Seguim a Ràdio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que no, he de dir que no ens visitem molt, ens visitem menys del que ens agradaria, però sempre és un plaer tindre així el Club d'Agedre Riusenia de Benicarlo. Parlarem amb ells de moltes cosetes perquè aquest cap de setmana tenen aixer torneig popular de la carxofa. També parlarem del seu creixement perquè estan aconseguint fites
molt importants, jo crec. La competició que ara mateix tenen, la Lliga i també el torneig per edats, també una miqueta, eixa situació que estan vivint a la Lliga amb eixa última victòria i eixa permanència que està pràcticament assegurada. I també, com bé sabem, per iniciativa de l'Ajuntament de Benicarlo, estan fent eixes classes, eix esport escolar que s'ha incluït en guany també a ses cacs, tant, òbviament, al club, però també
Per parlar una mica de totes aquestes coses, avui comptem amb un, podria dir, copresentador d'aquesta entrevista, que m'ajudarà una mica també a dur el fil. Primerament, presente, no en qualitat de col·laborador, sinó en qualitat de vicepresident del Club d'Escax, del Club Ajedrer, Riu Xenia Benicarló, Enoca Altabàs. Què tal? Com estàs? Bon dia, Clàudia. Encantat una vegada més d'estar aquí a casa nostra. Efectivament.
I, bueno, m'agradaria una miqueta també introduir ara els noces entrevistats. Ja he dit, tu m'ajudaràs una miqueta a durar aquesta entrevista perquè tu ets el vicepresident del club. Però vaig a presentar primerament D'Ariam Badea. Què tal, com estàs? Molt bé, aquí estic feliç per la primera vegada que vinc aquí.
Molt bé, estem encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo amb nosaltres, jugador del club Rius Senea Benicarlo. Si no m'equivoco, quedem un... Bueno, que dur molt de temps també al club. Eloi Forés, què tal, com estàs? Hola, Clàudia, bon dia. Molt bé, eh? Així a veure què mos preguntes. Estem encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo. I també tenim a Lucía Ruano, una de les promeses del club Rius Senea Benicarlo. Una crac. Lucía, què tal, com estàs? Bé, estic aquí la primera vegada i m'agrada.
Molt bé, estem encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo amb nosaltres i ja us dic, com he dit a l'introducció, que siga la primera de moltes vegades que vindreu. Bé, Enoch, una miqueta, comença amb tu per a que ens expliques, perquè com hem dit, el club d'AGDR Rius Jena Benicarlo està en creixement, en 2026 teniu aquest rècord de 44 jugadors federats. Com valoreu des del club haver arribat aquesta xifra?
Estem molt i molt contents del creixement. Ara després parlarem del torn de la carxofa del dissabte i el que notem al fet d'estat i quan la gent se ve inscrivim és que sí que tu fas un tornex popular ara o a festes o a Nadal o quan siga. Antes érem 40 jugadors i dels 40, 8 o 10 érem de benicar-lo.
Ara fas un llistat de 40 jugadors i més de 30 són de Benicarló. Estem encantats que vingui gent de fora, però estem encantats que la gent de casa s'anime. Estem fitxant adults, gent que apareix que li agrada jugar a escacs i que s'anime a jugar. Tenim molts de xiquets, també parlarem de los xiquets que ja porten 4, 5, 6 anys en el club, se van fent grans.
però xiquets que te descobreixen i s'apunten per primera vegada, l'esport escolar, xiquets que estan al col·le i s'animen a jugar un tornet, i fins i tot aquesta setmana tenim pares i mares dels xiquets que ja que venen i s'han d'estar aquí tres hores, també s'animen a jugar a escacs, apunten, va, que jugaré, que el xiquet o la xiqueta li farà il·lusió. Estem molt contents, vull dir, ha sigut un procés d'anys, jo crec que n'hi ha alumnes que els agraïen molt els escacs, n'hi ha alumnes que els escacs no els agraïen tant, però s'ho passen molt bé i venen molt contents, i al final...
