Si en una noche oscura en el bazar caigues alguna banda sobre ti. ¡Me amo en un piso!
Seguim a Radio Nicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui, però jo crec que una miqueta la pista us l'està donant aquesta cançó que està sonant de fons. I és que els propers dies 27, 28 i 29 de desembre tindrem, així a Benicarlo, l'obra Un Genio Muy Genial, de La Farsa Companyia. Parlarem una miqueta en el dia d'avui d'aquesta obra, com sempre sense fer...
molt d'espoiler i del que podrem gaudir exactament a l'auditori del Col·legi de la Consolació de Benicarló. S'ha de dir que aquells i aquelles que ja heu que vau anar a el que és aquest concurs de playbacks interfalles, vau poder tindre un tastet d'aquesta obra tan xula, però en el dia d'avui a Ràdio i Benicarló parlarem una miqueta més d'ella. Vaig a presentar a continuació els meus convidats. Primerament, Lisi Prats, directora musical d'aquesta obra. Lisi, què tal?
¿Cómo estás? Hola, ¿qué tal? Muy bien. Gracias, Fer. Fer la convidada. Este me encanta ser tindretasí. Arra de Benicarlo am nosaltres. El nostre genio muy genial. Javier Díez, ¿qué tal? ¿Cómo estás? Buenas tardes. Muy bien, muy bien. Estoy genial.
És un geniu que està molt genial, mai millor dit. I per últim, però no per això, més important, a la nostra Jasmín, Cristina, Nichita, què tal? Hola, què tal? Molt bé, moltes gràcies. M'encanta ser tindret així ara de Benicar-lo amb nosaltres. Bé, anem a parlar una miqueta d'aquesta obra, un geniu molt genial, amb moltes ganes que s'estrene així a Benicar-lo en concret. Lisi, per a posar-nos en context una miqueta des de la farsa companyia, com és la idea de fer aquesta obra?
Bé, la idea de fer aquesta obra és bàsicament del cervell de Carlos, perquè com no pare mai, sempre està pensant coses, no? I sobretot ell i Anna són els que d'alguna manera sempre decideixen quin projecte portar endavant. Des de fa ja uns pocs anys la Farsa Companyia s'ha constituït com a associació i els que formem aquest equip creatiu cada un té una tasca a realitzar
Però en aquest cas, ja et dic, la idea va sortir d'ell i després ja se va comentar, va tirar la cosa endavant, va anar agafant forma i ja se va decidir definitivament tirar-lo endavant i a partir d'aquí pregunta el que vulguis. M'encanta perquè sí que és cert, bueno, Carlos de Sors i Anna Foix també, que els seus serveis mai paren i vos piquen uns fregaos perquè la veritat és que se les socorriixen. Mira, veus, Cristina, me dius sí, sí, la veritat és que sí. Sí, sí, sí.
Se sorreixen unes coses, però després quedem molt bé. O sigui, és que el millor és que després quedem molt bé. Aleshores, per a saber una miqueta aquesta obra, Javier, et pregunto a tu, en què consistís, sense fer molt d'espoiler? Perquè, clar, sabem una miqueta, tots coneixem Aladín, òbviament, però aquesta obra té les seues diferències també, el seu valor diferencial. Si hauries d'explicar, sense fer molt d'espoiler, a algú que és un geniu molt genial, com ho faries?
Bueno, pues, a ver, es una obra para todos. Hemos intentado dejarlo en un punto medio para que no sea ni muy infantil ni un tostón. Muy bien. Es una obra muy, muy, muy divertida, como el genio. Y lo realmente bonito es que ha sido una familia que se ha compenetrado...
Éramos amigos, somos amigos, gente que ha trabajado mucho tiempo juntos, gente que acaba de entrar, como yo, este año, y bueno, es una obra que si te quieres enterar tienes que ir. Home, clar, pero això he de dir que no facis molt de spoiler perquè nosaltres ens hem de desaventar. Per curiositat, tu com aterres a la farsa companyia?
A ver, yo estoy aquí por temas de educación. Yo soy profe. Este año estoy aquí en el cole del Marqués de Benicarlo.
Y hace dos años conocí a una compañera que conoce muy bien a Carlos. Y le habló de mí, tuvimos un contacto, una entrevista y, bueno, se ve que he encajado. Y se ha convertido en un genio genial. Cristina, te pasa la mateixa pregunta que a Javier. ¿Tú se agueres en ese molde spoiler contar o definir qué es un genio muy genial? ¿Cómo farías? Yo diría...
