Benícarlo. Noticias.
Seguim a Redben i Carlos i m'alveu us de casa i anem a comentar-vos la entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que una de les notícies, bones notícies que sempre ens alegra rebre a la radio és quan persones que fan coses chules i retro.
I un d'aixos casos és el grup Espinela, un grup molt conegut al nostre municipi, fundat pel poeta local José Carlos Beltrán, un poeta local molt premiat, ja malauradament mort, però molt premiat i molt reconegut al nostre municipi. Aquest grup Espinela el formaven i el formaven.
Persones amb inquietuds poètiques, literàries, artístiques, amb una producció bona i que entre ells creen aquest clima cultural que sempre fa falta al nostre municipi. Van estar durant algun temps en stand-by, però aquesta bona notícia que tenim a Ràdio Unicar-lo és que tornen més forts que mai i amb moltes ganes que la gent...
s'unisca i continua aquesta producció literària i poètica al nostre municipi. Per a parlar una miqueta d'aquest grup Espinela, com va néixer, com es va desenvolupar i ara els objectius que es marquen tenim amb nosaltres en primer joc a Nieves Salvador, presidenta del grup Espinela. Bon dia, Nieves, què tal, com estàs? Bon dia a tots. Estem encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo amb nosaltres. També tenim a Antonio Llorenç, secretari del grup Espinela. Antonio, què tal, bon dia, com estàs? Molt bé, bon dia a tots.
I per últim, i no per això més important, Pepa Mateu, vocal del grup Espinela. Què tal, Pepa, com estàs? Molt bon dia avui. Bé, anem a parlar una miqueta d'aquest grup Espinela, de les persones que les conformen i com han tornat després d'aquest paron que podríem dir, però per a posar-nos en context. Nieves, aprofite per a parlar amb tu de què és aquest grup Espinela i com va sorgir, com es va fundar.
Bueno, si parlem de l'escomençament del grup, se va formar en una cafetería. Ens trobàvem per primera vegada José Carlos Beltrán, Carmen Duzmán, que era de Vinarós, Conxita García Varela, que era l'esposa de Jaime Gascó, que Jaime Gascó també estava al grup, i Segundo Oliver, Susi Jovaní, Mari Vidal...
una gran escritora de novel·les d'aquí de Benicarlo, i jo. Molt bé. Entonces este va ser el grupo fundador en el año 84, o sea, vamos comenzar a atender las reuniones semanales, entonces nos reunimos bastante.
i en el local Sotaventos, que era un bar que estava a prop del port. I després, a poc a poc, ja es van agrupar més poetes i van formar, que eren 13, el grup Espinela.
Molt bé. Si hagueres això, si hagueres de definir el que era i és perquè ara torna aquest grup, això és una pregunta que farem així una rondeta, però Nieves comença per tu. Però a tu què és aquest grup Espinela? Què és el grup Espinela?
Bueno, pues yo, el Grupo Espenera era un panón ara soles, perquè jo hi he estat durant tots estos anys, des que se va morir José Carlos, del 2006 d'estara, pues sí que no he parat d'escriure poesia, de fer poesia visual, he de fer moltes coses a nivell nacional, fent poesia visual...
I la veritat és que va hi haurà un moment que, no sé, ens vam ajuntar a cinc o sis persones i cada una unes característiques, uns fan cuentos, l'altre fan narrativa, els altres... O sigui, que dóna emoció no només a escriure poesia, sinó...
Entonces, és molt bonic poder-ho compartir. La idea meva era, jo tot el que he anat vivint durant estos 20 anys, en solitari, poder tindre un grup també i compartir cadascú el que va fent en el grup. I després se pot donar a conèixer l'altre camí als pobles, a Benicar-lo, i a Sir de l'altre mateixa, per donar-nos al poble i que coneguem el que anem fent. Molt bé.
Dins d'aquest grup, com bé has comentat, Nieves, no només es poesia, n'hi ha diferents obres que es fan, també n'hi ha narrativa, també n'hi ha diferents tipus d'art. Ara, per a...
Sí, volia comentar que també va ser molt important l'inici del premi que anàvem fent els xiquets de Benicarló, premi infantil i premi juvenil de poesia. També és important per a nosaltres tornar a prendre el poder treure aquest premi pels xiquets perquè ja sabeu que estan els mòbils i que el cap dels xiquets i dels grans...
no tenen creació per a res, o sigui, tots ho venen tot minxat i tot fet, entonces la idea que tenim el grup també és tornar a presentar el premi pels xiquets de Benicarlo, i en la modalitat, perquè clar, jo també faig poesia visual, és molt bonic,
Que poguessin fer un poema visual i aquest poema visual escriure en vers lliure el que li diu aquest poema visual. La idea seria aquesta, que anirem pensant en coses per anar a conèixer les coses per venir a Carles.
