Radio Benicarlo. Noticias.
Seguim a Radio Benicarlo, seguim al Beus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Com bé esteu escoltant de fons, avui parlem de música d'un dels nostres artistes d'així de Benicarlo. Estem parlant de Quiro Satra, nom artístic d'Emmanuel.
que ha tret aquesta cançó tan xula, Ita, que jo crec que pot sonar molts aquestes falles, perquè la veritat que dóna el pego, no només en falles, en festes patronals, també me la imagino jo ballant-la en el recinte de Penyes. I anem a parlar una miqueta sobre aquesta cançó, Ita, una paraula que també té un significat molt especial, molta reivindicació també amb la cultura xarruà i, bueno...
Fins demà! Fins demà!
I també és orgull que un noi de pares immigrants que viu així a Benicarló no té possibilitats de dedicar-se a la música o d'intentar-ho. També és això, que la gent que tinga algun somni per abans que es pot. Molt bé.
Amb aquestes paraules també inicia la nostra entrevista, sobretot el que tu comentaves. Ara mateix, en aquest món una miqueta que estan canviant, també amb tanta competitivitat al món de la música, que no ens fa això, tirar enrere els nostres somnis. Perquè mira, tu has parit un fill, un fill molt ben parit, tot s'ha de dir. Gràcies. O sigui, aquí anem a començar una miqueta a parlar. Per a qui encara no et conega, qui diries que és Ekiro?
Pues Esquiro es un noy... A mi m'ha agradat molt les diverses del pop, no? De fet, per això no tinc el meu nom ficat com a artista. No soc Emmanuel, no soc Manu, com és la gent de Benicarlo que em coneix, sinó soc Esquiro. Esquiro és aquella persona que no té por a res, que quan es puja un escenari balla, canta i li dona igual tot. És a dir, i és molt reivindicatiu perquè crec que la música és política,
i que l'art és polític i és molt important dir això en aquest moment de lo que està passant en tot el món. I Emanuel és un noi bastant normal, és un noi que estudia a Barcelona, que té pare de Uruguays i res, de Benicarló, li agraden molt les falles, també les penyes... I bé, és un noi de 22 anys que ha molts desomnis
que és molt insegur per una part, però com he dit, el meu alter ego, El Quiro, és tot el contrari, és superseguretat, és superdiva per què no dir-ho, i crec que es queda reflexat a mitat. Molt bé.
Em produeix molta curiositat que passa en moltes ocasions, sobretot amb els artistes, que molts d'ells flipes quan te diuen això, que són persones com insegures i tal, perquè després es veus damunt d'un escenari o fer les seues cançons i tal, i com que no, podries dir, no pega, no? Tu creus que la música també pot ser, a banda de com bé has dit, un canal per a enviar missatges molt importants ara mateix, també pot ser això, una...
Com una ajuda per a superar ixes en seguretats? Jo crec que sí, perquè al final la música és molt distòpica, no? En plan, quan tu estàs bé, te fiques música, quan tu estàs mal, te fiques música. Jo crec que en qualsevol moment de la teva vida et pots ficar música i sentir-te identificat, que crec que és la gràcia de la música, i per això té el que...
té el que genera la música, per això vas a un concert, per recordar-te aquelles emocions o recordar aquelles persones que recorden les cançons, per anar de festa, és a dir, que seria la festa sense la música, no? I crec que sí, perquè els artistes al final, com jo sempre dic, aunque sean molt fans d'algú, és una persona totalment, té les seves inseguritats, va al bany com tots, és important recordar això.
que són persones normal, i crec que també mola molt jugar amb això. Mola molt, és com quan te disfraces, no?, que és una altra persona, doncs crec que la música també és una miqueta disfraçar-te, però sí que és veritat que, a banda que la meva música, bueno, el meu primer single sona molt, molt pop, molt comercial, doncs crec que té un missatge molt de veritat i molt important que n'hi ha que donar.
I crec que hi ha molts artistes que reflexen això i crec que és el que més m'agrada de la música, que, aunque esté cubrit de purpurina, hi ha un missatge de realitat. Molt bé. Després parlar-me d'això perquè ja el títol de la cançó és una declaració d'intencions. Però, posant-nos una mica en context, tu recordes quan vas començar a sentir que l'art, que la música, formava una part indispensable de la teva vida?