Que magia. Molt bé. Jo diria que magia perquè cada persona aporta una cosa diferent i això ho fa màgico i especial. Molt bé. Volia preguntar-te també pel teu, pel personatge de Jasmine, que és això, és que és posar en context la coneixem, però és que no és el mateix la Jasmine d'Aladín que d'un geniu molt genial.
No, la Yasmín de la farsa, de un genio muy genial. Me agrada, la Yasmín de la farsa. Es valiente, es dulce y lo que te decía, con un punto especial. Molt bé. ¿Quién són els principals reptes per exemple per a tu a l'hora de interpretar que es personatge?
Buscar el equilibrio entre la valentía y la dulzura. Es súper complicado. Porque muchas veces te decantas más por la fuerza y otras veces te decantas más por el cariño, la suavidad.
és muy complicado el punto en medio. Molt bé, és un repte també bonic, perquè és el que dius tu, és com trobar l'equilibri entre no ser que el personatge no siga massa agressiu, però que tampoc siga massa massa dolç, perquè aleshores és com que no concuerda, jo crec que també és un repte xuló, i que té les semblances, però com has dit tu, la Yasmín de la farsa, és una Yasmín amb molta personalitat pròpia.
Javier, en contrast, el principal repte és a l'hora d'interpretar al nostre genio, que he de dir que, per exemple, jo, el major repte que veig des de fora és que el cap a la fi, si pensem en Aladín, moltes voltes el protagonista és que ja ni és Aladín, acabes sent el genio, o sigui, és el personatge favorit de, jo crec, de tot el món que ha vist la pel·lícula, ara me dirà un perai, no, el meu no, bueno, vale, de quasi tot el món, o sigui, ja això és un repte.
Bueno, para mí, te digo que ha sido fácil porque me identifico mucho con el genio. También es verdad que he intentado, entre todos, lo hemos llevado un poquito a nuestro terreno. En este caso, pues yo también mi faceta como profesor ha sido fácil llevarlo también a un punto loco, a un punto a veces infantil...
A veces más maduro. Entonces, como es un personaje con el que me siento a gusto a la hora de interpretar, a la hora de cantar, a la hora de hacer caras, voces... No le he visto tanta dificultad como a lo mejor podría haber hecho de Jafar o de Aladdín. Que hubiera sido... Yo creo que son personajes...
Como un poquito que sabes por dónde van. Y el genio en este caso, pues es que yo lo veo como un personaje polifacético que no sabes muy bien por dónde va a salir y eso es lo que me gusta. De hecho, pues a veces me riñen, pues en las obras meto alguna morcillica.
Ah, bueno, també està bé una cosa així. Alguna que otra. Però això és lo que distingue, lo que no es distingue de los demás. Sí, ells també han donat cares com si, vale, vos distinguis, però és que n'hi ha moltes... No, és cert, però és que és la capacitat, per exemple, que té Javier en este cas, d'una certa improvisació o afegir alguna cosa en un moment, doncs està molt bé, perquè...
Fa riure la gent i, clar, ens fa riure a nosaltres mateixos, perquè ens sorprèn, no? I ell, a veure, també té un bagatge i va tindre una companyia de teatre també, vull dir que ell està ja trillat en això i ne sap molt d'esta cosa. N'hi ha tables, no?, que se solgen. I, a veure, me gusta este personaje porque creo que es el único que puede permitirse algo como romper la cuarta pared.
Y ese contacto con el público, y más para un público de mi edad, que acompañan a sus hijos... Un familiar, sí. Sí. Es agradecido. No simplemente esa obra que hay, esa lejanía, porque estás muy cerca, pero cuando no rompes esa cuarta pared, hay mucha distancia. Sí. Entonces el genio está...
Se permite el lujo de cómo es mágico y puede también salirse de la historia, ¿no? Y eso, últimamente, Disney lo hace mucho. Sí, o sea, esa par de...
Això, eixir-te interactuar amb el públic, inclús en les pròpies pel·lícules. Tot va començar, jo recordo, si anem a la part de Disney de dibuixos animats, va començar una miqueta amb aquestes típiques sèries per a xiquets i xiquetes, que és com que de sobte els personatges parlen a través del televisor amb xiquets i xiquetes, però ja després ho estan començant a fer en pel·lícules per a qualsevol tipus de públic.
