Seguim a Ràdio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que en el dia d'ahir es va inaugurar l'exposició Dibuixem Província d'Urban Sketchers al nostre museu, al Mugbe. Una exposició itinerant amb moltes cosetes que podem veure i que ara aprofundirem en detalls. I és que a Ràdio Benicarlo ens visita...
el president d'aquest col·lectiu, Enric Moya, per a parlar sobre una miqueta, doncs bueno, sobre aquesta exposició, sobre també el col·lectiu Urban Sketchers a Siebenicarló, com està creixent i com està cada vegada més involucrat en la vida cultural del nostre municipi. Enric, què tal? Com estàs? Bon dia. Hola, bon dia. Molt bon dia. Bon dia. Bueno, has començat a fer un aclariment. Jo no sóc el president de cap associació d'Urban Sketchers, perquè...
Fonamental, perquè Urban Esquetxar no té president. El vocal, representant que tenim a Serra del Verde. No, Urban Esquetxar no és una associació presidencialista a l'uso. És a dir, som un col·lectiu de persones que totes tenim el mateix rang, per dir-ho així. Som tres administradors que d'alguna manera ho administrem de forma oficial. Tres persones, estic jo, està Eloi, està Beatriz i estic jo.
I entonces, bueno, pues los tres tanto muntan, muntan tanto, i anem organitzant una miqueta el grup este de dibuixants. Era una aclaració, perquè no vull ficar més les medalles que no me corresponen. Moltíssimes gràcies també per l'aclaració. I mira, per a començar, m'agradaria preguntar-te, més enllà del que hem comentat, per a aprofunditzar, tu com definiries Urban Sketchers, Benicarló? A veure, és Urban Sketchers maestrat, no Benicarló. El segon aclariment.
És a dir, agrupe el que és la comarca del Maestrat. Urban Esquetxer és un col·lectiu de persones que ens dediquem a dibuixar, a dibuixar el carrer, a dibuixar el moment, a dibuixar en situ, a dibuixar de forma, diguéssim, ràpida, momentània i al puesto. I això correspon a un moviment mundial.
per això se diu Urban Sketcher, per això la paraula és en anglès, d'alguna forma, Urban Sketcher, la sede d'este moviment està a Estats Units. Molt bé. I n'hi ha grups repartits per tot el món, pels cinc continents, que fan aquesta cosa, aquesta afició, que és la de dibuixar, la de dibuixar in situ.
A Benicarlo això va néixer, el maestrat va néixer, ja quasi fa 10 anys, l'any 2016, a les festes patronals del 2016 que vam fer la primera convocatòria. I vam acudir unes persones i a partir d'allí vam anar fent este moviment. I vam constituir el grup oficialment
al món, és a dir, ja som un grup oficial. Tenim, diguéssim, la categoria de grup oficial que me la dona la sede central dels Estats Units. Grups oficials n'hi ha repartits per tot el món, poden ser ara mateix 500, 600 grups, no sé. A la Comunitat Valenciana estem Urban Esquerra Maestra, nosaltres, estan els de Castelló,
I estan els de València, Urban Sketchers València. Hi ha un altre grup a Alicant, a Elche, a Elche també hi ha un grup d'aficionats, d'on eres tu, que encara que no estan oficialitzats, d'alguna manera fan el mateix. També se reuneixen, se troben i dibuixen i tal. I algun dia es fan oficials, no sé. Urban Sketchers Maestrat és el primer grup oficial de la comunitat valenciana.
Vam ser els pioners aquí, després d'estar trobar que vam fer nosaltres a Benicarló a festes l'any 2016, després ja van vindre els de Castelló, van vindre els de València, que també hem tingut relacions amb ells, ells ja han vingut aquí, a dibuixar i tal, també al final, seguint l'exemple nostre, vam dir, home, però nosaltres també volem ser un grup, ho oficialitzem, i ho vam fer. De fet, ara mateix som tres a la comunitat valenciana.
