Música Música
Seguim al Beus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. M'agrada que és fàcil esbrinar-lo per la música que tenim sonant en segon pla. I és que, com bé sabem, aquesta setmana continuem amb les exaltacions falleres. I en el dia d'avui rebem...
altra de les falles que tindrà el seu moment gran en aquest cap de setmana, el seu inici del 2026, que és la falla Escremats. Anem a parlar una miqueta amb els representants d'este quadre d'honor del 2026 que han vingut en el dia d'ací a Ràdio Benicarlo.
Vaig a presentar-los un per un. Primerament tenim per així a Maria Padrina de l'Estendard de la Falla Escrimats per al 2026. Maria, què tal? Com estàs? Hola, bones. Molt bé, la veritat. Estic encantats de tindre-te així ara de venir, Carlo, amb nosaltres. Antia, Padrina de la Falla per este 2026. Què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. Molt il·lusionada.
Molt bé, es veu encantat de tindre't així a Rade Benicarlo. Adriana, fallera major, què tal com estàs? Molt bé, una miqueta nerviosa, la veritat. Ja, bueno, però ixe cuquet sempre se té i això és bo perquè això és que tenim ganes que arribi ja este moment. Fran, president d'honor, què tal com estàs? Buenas, bé, molt bé. Més tranquil que la nostra fallera major.
Molt bé. Un tío tranquilos, Fran. Estem molt encantats de tindre tas i ara de benicar-lo amb nosaltres. Pol, president infantil, què tal, com estàs? Ben, ganes de que siga d'un menjar. Molt bé, així m'agrada. Estem molt encantats de tindre tas i ara de benicar-lo. Beatriz, fallera major infantil, què tal, com estàs, Beatriz? Molt bé. Molt bé, estem molt encantats de tindre tas i ara de benicar-lo. I per últim, però no per això menys important, Iván, el president de la Falla Scremats, què tal, com estàs? Bé, aquí... A veure què mos contés.
El que vols que te contem. Bueno, Ivan, tu és tu un expert ja en aquest tipus d'entrevistes, o sigui, que tu és el que més fàcil el tens. Estem encantats d'entrar aquesta sierra de venir Carlo amb nosaltres. Bueno, anem a començar amb aquesta entrevista per a conèixer una miqueta més el quadre d'honor del 2026 de la falla Escremats. Ivan, una miqueta comença per tu. Com han estat o com estan sent els preparatius abans del gran dia?
La veritat és que, com sempre, els preparatius és una cosa que, com els veus ser un nou niu, dona una miqueta de faena, però il·lusionats, amb ganes de posar-lo tot a l'escenari i amb ganes que arriba el diumenge i passar una mica ja aquesta pàgina, que és l'exaltació, i posar ja tota la força en la setmana de falles.
Molt bé, tota la força, la setmana de falles, m'ha agradat el concepte que ja, una vegada passada l'exaltació i els preparatius, ja el que queda és donar-ho tot per als dies grans de benicar-lo. Ara vaig a preguntar-li als nostres càrrecs una miqueta això, com van eixos nervis, com va eixa emoció abans de l'exaltació. Maria, conta'm.
Jo la veritat és que de moment estic molt tranquil·la. De moment és una tia tranquil·la, ja després se'n recordarà... Ja després ja vindrà. Ja el divendres dirà, ostres, que t'expose més i menys. Exacte. Però molta il·lusió, no, suposo? Moltíssima. Molt bé. Antia, com van els teus nervis? Jo, a dia d'avui, bé, en calmaeta i bé, i amb ganes de que plegue, però quan més s'arrime, jo crec que els nervis muntaran més. I a casa ja ma mare és la que més està patint la pobra, en els preparatius.
O sigui, ta mare està més nerviosa que tu per tots els preparatius, clar. Sí, perquè ella també vol que surtiga tot bé i això està nerviosa. Però jo el dissabte ja te diré com estaré. Mira, el dissabte me poses un missatge per WhatsApp i me dius, oi, Clàudia, mira, que ja no estoy tan calmaita, eh, te digo. Adriana, com aneixos nervis? Doncs la veritat que jo soc una persona que pateix molt perquè les coses surtin bé i, bueno, a mesura que se va apropant el dia...