I també és que en el teatre agrada, no?, perquè és això, per molt que tu estigues com a públic i, vale, no estigues tan lluny dels actors i actrius, però sí que sents eixa paret que comenteu, o sigui, que també a mi, per exemple, com a públic, quan vaig a veure teatre m'agrada quan hi ha interacció, te quedes una miqueta bé, i et fa participar una miqueta també de la història i això és molt xulo.
Lissi, la direcció musical. Comptes una miqueta com s'ha desenvolupat, perquè estem parlant que també tenim molta, com no podia ser d'altra manera una obra de la farsa, molta música, molt cuidada, com sempre. Aleshores, comptes una miqueta com s'ha desenvolupat la teua tasca en aquesta obra i els punts que heu treballat des de la musicalitat.
Molt bé. Doncs ha sigut una feina extensa i intensa. Se va començar la part musical bastants mesos
abans perquè concretament aquesta obra és quasi més cantada que parlada, diria jo, si haguéssim que sopesar una balança. I llavors vaig començar, doncs mira, en primer lloc fent la feina a casa, agafar, diguéssim, l'escor original del musical i sobre això treballar les harmonies que jo anava a pensar
per els nous components, els nou components, sí, n'hi ha de nous, eh?, els nou components que estaran a l'escenari. I va ser una miqueta fer aquest arratjament inicialment pensat, fer-lo a la carta. O sigui, jo sé qui són les nou persones més de dos covers, en total onze persones que conformen l'elenc,
Sé qui són, sé les seves veus quina configuració tenen, quins matisos poden oferir, quina tessitura tenen i sobre això va ser més fàcil treballar perquè ho vaig adaptar exactament per les...
xiques i xics. Llavors, normalment, quan hi ha trossos corals, els nois fan una veu, les noies en fan una altra, i sumada a la veu dels solistes en aquest moment s'està cantant a tres veus, la qual cosa queda molt xula. Després d'ahir, una vegada havia provat en ells que, efectivament, el que jo havia pensat quedava bé, i si no anava fent correccions, a partir d'ahir, assaig, els tres dies de la setmana, durant diversos mesos, envia àudios, repassa...
És una obra dificultosa perquè té melodies precioses, però en alguns moments és una mica complicat perquè té aquests girs àrabs que la gent occidental com nosaltres no estem acostumats a entonar-los i llavors això s'ha de treballar molt, per exemple. I vull allà dir a la dificultat de cantar, tant per part dels solistes com per part de tot l'elenc, que per exemple els ballarins...
les tres noies que estan a escena, estan ballant i cantant, la qual cosa encara ho fa més difícil. És a dir, que no hi ha res gravat, totes les veus són en absolut directe. De fet, em sembla molt interessant el que comentava, que suposa també una dificultat i valor afegit a aquests girs, perquè jo, per exemple, quan...
quan estudiavem l'anàlisi musical, nosaltres, per exemple, a l'hora d'estudiar les escales, sempre estava la escala árabe, que era molt diferent, el tema de semitonos, de totes, molt diferent a l'occidental. Exacte.
Això ens costa molt de fer i hem d'anar, ojo, amb la calma, que em surt una versió completament diferent. Però l'ici sempre ho fa fàcil per a nosaltres. I al final sempre ho aconseguim. Són melodies que no estan en nuestro ideario de melòdico. Però és bonito descobrir-lo i arriesgar-se.
Bueno, además con Lisi ha sido un máster, no, ¿qué digo un máster? Ocho másters. Ocho másters. Dos carreras, cinco másters. Ahora es el momento de los halagos, como diría Jasmine. Me encanta, me encanta. No, pero es verdad, es verdad. No, la veritat és que tindre sempre, sobretot en aquest tipus de obres, com comentava Lisi, que és...
pràcticament més cantada que parlada, també s'ha de tindre una molt bona direcció musical, que és molt important, i també saber adaptar a cadascuna de les veus el que li toca. Lisi, però, et volia preguntar també pel tema dels covers, perquè, clar, els covers també són persones diferents a l'hora de, jo què sé, un se posa, o no pot estar, se posa malalt, se canvia, tal. Ahir també està això, perquè en un moment te pot canviar tota la pel·lícula. Clar.
Clar, per això, aquesta vegada, en aquest projecte professional, de caire professional, s'ha decidit tindre dos covers o tres. Però jo no li vull dir covers, en aquest cas, perquè, tal com ha dit Javier abans, tots formem part al 100% del mateix personatge i del mateix equip, de fet.
