Seguim a Red Benicarlo, seguim al Beus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparata pel dia d'avui. I és que, com bé sabem, ja tenim disponible l'exposició del 50 aniversari, 50 anys d'associació, 180 de banda de música per part de l'associació musical Ciutat de Benicarlo. Es commemoren, com hem dit, 50 anys com a associació i 180 del naixement de la banda. Anys molt importants i que demostren també la gran importància que té la música dins del nostre municipi.
tant com eixa vessant cultural, com eixa vessant jo crec que també té d'identitat del nostre poble. Però a parlar una miqueta què podem trobar en aquesta exposició, també com ha sigut eixe treball de documentació, de recerca, perquè no sé si l'haureu pogut visitar encara, però n'hi ha...
Moltíssimes fotos, n'hi ha instruments de fa temps, també. Totes les bandes d'eixes, d'a més de l'Associació Musical Ciutat de Benicaroló, d'eixes muses, millor dit, també estan exposades. N'hi ha molta cosa, aleshores, tota aquesta cosa, recopilar-la, també és un treball que ens contaran els nostres convidats d'avui. En primer joc...
Vaig a presentar la nostra primera convidada, Mar Martínez, presidenta de l'Associació Musical Ciutat de Benicarlo. Marc, què tal, com estàs? Hola, bon dia, Clàudia, molt bé, gràcies per la invitació. Esteu encantades de tindre Tassia Ràdio Benicarlo amb nosaltres i també tenim a Vicent Arnau, que va ser president de l'Associació Musical Ciutat de Benicarlo, ara és el vicepresident i també, com ens ha comentat Marans Fora de Micros, el cronista d'aquesta exposició tan xula que tenim en el dia d'avui. Bon dia, Vicent, què tal, com estàs?
Hola, bon dia, bon dia, gràcies. Estem encantats de tindre't a Ciara de Bencarlo amb nosaltres. Bé, anem a començar a parlar una miqueta d'aquesta exposició. Marc, comença per tu. Com n'haig la idea de crear aquesta moça i també per què trobeu també necessari contar aquesta història tan extensa d'una institució molt arrelada al nostre poble?
Bueno, com tu has dit, fem 50 anys d'associació i això n'hi havia que, d'alguna manera, mostrar-ho a la ciutat de Benicarló. Que millor manera que fer una exposició. Gràcies a l'Ajuntament ens va cedir una sala, bueno, dues sales, millor dit, del local, bueno, d'aquí del Mucve, i hem intentat fer una recopilació de tot el que ha sigut la història de la banda. No només està en els 50 últims anys, sinó que n'hi ha molt més atràs. La feina ha sigut la recopilar, tot això, i menys mal...
gent de la Junta Directiva, com és Vicent, que té el cap, ahir sempre veia una foto i se'n recordava perfectament on va ser, quan va manar, qui era el director, i això hem fet una miqueta d'eix cronològic per fer tota aquesta exposició. I sí que ha hagut molta feina, però el resultat és molt xulo i ho invito a tots a veure aquesta exposició, evidentment.
Ha sigut també de gran ajuda el tema de poder estructurar cronològicament tot el que n'hi ha, perquè n'hi ha molt de material i també per a la gent que veig a l'exposició conèixer com es va desenvolupar i els canvis significatius que va tindre també tant l'associació com la banda. Vicent, quin paper ha tingut tant l'associació com la banda de música i la vida cultural i social del poble al llarg d'aquests dos anys?
Un paper molt xulo, molt interessant, molt compenetrat en la població, perquè si tornem amb la vista atràs, la banda de música a tota hora està pel carrer. Sí, però si són, si desfiles, si això, si hi ha el futbol, si hi ha esbou, si no. Són agrupacions que, des de l'àmbit valencià, han donat molta vida i segueixen donant, i bé, formen part del teixir social i cultural de...
de la ciutat i afortunadament sempre ha tingut renovacions generacionals i això és el que ens ha portat fins avui. A 180 anys no és res fàcil de mantenir. No, no, no, la veritat que no. Bé, és que...
Ja si quan dius centenari ja dius quina locura, doncs és un 180 que en un no res, doncs ja, imagina, arribaves 200, saps? Això seria... Això seria... Amb lo que passa, lo ràpid que passa el temps, Mar, jo he de dir que d'ací a no res ja estarem celebrant els 200 anys de la banda de música.
