Seguim a Radio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. De fons està sonant una cançó que tal volta algunes persones no relacionaran amb l'autor Gustavo Pasqual Falcó. Per què? Com bé sabem...
La cançó que més coneixem d'aquest autor és Paquito el Xocolatero, però com també, ve a veure, aquest cap de setmana tindrem l'obra de Paquito, així a Benicarló, que precisament busca això, busca anar més enllà del que va ser aquest tema tan reconegut de l'autor Gustavo Pasqual Falcó. Coneix una miqueta més la seva figura i la quantitat de coses que va fer també en la seva vida, que va ser malauradament molt breu.
I també tindrà un gran protagonisme en la nostra banda perquè s'encarregarà d'eixar música en directe. Per a parlar una miqueta de la part del repertori, de com està treballant la nostra banda en aquesta obra i també de la importància que té la seva participació en esdeveniments d'aquest tipus, tenim amb nosaltres en el dia d'avui a Pablo Anglès, que és el seu director. Pablo, què tal? Bon dia, com estàs?
Bon dia, molt bé. Expectant a veure que arribi el diumenge. Estem encantats de tindre Tasiara de Benicarlo amb nosaltres. Abans de parlar de com esteu treballant el repertori per aquesta obra i això, també la importància que té la participació de la banda en aquest tipus d'esveniments, m'agradaria preguntar-te una miqueta per l'actualitat de la banda, la banda de Benicarlo que any rere any s'assenta molt més, ja no només al nostre municipi sinó a la nostra comarca, i com està sent el treball d'enguany.
Bé, molt bé, ha continuat i en molts projectes i en moltes il·lusions, com el dia a dia, perquè si no és, evidentment, el pitjor símptoma que pot tindre una banda és quan s'estabilitzi o quan no té l'incidencia a curt i a mig termini. I la primera part de l'any, que sol ser una part...
no massa exigent, perquè com que tenim la limitació de l'auditori i que no tenim disponibilitat d'ell, aleshores, aquest any ha hagut una xicota excepció perquè hem fet un concert important just la setmana passada convidats per la Lira en Postina al seu cicle de concerts i vam exposar un repertori potent, molt exigent i en una crec que molt bona interpretació i a partir d'ara tindrem reptes no tan exigents però que també molt il·lusionants com és l'obra de teatre que vindrà
Bé, el programa de l'escola canta, participació fora i després ja els concerts d'estiu. Molt bé. Per aprofunditzar, per què, com bé has dit, també és important per a la banda, malgrat que siguin esdeveniments, alguns exigents, altres no tan exigents, però per què és important que aquesta activitat siga continuada pels músics?
Bé, perquè en el moment que la banda, qualsevol agrupació aficionada, no té l'hàbit de treballar de manera continuada, la gent s'acostumbra a fer altre tipus de coses i, evidentment, perds la il·lusió i la millor forma de tindre la gent activa és continuament proposar-los activitats que pot ser il·lusionants
I al mateix temps exigents. Està constatat que quan una banda no té això els projectes i se limita el dia a dia i poca cosa més, més avui en dia que la gent jove té tantes activitats i tantes coses al cap, és molt més complicat que la banda baiga creixent i en aquest sentit
Crec que la gent no és conscient del que es fa en Benicar-lo, perquè les bandes avui dia costa molt que sobrevisquen. Hi ha crisis en moltíssimes bandes d'assistència, de participació, i la nostra banda va en direcció contrària, perquè dia a dia creix, dia a dia...
va agafar productes més potents i això sol és el fruit d'estar damunt, de treballar molt i de buscar contínuament activitats perquè el músic que formi part de la banda estigui orgullós de fer-ho i al mateix temps que la banda és el que jo faig avui dia, per exemple, la millor imatge sigui un concert, un concurs o un simple desfile perquè jo crec que això és el que aprecia la gent i fa que ens valori el treball que fem durant tants anys.