És la faena. Gent porta gent, el bocabre ja funciona, també el de les notes de premsa i les xarxes, penjar les fotos, sempre va bé. I sí, tenim rècord. Fa 3 anys haurem 14 jugadors, l'any següent 22, l'any passat haurem 34 i en guany 44 jugadors federats. I també a la Lliga, després parlarem, tenim el rècord en guany de 5 equips de Lliga. 5 equips vol dir reusenia A, reusenia B, C, D i E.
cada un en la seva categoria jugant tots els dominges de matí. Eixina que sí, estem molt contents, però que vinga més gent, que sempre va. Des d'aquí també fem eixa crida a la participació, que vinga més gent, però és el que et comentava, que és un creixement prou notori, aleshores també donar l'enhorabona a la gran tasca que es fa des del club d'Ajere Riusenia de Benicarlo.
Eloi, vaig amb tu abans de començar a parlar una miqueta de vosaltres com a jugadors del club, també volia, des d'aixa part de l'educació que a tu també et toca, comentava que aquestes classes d'escacs que es donen també als col·legis, també, tu què penses que, per exemple, als xiquets es pot aportar jugar a escacs més enllà del que és el joc pur? Bé, els escacs és que realment...
et podria dir que és una escola de vida, perquè toca moltes matèries, si ho vulgueres dir, de càlcul, estratègia, ahir tocaríem matemàtiques, tocaríem moltes, inclús si te'n vas a fer història, doncs, bueno, grans jugadors d'escacs han estat els leis, gent molt famosa, no?,
I el que diem, que... crec que m'he perdut ara. A més, a part que toca moltes coses de matemàtiques, també de concentració una miqueta. És una escola per la vida, el que t'he dit, que se m'havia anat al cap. Per el que diem, toca estratègia, càlcul, la concentració, el saber estar, saber perdre, saber guanyar,
Vull dir, són coses que quan som xiquets no ho tenim i moltes vegades arribem adults i molts encara no sabem perdre o no sabem guanyar, no? Llavors és una escola complementària però que aporta molt de valor.
Molt bé. És important el que comentaves de saber perdre i saber guanyar, que moltes vegades és el que més costa. I sí que és cert que els escacs també entren en una miqueta, jo crec, aquesta paciència que has de tindre. Paciència també has de tindre molta. I també una cosa molt important, i que està també després a la vida, és aprendre dels errors. Vull dir, a totes les partides fas errors,
i tu després la pots repassar a l'ordinador, etc.
i cada vegada vas deprenent i deprens dels errors. I això te se pot extrapolar a la vida, que realment és la vida que és dependre dels errors, però ser una miqueta millor. Efectivament. Ara vaig a preguntar als nostres jugadors més joves que tenim així amb nosaltres a Ràdio Benicar-lo, una miqueta com arriben ells, o millor dit, no com arriben al club, sinó com comencen a interessar-se pels escacs. Darian, en el teu cas, tu com comences a jugar a escacs?
De vegades és difícil. Penso que vaig a perdre, però després com va la partida ja penso com va i si vaig bé. Tranquil.
Si vas bé estàs content, no? Sí. I si va mal, tant, doncs, bueno, ho intentes. Sí. Si va mal, doncs, bueno, ho intentes. Ves, per això ells ja practicen una miqueta de la paciència. Saps que la vida, no totes les coses teixiran bé, doncs en els escacs tampoc, no? No tot teix bé. Jo sempre els dic, sempre els dic a ells quan van a jugar que ells són molt bons, són molt bons jugadors. El rival també.
El rival també, el rival és d'un altre poble i també és molt bo i també la partida pot sortir d'alguna manera i no hi ha cap problema, però són molt bons, però quan juguen dos, a un joc o a un esport, una ha de guanyar l'altra de perdre i no passa res. Efectivament, si jugares contra tu mateix també, un dels teus tus perdria també. I si juguen els dos millors del món, un perd, no pot ser res. Efectivament. Lucía, tu què és el que més t'agrada jugar a escacs? Què diries que és el que més t'agrada?