Molt bé. Ara, després, precisament parlarem d'aixa renovació del grup que torna a estar actiu i les diferents activitats objectius que vos marqueu. Però també volia preguntar-li als nostres convidats. Antonio, per exemple, tu com vas començar amb aquestes inquietuds artístiques i dins d'Espinela, tu què fas? Perquè, per exemple, Nimes ens ha dit més aquesta poesia visual. En el teu cas, les teues inquietuds artístiques dins el grup, quines són? Bueno, jo tinc que dir
I vaig con ells ja de molt atràs, a Jaime Gasco Pérez Caballero, que era metge de la família tota la vida, i a Mari Vidal, des que era xicotet, que va ser una gran escritora de noveles de Estefanía, la qual les firmava com Mari Vidal.
Entonces, les meues inquietudes van surgir quan ella i Jaime me van comentar i, realment, a subit me diuen, Antonio, escribe, escribe, escribe. I, bueno, fa molts anys ja que escric poesia, escric narrativa i, a més, tinc una faceta d'aqueralista.
Simplement vaig fer mi primera exposició a Viñarós, a un pub titulat Iris Clan, un pub irlandès.
on vaig presentar l'exposició d'aquareles i vaig tindre la sort de vendre les totes, les quals van anar a un grup de beneficència. I les meves inquietuds, doncs, bé, he de definir que són poemes sobre els viatges que he realitzat a Escòcia i l'Anglaterra i em van inspirar molt, sobretot a Escòcia, i realment soc una persona prou solitària
i el meu cap sempre va pensant el que després he d'escriure a casa quan arribo, o bé per la nit, quan me ve un pensament, m'alço i l'escric a un paper que tinc a la tauleta de nit. Molt bé. Pepa, en el teu cas, quines són les teues inquietuds artístiques dins del grup? I també, com ens comentava Antonio, en el teu cas, com van sorgir?
Doncs mira, jo un dia vaig anar a recitar a l'Associació de la Mujer i entonces va venir el Grupo Espinela i em van dir que si volia incorporar-me al Grupo i els vaig dir que sí. I bueno, doncs ja fa molts anys que després se va parar, que ja ho hauria d'haver i ara podem tornar a ressurgir.
molt bé, entonces jo el que escric és poemes no són llars però són curts però molt profuns i després també escric narrativa i tinc afició a la pintura he fet moltes exposicions per tot el maestrado l'última que he fet és a Pelliscola, a la casa de l'Aulla ha vingut molta gent, a més vaig agarrar un pont que estava ple de turisme i bueno, doncs, això són les meves inquietuds molt bé, sí
Ara, Nieves, per què es va parar, no parar del tot, perquè ara torneu, com hem dit, amb molta força, però per què el grup Espinela es va quedar en aquest stand-by? Com va ser aquest moment? Jo la mort de José Carlos la vaig viure, ja te pots imaginar, que era molt jove, i així no i tot vaig seguir dos anys fent el premi dels xiquets, com a presidenta jo,
I després, la veritat, que em vaig morir molt a soles, la gent s'anava morint, també el grup era gent, van morir moltíssima gent del grup, i quedaven molts porcs. Mira, els que estem ara en aquest moment aquí, Antoni, Pep i jo, estàvem de la primera època, que van entrar ells després.
i entonces pues ahora nos vamos a encontrar un día y ¿por qué no nos reunimos? y nos va a ver en ilusión de tornar a regrupar bueno, tengo que comentar también que está también Maite Andrade
mai tindrà d'aquesta maleta però que també no he parat d'escriure i des d'aquí te dono un peset molt gran i també estarem pendents de tu perquè també tens ganes de dir si no pots eixir ja anirem nosaltres a ta casa i estaràs ahir també
Molt bé. I després d'aquest stand-by, Antonio, mira, et pregunté a tu per què es va decidir reiniciar o tornar a durar a terme aquest projecte? Quina va ser com el xas que vau dir? Per què no tornem a moure el grup?
Bueno, jo tinc que dir, sincerament, que Benicarló tenen que lluitar les persones en inquietuds literàries, artístiques, per donar una miqueta al poble, o recalcar, o no per sobresaltar, però donar una miqueta de cultura per a que Benicarló sigui nomenat no solament un poble festero de falles,
de festes, sin aportar una mica de cultura, para que la gent conega que hi ha inquietuds poètiques, narratives, pintura...
bonsais, en fin, conèixer a tot el món este río que vinguen i a part de museos organitzar algun acte en aquestes matèries. Jo crec que seria necessari retornar a l'antigó, no?, simplement en inquietuds literàries i de tot el que he nomenat.
