This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Seguim al Beus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. El MUCB es converteix en un espai per a viatjar en el temps, però d'una manera molt especial. Aquest divendres es presentarà a les Caixes del Temps, una proposta didàctica pensada per apropar la història i l'arqueologia d'una forma vivencial.
tant a l'aula com també a les famílies. Avui tenim amb nosaltres a Ayo Peiró, que és la nostra encarregada d'aquestes talles tan xulos al MOOCB. També serà l'encarregada de presentar-nos, juntament amb Pedro Marxón, tot s'ha de dir, aquestes Caixes del Temps. I bé, anem a parlar d'aquesta iniciativa i perquè xocar també pot ser una manera d'aprendre del nostre passat. Bon dia, Ayo, què tal, com estàs? Hola, bon dia, molt bé. Este m'encanta ser tindret a Ciara de Benicar-lo amb nosaltres per a parlar d'aquestes Caixes del Temps.
Contes una mica exactament què són les caixes del temps. Bé, doncs les caixes del temps són caixes. Són caixetes que contindran experiències. A veure, la nostra idea des de sempre d'Aurart ha sigut facilitar tant a famílies com especialment a docents el poder fer activitats que apropen la història i el patrimoni arqueològic als xiquets i les xiquetes.
Però, clar, sempre depeníem d'existir presencialment. Per a que una aula, una classe, poguera visitar un llaciment arqueològic i fer tallers i activitats i que els donarem explicacions i que pogueren preguntar, havíem de quedar i ens havíem de reunir tots en un mateix lloc. I aquestes caixes el que proposen és tindre tota aquesta informació, els materials necessaris per a tallers...
les propostes, diguéssim, de reflexió i de manipulació sense que ens tinguem que trobar. Que això és com a recurs didàctic, ja sigui per a la família com per a les classes. Molt bé. Més o menys, després de saber el que són, la veritat és que és un recurs que s'utilitza molt. Jo recordo que quan anava al col·le, no d'aquest tipus, no parlant de...
però sí que és cert que en algunes assignatures ja es feien com caixetes amb targetes, amb cartes i tal, també per a poder aprendre, jo recorde, números, que si colors, que si tal. Aleshores, conta'ns, aquestes caixes del temps, com funcionen? Molt bé. El que tu comentaves és cert que abans eren prou habituals els maletins didàctics, que se'ls solia dir en aquell moment, sobre diferents temes,
però la tecnologia els va una mica esborrar de les aules i és com que tot ho pots acabar trobant en internet i la realitat és que no. I la realitat també és que als xiquets i xiquetes d'avui el que els sorprèn i el que els motiva és l'analògic, perquè el digital ho tenen tot el rato i en tants formats diferents.
Aleshores, nosaltres el que proposem és això, són caixetes amb moltes activitats analògiques separades en temes, és a dir, per exemple, tenim una caixa que se titula de viatge, bueno, totes les que estem dissenyant i en procés de disseny actualment són sobre cultures ibèriques, sobre els ibers,
Però la nostra idea és ampliar també en períodes històrics, això a mig termini. Però bé, per exemple, ara mateix tenim ja dissenyades i creades tres caixes. Una d'elles és de viatge per les cultures ibèriques. Esta és una...
un mapa, un mapa físic, un gran pòster d'un mapa dels territoris que abarcaria les cultures ibèriques amb, bueno, ubicats molts llaciments i museus relacionats amb ibers per a que els xiquets i les xiquetes, en adhesius que els facilitem també dins de les caixes, puguen anar marcant com el seu mapa de viatges, no?, a quin llaciment he estat, a quin museu he estat...
També n'hi ha etiquetes per afegir llaciments i museus que no estan en el mapa perquè òbviament no els hem pogut posar tots. I després, l'interessant és que sí que integrem la tecnologia. Per què? Perquè el que proposem dins de la caixa a través d'un QR és accedir a un entorn que se diu Padlet, que és una ferramenta didàctica molt útil,
que és una mena de mapa col·laboratiu que aniran construint les pròpies famílies o aules que tinguin accés a través d'este QR. I per a què serveix? Doncs per a fer un gran web, un gran mapa web, amb tota la informació que als xiquetes i famílies i mestres els parega interessant. Si van al Puig de la Nau, se fan fotos o fan fotos al Puig de la Nau
volen fer un comentari sobre alguna cosa que han vist, a mi m'ha cridat molt l'atenció, aquesta paret aquí, ells poden pujar la foto, poden fer el comentari, poden fer també, posar enllaços a altres webs d'interès, poden fer recomanacions de tipus operatiu, hem anat este cap de setmana al llaciment, aneu amb compte perquè n'hi ha que reservar, perquè si no, no pots... Tot aquest tipus de coses. Al final és construir un mapa...
cooperatiu i que, a més, siga emocional, que és una de les coses més importants que tenim ara mateix en Didàctica del Patrimoni que posar de relleu. És que jo, quan puja una foto d'alguna cosa que he vist i m'ha emocionat, jo estic contant un poc de qui soc jo, també. I, bueno, això és el de viatge.