A altres regions d'Espanya hi ha moltíssims. A Catalunya hi ha un amontonà, Andalusia, Saragossa, Madrid, etc. Està repartit per tota la geografia espanyola i mundial. És molt representatiu i és important també que, per exemple, a la comunitat valenciana, a banda de que Urban Sketchers Maestrat va ser la pionera, doncs que...
oficials són tres, i una d'elles és la del maestrat. O sigui, que també per apropar, ja que moltes voltes al nord de la província de Castelló, com que sembla aquesta era una miqueta més allunyats del món, doncs Urban Esquetges Maestrat apropa la comarca al món, pràcticament. Sí, perquè el que dibuixem ho compartim per les xarxes socials, per les xarxes, per tot el món. És a dir, el que dibuixem ara...
se reparteix per Instagram, per Facebook, etcètera. O sigui, tot el món ho veu. De fet, se fa una revista mensual i nosaltres a vegades sortim ahir. Els nostres dibuixos han sortit en aquesta revista o l'activitat nostra que fem ahir, una revista mundial, una revista que també surt online, però que se fa en inglès, però que la veu tot el món. Entonces, bueno, ahir estem, estem al món, estem difundint
tot el que és la nostra comarca per a tot el món, que tot el món sap que aquí hi ha una comarca que es diu el Maestrat i que, clar, aquests pobles tan bonics de dibuixar i, bueno, d'alguna manera es obrimos el món. I Benicarlo va ser, d'alguna manera, el punt de partida. Les festes patronals de Benicarlo del 2016 va ser el punt de partida d'on se va conformar este moviment.
I també un punt de trobada entre les persones que tenien aquesta inquietud. Abans de començar a parlar d'aquesta exposició itinerant, que es va inaugurar al MUC, bé que podrem gaudir fins al 30 de novembre, si no m'equivoque, m'agradaria preguntar-te per aquesta tècnica de dibuixar in situ, perquè té les seues dificultats, podríem dir. Però més que dificultats, m'agradaria parlar del valor diferencial d'aquest tipus de dibuix.
Sí, bueno, tècnica com a tal no és una tècnica determinada, perquè cada un dibuixen la seva pròpia tècnica. Igual se pot fer un dibuix a llapis, com se pot fer un dibuix en aquarela, com se pot fer a plomella, un li té més afició a fer ratlles d'alguna manera, dibuixos lineals, plomella i tal, i uns altres l'ataca, el que és l'ataca de colors, aquarel·les i tal.
És molt variat. De fet, no hi ha un estil determinat. L'única cosa que ens uneix, d'alguna manera, tots, és que són dibuixos ràpids, fets al moment, en una duració d'una hora, hora i mitja, dues hores, que fas una trobada, fas un dibuix, o dos, el que siga, i dibuixes el que veus, dibuixes el moment. I, doncs, com a tècnica és, tindria una certa destresa de fer-ho ràpid. Tampoc hi ha que ser molt...
A veure, hi ha tot tipus d'habilitat, hi ha gent que és molt hàbil i hi ha gent que no és tant. D'alguna manera es tracta de fer un estrobatge, cadascú dibuixa el seu estil, la seva manera, no competim entre nosaltres.
perquè no diu, a veure qui fa el dibuix més fàcil, hi haurà un premi. No, aquí no hi ha ni primer ni segon, no hi ha premis. És a dir, cadascú fa el dibuix o la pintura al seu estil, de la seva manera, i d'alguna manera ho compartim i ja està. I és una afició, és com qui té afició, què diria jo, a escriure poesia. Vosaltres no, nosaltres també la podem tindre, però bé, a part tenim l'afició de dibuixar al carrer momentàniament.
Els premis ja s'ho deixem en la Festa de la Carxofa, perquè us tocarà dibuixar aquest jurat, però aquests premis ja són per a ells. Això ja vindrà. Això ja vindrà i, de moment, el que tenim és això, aquesta exposició. Dibuixem província. Primerament, d'on sorgeix la idea de fer aquesta exposició? Sí, aquesta cosa... Bueno, l'iniciativa la porta la Diputació Provincial de Castelló.
el Departament de Cultura. Perquè, a raïs que l'any passat se va fer els 5 anys del grup de Castelló, ells ja van fer una exposició de dibuixos que teníem arreplegats, de la gent de la província i tal, doncs ells van fer... I llavors la Diputació, a veure aquesta exposició que ja van fer el grup de Castelló, va dir, home, l'exposició està molt bé, perquè no la porten pels pobles, no la porten per tota la província. Doncs perfecte, cap problema. Entonces...