Si els covers estan ahí per si la persona que tal dia ha d'actuar i se dia pel motiu que siga no pot, doncs té el seu cover. Però la idea en realitat és partir les actuacions, perquè tots estiguen fent de tot, tant és que se consideren covers com els que no. Ja t'he dit que no considero que hi hagi covers, sinó que hi ha més professionals i més bons actors i cantants. Sí, i damunt és que, m'agrada que siga...
tal volta d'un personatge principal, però després realment continuen sent actors i actrius que potser estan fent coral, potser estan fent tal. I partir les actuacions també és molt important, sobretot per a la salut de tots els actors i actrius, perquè clar, és cansament físic, cansament de veus, o sigui, també...
Clar, és que si tu veiessis el que passa per detrás de l'escenari, em sembla que és més trepidant que el que passa de cara al públic. O sigui, podríeu fer una obra del que passa darrere de l'obra. Estupendo. Perquè la velocitat, els ballarins se canvien en qüestió de segons de trage, diverses vegades, cinc i sis i set vegades. Hi ha un concretament que fa tres papers i que corre moltíssim. O sigui...
Però jo, igual que ells m'han dit això a mi, jo també els vull donar les gràcies perquè jo soc molt plasta i soc molt insistent, però també he treballat en molt bona gent, o sigui, perquè, mira, este matí en una altra entrevista estàvem comentant el tema. La tècnica és important, sí, però no és el tot. Si tens tècnica però no tens sentiment, malament anem. Llavors, l'important, jo penso que el que m'agrada és que, mira, hi ha una cosa que se diu edat, que és el que tinc jo,
I en l'edat t'aprens coses que moltes vegades no t'ensenya la tècnica. És l'experiència d'haver fet molts projectes així i haver après recursos que poder ensenyar a la gent. Llavors ells són uns grans actors i tenen unes grans veus. I poca cosa els has de dir. Però quan els dius alguna cosa és tan efectiu i canvien el moment i el que et dia. Perquè, clar, la cançó no només és cançó. La cançó té un text i aquest text forma part del guió.
Clar, llavors això ha de ser molt interessant pels xiquets perquè no perguin punt, que no diguin, és una cançó avorrida, a veure si s'acaba la cançó en parlen, no? I els adults igual. Llavors, clar, per això mirem que quan un estiga cantant, allò, l'expressió del que està cantant sigui al màxim, té que pensar el que està dient. I llavors no tot és cantat. Primer els vaig obligar a aprendre totes les partitures de dalt a baix. I quan ja se les havíem d'en dir, ara és el moment de l'expressió.
Aquest tros la cantaràs, aquesta frase la cridaràs, aquesta la sussurraràs, aquesta la faràs com un boig, aquesta com no sé què, saps? I clar, això és el que li dona després aquesta riquesa a l'espectacle. Clar, és que és, per a mi, per exemple, a l'hora de veure un, bueno, ja sigui un musical, sigui una obra que tinga algunes cançons,
És com el tot, perquè és el que tu dius, tu pots estar cantant una cançó meravellosament, però si no l'estàs interpretant, que al cap i a la fi és la cosa d'un musical, no t'ha servit per res. I a més en aquest tipus de públic, el públic més familiar, que també són un públic moltes voltes complicat, tot s'ha de dir, perquè són els que en ocasions més costa que mantinguin l'atenció...
I moltes voltes també és més exigents, he de dir. O sigui, que amb tots aquests ingredients, l'interpretació, cantar bé, també el vestuari, la dansa, l'atrecció... És que són moltes coses que per... La senografia, les llums, hi ha tanta varietat que és impossible perdre l'atenció, m'entens? Efectivament. Per això tens que vindre moltes vegades per a veure tot.
En detall. I és que, t'hauré de dir una cosa, una mateixa obra no és la mateixa, no serà la mateixa la de así de Benicarlo, ni la que tindreu aquest diumenge a Benicàssim, si no m'equivoque. Sí, sí. No serà la mateixa obra, malgrat que siga el mateix un genio muy genial, i això és la màgia també. Exacte. Sí, i ademàs, és que nos enfrentamos muchas veces a sitios diferentes que...
No sabemos qué nos vamos a encontrar o cuando teníamos algo en concreto marcado en un sitio luego resulta que no existe ese espacio. Entonces hay detrás un equipo que ya nos dicen chicos vamos a hacerlo de esta manera, de esta otra. Entonces posiblemente cada espectáculo sea un espectáculo nuevo.