Després tenim una caixa que també està ja acabada, que és sobre tecnologies textils a l'edat del ferro, que és molt manipulativa. Ahí sí que s'inclou argila, llana, un bastidor de fusta, té molts més materials. I després, com diem, sempre integrem la tecnologia, però no com a fi, sinó com a ferramenta. Tenim, per exemple...
QRs que te porten a explicacions sobre com funciona, per exemple, un fus de filar o explicacions a una persona experta en tenyits, en tints naturals que ens parla del púrpura. Al final, la xiqueta construirà el seu coneixement escoltant, mirant i fent.
I l'última caixa que està dissenyada també és la que seria com una mena d'introducció a qui són els ibers. El que passa és que en lloc de posar-te en altres qui són els ibers i què fan i com viuen i com s'arriba a aquest període que anomenem cultura ibèrica...
tenim David García Robert, conegudíssim arqueòleg, que està treballant molt també per Alcanar, per la zona, que ens va explicant coses per a que després els tiquets puguen ordenar els fets i crear-se la seva pròpia línia del temps per a entendre el que són els hibers. A part, en aquesta caixa també tenim enllaços a...
a jocs interactius online, a jocs de preguntes i respostes per a veure si s'ha entès tot el que s'estava treballant. I així, la idea és anar ampliant temàtiques. Tenim ja en procés de disseny una caixeta sobre els rituals funeraris, una altra sobre l'alimentació...
Dels ibers i així. La idea és donar recursos, facilitar recursos. Mare, les vull totes. Estàvem parlant d'aquests materials didàctics que també xunteu una mica, com veus, la tecnologia no és la part principal. És interessant el que comentaves perquè sí que és cert que...
Ja xiquets una miqueta ja inclús s'estan avorrint d'aixa tecnologia i volen coses més manuals i d'aquests tipus. Tu, els materials didàctics, què diries a banda d'aixa avorriment per la tecnologia una mica? Què tenen d'especial respecte a altres mètodes d'ensenyament?
Estos materials didàctics el que tenen d'especial és que tracten un tema que no és sol tractar a nivells d'aprèn pel plaer d'aprendre, que és el patrimoni arqueològic, que al final és una cosa que queda un poc com per al món de l'acadèmia i que traure-ho d'ahir sempre ha sigut un dels nostres objectius principals, que les famílies i els mestres puguen aprendre tots junts
Coses que d'una altra manera haurien d'anar a buscar a través d'articles científics i al final no se fa perquè és un temps del que moltes vegades els docents i els pares i mares no disposen.
Això d'una banda, i després el que comentàvem de la manipulació, que són materials que són... Sempre n'hi ha alguna cosa tecnològica en totes les caixes, però ja dic, com a mitjà, és com accedir a un vídeo per poder després fer...
o mira aquesta làmina que està en aquest QR, però després les activitats i les explicacions es faran de forma manual, analògica. I això jo crec que és de les coses més importants. I tot això sorgit de l'experiència, d'haver vist com els tiquets i les tiquetes cada vegada més els impressiona i els motiva el poder tocar les coses. Sí, exactament.
No n'hi ha més que dir-te, no n'hi ha més que veure també amb els tallers que se fan al MUCB, que amb el que més gaudixen tant els xiquets com els joves i tal, nosaltres és que, clar, us tenim al costat i ho veiem, el que més s'agrada també a banda de veure, per exemple, aquesta exposició permanent de terra d'hiverns que tenim, el després agafar els escuts, les llances, veure els traigues, o sigui...
es motiva molt més, com tu comentaves, i, per exemple, per això aquestes caixes poden servir molt per a canviar i ajudar també els professors, inclús trobar la motivació també entre l'alumnat, perquè està molt... que això també és una cosa que volia comentar amb tu, que sí que és cert que com aquesta part d'arqueologia, sobretot les civilitzacions més primerenques, queden molt per al món de l'acadèmia...
i no tants per a l'educació primària, l'educació secundària. Tu per què penses que passa això?
