Veus de casa. L'entrevista.
I avui tenim els nostres estudis a la família, a una família un poc diferent, una família que no menja paella, sinó que pot ser menja serveis, i la veritat que ho fa molt de gust. És una família que viu entre hombres, riures i cançons, i que després de fer-nos tremolar i riure durant anys, arriba per acomiadar-se com cal a Halloween.
Parlem, per descomptat, de la família Adams i de la farsa companyia que celebra el seu cinquè aniversari i amb tres últimes funcions arriben a l'auditori Pedro Mercader de Benicarlo. Tenim amb nosaltres Anna Foix, la nostra elegant i misteriosa Morticia Adams. Bon dia, Anna.
Buenos días, Ana. Tenim amb nosaltres a Antonio Piqueras, que dona vida a Puxli. Buenos i tenebrosos dies. I a Moncho Soriano, el majordó més fidel de tot este largo. Bon dia. Hola, hola, bon dia. Per últim, saludem també a Núria Sánchez, està inigualable. Abuela Adams, benvinguda, Núria.
Hola, bon dia, bon dia. Bueno, com sempre, com us comentava, amb molt d'humor estem avui aquí a la ràdio, però abans de parlar d'esta família d'Adams i de posar-nos en el personatge, jo volia centrar-me en este cinquè aniversari que heu decidit representar esta família d'Adams. Heu trigat esta obra entre totes les que teniu i vull preguntar-vos per què.
Senzillament perquè ha sigut una obra talismant. Ha agradat moltíssim, ha agradat com es canta, com es balla, millor o pitjor, però la gent s'ho ha passat molt, és lleugera. En una horeta i mig ja tenim liquidada l'obra i la gent també acaba liquidada de risa. Aleshores, sempre és molt bonic, no? Veure la resposta que hem rebut del públic...
funció tras funció sí que és veritat que la gent diu uau, una altra vegada els Àdams de veres tenim que fer una altra vegada els Àdams doncs sí, perquè és l'acomiadament però jo recalco que és l'acomiadament a venir Carló
Jo no crec que morguen els Àdams quasi mai. Pot canviar algun personatge o pot canviar alguna cosa perquè per edat o per logística potser no es pot fer, però si ens demanen a l'Alcora que anéssim a fer els Àdams, nosaltres anirem, perquè no tenim que anar. I has fet spoiler que probablement els Àdams no morguen aquí a Benicarlo, però aquí a Benicarlo sí que...
Sí, Benicarlo, jo crec que la gent ja està més que saturada d'Àdams. Diu, oh, travessa de la mortícia, calla, mira, ara va dir això, segur. Però aquesta vegada sí que és veritat que han canviat algunes cosetes. Lissi ha volgut fer uns canvis de veus en algunes coses. S'ha fet per part de direcció, s'ha incorporat que algun personatge feia alguna cosa diferent.
algun d'ells està aquí a la taula. Doncs conteu-nos, conteu-nos, hi haurà algun detall, una sorpresa especial. No podem dir res. No podem dir res. Però assegurem que alguna cosa hi haurà, no? Sí, aquesta nit tenim l'assaig general i és on acabarem de rematar totes aquestes novetats. Hi ha algun personatge que ha tingut que canviar. Per exemple, sí que és veritat que Pucsli abans ho feia el meu fill, Daniel Martínez,
I aquesta vegada ens ho fa Antonio Piqueras, que fa del meu fill. I com t'has preparat, Antonio, per aquest personatge, per aquest fill tan gamberro de la família d'Adams? Pues con mucho trabajo, mucha cafeína y mucho disfrute. La verdad es que es una pasada poder estar aquí.
Y mira, yo me acuerdo que cuando le hicisteis las primeras presentaciones, yo al final era un espectador. Yo casi que ni había empezado en teatro. Y cuando se le dio la oportunidad de poder hacerlo con vosotros, la familia Adams, pues por supuesto dije que sí.