La província són dos grups, els urbanis Ketxer Castelló i els del Maestrat. D'alguna manera és una exposició itinerant que s'ha portat ja a diversos pobles. S'ha portat a Catí, a Hèrica, a Montan, a Castellfort, al Masora, a la Vila Vella i ara toca a Benicarlo, que estarà tot un mes, des del 30 d'octubre al 30 de novembre. I després de Benicarlo se'n va al Cora. O sigui, que volta per tota la província.
També la particularitat que, a vegades, allà on està exposant-se, com sempre fem una queda, perquè ara el diumenge, el diumenge dia 2 de novembre, fem una troba a Benicarló, aprofitant que està l'exposició, aquí farem una trobada, també vindrà gent de tota la província a dibuixar aquí a Benicarló. Els dibuixes que es fan aquest dia de la trobada...
Qui vulga també els guardi i s'incorporen a l'exposició. Que bé! Que és el que farem, com ja ho hem fet en altres pobles. Ja se diu, home, no portes una lliureta com a tal, porteu ja làmines altes, perquè després, i si dius que se fa in situ, que vulga, normalment tots, s'agarren i se munten, se deixen a l'exposició i tal.
I tots els dibuixos de Benicarro estaran incorporats a l'exposició, tot i que hi ha ara mateix dibuixos de Benicarro d'altres dies passats, que ja se van fer d'altres èpoques, d'altres setmanes passats. Hi ha dibuixos ara mateix a l'exposició de Benicarro i de tota la província, però de Benicarro hi ha d'altres trobats que ja han fet este any passat així, en este poble, i estan ahí incorporats.
Però jo crec que aquesta exposició, com bé has dit, o sigui, com ens has comentat, és una miqueta l'esperit d'eixa itinerància, perquè això que amb una trobada pogués dibuixar i que s'incorpora a l'exposició, després s'anirà a un altre poble, d'eixa poble s'incorporarà més. O sigui, al final vos quedareu sense espai, perquè segur que tothom ens apunta. A cada poble l'exposició és més gran. Clar, clar, clar, per això t'he dit. Sí, sí, sí, però mira, té també eixa gràcia. A veure, té la gràcia de l'immediatès, de la provisionalitat, de...
de que, bueno, tot se fa així, perquè realment els urban sketches el que fem és això, és tot improvisat, és tot improvisat en el bon sentit, en el sentit de tot, oi, que no és una cosa pensar, meditar, no són dibuixos d'estudi, que te tires un mes fent un quadre, no, són dibuixos que se fan momentàniament, i tal consultant, i té aquesta espontaneïtat, són dibuixos espontàneos, i, bueno, i és així, no? I tenim la sort que la Diputació de Castelló, l'àrea de Cultura,
se li va interessar per aquest tema i, bé, hi ha sigur-los que han anat traslladant el que és l'exposició per tota la província. Una de les coses que feu molt bé durant el sketchers maestrat, a banda d'exposar al cap de la filla, no només a la nostra província, sinó al món, com tu has dit, els pobles que tenim per la nostra zona, també que...
És una filosofia molt xula la dels vostres dibuixos perquè és com una fotografia, igual, o sigui, tu captes en un dibuix com està, jo què sé, Sant Bertomeu en un moment determinat i als 10 minuts no està igual perquè hi ha una persona diferent i tal, però tu has captat ixe moment. O sigui, no sé si també ixa filosofia aporta molts a Urban Sketchers.
Sí, clar, cap és el moment. D'això se tracta d'alguna manera, de difundir el dia a dia d'on estàs, del lloc i de la situació, i difundir-lo al món. És veritat que a vegades els dibuixos n'hi ha gent, n'hi ha persones, però clar, els dos segons que l'has dibuixat una personeta ja no està en aquesta personeta.
