jo antes jugava a futbol sala, després de futbol sala jugava a bàsquet a Alpa Mesa, i després tenis taula, bueno, tenis taula és ping-pong. Sí. I després i ara, doncs, a fenomen fem bàsquet. Molt bé. Els titanes. Sí, eh...
Una cosa també interessant que has comentat, el que són els Jocs Olímpics, que també ho podrem veure a l'obra de teatre, és que tenim l'oportunitat de veure esports que normalment no tenen tanta cabuda a la televisió, per exemple, o als esdeveniments esportius, perquè...
És quasi tot futbol i bàsquet, però sobretot futbol. Però mira, has comentat, el futbol, el tenis taula, que també això ho podrem veure a l'obra. O sigui, que també molt interessant. Jo volia dir, sobretot a mi, la natació sincronitzada, que és una cosa que normalment no sols sortir a la tele. I això sí que m'ho veig als Jocs Olímpics. Molt bé, damunt és molt xulo i molt xungo. Sí, sí.
A l'obra tindrem... No vull fer spoiler, però a lo millor sí. Oh, és que això sí que serà una bestialitat. Portar una piscina, imagina't. Una piscina olímpica a l'Auditori de Beinaròs.
Tot és possible en esta vida, que se sol dir. Però molt bé, Susana, quasi vols agafar i fer-ho espòilers. És que no puc resistir-me, no puc esperar a veure aquesta obra. Pey, jo vaig amb tu ara, el que estàvem comentant dels Jocs Olímpics. A tu t'agrada veure'ls i tal?
Sí, m'agrada molt, sí. Sí? Sí, molt. Molt bé. I Laura, finalment, a veure, apropeu-li el micro, estem aquí compartint. Laura, tu t'aràs a veure els Jocs Olímpics? T'agraden els Jocs Olímpics? Bueno, sí, m'agrada, però m'agrada més entrenar el basquet.
Aquí sou canyers, sou dels que vos agrada entrenar i fer coses. I mira, damunt és això, no només en els vostres diferents equips, sinó també en aquesta obra, us mostrareu diferents esports i sobretot molt d'humor. Susana, te volia preguntar, ara sí, tornant a l'obra, una miqueta d'on sorgeix la idea de fer Fenòmia?
Doncs sorgis de fa un any i mig, més o menys, que vam presentar deu minutets per al Festival Miram, que es va fer aquí a Benicarro, també, d'arts escèniques. Bé, arts escèniques i una mica diferents arts, també. Ja ha anat evolucionant.
I vam presentar deu minutets i vam preparar, com era l'any dels Jocs Olímpics, mos vam inspirar una mica en els Jocs Olímpics, mos vam inspirar en tricicle, que estàvem fent en aquell moment, estàvem fent el clown, i mos va agradant tant el que vam muntar que vam decidir ampliar-la i fer una obra sencera. Molt bé. I d'ahir sorgint. Molt bé. Una...
Una gran inspiració que deu una mostra també de fer i xapatx i goteta, evolucionar i fer tota una obra de teatre. Els assatges, si me podeu, no sé qui vulga de vosaltres, com estan sent i com han sigut, perquè ja estem a tocar de l'estrena. Mira, Ana, vaig amb tu, jo que sé, per exemple, l'agafo. Com han sigut els assatges? Conta'm.
Doncs els assajos el que fem és primer... Bé, bé, la començada del teatre és a les sis i mitja, al col·le número cinc...
Entrem, escalfem, diem més o menys el que hem fet el cap de setmana i després anem fent el teatre, montant la estructura de com el teatre se pot fer.
Sí, és com diu Anna, és una primera part d'aterrar, d'explicar una mica, sí, sí, ho he fet súper bé, del cap de setmana, d'anar treient una mica tot el de fora i estar en el present, en el moment, en la ment, està en el moment, després escalfar una miqueta el cos, com has dit. Molt important.
I després va sorgir al principi molta improvisació, molts de jocs, teatrals, expressió corporal, i en aquestes improvisacions van sorgir les diferents escenes que hem anat desenvolupant poquet a poquet, i ara ja no hi ha tanta improvisació, encara que sempre hi ha un marge per poder improvisar.
que és el que té el teatre, és a part de la màgia de poder fer en el moment, sentir com està vivint el moment i poder improvisar una miqueta, però ara ja estem més marcant totes les escenes. També m'he dit una cosa. Sí, sí. Antes de començar les classes, Susana mos diria,
Què color està això? Jo... No sé, teníem que dir un color cada un a veure com està. Molt bé. Si érem negre, érem... No sé. Sí, això, no? És part d'aquest escalfament mental, no? D'estar aquí, de saber com estem. D'una manera és dir un color. De quin color estàs avui? Molt bé. De fet, jo crec que ens heu donat una lliçó molt...