La verdad es que es una pasada hacerlo, nos lo pasamos súper bien, la gente sale muy contenta, la verdad, y nada, que ojalá podamos seguir repitiéndolo muchos años. Tiene que apostar que cuando otros van a entender que Daniel no podía estar porque estaba fuera...
del país, o sigui, l'havíem enviat fora del país, de sobte estàvem, Carlos, Sílvia i jo, no?, els tres dins de direcció, i fem, ostres, i què ho pot fer? I quasi els tres a la vegada vam dir el mateix nom, Antonio Piqueras, i vam pensar els tres en la mateixa persona. Només podia ser ell qui faigués de Pugsley. I també l'altra novetat, aquí en Benicarló també el tenim a la taula, que és Moncho, perquè abans ho feia Nick,
I en aquesta ocasió, Moncho Soriano, tenim el plaer que sigui la persona més alta de la funció. Que guai, que guai. Moncho, bueno, conta'ns què és el més divertit, el més difícil d'interpretar a llarg. Bé, doncs realment el més difícil és curiós, que és que com és un personatge que apenes parla,
Tot el que ha de dir ho ha de fer gesticulant o amb l'expressió de la cara. Això és un repte, però és molt divertit. Realment, ens ho passem tots molt bé. És una companyia en què...
Tenim que fer interrupcions quasi sempre perquè... Els assajos, per supost. I aquí. A l'obra no tant, però els assajos sí, perquè el clima, l'ambient de treball és fantàstic. Tot l'elenco, tots els actors, tota la gent que treballa al voltant de l'obra...
ens ho passem molt bé, i això és important. A part de fer riure als espectadors, que els propis actors i tota la gent de l'equip ens ho passessin bé. Doble, dos per uno. Que meravella, no? I Núria, com descriuríem a l'Abuela Adams?
L'Abuela Adams, com la descriuríem? Molt bona pregunta. L'Abuela Adams està com una cabra, fa el que vol, diu el que vol, balle com vol, cante com vol. Per tant, a mi, com a actriu, és un paper que m'encanta fer, que sempre faig el que em dona la gana. El text, crec que cada dia que surto el dic, pobre Antonio, d'una manera diferent. Per tant, no sabem mai, però vaig a sortir...
Ni Antonio ni ningú. La màgia. No, l'abuela t'enrius molt en ella. Sí que és veritat que tots els actors, en tots els personatges s'enriuen, però sí que és veritat que l'abuela té el punt este de locura, de que arriba un moment que diuen, és que no sé si és ta mare o ma mare, diu Ana. Perquè és que jo m'ho passo molt bé fent-la. Sí que és veritat que quan m'han dit de fer d'abuela vaig dir, d'abuela?
No me veo. No me veo. No soy tan mayor, ¿no? Cómo es tan guapa y es tan joven. No, pero tía... Vale. O sigui, yo sabía que Morticia no sé per qué. No sé per qué no cumplía el perfil. ¿Sabes? El perfil de Ana es más parejo. Yo vais a tener que deixar de minxapar.
Però jo no m'havia encaixat els àdams, però quan m'han dit a abuela vaig dir, vamos, i quan vaig dir, el paper m'agrada molt. És molt, molt divertit. Aquesta obra de totes maneres. Nosaltres la veiem fent les Núriaes, que nosaltres diem, perquè Núria als assajos fa les seues coses, a més és molt divertit perquè ella té una veu molt potent i molt xula, que jo, per exemple, li tinc una enveja increïble, perquè té aquest punt...
té ixe punt histriònic dins de la seua veu, que és molt bèstia. I de sobte a lo millor hi ha un moment en una cançó que tenim que començar tota la família a cantar i se sent la seua veu. Nos peguem un susto sempre, cada vegada. No mos l'esperem. Oído hemos perdido un poquito. L'assegurança que se contraté sempre té un plus. Perquè quan Núria canta, los vidres estan a punt de rebentar.
És brutal, és brutal. Que sempre estem fent moltes bromes, a més a més. Vull dir, jo crec que soc la persona que ha tocat més pits de tota l'aula. Oixa de més de veritat. Perquè es vaig pegant pessics, es vaig... Bueno, no. Però que és molt divertida. És la més llibertina.
La més feminista, perquè fa el que li dóna la gana, o sigui, no hi ha home que li menegi l'aigua a aquesta abuela, és una passada. I a més que dona alguna lliçó que és molt interessant. I Anna, conta'ns el teu personatge, el personatge de Morticia, com és ser interpretar este personatge? El que no és és Anna Foix. Això està més clar que l'aigua.
