Radio Benicarlo, Noticias.
Seguim a Ràdio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que, com bé sabem, el passat divendres es va inaugurar al MUCB l'exposició Confluències. Esta exposició conformada per nou artistes que venen de Tarragona, València, Barcelona i Dènia.
i que té moltes coses per a mostrar-nos, perquè no només es tracta de pintura, sinó que també hi ha instal·lacions, ceràmica i escultura. Per a parlar d'aquesta exposició, com sorgeix aquesta idea, qui conforma aquest grup i què podem veure en el MUCB fins al 23 de novembre de 2025, tenim amb nosaltres a Francesc, que és el coordinador d'aquesta exposició. Francesc, què tal, com estàs? Bon dia, què tal, Clàudia?
Molt bé, encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo, molt bon dia i res, anem a parlar una miqueta d'aquesta exposició Confluències. Bé, per a començar i posar-nos en context, com sorgeix aquest conjunt d'obres? Doncs, com diu al principi del catàleg, sorgeix el grup d'una de les galeries més representatives de València, que era la Galeria del Palau,
des d'on es va desenvolupar diferents o nombres proports artístiques sota la direcció de la que era la directora i propietària de la sala Trinidad Hernández. És un conjunt de persones que revien el nom de la galeria Palau, però en aquest cas per a la sala vostra, per a
és molt bé, hem pensat que aquest nom no tenia trellat, ja que la sala ja no era a la ciutat de València. I jo vaig pensar, com a coordinador, que com a entorn de la proposta confluïen en diferents modalitats, com tu has dit abans, d'instal·lacions de pintura, d'escultura...
i ceràmica era una bona manera de posar un altre títol d'ahir confluències perquè com diu la seva mateixa paraula ahir confluixen aquestes diferents opcions que el públic veurà suposadament amb interès En quant a artistes que conformen aquests grups podries parlar una miqueta d'ells?
Mira, es podria parlar, doncs, puc dir-te que Hans Dieter Zingraff és alemany i està fent creat adènia des de fa molt de temps.
i fins i tot valen pilotar una sala d'exposicions, va ser referent de la Marina durant molt de temps. Ell com has vist, o com ho he vist, o el públic descobrirà, és un apassionat de la música i de fet la seva instal·lació sobre paret parla sobre la música en general.
i el jazz en particular, que l'atrau moltíssim, és curiós perquè mirant el que pot donar de si aquest tipus de proposta, que no és gens habitual per una proposta col·lectiva, mirem com hi ha persones que al llarg de la història, com Andy Warhol, que ja va parlar,
i va tindre una repercussió en la seva obra. O Francis Picabia, poc després d'arribar a Nova York, també va pintar obra en base a...
en aquesta disciplina de la música, els músics de l'Egger, també Picasso, Matís, Mondrian, tots ells van tindre una repercussió o percepció en el tema artístic que pintaven. Després, Martí Rom és un escultor que ve de Barcelona, té una llarga trajectòria
i, de fet, les escultures, deu escultures que es mostren al món bé, estan fetes amb una reflexió cap a la història
cap a el que és la influència que ha tingut aquest autor respecte a artistes de l'univers com en Miró, per exemple, que va tindre una relació amb la seva família perquè compartien d'alguna manera un poble que és molt roig
en Tarragona. L'obra de Martí Rom combina el ferro, la fusta, i tot això jo crec que li fa aconseguir un resultat exquisit al llarg de la sala, que la gent suposadament veurà
amb bons ulls. De Francisca Rebert puc parlar-vos que fa extració geomètrica, volumètrica, perdó, i ja veurà el públic que treballa en tècnica mixta, treballa fusta, paper, acrílic, acer i utilitza caixes de metal qurilat per acollir les seues criatures, no?,
jo diria que és un artista que mostra un mercat d'univers oníric i que té una càrrega poètica molt important. També la té Carmen Sánchez Oroquieta que fa ceràmica i que té les obres
penxades en una de les pares de la sala. També utilitza la tècnica mixta i la ceràmica. Fa una introducció molt guapa que diu Carme, terra de foc, aire, elements de vida, plaers dels sentits, somnis de transcendència.