Molt important que hauríem de fer ja, que vosaltres feu les obres quan comenceu a preparar les obres de teatre i comenceu a assajar. Però m'agrada molt això de contar-nos el que hem fet aquest cap de setmana per allà oblidar-nos de tot el que ha passat i tal i tindre el cap en el moment i en l'ara. Jo crec que això ens podríem... Mira, vaig a proposar-lo jo que fem també a la ràdio, però després només el dia és el dia i ja està. M'agradaria fer una altra rondeta. Nicole,
A tu t'agraden les classes de teatre de fenòmens? Sí, m'agraden. M'agrada molt estar compartint amb aquells companys que, per exemple, que avui no estan fent una altra cosa, però m'agrada estar en ells i tot el... Per exemple, són com una família per a mi. Una segona o una tercera família per a mi seria. Mola. Vaig ara amb David. Què és el que més t'agrada a tu de les classes de teatre de fenòmens?
Pues, m'agrada lo del principio de la obra y lo del final de la obra. Uuuh, ja aquí, ens ha donat una fiesta, això no és spoiler. Mira, sí, jo puc fer un petit spoiler, va. Vinga, va, a veure. Superpetit, vale? Tallé, que si no anes ens enfada. No, no, però això sí que m'ha de deixar. Només un petit spoiler, que farem el principi. Com començar, com acabem, ja no ho expliquem. Ah, no, no. Ah, clar, és veritat. I ho pot dir quan vulguis, David. Sí.
La obra de teatro se trata... No, pero el teu... ¿El teu es qué? La presentación. Ah, la presentación, sí. Damas y caballeros, bienvenidos a los Juegos Olímpicos de Fenomia 2025. Y hasta aquí. Y hasta aquí, hasta aquí podemos ir.
Hasta aquí podem llegir, perquè damunt serveix com a invitació, però ara ja m'ha deixat amb ganes de mesos tres. Però bé, moltíssimes gràcies. És un spoiler ben traïdo, no? Sí, però jo dic que a este sí, perquè ja que ha dit que és el que més li agrada, perquè evidentment també és la primera frase de l'obra, i és superimportant aquesta primera frase,
La última ja no la diem. No, no, no, la última ja no la diem perquè això és els nostres oients que seran els vostres espectadors o veuran el proper 1 de novembre. Susana, tu també te vaig a preguntar què és el que a tu més t'agrada en les classes de fenòmens?
Bonita pregunta. No me l'esperava, Joan, per a mi. Bonita pregunta. A mi, jo disfruto moltíssim. Esta part, sobretot d'estar al present, al moment, i que se t'oblida tot lo de fora, m'agrada moltíssim, que és lo que té el teatre, jo, no?, que vine al teatre, està aquí en el moment. Veure com me sorprénen cada dia. Jo...
Tinc unes idees, però se me transformen, se me multipliquen i cada dia estic dient te lo compro, això te lo compro. Perquè és que és més ja el que fan i m'agrada moltíssim veure com se van superant i me van sorprenent. Hi ha coses que no me plantejava i de sobte les veig que ho estan fent.
i que multipliquen el que jo havia pensat i després me'n vaig a casa superorgullosa i supercontenta de fer el que faig, de poder estar treballada això. O sigui que realment, literalment els fenòmens te trenquen tots els esquemes cada vegada que teniu classes.
Molt bé. A veure, això és el que s'ha de fer. A la profe, sobretot de teatre, n'hi ha que també donar-li eixa inspiració. Anna, tu què és el que més t'agrada en les classes de teatre de Fenòmens? Bé, doncs jo les classes de teatre de Fenòmens m'agrada quan arribo donar un abraç...
Pues no sé, està contenta perquè al final cap és una cosa que... Antes a mi me costava riure i ara ja no me costa tan riure. Ah, molt bé. Jo ja m'enric. Molt bé. No sé. M'agrates nervis, no? Jo ja no sé si és...
Si és Susana la que me fa riure o en tot en general, però és que no... Això, bueno, és un indicatiu que tu estàs passant bé, que estàs còmoda i estàs disfrutant de lo que fas. Sí. M'agrada tes nervis que Anna tes nervis ahí a flor de... Però això també és bo perquè és el gusanillo que volem estrenar l'obra. O sigui, això els nervis són bons. Jo ja tinc ganes, ja tinc ganes de començar l'obra. Clar, clar, si no estiguen, ahí tindríem un problema. Pellín.
Què és el que més t'agrada a tu les classes de teatre de fenòmens? De tot, tampoc. En general, estic acostumbrada a dir. En general, l'agrada a tot de les classes. Els companys, la dinàmica, no? Sí, en general. Estic acostumbrada a dir. És el veterà, un dels veterans del teatre. I, Laura, acabem amb tu. A tu què és el que més t'agrada a les classes?
No sé lo que vas a decir. No sé. Vale, escoltémoslo. Claro, mientras no siga spoiler de la obra. No, pero... A ver, a ver, me estás intrigada. ¿El qué, el qué? El un poquete, Laura.
Un poco de la obra. Ah. Vale, bueno, va. Venga, va, una miqueta. Bueno, una miqueta. ¿Qué es lo que más te agrada? De las clases en general y de la obra, ¿qué es lo que te agrada? De las clases... Carito. Muy bien. Pero de la obra que mi hermana da, ese país. ¿Ese es qué?