Bueno, ho passo pitjor, perquè tinc moltes coses al cap, tot vull que surti gaire el millor possible, doncs, bueno, tant jo com la meva família estem superemocionats, però també una miqueta nerviosets. Aquí, Adriana, la nostra fallera major acabarà sent la presidenta de la falla Escrimans, perquè ha dit una frase que és de superpreside i jo és que el que vull és que estigui nerviosa perquè tot surti gaire bé. O sigui, després se ho preguntaré al vostre president i segur que m'ho dirà, no? Jo espero que tot surti gaire bé. Fran, com van deixar els nervis?
Jo, per sort o per desgràcia, a casa meva sempre m'han dit que soc el tio més tranquil del món. Lo que passa és que després arribarà el dia de l'exaltació, sortiran tots els sentiments, sortiran totes les emocions i...
I patirem una miqueta, però, bueno, en qüestió d'això és passar-lo bé i disfrutar-li al màxim i au. Molt bé. Bueno, per desgràcia, no? Jo què sé, també és una cosa... Depèn de com ho mires, també. Una cosa és ser tranquil i altra cosa és ser passota, Fran. O sigui, tu és un tio tranquil. Però bé, amb molta... L'important és això, amb molta il·lusió de muntar amb aquest càrrec que ocupes tu en guany, president d'honor, doncs, bueno, un càrrec també fa il·lusió i té responsabilitats. Sí. Molt bé. Pol, com aneixes els nervis?
Bé, estic molt tranquil. Otro tío tranquil, ho veus? De moment, quan plegue el dia ja ho voren, però de moment està tranquil. Beatriz? No, estic molt nerviosa, però més avana potser estic una miqueta més. A veure, és normal, és el que sol passar. Bé, Ivan, vaig a preguntar-t'ho a tu també, com van a ixos nervis?
Bueno, ve, soportables, de momento soportables. ¿Soportables? Sí. Ya espero que una plaga el día igual no... Sí, arriba el día, ese momento que te toque, que te pasen el micrófono ahí davant del escenario, pero de mientras ve, ve.
Molt bé. M'he centrat, jo crec, sobretot en el pressi, en el tema dels preparatius, que tot estiga engestit, que és una de les coses que més us preocupa. Sí, no, a veure, ho tindrem tot gest i preparat. Molt bé, perfecte. Ara anem a passar a una de les preguntes que sempre me diuen, no? És que és superdifícil, que no sé què, no sé quantos, que és...
El que vos quedeu o el que trieu vosaltres, tant de la setmana meval, de la setmana fallera, o de tot l'exercici faller. He de dir-vos que un any estic generosa i estic deixant triar fins a dos actes. Perquè normalment, la tia ja diu, menys mal. Perquè normalment deia un, però és que l'any passat tot el món em deia, no, Claudi, és que no és dictatorial, deixant-me triar fins a dos, no? Doncs bueno, un any deixe fins a dos. Maria, tu en què te quedes de les falles?
Jo personalment, a mi, el que més m'agrada és el top one, però a mi són les mascletades. Jo sempre he estat uns quants anys treballant de mestre a Catalunya i al migdia sempre venia a venir Carló a veure les mascletades. I a un any que les puc viure des de dins, un any és fantasia total. Molt bé.
També hem de dir que tenim així a una gran experta en el món de la música, que no ho havia mencionat. Tu no saps de les que, perquè n'hi ha moltes mascletades que moltes voltes espirotècniques fan com que si el ritme que no sé què, tu les gaudixes o comences a dir, oh, tal ritme, esto está marcando. Jo soc esta friqui de la intensitat. Veus? O sigui, és que jo ho sabia, és que no podia escapar.