Algun puntet he de tenir ja, perquè després de tants anys d'haver representat amortícia o tantes funcions, sempre hi ha una cosa que queda dins de la persona, del personatge. Però és una persona molt lànguida, una persona que no s'altera més que en el seu gòmez, per dir-ho d'alguna manera, que té les idees molt clares,
I que lluita molt per la seva família i per ella mateixa.
Doncs sí, potser siguen a foix. Jo crec que t'has de descriure un poc. Potser siguen a foix, m'acabo d'equivocar. I fa xon, fa xon a l'obra. És elegant. És molt elegant, o intenta ser molt elegant, sempre està en el seu lloc, intenta rebre els invitats sempre en eixa correcció que caracteritza els Àdams i contrasta molt en la locura que té Gómez, que per això...
ara ja ho hem descobert, és el fill de l'abuela. Vale, vale. Com és el meu fill? Gràcies, tres anys després saber qui és. Això de representar la família d'Ans a Halloween ha sigut casualitat o ha sigut algo premeditat?
No, perquè és que valoràvem si a lo millor fiem la nova obra, la fèiem aquí a Benicarlo en Halloween, però sí que és veritat que la temàtica a lo millor de la nova obra que estem representant, que és un geniu molt genial,
A lo millor li pega més fero en Nadal o fero durant el mes de desembre o en una altra època. I és que en Halloween és que és la temàtica. O sigui, sí que és veritat que hagueren pogut fer a lo millor un dia en l'òpera, però és que ja l'havien fet també un dia en l'òpera. Sister Act.
Les mongetes, no sé. I també que és reunir moltíssima, moltíssima, moltíssima gent. Els assajos de Sisterac no tenen res que veure en els assajos de la família Adams, que estan muntant una obra nova com estàvem muntant,
La família Àdams la tens en els ditets, no? La tens xupaeta. Aleshores, i damunt que mos divertim moltíssim. O sigui, és que mos divertim moltíssim en els assajos, en les reunions que fem Àdams i, bueno, i esta nit inclús morarem de sopar. Ah, molt bé, molt bé. Si anem a fer un contrato...
Un soparet Adams, o sigui, que molt guai. Que guai, que guai. Bueno, no sé si vos agrada o no Halloween. Jo sé que a la gent de Benicarlo li agrada molt. No sé si vos, ja que fau aquesta cap de setmana, no sé si podríem animar a la gent a que anar disfraçada, per exemple, a veure la obra de teatre. Animem cada vegada que la representem. Per favor, veniu de Mortícia, veniu de Mièrcoles, veniu de Puxley, veniu de Lardo. Sí que és veritat que hi ha moltes xiquetes que venen de Mièrcoles. Sí, moltíssimes.
Nosaltres posarem a l'entrada un fotocall perquè quan acabi l'obra, a l'entrada podran fer-se les fotos, ells com a personatge, si venen disfressats o el que sigui, aunque caiguen dia 1 i dia 2 i sembla que el Halloween ja ha passat perquè és precisament esta nit i estarà tot el món per ahí, que vinga algun zombi o que vinga el que sigui i que es faiguen el fotocall la foto. I quan acabi l'obra...
estarem nosaltres fora per estar amb ells i fer-nos les fotos i estar amb els nostres xiquets Àdams, que ens encanta. Que guai, bueno, podem dir que el públic és un més, no?, en aquesta obra, forma part també dels Àdams, aquest públic que ve a Warrens. Per a nosaltres, sí. Sí, el públic sempre és...
fonamental, encara que una obra se pot fer en butaques buides, però clar, pedria tota l'essència del teatre, de l'exposició. El públic, a part de ser necessari, ha de ser col·laboratiu. I quan col·labora més un públic, quan els actors més entregats estan, més s'arrimen a tota la gent,
I quan hi ha aquesta connexió màgica entre actors i públic, en aquest moment, doncs, hi hauré un bitllet d'anada i tornada. I l'única manera és fent-lo el millor possible i que el públic s'entregui. I no pot ser d'una altra manera. A més, s'entregaran perquè com és tan divertida i els actors són tots tan bons, no hi ha duda que la gent s'entregarà.
Que ve, que ve. Antonio, dime tú, ¿cómo describirías l'ambient dins del grup de la farsa compañía? ¿Més familia o més adams? Yo creo que más familia, porque a veces también les coges un poquito de manía, un poquito de asco, ¿ves? Un poquito de vez. De vez en cuando las bromitas que te hacen mientras tú estás concentrado. Eres la abuela, como decíamos, la abuela te deja un poquito sordo a veces. Ya con ella la palabra normal ha cambiado de sentido para muchas personas.