L'any passat va ser la primera vegada que el breakdance va formar part dels Jocs Olímpics. I va ser molt famós sobretot.
Va a ser una font d'inspiració, crec que va a ser a Australia. Sí, sí, sí. Va a ser una font d'inspiració en Panatros. ¡Ay, qué chulo! Y, bueno, podría ser una de les escenes, ¿no?, de Fenòmia.
Una de les escenes clau. També t'he de dir, o sigui, n'hi ha molta gent que tal volta no sàpiga del que parlem perquè això se va fer molt viral en xarxes i tot això, o sigui, que és spoiler, però, bueno, n'hi ha molta gent que estarà dient ara mateix, ostres...
breakdance, vai, què va passar a Jocs Olímpics? El dia 1 tindreu la resposta. Jo només dic això. Per a finalitzar, m'agradaria que fereu una invitació a la ciutadania a vindre. Després parlarem del tema hora, joc, com podem aconseguir les entrades i totes aquestes coses. Però mira, Nicole, per exemple, una invitació als nostres oients perquè vagin a veure Fenòmia.
Pues una habitació curta o un poc llarga. Pues... Es que si no se suena, me mata. ¿Puedo? Sí, sí. Vale, pues veniu al teatre, a vorenos al Auditorio Municipal de Vinarós, a les tres de la tarda, que estarem allí a fer les coses. Bueno, digo, fer el teatre. Molt bé.
una molt bona invitació, i també que això sí que no se m'oblidi, a banda de convidar a la gent que va al teatre, també, que ho ha comentat Anna abans i volia recalcar-lo, i si agraïmenta el col·legi número 5 pel tema de què heu estat a 60 i totes aquestes coses, que no me volia oblidar d'això tampoc. I, Susana...
Vaig amb tu perquè em comptes el tema, els detalls, que diguem-ne, administratius, burocràtics, de com podem aconseguir les entrades, hora i joc. Vale. Podem aconseguir les entrades a Home i Man de Vinarós, a Raquel Papers de Benicats Glor, o a la taquilla directament allí en efectiu. Molt bé. Allà a la taquilla. I...
I vos esperem, no? El dia és el dissabte, dia 1, com ha dit Nicol, a les 7 de la tarda, a l'Auditori Municipal de Vinarós. I què més volies? I ja està, això són els detalls. És llocs on podem agafar les entrades i recordem, això, dia 1 de novembre a les 7 de la vesprada a l'Auditori de Vinarós.
Fenòmens, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres a Ràdio Benicarlo en el dia d'avui. Això queda una miqueta malament dir-lo a la ràdio, però bé, molta merda, que és el que se diu al teatre. Nosaltres també, des de la ràdio, animem a la ciutadania que acudisca aquesta obra perquè té molt, molt bona pinta. Com bé sabem, aquí no li agraden uns bons Jocs Olímpics i quan tenen aquest toc de fenòmens d'humor i el...
la salsa característica que tenen ells, millor que millor. Moltíssimes gràcies i ens veiem. Sí, per a finalitzar, Anna, digues. Que no només fa Susana les gràcies. Sí, sí, sí. Paula... Que també és codirectora de l'obra i ha fet una aportació súper enriquidora a l'obra perquè ella és titellaira i ens ha deixat les seves titelles. Estem fent súper spoiler ja, però ens ha deixat
les seves titelles i això ens ha enriquit i ha guanyat moltíssim l'obra perquè han pogut treure moltíssim més a través de les titelles i estem super contents que Paula s'hagi incorporat i també les voluntàries Núria, també els voluntaris que vindran perquè hi ha un equip també darrere ma germana Laura Cardona també
i l'Urdes també que formaran part d'aquest equip que no és aquí som cinc hem vingut cinc som deu actors involucrats aquí a l'obra i realment un equip d'uns 15 perquè tot vagi super bé i que vos ho passeu super bé el proper dia
Molt bé, perfecte, doncs amb aquesta finalització, moltíssimes gràcies per recordar-me, perquè és veritat, o sigui, no només dirigeix Susana, sinó també Paula, damunt, amb el tema de les details ja, més que tema spoiler, a més que m'estan donant ja més ganes encara d'anar a veure l'obra, o sigui, que jo crec que ha quedat l'efecte contrari.
Bé, ara sí, moltíssimes gràcies a tots i a totes per vindre. També des de així a la ràdio estendre les gràcies a la resta de l'equip que forma part, perquè com bé ha dit Susana, vosaltres així sou cinc dels actors, però n'hi ha molt més, passa que a la ràdio no acabem, òbviament, i un munt de persones que també estan darrere. O sigui, que per a tots ells i per a vosaltres, ara sí, molta merda, i ens veiem el dia 1 a l'Auditori de Vinaros. Moltes gràcies. Podeu vindre tot el món, tot...
Están convidados. Están tan... Sí. Para todos los públicos, hasta para niños. Moltíssimes gracias. Adiós.