Antia, tu amb què te quedes? Jo és que és el que has dit, és molt difícil al final quedar-te en un sol acte o dos. Jo, l'exaltació al final, perquè serà un moment molt bonic, amb un virus en aquest quadre d'honor que ens portem tots de meravella i serà un dia superguai. I a setmana de falles, a part de les masquetes i tot, jo me quedo en la planta.
Jo crec que són dos dies de molt de curra, al final, perquè vols que la tua falla quede perfecta, que no hi hagi ni un fallo, però és que jo, ahir a la falla, en la gent de la falla, és que m'ho passo molt bé, m'enrisc molt, tinc moltes anècdotes, l'any passat en la pluja hi ha mil anècdotes, ahir tots banyats, però tots fent falla i tots plantant, jo me quedo en la planta, i en aquesta planta que tinc unes ganes increïbles.
Molt bé, un moment molt xulo, però també el que tu deies, de molt de curró, perquè al cap i a la fi vols que tot quede superbé, vos tireu ahir la tira de temps per a poder confeccionar al final el monument com queda amb les peces, però bueno, és un dels moments jo crec que més falla se fa, també, a banda de les nits al casal, els actes i tal, ahir se fa molta falla, perquè ahir comproves la paciència que pots tindre amb la teua família fallera, jo crec. Sí, sí.
i al final està tot el món nerviós que no sé que hi ha res, que tot estigui perfecte, tot el món està nerviós perquè passarà el jurat també i vols arribar i s'anir de premis, però clar, estem tots a la falla, tots diners, sopem a la falla, estem ahir, els xiquets estan ahir tirant coets, crec que és un moment prefalles al final, encara no ha començat la setmana gran, però està ahir, està ahir, ja arriben, doncs per mi és el moment que més espero, te puc dir. Molt bé. Adriana, conta'm.
He de dir que com a fallera major crec que l'acte que li tinc més ganes és la presentació, perquè com bé ha explicat Antia, és el dia que t'anomenen oficialment com a el càrrec més important d'aquest any faller.
Però he de dir que jo des de sempre crec que el meu acte preferit ha sigut la crida, perquè, no ho sé, per exemple, enguany a la nostra falla hem canviat el format i enguany farem les paelles de socis just el dia de la crida, per fer més penya, per que tots els socis se sentiguin el més integrats possibles en la falla, i...
El fet d'anar des del teu casal en una xaranga, arribar davant l'Ajuntament, juntar-nos en totes les falles, que surtin les falleres majors del poble, tot el que ens diuen... O sigui, per a mi és un moment de germà, no?, que crec que n'hi ha pocs actes més com aquest...
I no ho sé, al final és una mica l'essència d'aquest poble, està tot junts en un mateix lloc i tu pots ser d'una falla o d'una altra, però al final l'important és que comencem una de les millors festes que tenim. Molt bé, molt bona resposta. Fran, conta'm. Jo soc partidari de fer falles tot l'any, que ja de certa manera ja ho fas.
Però a mi jo m'he quedat en entia. Vull dir, jo el moment de baixar els monuments a la plaça, estar tota la nit ahir pringant, per veure el resultat de tot un any d'esforç, és l'acte més emotiu, entre cometes, a part de la crema. Però és quan comença tot, és quan ja tens el monument plantat i quan ja...
Dius això ja va, ja ha arrancat, ja... Y bueno, y si me tendria que quedar un altre acte, la puja del Cristo, està bien. Però després també això és...
És que no sabria dir-te, jo em quedaria el millor en cada un dels dies que passes a la falla. Perquè ho diguis o no, siga per un acte, siga per qualsevol cosa que fem allí, fent falla, fent pinya, fent família, i és el més important. T'he dit que t'ho compro perquè ja hem catalogat com dins de la setmana fallera com a acte o activitat, perquè és que moltes persones m'ho han dit. O sigui, que jo ja he catalogat el tema de les nits al casal o dels dies al casal amb tota la falla,
com a acte o activitat, o sigui que te'l compre.