T'ho passes bé? Sí. I per què t'ho passes bé? Només quan guanyes o t'ho passes bé sempre? Va ser bé sempre. Ah, per què? Perquè a mi i jo m'han fet un mate molt xulo. Ah, com l'altre dia, que t'han fet un mate superxulo. No? I si el fas tu i jo, no? Sí. Un mate? Això com quan jugues a bàsquet? Què és un mate? Expliqueu-me. Què és un mate, Lucía? Els escacs?
Cuando ya no puedes morir el rey en ninguna casilla. Están amenazades. Y no te puedes escapar. ¿Y se acaba la partida ahí? Sí. Vale, pues eso es un jaque mate, Claudia. Ah, vale, yo es que estaba pensando en el mate de básquet y digo, espérate que me he perdido. Molt bé, molt bé, molt bé. Ahora parlarem en una inquieta también de cómo funciona aquesta...
La lliga a la que competeix el riu Senya de Benicarlo. Enoc, explica'ns una miqueta com funciona ara mateix la vossa lliga, perquè teniu aixa, torneu per edats, també la lliga des diumenges, com ens comentaves. Una miqueta això com funciona.
Sí, són competicions diferents. Passen Reis, passen Nadal, passen Reis i ens venen totes de cop. Ara estos mesos són de molta intensitat. La Lliga és el torneig més important de l'any per equips i nosaltres ja saps que Vinaròs, Benicarlòs, estem jugant a Terres de l'Ebre, ens trobem en equips com Mas de Merge, Tortosa, En Posta, etcètera.
I hi ha diferents categories. Hem fet 5 equips. L'equip C, D i E juguen a tercera provincial. L'equip B, Riusenia B, jugue a segona provincial. I l'equip A, l'any passat, vam pujar. Estem a segona, vam ser campions, vam pujar a primera i en guany ho tenim més difícil i estem jugant els dominges de matí a 8 tableros a primera provincial, que ja és una categoria, diguem que és la nostra, per nivell. L'any passat guanyàvem fàcil, fàcil entre cometes, però dius que tenies l'obligació de guanyar i efectivament al pujar a primera en guany ja
la història és diferent. Acabem de passar a l'Equador, som un grup de vuit equips, han passat ja quatre rondes, mos queden tres, de les quatre rondes que hem jugat vam perdre les dues primeres, ara hem guanyat dos més, diguem que en dos punts de quatre anem bé, estem pràcticament salvats, com diies tu, la permanència, no està assegurat matemàticament, però a la pràctica podem dir que ja no hi ha massa perill del descens. De les tres que queden, si guanyem una ja està assegurat, però és que ara...
Ens van donar en calendari les dos primeres jornades, els més difícils, que eren l'Hospitalet de l'Infant i la Ràpita, que ens van guanyar. Després hem jugat en el Tortosa i en Lluïda Molins, que els han guanyat, i ens queden més d'en Verge...
Flix i dues aigües, que ve esta setmana. Guanyan un amos al ben, però és que podem lluitar-les totes i si de sobte resulta que guanyem tots els dominges en 5 de 7, igual quedarem terços o segons, quizà. Ostres, mira, jo què sé, ja que se va, o sigui, ma mare sempre deia que sé que ir se va, però ir para anar és tonteria, no? Ja està, o sigui, si es poden aconseguir, això és victòria genial, però bueno, també important que una realment és la que vos faria falta en aquest cas per dir-lo.
Molt complicat, la gent que està disponible els domenges, n'hi ha que matinar molt, este domenge mos toca a casa, pues matinen menys, però la setmana passada, quan no vull demolins, jo em vaig alçà a les 5 del matí en domenge, perquè n'hi havia que sortien des de les 7. Després t'ho passes molt bé, i aquest dia, per exemple, bastant lluny, que al final també t'hi quedes a dinar, els companys, que també el de fer viatge i germano, també comentar la partida, si guanyes i ho celebres, sempre està molt bé. Bé, cada equip, ells, els més menys juguen al 10,