Volia també fer-vos una pregunta a cadascun dels dos, que és que un dels materials molt xulos que sempre agrada molt veure són totes eixes fotos que, com bé ha dit Vicent, damunt és que n'hi ha fotos on esteu que si en un certament a Lleida, que si de sobte celebren Santa Cecília, no sé on, que si Sant Gregor i que si no sé què, que esteu a tots els puestos.
Si mirem aquestes fotos, quins dirieu, o també des de la vostra perspectiva, que són els canvis més significatius o que més poden cridar l'atenció que n'hi ha? Jo el que trobo que veiem les fotos de fa 50-70 anys, per exemple, era una banda que era...
masculina 100%, i poquets músics. Gent gran, també, per el que se veu en les fotos, jo no he viscut, evidentment, però per el que se veu és un grup de gent, 20-30 músics com a molt, homes, grans,
I això era la banda. Veus ara, la banda com és ara, és molt jove, hi ha molta quantitat de músics, totalment diferent. Això és el que més sorprèn a la millor, i la gent que vinc a veure l'exposició ho veurà, perquè hi ha fotos antigues, hi ha una foto que és del 1907, si no m'equivoco, la més antiga que tenim, i aquesta foto sí que representa, veus ahir, el que era la banda del poble. I la veus ara, hi ha la foto, l'última que tenim de grup, mare meva, no té res que veure.
Sí, aquí Benicarro ha crescut molt, evidentment, però ahir se veu molt la diferència del que era la banda i del que és ara la banda. Molt bé. Vicent, en el teu cas, tu quins canvis destacaries? Bé, a part de los que ha dit Marc, indudablement les bandes, i la de Benicarro també, avui en dia toquen uns repertoris molt diferents del que feia fa, no dic ja 50 anys, sinó 20 o 10 o 15, i per això s'han cuidat molt bé els directors.
i s'està treballant molt en repertoris actualitzats de cara a banda, o sigui, en composicions originals per a banda, perquè antes se tocaven molt transcripcions orquestals. I bé, això ha ajudat també molt...
La gran quantitat de compositors que escriuen per a banda i compositors que avui dia són internacionals i valencians molts. I això és un dels canvis. I l'altre canvi és, referent a lo que dia ella que ha anat introduint-se molt les dones, en l'exposició hi ha un organigrama molt xulo on se veuen.
Els homes i les dones, la banda reflectida en xifres, i està molt equilibrat avui dia, està molt equilibrat, però les dones han revisculat molt en tot l'aspecte musical...
i aspecte d'equips directius i de professorat i de tot. O sigui, nosaltres aquestes coses que diuen de la igualtat i l'equiparació i tal i qual, doncs no ho hem portat amb tota naturalitat des de fa moltíssims anys.
I, bé, ha canviat moltíssim la forma de vestuari, la forma de treballar en equips, en ensaios, sobretot. Els repertóris estan molt en moltatge. La banda música és molt... Avui en dia és molt versàtil, o sigui, toquem de tot. Toquem de tot i ens acoplem a moltíssimes coses.
Està molt relacionat també el que deies dosis, el que destacaves tu, Vicent, d'aixa part de repertori, que reflexa una miqueta, a banda que cada vegada sou més, n'hi ha gent molt més jove i se fan aquests repertoris com més especialitzats, és també perquè la banda de música s'ha anat any rere any professionalitzant, que això és una part molt important.
Sí, sí, cada vegada és més professional. Gràcies també que tenim a Benicarro, al conservatori de música, que molts músics nostres que surten de l'escola van acabar el seu grau professional aquí al conservatori. I això de donar les gràcies, tindre un conservatori al poble, és meravellós, perfecte. Antes, quan no estava, la gent se n'anava a Castelló a fer el grau professional. Avui dia tindreu aquí, no sabem la sort que tenim de tindre el conservatori. És un luxe.