Vull dir, això ho diu tot, no? De Joan Patton, que fa una instal·lació interdisciplinar en una de les sales del fons. Vull dir, ha creat ahir un univers insòlit. Ell, en la seva introducció, diu la revolució serà feminista o no serà. I parla del moviment del 15M, i parla sobre el masclisme, i parla...
sobre el inadequat de les expressions masclistes. És tota una proposta de tècnica mixta que treballa fusta, pintura, també la cartolina, l'alumini, la fotografia i sobretot el text.
Yo creo que el público se sentirá sorpres y a la vegada una miqueta pensant que si les frases que les mostren son adecuades o no, pero son les que de alguna manera practican algún sector del masclisme, o malogradament, ¿no? Pues Isla Francés es una...
dona que té al llarg de la seva vida una llarga trajectòria i que treballa el colatge, una maestria increïble. Vora al públic unes peces molt grans de d'Altaveix que titula La Selva Negra. Per què? Perquè ella en un viatge que va fer a La Selva Negra
segons ens va contar, diu que plovia i que ell va a percebre aquelles imatges que trasllada després a la seva obra. És una de les artistes que es distingueix de la resta perquè treballa sobre aquestes peces que primer trenca i que després
magistralment col·loca en els seus llanços, en els seus formats sobre les parets. De Fernando Barrué de la Barrera diria que treballa l'extracció geomètrica i si el cubisme va iniciar el camí de la simplificació de la forma a través de la geometria, l'extracció, en aquest cas geomètrica de Fernando,
aconseguistes passar les llindes del real per aconseguir la forma més pura, recordar l'arquitectura, que es mostra també com una tècnica mixta i colats sobre tela, que Pasqual Gómez fa pintura i és com si la pintura absolutament immòbil, silenciosa, es convertirà en un...
en un corredor que conecta el moment que ella representa amb el moment en el qual Hugo le està mirant. Ell treballa sobre ensorra, pintura acrílica sobre fusta. Y, finalmente, de Pilar Blatt, que és una pintura
si vols, més figurativa, una estració figurativa, treballa la tècnica mixta sobre metal quilat. Jo crec que en conjunt tots ells, o a partir d'esta mirada del públic, compondrà o entendrà que es tracta d'un grup
heterogèni, però que justament la heterogènia és el que es faculta per alumbrar donar vida a aquestes obres en les quals es va sentir còmode perquè hi ha tanta diversitat que jo crec que això ajuda també a digerir la proposta a simplificar i a caronar
amb la mirada, l'obra que acollés el món bé. Com tu bé has comentat, totes aquestes obres són d'artistes molt diferents, les obres entre si són molt diferents i tenen molta varietat, o sigui que també amplia una miqueta molt de públic, perquè, clar, amb aquesta varietat el que li agrada més la pintura, el que li agrada més les instal·lacions, l'escultura, doncs té l'oportunitat de gaudir-ho tot.
I també preguntar-te què significa per a vosaltres exposar el MUCB i també què espereu de la recepció del públic. A veure, jo comentava en la meva introducció que vas fer,
dia de l'inauguració que jo he tingut personalment una relació des de fa temps amb Benicarló perquè jo vaig conèixer uns dels vostres poetes, José Carlos Beltrán el poeta visual i a partir de la seva relació es va crear una antologia poètica que es deia Poesia Visual Valenciana
i recollia també propostes visuals de Nieve Salvador, la seva dona, i de Maria Jesús Montia també, que són de Benicarló. Després, en el any, crec que recordar, en el 2010, vas tindre la possibilitat de parlar en Lorena
per a proposar-li una exposició sobre un artista iraqià que acabava d'arribar a Espanya i que s'havia instal·lat en un poble a prop de València. En aquesta exposició la va acoller el mugre i va tindre molt bona repercussió. Va ser a partir d'aquesta bona impressió i de la relació que es va generar
en la direcció del MUTB, el que em va ajudar a alimentar la idea de fer aquesta proposta en el vostre municipi. I què pensem o què és el que pot donar de si l'exposició en relació al públic? Jo penso que el MUTB té, des de fa temps, una acreditada trajectòria
que fa que les diferents propostes siguin ben acollides pel PUL i això pensem que en aquest cas també pot resignificar aquesta proposta entre la gent que acuda a veure la sala.