Molt bé, és molt important i també nosaltres ens alegrem perquè la banda de Benicarlo és un emblema també pel nostre municipi i la nostra zona. Ara sí, passem a parlar una miqueta de la vostra participació a l'obra Paquito. Primerament, quan vos van proposar que la banda fora també part d'aquesta obra, què vau pensar? Perquè la veritat és que és una obra molt curiosa, ho comentàvem també amb Xavier Laude, que és el director, doncs
No sé, li van preguntar com se'l va ocórrer fer una obra sobre aquesta figura de Gustavo Pascual Falcó, que queda una miqueta malauradament relegada per aquest èxit que va tindre Paquito el Xocolatero. Aleshores, això, què vau pensar vosaltres quan vos vam proposar el projecte? Primer que res, curiositat per veure quina era la nostra participació, si era una cosa més testimonial que una altra cosa.
i a mesura que he anat coneguant el projecte i justament aquests dies he vist una gravació de l'estrena perquè que jo sàpiga només s'ha fet una vegada o dos màxims
M'he adonat, tal com me va dir Javier, també que la banda no és simplement un fet testimonial, sinó que té una participació molt activa. I, de fet, això era el repte que tindrem, més que la part musical, que relativament és molt senzilla. També hi ha que dir que no participi tota la banda, evidentment és utòpic. Sols participen 30 músics per una qüestió logística d'espai.
i més que treballar la part musical, que també l'hem treballat o l'estem treballant, és sobretot la part de coordinació. I això fins al diumenge de matí, que és quan passarem tot el matí treballant amb els actors, és quan ho podrem acabar de perfilar. Però, després de la curiositat, expectació, i al mateix temps, jo ara que ja conec l'obra, puc dir que és una obra molt interessant,
i que farà que la gent conega a aquest senyor que, bueno, els que són músics coneixem no sols Paquitos Obrateros, sinó moltes altres obres. Però la gent tindrà l'oportunitat de veure la vida d'una persona atormentada que va patir molt però va portar i que va oferir a tota la gent obres emblemàtiques de la música festera.
Molt bé. En quant a aquesta part, com tu has dit, la part musical és relativament senzilla, damunt vosaltres com a músics, aquestes obres les coneixeu, les heu tocat, les heu tractat, però com ha sigut també per aprofundir el vostre treball al llarg d'aquestos dies per a preparar-vos per a l'obra? I aquesta part de coordinació serà, òbviament, la més important, perquè estem parlant al cap i a l'acte d'una obra de teatre, no és només un concert, però també per a saber com vos heu preparat per al diumetre.
El primer pas és segur recopilar el material perquè quasi totes les obres que es va proposar Javier nosaltres les teníem de fa molts, molts anys
d'un homenatge que se li va fer justament a Gustavo Pasqual, que se li va fer a Concentaina. La banda va participar, estem parlant d'almenys fa 40 anys, o potser una mica menys, 30-35 anys, i el material el teníem manuscrit, fotocòpia de manuscrit. El primer pas ha sigut recopilar aquest material editat, que el director musical Ximo molt ha passat, i l'hem anat revisant, i després ja perfilant les parts d'aquest material que interpretem, perquè, per exemple...
La primera peça que s'ha sentit quan ha començat l'entrevista, el Bequetero, sí que la tocarem completa, però la resta toquen fragments molt determinats, que potser són 20-30 segons, i, evidentment, anar perfilant un guió que després serà el que haurem de coordinar amb els actors per a que tingui la màxima agilitat possible. Aleshores, musicalment, no suposa molt d'esforç, però sí que és un repte molt important...
aconseguir que tingui la continuïtat que el públic necessita perquè la història de Gustavo Pasqual arribi al públic. Molt bé. També et volia preguntar, perquè vosaltres sí que és cert que com a músic coneixeu aquestes composicions, però suposo que també, fins i tot, o així i tot,
També treballar en aquesta obra, els músics de la banda, sobretot, suposo que els més joves, també s'haurà despertat una miqueta de curiositat per la vida de Gustavo Pasqual, més enllà de la seva faceta com a músic.
Sí, damunt és que és un repertori molt agraït, perquè este home és la típica persona que tenia un don, no sé, tenia alguna cosa que tot el que escrivia tenia gràcia, tenia el punt, diguem, de proximitat amb el públic, i això fa que, bé, més enllà de la emblemàtica Paquito Chocolatero, és que n'hi ha tantes, Bequetero Sarraillar, Tots Menos Uno, El Himne dels Bords, n'hi ha 50.000, i són totes molt agraïdes. Aleshores, era una oportunitat molt xula...
per a que la gent conegui aquest repertori, que sí que és cert que se toca menys, però jo crec que és perquè no ha arribat encara el material editat que ara ja sí que tenim. A partir d'ahir, escoltar a Gustavo Pasqual és transmetre festa al públic, festa al carrer.