I també parlen de les dones en la banda, com ha evolucionat també la seva presència. No vull que se m'olvide també eixa figura de la musa, que és molt important. I també tenim un mega repertori també de bandes que jo no sé quantes n'hi ha ni com heu aconseguit tot això. La veritat que s'han volcat moltíssim les muses, van fer un grup aconseguint telèfons. Imagina que la primera musa, si no recordo mal, és del 1981.
que abans no estava la figura com a tal de musa, sinó que era una dama del poble que representava l'associació. Incluso mos han dit a totes la seva banda, les tenim totes ahir perquè la gent ho puga veure, la foto de cada una també mos les han aconseguit, o sigui, ha sigut un treball de recerca, d'insistir, vinga va, xiques va, porteu, vinga va, i sí, sí, al final ho hem aconseguit. I està molt xulo veure totes les muses, ahir penjades, totes les fotos, totes les bandes de les muses,
També ha hagut una evolució en aquesta figura de la musa, per exemple. S'has comentat que és molt interessant que no era una figura pròpia de l'Associació Musical Ciutat de Benicarlo, després sí que es va convertir en una figura pròpia, que també denota, jo crec, una mica la presència que ha tingut l'Associació i la banda, també. Però, Marc, què ens podries dir del que podem veure d'aquesta evolució de la figura de la musa?
¿A qué te referies? Una cosa, ¿cómo ha cambiado también durante el Sainz lo que es la figura? Es comentar ese ejemplo de pasar a ser propia. Es lo que yo sé, porque antes al donar les bandes, les buses, veía que no era propia de la asociación, sino que era la banda del poble como dama de la entidad. Entonces me va a comentar Vicent, que es el gran cronista...
Que és que no eren dames, ells sabrà millor des de quan, jo no ho sé, des de quan... Com va evolucionar, Vicente, ixa figura de la musa? Des de quan tenim musa i que no era dama del poble? Bé, està explicat en la pàgina web, que allà tenim un historial enorme, a partir de quan ens invitaven a triar una dama per a les festes,
Al cap de dos, tres, quatre anys vam dir, perquè no fem la nostra pròpia dama, no només per a festes, sinó per a tot l'any. I vam estar obrant la figura de la mussa, que dins de les societats musicals s'anomena a la dama, se diu mussa, mussa de la música. I la paraula mussa, si anem als grecs ja sabem d'on ve i tal.
I això ha anat agafant una consistència social que això és un suport importantíssim d'ajuda i de col·laboració de famílies i, en fi, és... Home, hi ha banda que té set uimusses.
Perquè cada secció de la banda té una musa. Ostres, són les grans bandes de València. Té la musa infantil, la gran... És com la cordó nord, té una musa, la reina gran té la seva cordó nord, és de la mateixa banda, te parlo, eh? La infantil és el mateix, però bueno, ahí ja anem a...
al G6, que diem natos, a les grans bandes de València. Això és el suport social molt important. A veure, nosaltres tenim una, però tenim la millor, evidentment. Això és el 3. Val per 8. També el que volia preguntar, vaig ara també amb Vicent, perquè com bé ens ha comentat Mares...
un poc el que ens pot ubicar en tot el que tenim també, però volia preguntar-te per aixa feina també que s'ha fet de recerca de tot el material. Conta'ns com l'heu desenvolupat i els principals reptes també a l'hora de recopilar tot el material que n'hi ha.
Sí, el principal repte era digitalitzar tots els arxius o tot el fons documental que tenim de fotos. O sigui, si anem als anys 70, ficant-nos al principi de la societat, no hi havia gaire costum de fer fotos en tota classe d'actes. A la mesura que ha passat el temps, les fotos s'han multiplicat i ara en el digital és una locura.
Perquè només te direm que en la pantalla que hi haurà el MOOC, passarem al redor de 3.000 fotografies. Més, més, n'hi ha en Vicent. Més, més. Bueno, d'aixes 3.000 són els àlbums nostres, que hem estat 10 mesos digitalitzant. Però, per seleccionar-ne 3.000, n'han vist moltes més. I dins d'aixes 3.000 han seleccionat 150, que són les que estan ampliades. O sigui, de les activitats principals.
Aleshores això ha sigut un treball que ja fa molts anys la societat es va proposar, igual que tenim el fons arxivístic de partitures, en base de 2000, això se'n cuida el director i l'arxivert.