Pepa, te faig a tu la mateixa pregunta bueno, l'enfoque Antoni ens comentava que és important tindre aquest tipus de per exemple, el grup Espinela hi ha un munt d'iniciatives culturals pel municipi per tindre una mica de varietat però la teua opinió també perquè és important tornar a tindre aquest grup que va ser una referència a nivell, és que no només poètic perquè la veritat és que sou molt multidisciplinars
Però per què és important tindre iniciatives com aquestes, culturals, Abenigar-lo? Tot el cultural és bo, però nosaltres no ens havíem d'anar de baix del grup Espinela. Això és un punt molt important. I vam tornar a ressurgir, a pensar-ho i a posar-ho en marxa una altra vegada. Perquè el bonic és donar a conèixer el que escrius.
I entonces pues tan i més més, deien en el grupo, i és bonico, i així nosaltres anàvem a recitar per tot el maestrado, per tots els pobleets, i bueno, la gent mos escoltaven, no hi havia ni micròfon en mos puestos, saps? I bueno, doncs jo tinc molt bons recuerdos. Inclús vam fer una pel·lícula que dura tres hores, que és una passada. Ah, sí? Sí, sí, sí, sí.
Primer es començava la pel·lícula en què sortia l'estació, tot el passeo de l'estació, la lonja, després una volta per tot el poble i després tots els domingos anàvem a un puest determinat, anàvem a un xalet, l'altra anàvem a la bona demà, l'altre dia anàvem a Penyiscola i recitàvem i ho gravàvem. I va resultar una pel·lícula molt bonica. Que xulo. Sí, sí, sí, va estar molt bonica, eh? Molt bé. Sí, sí.
Jo volia comentar que, per exemple, el que estàs dient de tornar al grup, també molta gent escriurà en panells de soles en casa, i jo vaig començar a escriure l'any 81, i m'hi va costar 15 anys publicar el primer llibre. O sigui, que hi haurà molta gent que tindrà molts escrits, els tindrà en un queixó, i a lo millor, si estan al grup, mos animen a publicar. Jo tinc publicats en aquest moment 9 llibres de poesia,
i després també el tema de la poésia visual que també m'agradaria fomentar-la més hi ha els col·legies de venir a Carlos i si m'escolten i això poder anar jo i explicar-los una miqueta la poésia visual
i fer allà un projecte en els col·legis. Molt bé. D'amunt pels xiques i xiquetes jo crec que és un gènere dins de la poesia que pot funcionar molt bé, perquè, clar, o sigui, sobretot en les primeres edats, que pots dir en plan, a tu què et diu aquesta imatge, no?, què te fa sentir. Jo crec que pot funcionar molt bé en els col·legis. Sí, poden ser dues edades determinades, els infantils d'estona edat i després els juvenils,
I això, obrir-se a la creativitat que fa falta en este món, que està tot fet, mos ho donen tot fet, i d'estat al mitjà no ho tenim fet. I no tenim creativitat ni per fer-ho a mitjà. Moltes voltes ni per això, ja. Sí, és un tema que també preocupa perquè, clar, aquest tipus d'iniciatives...
El que volen és això, fomentar aquesta creativitat que estem perdent, sobretot en un context on mana una miqueta aquesta immediatesa que ens fa fer-lo tot superràpid i no ens dona temps ni per a crear ni tan sols improvisar d'una manera... Ni pensar. Ni pensar en aquest moment. Ara voldria parlar d'aquesta tornada de l'Europa Espinela, tornada ja amb diferents iniciatives. Nieves, quins objectius vos marqueu en aquesta nova etapa? Què és el que voleu aconseguir, podríem dir?
Bé, de moment donem-nos a conèixer, això hem vingut avui a la ràdio, després a milloraríem a la televisió, i que la gent sàpiga que estem l'altre camí a Benicar-lo, tenim un grup, i que podem vindre tots els que vulguin vindre. O sigui, tots els que vulguin vindre...
que pinten, que facin poesia, que narrativa, la faceta que tinga. I això és molt bonic, poder compartir les coses i després, objectius, el poder publicar, poder donar a conèixer els que encara no han publicat, i després, sobretot, el Premi dels Xiquets,
Això ho valoro molt perquè ens porta a estar a prop dels xiquets i donar-los a conèixer unes coses que no les coneixen. Estan tancats en aquestes coses i obrir-los la porta del pensament, de la creativitat perquè ells pensen que són únics i que poden crear alguna cosa que no ha creat ningú. És que cadascú és únic
i pot crear alguna cosa que no han creat els altres. I això és molt bonic. El que comentàvem també, que d'això també parlarem, que, per exemple, comentàveu fora de micros que realment benvingut és tot el món, però sí que és cert que n'hi ha un puntet de...