O, per exemple, com fem a Benicarlo el dia de la carxofa, per exemple, són una festa concreta del dia de la carxofa i se dibuixa i se festa. Se dibuixa i se festa, que després ja desapareix i tal. Bé, doncs això són dibuixers, no són fotografies, no és la finalitat.
perquè són dibuixos, bueno, que a l'estil de cadascú, i cadascú interpreta la realitat, no? Però, bueno, és esposa, estic a Benicarló, estic aquí, estic fent aquest dibuix, i mira, ell ho tens, i ho comparteixes ràpidament tot, i al moment ja ho veuen des de Toronto. És que... O des de l'Índia. Perquè, d'alguna manera, tots els grups estan tots connectats de tot el món. Molt bé. Llavors, el que fem aquí ho veuen a tot arreu, i nosaltres veiem el que fan allà, també.
Molt bé. Mira, per curiositat, o sigui, també n'hi haurà, a banda de diferències entre els paisatges, òbviament, perquè no és el mateix, com tu ja has dit, el maestrat, que l'Índia, o sigui, no tenen res a veure, però també se nota una influència o un canvi, inclús en l'estil de dibuixar, segons el país?
Sí, sí, claro, sí, per exemple, els orientals, se nota entre la part oriental, la part occidental, els orientals són molt, com diria jo, són molt d'aquarel·la, però són com a molt, uns dibuixos com a molt...
sensibles. Són com a molt... Sí, són grans, ells solen fer dibuixos de tamany gran i tal, dinar tres com a mínim. Ostres! I sí, i se nota d'alguna manera, se noten eixes diferències, eixes diferències de concepte i tal. Però bueno, però si te dones compte tots els grups fan el mateix. És a dir, se troben, fan una trobada...
I després se fa una foto a tot el grup, tots enjunt, allà ensenyant els dibuixos i tal. I això és com un ritual que es fa a tots els grups. Hi ha com un mínim de coses, d'actituds que fan tots per tot el món. Això sí, entreu a USK a nivell mundial, veureu tot el que hi ha. I, bueno, sí, és una filosofia que representa això, és...
una afició i una manera de fer, i bueno, i cadascú des del seu estil. I també que entre les nostres diferències trobem les coses que ens apropen, com bé has dit que fins i tot siguen, jo què sé, grups d'Urban Sketchers a França, als Estats Units i tals, teniu els vostres rituals, ens juntem, després tal, o sigui que també...
Sí, la foto final de la trobada, ella sempre apareix. Ella no se perdona. Tots allà formant, tots formant, no? Ella no se perdona. El que també m'assembla, tornant a l'exposició d'Ibuixent Provincia, és molt bo per apropar el que és també la cultura, els esdeveniments culturals i un oci alternatiu als diferents pobles, perquè sí que és cert que nosaltres sabem, i Carles, perquè som...
Un poble més gran que altres igual, però sí que és cert que l'accés a la cultura per als pobles més petits està prou difícil, ja no només a la cultura, sinó a això, a altres tipus d'oci o a poder tindre activitats. Aleshores, no sé si també aquesta exposició un dels objectius que té és això, poder dur a banda de lluir tot el que tenim a la nostra província,
poder apropar, no?, una miqueta altre tipus d'activitats als pobles. Sí, hi ha hagut pobles que hem estat, per exemple, a Catí o a Castellfort, que vam estar a una ermita de Castellfort, que són pobles relativament menuts, i per ells això va ser un esdeveniment cultural, per ells importants, el senyor alcalde, el consejal, tal i qual, el de la deputació, i d'alguna manera per ells és una activitat més cultural, no?, i que no estan acostumbrats a...
reflexat en pintures, en quadres, en el que sigui, el seu propi poble, en un moment donat veuen allà exposat un dibuix fet ràpid, però un dibuix de la seva iglésia, del seu campanar, de no sé què, la casa del Consell, de no sé quanto, això els fa també molta gràcia i, de fet, és una mica també dinamitzar el que és la cultura en aquest apartat a nivell de província.
És que és molt important, perquè sent la província com és la nostra, com és Castelló, que realment Castelló està formada de municipis petits, no és, per exemple, si comparem amb la província de Alacant, no té la mateixa orografia, no podríem dir. O sigui que també és una bona manera de presentar plans alternatius i dinamitzar la cultura.