Pol, tu amb què te quedes? Jo amb l'exaltació perquè per mi és quan comença tot i quan me sento molt bé. Molt bé. I el correfoc infantil perquè m'agrada molt veure tot el foc i m'ho passo molt bé. Molt bé, molt xulo també. Beatriz, conta'm. M'agraden tots per igual, però el que més m'agrada és l'exaltació.
Molt bé, i amb un enguany especial, ja ho han de posar a la banda, que estaràs nomenada oficialment com a fallera major infantil d'escremats. Ivan, tu amb què te quedes? Conta'm tu també.
Pues bueno, jo el acte que més m'agrada és la crida. És el primer acte que doné iniciales falles i, bueno, trobo que és un acte molt bonic, poder escoltar les falles majors del poble des del balcó i tal, i crec que és un dia molt emotiu i, pues bueno, com ben bé ha dit Adriana, en guany farem les falles de sòssia i sèdia,
I, pues bueno, farem una miqueta de festeta i en acabar tot xavore la crida. Molt bé. El canvi està molt bé perquè és el que comentava també la nostra fallera major. És una miqueta fer ahí tota la piña abans d'anar cap a la crida i, oi, així comences la festa abans. Jo és que no veu fallos en este plan.
I van contant-nos una miqueta com es desenvoluparà el dia de l'exaltació, perquè com bé sabem les exaltacions són obertes, hi ha gent que li agrada veure'ls, que li agrada en el cas de pegar la volteta anar a veure també com recollir els càrrecs, o sigui que si ens perds una crònica del que seria el diumenge?
La crònica resumida, però no te la resumirem molt, és matinar. Este diumenge ens tocarà matinar molt. Perquè això de fer les pel matí, la veritat, és una mica suplici. Començarem a quedar el 8 del matí al Casal, on aniran acudint les madrines sortins de l'any anterior. I després en cotxes anirem a buscar les madrines d'enguany.
i quan ja estindrem tota aquesta recepció feta al casal anirem en passacarrer a casa de Beatriz, a casa de Pol i a casa d'Adriana i a partir d'ahí a l'auditori i tot rodar ja
Molt bé, i a gaudir d'aixe gran dia i després la festa per a celebrar que tot ha sortit superbé. Per a finalitzar, m'agradaria preguntar-vos una mica què espereu vosaltres de l'exaltació, perquè ja arriba el moment, ja arriba el gran dia, este inici del 2026. Aleshores, una miqueta això, què espereu, Maria?
A veure, jo de l'exaltació, jo he de reconèixer que fa poc de temps que soc fallera d'escremats. Llavors jo espero, com que sigui l'inici, d'una segona família per a sempre. Ai, que bonito. Serà tu bautizo, no?
Molt bé. Antia? Jo, més enllà de l'acte, jo espero, antes de plegar a l'auditori, perquè tinc la sort que Fran és el meu acompanyador i em va buscar a casa, doncs tinc moltes ganes de veure'l en el tracte nou, tinc moltes ganes de plegar a casa d'escàrrecs i veure'l ja estén al tracte. Jo sé que és un moment molt emocionant, que potser algú més que l'altre s'ha de fer una llagrimeta, però tinc ganes del previ, el trobament. Tinc ganes de trobar-nos aquest dia.
Espero viure amb molta intensitat i que se passi el més lento possible. Oh, que bonito. També t'he de dir, m'ha fet preciós, però també m'ha fet molta gràcia la part d'antiga de jo espere la prèvia, perquè, clar, heu de matinar que sigui a les 6 del matí, més o menys. No, és que jo me desperto a les 4 i mitja, el dia de l'exaltació, pa preparar-me moños, maquillats, entonces... Quina sort tenim nosaltres, Iván.
Claro, entonces, dic, pues ya estaré desperta, pues la previa, la previa la necesito, si no, no aguantaré hasta les 12 a l'auditori. Molt bé, molt bé. És que també poc es parla de tot el curro que també dur a l'hora de vestir-te, de preparar-te, o sigui, nosaltres després quan en el programa especial de Falles entrevistem que si a perruqueres, que si tema indumentari i tal, jo dic, mare, que va, o sigui, ostres...