I això sempre agrada i això és intemporal. Passa el temps i la gent continua escoltant-lo perquè es pot aplicar tant a la música dels cristians com a la música fallera, com a la música de qualsevol activitat festiva. I per això crec que és molt agraït i al públic li agradarà.
i en quant dins d'esta part, a banda de ser un repertori agraït, el que hem dit també, iixa curiositat que pot provocar la seva figura, tant en els músics com en el públic, passa molt això en moltes ocasions, de fet, inclús ja si ens desplacem a la música moderna, que no me'n recordo el termini, és un one hit, alguna cosa així, músics o cantants o artistes,
que tenen una cançó que com que pega el pelotazo per dir-lo d'alguna manera i després les altres acaben com una miqueta més amagades. Supose que això també, o la vosa participació en aquesta obra i aquesta obra en si, també pot ajudar a fer aquest homenatge que tal Volta en Vida a Gustavo Pascual com que no se li va poder fer perquè no van ser tan reconegudes les seues composicions.
Sí, n'hi ha que delimitar que una cosa és la zona nord del País Valencià, que estem nosaltres, i l'altra zona, diguem-ne, és la pròpia d'on era ell, que estem parlant de Cosentena i tota la comarca d'aquí. I m'imagino que la música és molt més coneguda. Aquí tenim el xicotet inconvenient, perquè jo, de fet, quan vam recopilar aquest repertori que he dit abans fa molts anys,
Em vaig animar a aplicar peces, però, clar, de tocar-lo manuscrit a tocar-lo en edició, et dona una miqueta de perea. Una vegada revivint tot aquest repertori, ja, evidentment, estàs molt més motivat, però no perquè vulgui jo especialment destacar la seva finora, sinó perquè és música molt agraïda.
i serà una oportunitat, tot el repertori és impossible, però sí algunes peces que la gent comença a escoltar-les i les comença a relacionar, perquè és música que, tal com he dit abans, aguanta el pas del temps i dona molta festa als carrers.
Efectivament. I ara, a més preguntar-te també, més enllà d'eixa continuïtat, d'eixa dia a dia, d'eixa treball de la banda que és molt important per a que continuï assentant-se i prendre eixa camí a la inversa que ens comentàvem, perquè això és una realitat, m'agrada que al País València som un...
Som de bandes, sí que és cert que a poc a poc moltes estan tenint molta crisi per això, perquè la gent jove igual té altres interessos, molts en van, no entren, però a Ciàven i Carlo la banda està anant al pas contrari, està creixent i està assentant-se. O sigui, que més enllà d'aquest treball del dia a dia, per què és important que la banda participi en esdeveniments culturals com aquest, o sigui, en un cultural sí que posen en relleu també la qualitat de la música valenciana?
Tot el que sigui mostrar al públic que una banda no és com el que era abans, que se limitava a una activitat festiva pels carrers, penso que és positiu. La banda és una ferramenta superpotent que és capaç d'oferir un concert d'un repertori molt selecte i molt exquisit, de fer un auditori important i mostrar les noves tendències compositives i al mateix temps és capaç de
diguem, més enllà de la part purament festiva del carrer, adaptar-se a altre tipus d'esdeveniments. La banda de Benicarló, en aquest sentit, és molt versàtil. Recordo, per exemple, quan vam aportar la música a la banda sonora de toda una vida, per exemple, o quan vam fer l'espectacle amb l'Slap Drum, quan se va celebrar els 50 anys de les falles a Benicarló,
En definitiva, a mi m'agrada i és un repte poder constatar que la banda és molt més que una entitat, una agrupació que està limitada a un àmbit concret. I aleshores jo crec que és positiu perquè els tres canvien molt ràpidament i t'has d'adaptar a les noves circumstàncies, evidentment.
delimitant clarament que no som una agrupació per a qualsevol acte, però que en un treball ben fet i en un treball respectuós cap al que significa tota la tasca que fan els músics, penso que és molt bo acceptar aquest tipus de reptes i constatar al públic que tenim moltes possibilitats.