Enric, finalment m'agradaria que feres una invitació a la gent que acudeixi a gaudir d'aquesta exposició que ara, recordo, tindrem fins al 30 de novembre al MUCB, però amb lo ràpid que passa el temps i la de coses que sempre tenim per fer, al final hi hem, Txell, és 29 i no ha anat. Doncs perquè no ens passi això, fes-nos una invitació. Sí, hem d'anar perquè ho veuran. A més, estàs posat a un lloc molt emblemàtic del MUCB, a la mateixa capella, que està en un entorn realment ja molt bonic,
Allí ho veuran tots els panels que s'han muntat, veuran diferents dibuixos de diferents pobles de tota la província.
veuran també hi ha exposats llibretes, hi ha que posar-se el mateix material, hi ha fotos també. D'alguna manera veuran això, en què consisteix, i si a algú li entra el gusanell o a partir d'ahir de vindre a dibuixar qualsevol convocatòria que fem, el domingi dia 2 ja es poden incorporar, sí que ho digui, però además hem de portar una llibreta, un llapis i algun material de dibuix, i el dia 2 fem una trobada a Benicarló,
ja també per dibuixar Benicarló, el Mugbe o els carrers o el que siga i després també ens trobem i farem un dinar vull dir que no només és dibuixar també és dinar, fer relacions entre naltros i sociabilitzar tot el que és el moviment este
I mos ho passem bé, mos ho passem bé. I, per tant, si algú s'anima, l'exposició no se la pot perdre ningú, ja que s'ha muntat, ja que la Diputació ha fet aquest esforç, i ja que s'ha inaugurat per part de les autoritats locals i tot això, home, és una cosa que s'ha d'anar a veure, no? I ja que la tenim a venir, Carlo, doncs, bueno, n'ha d'aprofitar l'ocasió.
Nosaltres animem també a tota la ciutatania a acudir. I abans que se m'oblidi, el dia 2, on heu quedat i a quina hora? El dia 2, aquí, davant del muc. Aquí quedarem pel matí, sobre les 11.
I ja estarem, doncs, per aquí, pel que és la Xivic, el Mugbe, la Iglesia... Bé, doncs, cada un ve el seu material, el seu... el seu asiento, eh? I la sua moxileta, i, bueno, se senten i estan un rato dibuixant, no?, cada un. I, bueno, i això, i després anirà a Madrid. Molt bé. A un restaurant, de Benicar-lo.
Em sembla un pla perfecte. Si te vols apuntar, ja ho saps. Mira, jo te deixo una fulla. Tu me deixes la fulla i jo siga més o menys, però jo aniré a dibuixar Benicarlo també. Enric, moltíssimes gràcies per haver vingut a Sierra de Benicarlo abans. Sí, sí, abans d'acomiadar-nos. Bé, ja te vaig dir que t'he dit antes que l'any 19... Ai, 2016 va ser la primera trobada que vam fer.
L'any que ve és l'any 2026, farà deu anys. És veritat. L'any que ve complireu deu anys? Deu anys. Complirem deu anys d'existència i estem prevent fer algun tipus de celebració. Molt bé. Del dècim aniversari. Doncs estarem molt pendents per a també que tornes tu o que tornen més del grup per a parlar-nos d'aquest... A veure quines activitats fem i d'alguna manera hi haurà que celebrar-lo perquè deu anys no se compleixen tots els dies.
I més sent un col·lectiu com Urban Sketchers, que el maestrat pionera a la comunitat valenciana i després que són uns col·lectius, com hem dit, internacionals. Ara sí, Enric, moltes gràcies per haver vingut a Ràdio Benicarlo amb nosaltres.
I nosaltres això també animem a la ciutadania a que visite aquesta exposició, dibuixem província, que estarà fins al 30 de novembre. I si se vol anar a apropar aquest diumenge a partir de les 11 mesos o menys al Mugbe, doncs això el que tu has dit, cadira, materials i a gaudir. I a dibuixar. I a dibuixar i a gaudir. I a soltar-se. I a soltar-se. Moltíssimes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres per la invitació.