En quant també per avançar, sempre que parlem de les exposicions que tenim al MOOC, perquè tenim moltes i amb molt de nivell, com també se pot veure en confluències, preguntar-te com és la salut ara mateix de l'art, perquè sí que és cert que, ho hem comentat amb altres artistes, viure de l'art és una miqueta complicat, és un món una mica...
Sí, complicat podríem dir, però per saber com està la salut de l'art, tant pintura, escultura, instal·lacions en quant a rebuda del públic i possibilitat de fer exposicions.
Jo crec que té bona salut. Tant és així que el que passa és que hi ha moltíssima oferta, molta oferta. És a dir, conec molts artistes i cadascú va buscant la forma de fer-se visible bé a través d'exposicions o a nivell col·lectiu o a nivell personal.
De fet, fa molt molt que es va recalar també en aquesta mateixa sala i probablement tu les entrevistaries una proposta que vertebrava tota la proposta, és de arte en red i que vertebra tota la seva mirada al voltant del vostre poeta Manel García del Grau, no?
I es va mostrar també com en està tota una varietat impressionant que cadascú dels artistes participants, amb l'ajuda dels seus versos, va aconseguir una proposta de nivell. Conec molts dels que hi van col·laborar i jo diria que, en general,
El que passa és que les sales privades, les galeries d'art, haurien d'acollir a la gent jove en detriment dels que ja tenen un llarg bagatge. Facultar-los per a que tinguin opció a exposar les seues obres i donar-les l'oportunitat de...
que el públic pugui jutjar després, com és el cas d'aquesta exposició nostra. Però jo crec que, en general, l'art està en evolució i hi ha coses que et poden agradar més que altres. D'ahir la necessitat de fer una crida al públic perquè acudisca a les sales i pugui...
treure les seues propies conclusions, que és el més important. Tindre l'opció que davant de tanta oferta hi ha la possibilitat de triar i adaptar la mirada i el judici posterior
al que el públic ha vist. I ara, per a finalitzar, ens podries fer-t'una invitació per dir-la d'alguna manera a visitar aquesta exposició? A veure, mira, hi ha una frase que m'encanta d'un pintor
que va pertanyar al grup El Paso, on també estava integrada Juana Francesc, que era a la cantina, era en el nostre territori, era un grup que estava conformat per homes i la única dona magnífica obra era Juana Francesc. Manuel Viola, com deia, un dels integrants d'aquest grup, comentava l'objectiu de l'art
és mostrar els teixits interns de l'ànima. Jo crec que això és una frase insòlita, és una frase que dona la diana del que crec que ha de ser o és l'art, no? Molt bé. I no sé, diria més que com també comentava Aristòteles, la finalitat de l'art és donar coses
a l'essència secreta de les coses, no copiar la seva aparència. Doncs amb aquest missatge ens quedem i també nosaltres fem una crida a la ciutadania Benicarlanda que visite aquesta exposició francesa. Ha sigut un plaer tindre't a Serra de Benicarlo amb nosaltres i, bé, fins al 23 de novembre tindrem així al Mugbe l'exposició Confluència. És una oportunitat per a tot el món que puga
Vinga, veure-la perquè com n'hi ha tantes coses tan variades, segur que tothom tindrà una peça o una obra que serà la seua favorita, o si no totes. Però això, recomanem molt visitar aquesta exposició perquè podem veure peces d'alt nivell i també per a tots els gustos. Moltes gràcies i ens veiem aviat. Moltes gràcies, moltes gràcies. Gràcies, adeu. Adéu, adeu.