Pero no, genial. La verdad es que somos una familia y yo solo puedo decir cosas buenas, la verdad. Es que para mí esto es como un sueño. Mira, el otro día lo decíamos, ¿no? También con Lizzie, con las clases de canto que estamos dando, yo me siento como si estuviera en la Academia de Operación Triunfo. Yo llego ahí y estamos todos creando cosas que son muy chulas y que suenan muy bien. Y yo creo que estos cambios se van a notar, la verdad.
Muy bien. A venir, Carlos, no sé si quede algú que no hagi vist aquesta obra de teatre. I sí que anem a fer-li un xicotet resum, si te pareix, Núria. Un resum? Doncs podem vindre a Vorela, no? El dia 1...
O sigui, demà, a les 5, hi ha un passe a les 5 i hi ha un passe a les 8. I després, el diumenge dia 2, hi ha un passe a les 6. Hi haurà ventada d'entrada de taquilla i encara es pot comprar l'entrada a Eva Marín. Els que en el seu moment van agafar la butaca d'oro saben que tenen ahir una oportunitat d'oro. També va venir, eh?
I, doncs, unes perretes menys que els costarà per anar a fer truc o trato. Després, i jo animo tota la gent que vinc, o sigui, hi ha moltíssima gent que l'ha vist, hi ha moltíssima gent que sé que repetirà, hi ha molta gent que m'he cridit pel telèfon, dient, encara queden entrades, queden entrades, senyores de Benicarlo i al rededores. Exclusiva. Queden entrades, podeu venir a veure els Àdams...
I, sobretot, invitaos a que vinguin a passar-ho superbé com ho passen nosaltres. Hi ha novetats. Si l'has vist, no vol dir que esta l'hagies vist. Vull dir, l'abuela vos deixarà encara més sords que abans. Si se pot. I farem participar... Jo farem participar... Mira, vos ho vaig a dir. Vaig a fer participar al públic. No, exclusiva.
Pues això, des de direcció, no ho saben. Se están enterant en estos moments. ¿Sabes qué pasa? Que com ya no me pueden llevar el papel, ya se acaba. Mira, anem a fer... Com ya hacía molt lo que me donaba de gana, es enojo. Animem, animem a tota la ciutadanía de Benicarlo i de la comarca a que vinguin i...
Que traguen les entrades lo abans possible. No siga que quan vagin ja sigui massa tard i es pedran la obra del segle. Així que, atenció, atenció, aneu pronti a replegar les entrades.
Volem conèixer-vos una mica més, volem conèixer-vos una mica més a la família Adams, així que Morticia, com tant si tingués un compte d'Instagram, què és el que més publicaries? Faries receptes? Faries... No, jo segurament tindria una tenda d'animals, de serps, escorpis, pangolins, no sé, animals exòtics. Trobo que tindria una tenda i, per supost, una floristeria diferent...
on no hi hagués ninguna flor, que totes les flors estiguessin mortes. M'encantaria. Núria, si poguerés descriure aquesta obra de teatre en tres paraules per a la gent que encara no l'hagi vist, quina serien? Divertida?
loca i... espeluznante, no? I terrorífica. Bueno, encara queden entrades, com ja has comentat, ja ho veieu. Elles són la farsa companyia, una companyia que sap combinar este talent, esta passió, este bon rotllo, que avui s'ha parlat molt d'este bon rotllo tan important en els grups de teatre i en la vida en general. Recordem,
Podeu veure aquestes últimes funcions de la família Àdams, últimes a Benicarlo, este cap de setmana, dissabte 1 i diumenge 2 de novembre, a l'Auditori Pedro Mercader. Si algú encara no l'ha vist, no deixeu passar aquesta oportunitat de riure, de cantar, de passar por, que la nit de Halloween ho mereix. I sols queda donar-vos les gràcies a Antonio Moncho i Núria per visitar-nos en aquest dia aquí als nostres estudis de Ràdio Benicarlo i per fer-nos viure un troset d'este món dels Àdams tan vostre. Moltes gràcies.
Gràcies. Gràcies.