Sí, la veritat és que sí, ara que ho comentaves, vosaltres com a banda heu participat en projectes molt interessants que van una miqueta més enllà de lo que se suposa que és el que sempre fa la banda, es comentava que és aquesta banda sonora de tota una vida, també. L'Escola Canta també és un bon exemple perquè és una obra de teatre també feta per xiquets i xiquetes,
de centres educatius de Benicarroi, la vostra participació agrada i aporta moltíssim. O sigui, també és interessant fer aquests reptes, aquests projectes, per aixir una miqueta també de lo que podríem dir rutina. Però també és una cosa que no hem d'oblidar.
per aixir-me un momentet de lo que es ser l'obra de teatre. Estem a les portes de falles, estem parlant també de música festiva. Tu, quin paper consideres que et juga la banda i la música en la nostra festa? Bé, jo, la meva opinió és una mica diferent a lo que potser pensen altres persones. Jo considero que el món faller ha de...
Parlo en general, no parlo amb Benicarló, perquè Benicarló és un àmbit una mica diferent. Però crec que quan vas a València, per exemple, i veus les bandes de música desfilant, doncs et quedes una mica entristit.
perquè el Montfayer, parlo de la ciutat de València en general, no cuida suficient les bandes de música. Aleshores han sorgit el que són les xarangues, que no sols fan els seus actes propis, que és un àmbit molt important i és necessari,
però massa vegades s'ocupen l'espai de les bandes de música en actes, diguem, més institucionals. Estem parlant de l'ofrena, estem parlant d'altre tipus d'actes. Aleshores, això, per exemple, no passa en la música amorosa i cristians. Jo conec també aquest món, no totes les ciutatges, això sí que és cert, però almenys les importàncies a la banda de música li donen una prioritat especial. Les prioritats en l'ambit fayer massa vegades no són la música.
I això sempre té tristit una miqueta. En Medicarlo és diferent. En Medicarlo va haver-hi una època, recordo un any, que les falles ja no apostaven tant per les bandes, en l'ofrenes, se li va pegar una volta, els organismes oficials van ajudar, contribuint en unes ajudes econòmiques, i ara, per exemple, tu veus l'ofrena de les falles de Medicarlo i totes les falles van en banda de música, pràcticament. Jo penso que això és molt important, perquè és dignificar.
La música fallera és quasi tan important o inclús més important que altre tipus de vessants de la festa. Aleshores, penso que en el món de les falles hi ha molt de camí a fer des del punt de vista cultural i jo sempre intento contribuir proposant i aportant coses perquè això vagi millor. Però, repeteixo, cada ciutat és un món. Benicarló no té res a veure en València però parlo del món fallera en general que penso que són coses que s'haurien de rectificar.
La veritat és que si, per exemple, a Benicarlo sí que continueu vosaltres amb un gran protagonisme, se veu també inclús les exaltacions, sempre agrada molt com lluís que la banda vaig a la teua exaltació i tal, o sigui que sí que és cert que n'hi ha canvi per fer, però així a Benicarlo la veritat és que com tenim aixa banda tan potent i amb tanta presència, continua tenint el seu protagonisme, però també està molt bé saber una miqueta com va...
El panorama. I ara sí, Pablo, per a finalitzar, m'agradaria que fes una invitació a la ciutadania a gaudir de l'obra Paquito i a gaudir del paper que tindrà a la banda. Bueno, pues animo al públic de Benicarlo que va aigua a l'auditori. La cultura teatral en Benicarlo està molt arrelada. Hi ha un públic molt fidel i esta serà una ocasió diferent a lo que és habitual de veure una obra teatre en la qual la música en viu que aporta aquest punt de motivació és molt destacat
I es combinen moltes coses, música en viu, una bona obra de teatre, un bon coneixement de la vida de Gustavo Pasqual i, en definitiva, crec que he passat una estona molt agraïda i crec que serà una experiència interessant per a tot el món. Nosaltres com a músics, els actors, evidentment, també, i el públic gaudint de tot el que fem.
Molt bé, doncs crec que millor invitació que ells ja no n'hi ha. Pablo, ha sigut un pla artintreta si a Ràdio Viene Carla amb nosaltres i nosaltres també animem a la ciutadania a acudir a aquesta obra, no només per a gaudir del teatre i conèixer més la figura de Gustave Pasqual Falcó, sinó gaudir de la banda, de la nostra banda, en un àmbit diferent i que sempre, a banda de causar curiositat, sorprèn i agrada. Moltíssimes gràcies i ens veiem aviat.
Gràcies a vosaltres. Adéu.
Fins demà!