Jo, és que a mi m'ha passat moltes voltes que he anat a veure una mateixa obra, inclús en el mateix lloc, però amb dades diferents. I són obres totalment diferents, i això també és el que agrada. Per avançar, m'agradaria preguntar-vos, ja que vosaltres sou professionals de les arts escèniques, per la salut del teatre. Perquè, per exemple, a Ciàven i Carlos sí que, amb els cicles de teatre i tal, com que...
Hi ha molt bona salut, la gent va veure les obres i va haver-hi un moment en què semblava que estava una miqueta en stand-by, però la veritat és que s'ha retornat i jove que la gent va al teatre i hi va molt. Aleshores, a vosaltres com a professional també volia preguntar-vos per la salut del teatre. Lisi, comença amb tu.
Doncs mira, jo crec que la salut del teatre és molt bona, perquè concretament en una població com Benicarló, no sé quantíssimes companyies de teatre tenim aquí, a veure quina més bona, no? Evidentment no hi ha mai ningú millor ni pitjor, sinó diferent, i això és la gràcia. Cadascú tenim la nostra pròpia idiosincràsia. Vull dir que penso que la salut està molt bé, perquè quantíssimes vegades hem de dir a veure espectacles per aquest any, perquè s'ha de programar
L'auditori, perquè és que si no, et pots arribar a quedar inclús fora, si ho penses tard. Això vol dir que hi ha moltíssima activitat cultural. Per tant, jo puc dir que en aquest sentit estic satisfeta. Sí, jo també. Cada vegada molt més, la veritat. I la importància també de l'apsoe de les institucions, perquè per mantenir aquesta salut,
Exacto, porque al final necesitas también un punto de motivación, que digan, vale, sabemos que estás, vamos a confiar en ti, esto es muy importante. Claro, aquí, per exemple, es el tema de voler organitzar aquests cicles de teatre, també, per exemple, incloure a les companyies que són amateurs, per a que tinguin l'oportunitat d'actuar en l'auditori i davant la seva gent, o sigui que és important també organitzar aquests tipus
de moviments artístics per a continuar amb eixa bona salut. O sigui que, per a finalitzar, m'agradaria, a veure, perquè, clar, no hem fet molt d'espoiler, però a mi, ja que tinc quasi el geniu i el Jasmín, m'agradaria que fereu una invitació a acudir a un geniu molt genial, però com si fóreu els vostres personatges. Us atreviu, ara? Geniu, empieza.
Bienvenidos niños y niñas, papás y mamás, abuelitos y abuelas, perros y gatos. Bienvenidos a este gran espectáculo de un genio muy genial. ¿Estáis preparados para pasarlo bien estas Navidades? No quedaros en casa, os transformaré el sapo. Bueno, os espero los días 27, 28 y 29 de diciembre. Ya sabéis dónde, aquí en Benicarlo.
Gracias, genio. Os esperamos. Es que no podría perder la oportunidad, porque claro, después yo aniré a ver la obra, pero es que pensé que arribé. Espectacular. Lizy, ahora, bueno, tú si le vas a cantar, pues también puedes ver una invitación, pero bueno, convida también a la ciudadanía a acudir a un genio muy genial.
Bé, doncs jo convido a tota la gent, grans i petits, a que passin per allí perquè, tal com ha dit la nostra Jasmine, allò és màgia realment, és la manera de parlar, la manera de cantar, la manera de ballar, el vestuari, les llums, l'escenografia, tot, tot és magnífic. I després, com sempre, tot això sí que es poden fer fotos amb tot l'elenc i tindré un record per sempre. Jo m'apunte la primera. Vinga, va.
T'esperem, t'esperem. Moltíssimes gràcies per haver vingut a Ràdio Benicar-lo amb nosaltres. Bé, jo recordo que això, com bé ens ha dit el nostre geni, dissabte 27 a les 5 i a les 9, diumenge 28 a les 5 i dilluns 29 a les 7 de la vesprada a l'Auditori del Col·legi de la Consolació tindrem un geni molt genial per part de la farsa companyia.
També dir que no té pèrdua. Lafarsacompanyia.com, ahir està el tema de compra d'entrades i tal, i també per a consultar tots els punts de venda d'entrades. O sigui que res, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres. Això sempre queda una mica malament dir-ho a la ràdio, però molta merda i ens veiem a la consolació en res. Jo ja estic guardant la meva butaca a la meva entrada en primera fila. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Fins demà!
L'informatiu amb Claudia Cozar.