Bueno, a veure, d'entrada, és complicat apropar-se a l'arqueologia o a un llaciment arqueològic si no tens algú que adapte les explicacions a lo que tu ja saps, a lo que sabies prèviament o als teus interessos. I moltes vegades passa que depèn com portar un grup de xiquets i xiquetes o simplement persones que potser no han tingut un...
un interès previ en temes arqueològics a un jaciment sense ser capaços d'interpretar-lo correctament per a això públic en particular, és dur, perquè al final l'únic que es veuen allà són muntanyes de pedres, dit així. I potser no s'ha arribat al públic general fins fa relativament poc, que és quan els que estem en el món de la didàctica del patrimoni...
ens hem parat a pensar com, quines són les maneres. I justament les maneres són aquestes que comencem a implementar ara. Bueno, després també està el que sempre ha passat, que és un poc que...
des de l'acadèmia, a lo millor fins fa relativament poc, o des de la universitat, tampoc se tenia en compte que tot això s'havia de treure fora, perquè si no, al final, el coneixement va que val. I entonces, bueno, se podria dir que estem començant ara a preocupar-nos per aquestes coses, per la història pública, per fer que tot el món pugui arribar a conèixer el patrimoni arqueològic, i això no vol dir...
Com diria, no vol dir que tinguem que simplificar res, al contrari, vol dir que anem a lluitar perquè tota la societat tingui oportunitats d'arribar a entendre què és tot això, que són totes eixes pedres, com vivia la gent, sense estereotips, que això també... El cine moltes vegades també, bueno, ha fet molt de mal. Això és un melo interessant, també. Claro, que potser se sabia poc i el poc que se sabia eren coses que havíem vist en una pel·lícula i estaven totes mal, no?
Però bé, per això estem, per intentar reconduir tot un poquet i sobretot per fer socialització. Al final nosaltres el que fem és socialitzar coses que abans no eren per tots i ho han de ser. Molt bé. És que aquestes caixes, per exemple, aquesta didàctica també serveix per democratitzar una miqueta aquest coneixement, poder tindre accés al coneixement, sempre amb el rigor que ens aporta, però a un...
però a un nivell que nosaltres també podem conèixer. Estem parlant molt d'aquestes caixes com a utilitat didàctica, però també aquestes caixes poden estar destinades perfectament a famílies, no? Sí, sí, claro. La idea és que tots puguen tindre-les i tot es...
Vull dir, les activitats estan pensades perquè es puguen fer en l'àmbit familiar també. N'hi ha moltes famílies i aquí al MUCB se veu clarament que tenen una vida cultural molt, molt activa. I sempre estan buscant coses per fer. I, clar, quan no hi ha programació, per lo que siga, escolta, tindre també altres opcions que no depenguen de què, en aquest moment particular, n'hi hagués una activitat en la Biblia o en el museu.
perquè de veritat que n'hi ha moltes famílies que fan cultura, per dir-ho d'alguna manera, tot el rato, totes les setmanes. Molt bé. També això per a recalcar que és una activitat que es pot fer tant a l'aula com entre les famílies. També una cosa interessant d'aquestes caixes, d'aquesta manera de conèixer una miqueta més els nostres oritgens, a banda per a conèixer la nostra cultura...
també pot servir, jo crec, per a connectar una mica el que és això, la zona íbera del que és el país, que no només és la comunitat valenciana, per exemple, i sobretot tenint en compte nosaltres, que estem tant al nord, que moltes voltes estem molt desconnectats d'altres municipis que també tenen un passat...
però ho paregut al nostre, no sé si també aquesta part de proximitat pot ser un valor afetxit d'aquestes caixes. Clar, en el cas de la caixeta del viatge per les cultures ibèriques, justament és un poc això, vore en una ullà, només en un únic pòster, diguéssim,
Tot un territori que en el seu moment va tindre coses en comú. Tampoc podem dir que foren una única cultura, perquè no és així. A més, els experts cada vegada tenen més clar que parlar d'íbers aixina a seques és arriscat com a poc.
però sí, també s'entenen moltes coses bé en el mapa, perquè entens que certs trets culturals que es van generalitzar durant els segles que abarquen les cultures ibèriques, tots venen donats, per exemple, per la proximitat a la mar i a eixes nous pobles que van anar arribant durant el Ferro Antic i després l'època ibèrica i tots els contactes que es van donar a la Mediterrània durant tot un període...
llarguíssim de temps. Això se veu molt clar quan veus un mapa. Els mapes són molt, molt útils a molts nivells en la didàctica, en el sentit que quan veus un mapa entens millor les relacions que s'han donat entre pobles o entre cultures.