Doncs el fons documental és una cosa que, bueno, n'hi havia que ficar-lo més, salvaguardar-lo més. No només està en paper, sinó que s'hi pot ser digitalment i en còpies i tal, perquè... Perquè no es perga. Avui en dia. I aquesta feina ha sigut una feina molt constant, pim-pam, pim-pam, a poc a poc. I a partir d'ahir, la idea ha ficat en el 2026...
i hem anat traient... Una fotografia a vegades et dona moltes sorpreses, et dona molts resultats, si busques coses i potser ho tens en un peu de foto, o en una persona que està allà, i tu pots fer cap a aquesta persona. És un treball, com qualsevol àlbum de fotos que tens a casa,
I a la vegada donen molta informació. Però ha sigut un treball documental de molts mesos com qualsevol feina, no? Però ens vam proposar fer aquesta fita i, bueno, en la vista ficar al cinquantenari este, i de moment és això el que presentem, una exposició que és una exposició retrospectiva, una exposició molt bonica, molt xula, que...
que, bueno, ahí fiquem en valor tot el que és la societat musical, però, a més, molt visual, perquè els mitjans digitals que tenim avui en dia no són els mateixos que fa 25 anys. La veritat és que, amb el tema de les fotos que comentaves, et dona molt bona representació de com eren les coses i com han evolucionat ara, i és que a mi, per exemple, a nivell de patrimoni, a nivell històric, m'he semblat una delícia, perquè, clar, és el que dius tu, en qualsevol detall, en aquesta persona, per exemple, jo he pogut...
Veure algunes coses, si no recordo malament, per exemple, hi ha una foto del comiat del mestre Feliu, jo què sé, o sigui, hi ha coses xulíssimes, que és un treball molt dur, òbviament, però que també s'ha de posar en valor perquè no tindríem tota eixa meravella i no sabríem tampoc com...
Era perquè, clar, aquí 180 anys no ha complit ningú, que jo sàpiga, no tenim a ningú en el poble que tinga 180 anys. Aleshores, a l'hora de poder veure eixes coses, és molt interessant. També una cosa que a mi em va cridar l'atenció, que quan comentava l'evolució de com era la banda i com és ara, a mi m'ha produït molta curiositat el tema dels tratges, perquè això també ha canviat molt i a l'exposició podem veure tant les fotos...
tal com en personal. Estan allí els estratges antics. Mare, això ja com a curiositat. Tu, per exemple, què veus o per què penses o què penses d'aixa evolució d'estratges? Jo veig molta comoditat, sobretot ara, de conforme eren abans. Sí, sí, sí, correcte. És veritat, a mi el que m'agrada, no sé si t'has d'anar compte quan passen a l'exposició, les dones portaven un gorret, una tipus azafata, i els músics, homes, portaven una gorra
És curiós, després les dones sempre en falda, al principi, això del pantaló el vam instaurar fa 4 o 5 anys, me penso, estava jo de presidenta quan se va decidir que sí, que les dones podien, evidentment, anar en pantaló també pels passacarreres o concerts.
I si és veritat, la comoditat, el que tu dius. Allí, la gent que vega a l'exposició, veurà els tratges. Tenim el tratge del mestre Feliu, que va ser donat per la família, que tenim allí. Sí, el conservem nosaltres. I per actos aixina, per coses aixina, s'exposa, claro, que és un luxe. Clar, és que la vestimenta procedeix de les bandes militars. La evolució ha sigut anar llevant insignies, anar llevant coses rares. La gorra, que quan deixem de passar a carrer, la meitat se la deixen a casa, però fora la gorra, que això és una despesa que no va a cap lloc.
I, mira, va ser la primera banda de la comarca que va eliminar la gorra. Ah, mira, això no ho sabia. Jo tampoc, veus? Vicent està per aquestes coses, Clàudia, el que jo et comentava. Sí. I els temes diuen, per què vols ficar una gorra si resulta que no l'aprofitem? Claro.
i si s'ha anat evolucionant, que va a un tretge normal i ja està, perquè a més és més fàcil de confeccionar i més econòmic. Sí, i també, ja vos dic, és que ho podem veure a l'exposició, esteu a un munt de puestos, heu fet moltes coses, però la banda està molt present en un munt d'actes i és que és això, el de la gorra, per exemple, jo què sé, imaginant les festes d'agost amb tot el...
Un megatratxe, o sigui, això és incòmode i acalorat, o sigui, també n'hi ha que pensar això, però molt interessant la part de que vam ser a la primera banda de la comarca que va eliminar la gorra aquí, pioneros.
Per anar avançant, a nivell també personal, Marc, quin és el... o el... dins de l'exposició alguna cosa que a tu te faça o que te produisca... te faça més il·lusió, però és que teniu instruments, teniu fotos, teniu bandes, teniu un munt de coses.