difondre aquest grup a la gent jove que n'hi ha molta, que té moltes inquietuds artístiques i que al cap a la fi també és un benefici per a que el grup continuï damunt aquests grups que a mi me recorden molta jo què sé, la tertúlia de la taona de Miguel Hernández, de coses així o quan es reunien la generació del 27 per a fer però és que feien un munt de coses feien que sí teatre, feien que sí o sigui que no és una cosa tan reduïda a no només ens reunim per a jo què sé
En efecte, perquè jo, per exemple, també he fet una obra de teatre, per exemple. En Alcanar vaig fent una obra de teatre. La persona que crea està oberta a poder entrar en les altres àrees de la creació, com el teatre, com les altres coses. És molt multidisciplinar, per això jo...
Penso que, per exemple, per a difondre o a traure gent jove està bé, perquè és això, n'hi ha molta gent jove que té moltes inquietuds artístiques, que pinta, que escriu, que tal, però que o publica per xarxes i no va més enllà. Aleshores, és molt bona idea també per a aquest tipus de gent que té aquestes inquietuds.
Antonio, et pregunto a tu una miqueta el mateix que Nieves, a nivell també personal. Quins objectius vos marqueu amb aquesta nova era, podríem dir, del grup Espinela? Bé, simplement el tractar el que ha dit Nieves, de recalcar una miqueta el que és la poesia, la narrativa, la pintura, i atraure el grup no només a la joventut i als xiquets, que simplement també tota la gent que tingui la faceta aquesta d'escriure,
que molts, naturalment, no la coneixem, i segurament hi haurà moltes persones que escriuen, pinten, particularment a les hoves cases, i simplement donar-se a conèixer una miqueta i aportar una miqueta de cultura al poble. Jo vaig tenir l'ocasió de fer un màster de publicitat i màrqueting a Madrid, entonces la senyoreta Macalla, que va ser la nostra tutora,
i escritora mexicana, ens va dir que deuríem escriure i quan a mi el director d'Espaçacalpe ens va entregar el diploma del màster, em va dir Antoni Llorenç, aquí té vostè el seu diploma d'escritor. Molt bé. Pepa, per a finalitzar aquesta pregunta amb tu, quins objectius també a nivell personal vos marqueu amb aquesta nova era del grup Espinel·la?
Doncs primerament, els objectius que ens marquem és que vinga gent jove, però si alguna persona jubila igual té inquietuds, també pot vindre al grup, perquè aquestes persones pot ser queden a casa, no surten, i hi ha gent que els agrada molt escriure i també poden vindre. Molt bé. Que siguin llegant. Molt bé.
En quant a iniciatives, també, Nieves, què fèieu? I que volia preguntar-vos si teniu pensat fets. Si no m'equivoque, vosaltres editàveu una revista a Espinela? Sí, nosaltres editàvem revistes i també vam treure tres antologies, tres antologies durant estos 20 anys.
I, bueno, aquesta serà, pues, segurament, si el grup va a gran força i va entrar amb gent i poden fer alguna antologia, pues la farem, també. Molt bé. Sí que hi ha intenció de continuar amb aquestes iniciatives. Sí, sí, eh? A nivell del grup, treure alguna antologia. A nivell personal, podem treure llibres de cada un, també. I a nivell, pues, de premi, de...
Això és el que... Els xiquets fan poesia visual, fer una exposició. Ah, molt bé. Jo fa dos anys vaig fer una exposició de poesia visual aquí en el Mucve i va ser de cara a l'estiu i vam vindre dos mil i escaig de persones a veure l'exposició. Fabulós, no? Que puguem veure el que tu has creat
I que puguem, doncs això, igual que a mi m'agrada anar a les museus i m'agrada fijar-me en detalls que després me poden ajudar a mi també, doncs hi haurà gent que també va i també s'enamora d'alguna cosa per poder després traure alguna cosa.
de creació per poder ells fer alguna cosa nova. Molt bé. El que també jo veig és que el grup, per exemple, el grup Espinela facilita també molt o pot facilitar a persones que pinten, que escriuen, que fan obres de teatre, ja sigui escriure, jo què sé, narrativa, obres de teatre, poesia. Facilita també molt tindre aquests contactes perquè després les teues obres puguen difondre's. És això. També és una ferramenta molt potent perquè tot el que tu tens en un calaix
pugues compartir-ho primerament amb els membres del teu grup, però després que pugueixi fora, perquè vosaltres ho heu fet. Sí, perquè, per exemple, José Carlos Beltane estava molt relacionat a nivell nacional amb els de poetes que estan a primera fila. En Brossa vam tindre una...