Sí, de fet, jo de ben petit he anat al Madison, després he anat al Muevelo del Mabel, després a Guzmán, he passat per totes les escoles de dansa de Benicarlo, això sí. I sí, mira, jo tinc un rècord molt important que crec que com que va marcar, tinc dos, que van marcar molt la meva vida musical. Un és quan jo tenia sis anys, el meu pare va anar de viatger a Salou, i en aquestes xous que donen a l'hotel, doncs...
vam posar Lady Gaga, el primer disc de Lady Gaga, i a mi sempre m'ha agradat ballar, i jo em vaig posar a l'escenari amb tota la jeta, vaig posar a ballar, i la gent, clar, imagina't, tots els guiris flipant, com un noi de sis anys està bailant Lady Gaga,
I va venir un noi de l'hotel, que era, de fet, el fi d'un troncet carregat, i va donar-me el CD de Lady Guy, i em va dir, tu regalo, i espero que quan seas major et recordes de mi. Ah, mira. I això sempre va ser com un supermercat. I després, a l'ESO vas tindre un professor, el professor Frank, amb música, alias Joan Coromines. Jo, justament, en l'etapa de pubertat, inseguritats al màxim...
doncs va ser com una persona que em va donar molt de suport. De fet, vaig suspendre el primer semestre i a l'últim vaig treure un 10, perquè confiava molt en mi. I em va agradar perquè no va ser tot regalat, no? No és el de... No, sinó que va veure que tenia un potencial i en vez de donar-me gratis, per així dir-ho, em va suportar un montón. I me'n recordo de donar-me fulls de càstings per a Canasse i tot això, i t'ho juro que...
va ser un suport de dir, buah, que guai, sí que se puede, perquè si hi ha gent que confia en tu, perquè tu no vas a confiar. Efectivament. I passa molt també en el que és l'univers de les arts escèniques, que sempre s'ha vist com una cosa inalcanzable i tal. A mi em passava molt quan els meus companys de batxiller d'arts escèniques, el tema d'entrar a una escola d'art dramàtic, sí, tu pots entrar, pots estudiar, però després, per dedicar-te a ser actual i tal,
I no, o sigui, també n'hi ha que tindre confiança. Jo sempre he dit per què hi ha gent que els seus fills el primer que fan és que volen ser el nou Messi, el nou Cristiano Ronaldo, com el futbol és com tot, i se dona molt suport de banda, des de governs i des de polítiques, no? I per què la música no? Perquè ja no sols és un conservatori, que això ho he pensat molt dir-ho, però...
La música no és tot conservatori. N'hi ha artistes de carrer que són una passada. És a dir, quanta gent no ha tingut la possibilitat d'anar a un conservatori, d'anar a una escola de dansa, d'anar a una escola de música, d'anar a una escola de cant, perquè, tristment, és molt car dedicar-se a la música. Les escoles privades d'arts escèniques són molt cares. I ja no sols això. És com que no hi ha suport a casa, no hi ha suport a...
els teus amics, jo la veritat que he tingut massa sort, però és veritat que a vegades per les meves mateixes inseguritats de, uf, podré, no podré, estudio arts, estudio no arts, perquè al final n'hi ha un diner que no es pot destinar tot a l'art i també necessiten menjar, perquè tristament no saps quan tindràs concert o no, però no passa res quan la gent es dedica full al deport i després es trenca una perna, un peu, perdó no passa res
no? Doncs és el mateix. Crec que la gent que ha de començar a apostar una miqueta per les arts, a escoltar més a la gent jove del que estem dient, de fer concursos, de fer escoles, de fer art. Art de Benicar-lo és molt important. Hi ha més artistes, més artistes que volen dir la seva paraula i crec que és molt important i no tenim un hueco, així. Tristment hem d'anar-nos a ciutats grans o tindre amics amb tal i tindre pasta, perquè al final
No vull parlar de què costa fer la cançó, però costa un diners. I tristment, doncs, si tingués aquí una escola d'arts o si tingués algú que produzca la meva música...
però no és així, no, tristment. Efectivament. També aquest missatge important, sobretot perquè moltes voltes per a aquestes barreres gent jove que té un munt de talent, i aquí a Benicart lo tenim moltíssima gent, doncs per a aquestes barreres igual no s'atreveix. O sigui, que també aquest missatge que se necessiten aquests espais arts, que també damunt contribueixen a fer un oci alternatiu, també, que és molt important, perquè ara mateix oportunitats en quant a ocies tenen menys.