Quan te ho compten, doncs depèn quin... T'ho pots imaginar, no? Però, per exemple, xiquets i xiquetes no són capaços encara de... Tu els dius la costa mediterrània a la península ibèrica i ells en el seu cap no veuen res en aquest moment. Vengen la platja que tenen així al costat, que és el mar mediterrani i poca cosa més.
I sí, sí, clar, sí, sí, s'entén molt bé, pues, això, les relacions que poden haver entre pobles i cultures. Molt bé. Per anar avançant, la presentació que tindrà toque divendres, bueno, contàs una miqueta com se desenvoluparà. Bueno, en la presentació el que pretenem és un poquet que la gent puga vore les caixetes
que puguen veure el que contenen, tocar-lo i entendre exactament de què van aquestes caixes. Anem a dir-li producte, ja m'he d'acostumar a dir-li producte, perquè és difícil potser d'entendre si no te l'expliquen. Per això nosaltres estem intentant fer una mena de ruta de presentacions, així per tot el territori,
per a que sobretot persones interessades, mestres, puguen vindre i puguen entendre molt bé, fem-nos totes les preguntes que necessiten, abans de prendre cap decisió sobre les caixetes, perquè entenem que és difícil de fer-se una idea si no les veus. Per això ho volem fer cara a cara.
I després, més endavant, ja mos inventarem una forma de que se puguen entendre sense haver d'estar fent presentacions, que ara dos per tres, per a nova gent que se vulgui apropar. Molt bé. Bé, la veritat és que sí que és cert que servirà per entendre una mica com funcionen, però el que estàvem comentant, tal volta també n'hi haurà, sobretot,
en el meu cas. Generacions de professors, per exemple, que tinguen la meva edat, que potser sí que se'n recorden d'aixes caixes, maletins didàctics que tenien. O sigui, que serà una miqueta també tornar a el que nosaltres utilitzaven i poder explicar-lo a xiquets i xiquetes. I allò per a finalitzar...
Així ens quedem amb una reflexió parlant de la importància també d'apropar-nos a la part també de connexió que té en tot el territori. També recalcar una miqueta o posar en valor la importància de tornar al nostre passat per entendre el nostre present. Sí, perquè el patrimoni al final és el que nosaltres vulguem que sigui patrimoni.
I el problema és que si no coneixem la història, no podem estimar-la i per tant no la podem patrimonialitzar a nivell de comunitat.
Aquí a venir Carló, per exemple, és molt bonic veure, com cada vegada més, els tiquets i les tiquetes, quan els parles del Puig de la Nau, saben perfectament de què els parles, tenen bons records del Puig de la Nau perquè han anat moltes vegades o a l'exposició Terra d'Ivers i ho relacionen amb moments xulos i divertits i amb amics i això al final és fer patrimoni.
Saber que existeix el puig de la nau si no te sents vinculat amb ell no va fer que el sent que es propi. I al final també és necessari que les persones facin propi el patrimoni perquè aixina som nosaltres els que exigim i els que valorem la necessitat de conservar-lo. Si les persones creem que un element patrimonial no val la pena cuidar-lo,
doncs ja ens podem oblidar d'eixer l'element patrimonial. I al final creem entre tots la nostra pròpia identitat i nosaltres sempre hem dit que és prioritari per a formar una societat més activa, més culta, més conscient de si mateixa, molt més respectuosa amb la diversitat,
que avui en dia fa molta falta este treball. I així, i en això estem. Molt bé, moltíssimes gràcies per haver vingut així a Ràdio Benicar-lo amb nosaltres. Recordem, este divendres a les 6 al MUCPE tindrem la presentació de les caixes del temps. Nosaltres recomanem ja no només als profes, que és un material molt bo per a ells, sinó també a les famílies perquè també per a elles estan dirigides a aquestes caixes. No sé si també explicareu a la presentació com es pot
Sí, perquè es podran comprar en web, n'hi ha algunes que estan ja produïdes i altres que estan en pre-venda, però sí, ho explicarem tot allà. Agafar paper i boli i així tenim tota la informació. Gràcies, Ayo, i ens veiem aviat. Gràcies. Adéu.
L'informatiu amb Claudia Cozar.