Bona nit.
Seguim a Ràdio Unicarlo, seguim al Veus de Caixa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Les valles són tradició, emoció i identitat, però també haurien de ser una festa on totes les persones puguen participar i sentir-se part d'ella. Vull parlar d'inclusió, de visibilitat i de com la festa també pot adaptar-se a realitats que sovint no es veuen. I ho fem amb Marta Ruit, creadora del perfil d'Instagram Un Paciente de Cancer, on comparteix amb molta naturalitat la seva experiència a la malaltia i reflexions.
que atxuten a moltes persones. Fa uns dies vam estar dotorejant amb curiositat i aquesta creadora de contingut va publicar un post que ha connectat la veritat amb molta gent on explicava com vestir-se de fallera quan tens càncer o fins i tot també
que serveix per a quan tens alguna discapacitat, demostrant que la il·lusió per les falles no enten de límits i que amb adaptacions i empatia tothom pot viure la festa. I amb aquests consells en pràctica també desfilarà enguany per a recaudar fons per a l'investigació del sarcoma en homenatge a Nerea Reyes, fallera que va faltar recentment
degut també a aquesta malaltia. Avui parlem amb ella sobre el seu testimoni, sobre la importància de fer les festes més inclusives i sobre com continuar gaudint de les tradicions fins i tot quan els moments no són tan fàcils. Marta, gràcies per acompanyar-nos. Què tal? Com estàs?
Hola, buenos días. Muchas gracias, Claudia. Están encantades de tíndret así a Radio Benicarlo amb nosaltres. Primerament, volem coneixerte una mica. No et preguntem per la teua lluita perquè aquesta paraula sempre atribuix una responsabilitat i una càrrega al pacient que no li correspon. Així que millor et preguntarem. Qui és Marta Ruiz? Bueno, pues jo soc Marta, tinc 26 anys, soc maestra d'educació primària
I, bueno, durant la carrera, pues sí, me diagnosticaron un linfoma, i fins fa poc he estat lidiant amb això. A un poble faller com el nostre també s'agrada saber sobre la que diríem trajectòria fallera dels nostres convidats. Conta-nos una miqueta, com començes tu el món de les falles, quina és la teua comissió i, òbviament, què diries que és el que més t'agrada de les falles?
Uf, pues lo que más me gusta es algo que no puedo explicar, es el sentimiento fallero de la charanga, del ruido, de las fiestas, de la germanor. O sea, ese sentimiento de estar todos juntos en el casal haciendo falla creo que es lo que más me gusta. Y desde muy pequeñita he sido fallera, al principio en una falla de aquí de mi barrio, siempre del sector Patrais, y hasta hace poco de la falla de Camino Nuevo de Picaña.
Molt bé. Marta, dones la idea de fer este post que comentàvem sobre com vestir-se de fallera tenint càncer o també inclús serveix quan tens alguna discapacitat o inclús persones que tenen fibromialgia amb el tema de la cadira de rodes, però això com sorgix aquesta idea?
Pues surge un poco eso de la idea de que yo soy fallera desde pequeña, no me he saltado nunca una ofrenda y a raíz de la enfermedad que me vi sin pelo, súper débil, dije, ¿y ahora cómo paso la ofrenda? Y pues allí en el hospital de la Fe de Valencia, que es donde me trato, conocí a un grupo de pacientes y casualmente una de ellas, que es paciente de cáncer de mama,
Ese año habían hecho un ninot en su honor. O sea, ella era la representación de la falla, era una falla con una mastectomía. Y dijo, chicas, oye, podríamos juntarnos y pasar la ofrenda. Y cada una, pues una que le acababa de crecer el pelo, otra que no tenía nada de pelo. En ese momento fue como, vale, ¿cómo nos organizamos? Vale, ¿qué hacemos? ¿Cómo salimos? Tenemos que ponernos la mantilla, pero no tenemos pelo. ¿Qué hacemos? Y como que desde ese año empezamos la tradición de salir cada año en una falla
Y cada año, pues cada una tenía una situación, una le acababan de hacer la mastectomía, otra no podía andar. Entonces cada año nos hemos ido adaptando y digo, jolín, con todas las ideas que tengo en la cabeza, todos los...
los recursos que hemos tenido que buscar para poder salir en la ofrenda, cada una con sus dificultades, esto lo tiene que saber la gente, porque quién sabe si en su casa también tiene esa misma pregunta de, jolín, yo quiero salir, pero ¿cómo lo hago? Pues que se sepa que se puede, que hay alguien que ya lo ha hecho anteriormente, nadie nos ha hecho nada, no ha habido ningún problema y de hecho ha sido un orgullo y un honor y
No sé. Abans de conèixer una miqueta els tips que heu fet, que suposo que també haurà sigut una mica de prova i error, assaig i error, que també se diu, m'interessa el que comentaves que és cert que n'hi ha molta gent que tal volta no coneix estos recursos. Aleshores, saber si heu rebut molts missatges de persones que es troben en la mateixa situació i que diuen, jolín,
Ah, pues mira, sí que tinc ahí els meus mecanismes, els meus truquets per a poder vestirme. Sí, ens ha escrit gent diciéndonos tips que ells havien encontrado de altra manera, pues con unes peinetes muy pequeñitas que se enganzan aquí, incluso peluquerías que nos han dicho nosotras. Han venido alguna pacienta y os ha dicho, mira, yo me quiero vestir, ¿qué podéis hacer?
i persones que també han venit i han dit que en diverses pel·lucaries els diuen no, és impossible, no, és impossible no, aquí no podem, fins que han encontrado sitos en els que les han dit sí, i te vamos a explicar com, i ens han mandat vídeos i ejemplos, per a que tuviéramos també més ideas per a altres possibles pacients. Molt bé. Ara sí, per a la gent que tal volta no sàpiga del que estem parlant, contes una miqueta alguns tips que les persones que, per exemple, pateixen un càncer, sí que és cert que, com tu bé comentaves, ni