Però bé, molt bé, res, Antia a les 4 del matí, per arriba i a gaudir de tota la jornada. Adriana. A veure, jo el que espero, sobretot d'eixe dia, és, el més important, disfrutar-ho al màxim i, com ve ha dit Antia, que passei el més lent possible, però també és una mica que passei lent, perquè és un dia molt especial, però...
Que passa perquè també els nervis que almenys jo tinc també se nota, però bueno, al final és disfrutar-ho. Penso que tenim un quadre increïble, han fet un molt bon grupet i tinc moltes ganes que arribi a aquest dia per veure'ls a tots en els seus trages, trages nous...
I, bueno, al final també penso que és molt important que ho disfrutem tant com nosaltres com les nostres famílies, perquè també han estat molt implicades darrere de tot aquest procés. I això, que segur que ho disfrutem nosaltres, però penso que les nostres famílies ho disfrutaran més encara.
Molt bé. M'agrada també això que puntualitzaves, que vos heu juntat, per exemple, en el quadre nord del 2026, un grup majo, perquè al cap i a la fi, òbviament, la falla és com la teua segona, en moltes ocasions, quasi primera família, però és que dins d'això vosaltres sereu com la família de la família, o sigui, perquè el quadre està...
junt durant tot el que és l'exercici. Aleshores, això també és molt important. Fran, tu què esperes? Jo el que espero de l'exaltació és no plorar molt, perquè coneixent-nos en altres...
I que al final no seran quatre llacrimetes i acabarem plorant tot el dia. Però sobretot que ho disfrutéssim al màxim. I com ve dient que el grupet i la piña que han fet, que ojalà tots els càrrecs que ens tinguéssim que trobem la vida siguin així. Molt bé. Que el tinga que repetir. Però bueno, jo espero que aquesta experiència sigui la primera i sigui ja de per sempre. Que vull dir que... Que això. Que bonic. Que bonic. Que bonic.
Iván, ja tens relleu, eh? Però quan vulguis ja deixar-te els follons de la presidència... No, Adriana, Adriana... No, no, no, tampoc. En relleu estic fent un casting de relleu. Molt bé. Adriana, equis.
Pol, tu què esperes? Pol, tu què esperes de l'exaltació? Jo també vull veure tots els vestits i tratzes de tots perquè, no sé, opino i sé que m'agradaran molt. Molt bé, estarà aquí fent el seu rànquing també, fent el seu catàleg. Tenim el pique, tenim el pique a veure de qui ha certes més colors...
Ah, claro, és que això és una altra, és com los secretos mejor guardados del mundo fallero. Jo l'any passat volia en plan a veure si algú se despista i me diu algo, però ni prenda solta, és que és impressionante. Beatriz, tu què esperes de l'exaltació? Espero divertir-me molt perquè és un dia molt especial. Molt bé. Ivan, tu què esperes de l'exaltació?
Jo, que s'ho passen bé, que sortiria bé, no anya d'altre, ja tenim la pràctica tots els anys, i això, més que res, que ells ho disfruten, que ho disfruten els càrrecs, i que ens passa un bon dia.
I, pues bueno, que pase dins de lo lento que puga pasar, que pase ràpid, ya van. Molt bé. Antia estava resant ja per lo del que faça bon dia. Nosaltres, és que, clar, com estem ara amb una climatologia tan rara, nosaltres el que fem sempre és tocar fusta per a que tot es cabe ese dia que segur que es irà bé i farà un dia estupendo.
Doncs moltíssimes gràcies a tots i totes per haver vingut a Ciara de Benicarlo. Vos desitgem moltíssima sort per a la vostra exaltació, sobretot, més que sort, perquè així irà increïble, que ho gaudiu, que passarà molt ràpid i també és un moment molt especial. I res, ens veiem pels carrers. A falles. Gràcies. Moltes gràcies. Adéu. Gràcies.
Fins demà!