lo vam conèixer a Joan Rosa després vam conèixer Antonio Gómez que també és un dels poetes visuals més importants d'Espanya i coneixem moltíssima gent com a poeta visual a mi me coneixem també molta gent i jo també puc ajudar-los a la gent que s'interessin per fer poesia visual en donar-los jo
facilitat perquè s'hi fiquen en contacte quan fan convocatòries a nivell nacional. Jo he anat a exposicions a Vitòria, a Madrid, he estat a molts llocs fent exposicions de poesia visual i coneixo moltíssima gent. La gent que entra aquí ja té un camí que nosaltres podem ajudar perquè coneguen tota aquesta gent i que puguen ells eixir del poble també i exposar-los en els altres llocs.
És que és molt bona ferramenta i això, i molt bona ferramenta també de relació, perquè moltes voltes quan estàs fent una obra o estàs creant, en aquest moment de paró, en què no deixes les coses, quan parles amb algú que també té aquestes inquietuds, doncs te pot inspirar moltíssim. Doncs per a finalitzar, ara farem una xicoteta també...
podríem dir, cridar a la ciutadania a que busqui, s'interessa per aquest grup i tot el que té per oferir. Però, Nives, volia preguntar-te una miqueta pel tema de dies que vos reuniu, com se poden posar en contacte amb vosaltres. Molt bé. Doncs, bueno, ens reunim, de moment, una vegada al mes. Molt bé. Després, si necessitem trobar-nos més vegades, doncs ja ens reuniríem dues vegades al mes. Però, de moment, ens reunim els primers divendres de mes...
A les 6 de la tarda fico un puesto determinat, aunque ahora nos estamos anando a varios puestos, pero fico, por ejemplo, en la calle San Joaquín, número 11, si algú vol vindre ahí, pues... Y después, no sé, si donar un correu meu, podría donar el meu correu. Sí, sí, claro. Si algú pot escriure'm al meu correu i ficar-se en contacte amb mi, que el meu correu és Nieves Salvador Ballarri, tot en minúscules,
arrobajonmail.com. Molt bé. O sigui, algun pot enviar-me un correu i jo me fico en contacte amb la persona i parlem un ratet i us explico les coses una miqueta. Perfecte. Antonio, amb tu fem primer una invitació a la ciutatania que participi en el grup Espinela.
Bueno, yo tengo que dir que sería muy importante reunirse tots y cada uno aportar un gran edad de arena, y no para que siga el Café Gijón de Madrid, ¿no?, pero intentar hacer un Café Gijón en Chicotet, así en la ciudad de Benicarro.
Molt bé. Finalment, Pepa, això, també una invitació a la ciutadania, que participeix i s'interessa per aquest tipus d'iniciatives i en concret pel grup Espinela. Jo sempre he sentit dir que l'unió no fa la força i, clar, si una persona ho fan dualment, però necessita saber el que escriu. Aquesta persona s'anima i té il·lusió que vinga aquest dia i llegi el que ha escrit
I aixina, tu també tenies més, i és bonic pertenir a un grup aixina com el grup Espinela. Molt bé, molt bé. Finalment, si volies repetir alguna coseta. Doncs això, que nosaltres ens estem fent grans i que s'animo la gent jove que escriu, que es comença a escriure i que tinga necessitat de compartir el que està escrivint, perquè aquí les acollirem en els braços oberts,
i seguiran ells el dia que no estarem naltos, seguiran ells en un grup, que potser s'ha de dir a Espina, o s'ha de dir d'una altra manera, però l'important és que no ho visques individualment, sinó que ho compartisques en el grup. Això és el que us animo a tota la gent jove, que pugueu, que es comencé a escriure, que pugueu vindre i compartim el que esteu...
el que esteu creant. Doncs amb aquest missatge ens quedem. Reservem ja el primer divendres de cada mes. Tenim també disponible el teu correu, Nieve, per a tota la informació que necessitem o que volem preguntar. I res, moltíssimes gràcies a tots per haver vingut així a Radeben i Carló. La veritat és que contents que el grup Espinela torni amb més força que mai per a...
poder iniciar aquests tipus d'esdeveniments, d'activitats creatives, que ara mateix, en el context en què estem, ens fan molta falta. I bé, com deia Pepa, la unió hace la fuerza. O sigui que ens veiem aviat i moltíssimes gràcies per haver vingut. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
L'informatiu amb Claudia Cozar.