Les fotos antigues, jo trobo que els panels que hi ha grans en fotos antigues, que xules, en blanc i negre, veus ahí, són molt xules, a mi són les que més m'agraden. Després també hem fet una tasca prou important de recopilació dels 50 últims anys, dels 50, l'any passat que va atrás, vam triar dos fotos per any, només dos podria ser. Claro, lo que diàveixen antes, ara, hoy en día hi ha moltes fotos, i triàvem d'aquest any lo més especial, si un any s'ha viatjat a...
Barcelona-Girona, posem la foto de Girona. I una altra foto, Moros i Cristians de Peníscola. O, saps, intentar cada any... Jo partava amb Vicent un dia i dic, és una banda viajera, perquè aquí no han parat de viatjar fora. Perquè sí, és veritat, eh? Ens ficaven que sí a Sinaí, a la juvenil, a Eurodisney, a Kerkrade...
Un munt de puestos que... Ficàvem una foto de cada any, de les més representatives, dos fotos per any, representatives d'aquest any, de lo que s'ha fet extra. Perquè està clar que el que fas tots els anys al poble se fa tots els anys. Però el extra és el que també han volgut reflexar una mica els 50 anys que va atràs. I aquesta part també està molt xula.
Molt bé, és que també demostra molt la presència que té l'associació i la banda, no només a Ciaven i Carló, que té molta, però que també a altres puestos té molta presència, també és una cosa que s'ha de demostrar. Vicent, tu què diries, amb què te quedes de l'exposició? Jo en què me quedo? El fos documental de fotografia, és que és una recopilació, a mi particularment sempre m'ha encantat molt la fotografia,
Però és que és una cosa molt, molt, molt bàsica. Et dona uns fons de coneixements molt... La evolució de la banda o de qualsevol entitat o poble de qualsevol cosa...
que he de repetir reflexar en les fotos que avui en dia poden ser vídeos o poden ser altres coses però la foto està ahí i entonces recopilar això i treure conclusions de moltes coses jo crec que és una tasca molt xula i molt important
Per exemple, aquesta foto que tenim al cartell que ha fet el MUCB, això és un bodegó, això és la bandera de fons amb diversos instruments. Bé, doncs, aquesta foto se va fer al... Al 96, penso, Vicent Potxer. A una revista, no sé si era al 84 o al 94. I resulta que a aquest bodegó li han tret un profit a aquesta foto, increïble, ha voltat per...
per tot arreu. A vegades fas una cosa i no saps... Vam agarrar uns instruments, m'ho manda el fotògraf, va, anem a fer això, volem fer això. I resulta que després te dona una satisfacció de veure que s'ha aprofitat per a moltíssimes coses. Però, bueno, com a eixa foto... A mi m'impressiona veure fotos del 1900 i pico, en tota la banda ben formada, aixeren 30 o 40, tots els seus instruments, tots allí...
Bueno, per col·locar la gent. I que un fotògraf, que millor venia tres vegades a l'any per venir a Carló, de fer una foto bonica, i altres de venir a Carló, doncs n'hi havia que aprofitar l'ocasió. Però el valor històric que té això, aquella gent, o sigui, en aquella gent igual que moltes vegades ara, no li dones importància. La importància la té al cap del temps.
I és que també, per exemple, amb aquest tipus de fotos que tenint en compte això, que la poca possibilitat que n'hi havia de fer fotos, que estigués a tota la banda i que estem parlant d'una foto que és del segle passat, però és que de principis del segle passat, perquè clar, tu dius el segle passat, bueno, doncs en els 90 també és el passat, no, però estem parlant del punt.
principi del segle passat i que puguem tindre això a una exposició, a mi també m'assembla un gran luxe. Per a finalitzar, bueno, després aprofitaré per a això, convidar a tot el món, a tota la ciutat a visitar aquesta exposició, però perquè, o sigui, com creieu que aquesta mirada al passat puc connectar també amb el futur de la banda?
Bueno, només fa falta vindre a l'exposició i vore-la. I que vegin com ha evolucionat i que s'està treballant bé i s'està treballant perquè no és perquè sigués mai molta quantitat, sinó perquè són molts, la gent estudia, la gent ve no només per la música, sinó també per l'ambient social que té, el que és la banda. L'ambient que hi ha en un assaig o quan anem fora a tocar o alguna cosa, està xulo. Per als músics, per als acompanyants...