Total. És que és el que sempre dic, quan vas a veure grups de falles, perquè sempre els concerts són de gent de fora, o de grups de fora, i n'hi ha molts poquets grups a Benicar-lo que estan contractats, i crec que n'hi ha molt d'art, i no sols a xarangues o tal, perquè al final és com el que més lucra, per així de ser del poble, que estic molt orgullós que hi ha molta gent que es dedica a això, a la música, és molt important.
però també n'hi ha artistes pops, també n'hi ha molta música rap, n'hi ha molt àrambit, n'hi ha molt... És que n'hi ha molta escena a Benny Carló i crec que és important que es conegui. Molt bé. Ara per a parlar en aquest àmbit musical, també he de comentar que tu escrius des de molt jove, adolescència, 13 anys,
14 anys. Aquelles primeres letres, letres en què te basaves o què t'inspirava i com trobes que ha anat evolucionant també el teu estil? Bàsicament crec que la gràcia de tot sempre ha sigut com que
he segut, aunque siga insegur, he segut molt... És lo que dic, Ekiro sempre ha segut molt segur, i sempre parlava molt de desamor, i no tenia ni... no havia tingut res amorós, però crec que també perquè és lo que escoltes, no? I al final t'inspires de les primeres cançons que tu escoltes, dels artistes que vas escoltant, de la Taylor Swift, que dedicava cançons al sexe, i tu deies, pues, si ella sufre, jo també, saps? Jo sufro amb ella. Jo sufro més, i sempre ha sigut una mica així, no?
Però ja quan vas creixent hi ha les coses que canvien, hi ha coses que més te preocupen, investigues molt més. Jo sempre he sigut molt curiós de tot. Sempre m'han ensenyat la meva mare, gràcies a Déu, tota persona té alguna cosa interior i tots tenim un missatge que donar i sempre m'agrada molt escoltar la vida de tots.
I això, i crec que sempre m'ha agradat molt escoltar molt, doncs tristment, bueno, tristment, o bueno, la vida és així, jo vaig viure molt poquet a Uruguai, de fet no tinc records, i sempre m'ha donat molta curiositat el meu país d'origen, bàsicament perquè som molt petit, és a dir, jo ara visc a Barcelona, i literalment Barcelona té la mateixa quantitat de població que la meva capital, i quasi que el meu país. Doncs...
De fet, crec que això és una de les meves curiositats pel que compong música. I, com hem comentat abans de començar, és perquè també no hi ha quasi indústria musical a Uruguai. I crec que també això ha sigut molt de ser el primer uruguai que aconsegueixi alguna cosa. Eses petites metes que tens com de dir, vull fer això per demostrar que el meu país és xiquitito però molt gran de cor.
I també perquè em fa molta il·lusió representar també una mica Benicarlò, no? És a dir, ser el primer artista pop aixina potent, doncs per què no, no? I sortir d'ací. Molt bé. Ho comentàvem, el que tu deies, Tens Rao, que per exemple quan parlaven d'Uruguai els dos coincidíem. Sí que és cert que n'hi ha una indústria més dedicada al rock alternatiu, tal volta a l'indi, però analitzant no té indústria del pop. Aleshores...
també això dona força a intentar ser un referent. Sí, totalment. Jo crec que també la gràcia és això, no?, de... t'emotiva molt, és a dir, vols complir, és com complir la veritat, és com, bueno, el que parla la meva cançó, la meva cançó, jo estic donant, estic cantant en paraula, bueno, Ità, que és una paraula xarrua del poble originari de Montevideo, sobretot,
A mi em dóna molt d'orgull treure una cançó amb una paraula que sols té 40 paraules al seu vocabulari, no? Doncs dóna molt d'orgull i dóna molt de... Jo, doncs, encara que sigui molt petita la meva contribució, ja estic donant veu a això. Perquè, tristment, a Uruguai no està reconegut la massacre que van sufrir els pobles indígenes.
I jo, n'hi ha que reivindicar-lo. I més a dia d'avui, en el que està passant al món. Crec que és molt important reivindicar qui som, d'on venim, i no oblidar-nos qui som. Perquè qui no oblida el passat està condenat a volver a vivirlo. Efectivament. De fet, ara sí, m'agradaria parlar amb tu d'aquesta canció dita, que jo he, de fet...
Sol passar, però gràcies a conèixer aquesta cançó, quan també vas contactant amb nosaltres i tal, jo no sabia el significat d'aquesta paraula i a base de buscar és quan vaig conèixer tota la realitat del poble xarrua, de fet, que només queden aquestes 40 paraules. O sigui que, jo, també interessant que...
Haig fet aquest cavall de troia, es podria dir, que amb aquest títol de la cançó també podem conèixer altres realitats que malauradament han sigut silenciades. Ara sí, passem a parlar d'Ita. Una miqueta, com naix aquesta cançó?
Doncs aquesta cançó naix el 28 de desembre de 2025, és a dir, fa poquet, però naixera amb molta idea. Jo ja tenia un llibret que tenia moltes coses, uruguai, indígena, afro, tambors, referents de música, ara Taila que ho està petant, que a mi m'han xisa que per fi...
Hi ha artistes pop d'altres continents que no siguin europeus i nord-americans d'Àfrica. Ha sigut una de les meues grans inspiracions. I bé, n'aix d'aquesta idea, em vaig ficar contenta amb el productor i li vaig dir, mira, tinc aquest, jo sé que el meu productor de normal fa arambí, no té res a veure amb el que és la meva cançó.
Però al xic li va agradar molt la idea i va dir, pues, per què no? Anem a intentar-ho. I vam estar buscant molts de sonidos, de tambors... De fet, el meu productor em diu, ha sigut la persona amb cariño més pesada que he tingut a l'estudio. Mira que sabia que anaves ha dit en plan, de tant de buscar, segur que el productor li ha dit que és un pejat. És que, pobre, perquè jo li dia, mira, està el tambor este perquè nosaltres a Uruguay tenim el candombé.
que és un sonido que van traure els afroesclaus d'Uruguai, i és l'únic país on es toca el candombe. Ah, molt bé. És molt difícil trobar gent que toqui candombe, perquè tens que anar a Uruguai. De fet, Jorge Drexler ara ha sacat un disc d'aquest del candombe i ha tingut que anar a Uruguai a gravar. Ell tenen totes les possibilitats, així que imagineu. I jo intentava traure tambors i no, i li deia que no, no, no, no.
I, bueno, la icònica flauta que jo dic de la meva cançó, que és molt reconecible, pues la meva està hores i hores, perquè deia flautas més eslaves, flautes més tal, i jo, fins que no vaig encontrar la flauta andina...
no li vaig dir que sí, i bé, i clar, i també que la rítmica quadrara amb els tambors, amb tot, bé, jo soc molt pesat, soc molt perfeccionista, i més en la meva primera cançó, que és com la carta de presentació al públic, saps?
i volia que siguiera 100% jo, i és el que més m'està agradant després, bé, fa un dia que ha sortit, però la gent m'està dient és que eres tu 100%, i jo he dit, bé, doncs mira, treballo logrado, em dono per satisfec, el meu productor també està bastant content,
I crec que és important això, reivindicar una miqueta també la música d'Uruguay, que no és connectant. I també perquè al final, a mi la gent segurament em coneixen, perquè jo soc el hijo de los conserges del Marqués, que han estat vivint així, són molts coneguts per la gent jove i per els pares, i saben que jo soc d'Uruguay, reivindicar també una miqueta d'on venim, no? Molt bé. I que és molt guai.