I no és una associació més, sinó que és tota una família molt gran, perquè és grandíssima. Tu penses en tots els músics que hi ha. L'altre dia ens va passar, Pablo, una miqueta per fer les estadístiques, des que et comentava Vicent. Està molt xulo perquè la gent ho veu. Tu què imagines, Clàudia, per exemple, que hi ha més homes i més dones, en quin porcentatge a la banda de Benny Carló?
quin és l'instrument que toquen més les dones o que toquen més els homes? Pensa-ho. No ho dic, aixina la gent tendrà a veure a l'exposició. I cosetes aixina, preguntes... Això ho comentava perquè és una gran massa social. Que això està molt bé. Avui dia està en un lloc d'aixina, igual que estàs en un club d'esport, en un club cultural, en lloc que estàs per ahir, estàs en un lloc d'aprenent i fent cultura. Sobretot que ho veig a la gent jove. Que ho veig a la gent jove que...
que veiem que on estan convivint culturalment o que moltes vegades no li donem tota la importància que té o no sabem el que tenim. Igual que el propi museu, qualsevol de fora t'hi diràs que no sabeu el que teniu. És un edifici que ha tingut la seva història i s'ha recuperat molts anys i avui en dia té molts mitjans per fer bones exposicions.
la gent jove pot pegar una mirada al passat i dir, bueno, que se sentiga orgullós de saber el grup que està. Molt bé. Jo crec que no hi ha millor invitació que eix, aleshores. Moltíssimes gràcies als dos per haver vingut a Cià Ràdio Benicar-lo a estar amb nosaltres. Nosaltres, bé, és així, també recomanem moltíssim visitar aquesta exposició, ja no només la gent que sí que siga més proper a l'associació i la banda, òbviament, perquè la visitaran, sinó
A tota la ciutadania, per a saber això, eixa gran massa social que tenim de músics així a Benicarló, una miqueta com ha anat evolucionant en el temps, tant l'associació com la banda, i el que deies tu, Mar, del bon treball que se fa, que està reflectit en l'exposició, i ja de fet el fet de poder fer una exposició com aquesta, jo crec que no n'hi ha millor monstre.
Per a finalitzar, m'agradaria que em comentàreu que per a si no el tinc, però fins a quan podem visitar aquesta exposició? Està fins al 22 de febrer, l'exposició. Sí, en l'horari del MUC, bé, dimarts a dissabte, dematí de tarda i domenzi dematí.
Hi ha una ampliació d'aquí dues setmanes en diverses vitrines. Sí, com que tenim molta quantitat de documents, nosaltres no teníem prou vitrines per posar-ho tot i estaven ocupades. I d'aquí dues setmanes ampliarem una miqueta més coses que poden anar en vitrines tancaetes, perquè si no, que estigui ahí, que toque tot el món, no pot ser, perquè són documents i partitures que les tenim molt ben guardades i són originals i això s'ha de reservar una mica. I ho portarem d'aquí dues setmanes, però bueno, la inauguració ja està oberta
Podeu anar, disfrutar, gaudir, mirar fotos, mirar tota la gent que coneixeu, segur que coneixeu, muses, gent que està en directives... La reforma del local, no hem parlat, també està reflexida en fotos. El que era el local, aquella porta gran de garats, Vicent mos dirà que era allò antes, que era el molí, no? Sí, bueno, allò és un local de l'Ajuntament, però darrere estava el molí de l'oli, de la cooperativa.
Hi ha unes fotos que reflexionen la evolució i les reformes que s'ha fet també del local. L'Ajuntament sempre ha estat un poc a la guai, quan li han demanat millores i tal, i l'última va ser la façana, la façana té poquets anys. És una façana, segons van dir els arquitectes de l'Ajuntament, molt experimental, els materials que van posar.
Estan les juntes directives, totes les fotos de les juntes, i bé, tot està, més o menys han recollit tot el que han pogut i per posar-ho en sòlfa, per dir-ho d'alguna forma, com totes les coses porta a la seva feina.
Però esperem que disfruten i, bueno, ojalà ens diguin... Bueno, avui si l'any que ve la repetiu, si s'animeu uns quants... Que molta feina. Bueno, perfecte, perquè jo ja estaré altra vegada trucant-vos per a dir aquí més coses que m'he deu contar. Però mira, jo la tornaré a visitar, òbviament, però per a veure també aquests afetjits que fareu, que també seran molt interessants. Moltíssimes gràcies als dos per haver vingut.
I res, ens veiem pel poble. Molt bé, gràcies, Claudia. Gràcies. Bona tarda.