Tu trobes també... Perquè, clar, tu vas vindre així, superpetit, no sé si tenies un any, no? Una cosa així. De fet, en el meu aniversari de primer any vas vindre. Venint tan, tan xicotet, trobes que amb aquesta cançó tu també com que has reconectat amb Uruguay? Sí, sí. Jo la veritat és que he tingut molta sort de...
que la meva família sempre ha tingut les dues cultures molt presents. És a dir, la cultura uruguai sempre ha estat a la meva casa, és a dir, per a mi és tradició menjar milanesa, menjar el 29 de cada mes nyoquis, que és una tradició italiana però que també la fem a Uruguai...
i el futbol, com no, el carnaval d'Uruguai, que també és el més llarg del món, i sempre s'ha viscut molt, i també hem tingut la part d'involucrar-nos molt al món d'Asi de Benicarlo, que hem viscut molt les falles, jo vaig ser president infantil el 2011,
jo he estat involucrat a l'Espènyes, el meu pare ha sortit a l'estel del collet, que sempre hem estat envoltant a coses de Benicarlot, doncs com que sempre he tingut molt bé les dues coses. Però és el que dic, reivindicar...
el meu poble és com molt important i sobretot un poble que a Uruguai no es reivindica. És que és això el més important, que a Uruguai, tristament, la realitat del poble xarrua no es reivindica, no es dona bola. Ellos ho intenten un món, de fet, cada mes fan xarles i tal, perquè la gent s'entere del que va passar, perquè tristament jo, de fet, m'ha passat a casa que els meus pares, doncs, quizás la història del tot no ho sabien, el que era.
¿Sabes? Porque al final, sí, el problema es dels colonizadors, pero també va ser del pueblo uruguayo. Y dons, ni han dos realitats. Yo siempre digo, la historia se cuenta a cada mundo como, ¿no? Quien gana es quien cuenta la historia. Sí, lo que se dice que la historia la cuentan los vencedores. La historia de los vencedores la cuentan los vencedores. Totalmente. Pues es aixina. Es aixina.
Molt bé, o sigui que amb aquesta cançó és això, ixa barreja també d'eixe, bueno, dels teus orígens, però també eixa barreja de com has mantingut l'esperit de, doncs bueno, del nostre municipi, que també és amb molt de caràcter, amb molta marxa també, per què no dir-ho. Després de parlar de com va sorgir una miqueta la cançó, anem pel gran melón, que és com ha sigut després eixe procés...
de crearla. ¿Cómo ha sigut el embaràs?
Pues mira, va ser molt fàcil. De fet, a veure, vam estar dos mesos per a fer lo que és la base musical, és a dir, dos mesos, pobret, és que ha estat massa. És que he estat molt de temps fent la cançó del productor, Óscar, moltes gràcies. Aquí no està, aprofita la entrevista per a demanar perdó al seu productor. Moltes gràcies, moltes gràcies, perquè és de Càdiz, moltes gràcies. I no, de fet, bé,
però després el que és la lletra va sortir en dos dies és que va sortir així perquè és el que dic tenia moltes idees i crec que al final també estic fent un projecte perquè si és una cançó però ve un projecte que és un petit EP on es parla la primera cançó ha parlat del fuego i si pensem en quatre coses són quatre elements de fet la primera és el fuego i ja vindran els següents elements que són l'aigua, la terra i el vent i també el curiós és que
Volvint un ambient abans, el poble xarrúa, clar, són un poble originari. Les paraules que es coneixen, no se sap de certa manera el que signifiquen com a intuitiu, però sí que és veritat que les quatre coses que es coneixen són els quatre elements, el foc, el vent, l'aigua. De fet vaig dir, mira, perfecte, ja tinc la idea de concepte total.
I sí. Però si també tinc ganes de provar unes altres coses, no? Ara que he entrat a l'estudio, que vaig anar a Madrid a fer la... Vaig anar a les 6 de la matina a fer la... A Madrid jo. Havia estat sola una vegada abans a Madrid. Tinc la veu super... Anava amb la veu supercascada...
Però bueno, va sortir, mira, va sortir com tenia que sortir, com jo sempre dic, i bueno, molt content. I sí, tinc ganes de provar altres coses, no? Perquè no fer alguna cosa amb dolçades, amb xaranga o alguna cosa així, no? Però l'any que ve falles, es pensarà, es pensarà. Això queda gravat, que és la cosa. Jo ho admito que tinc ganes, tinc ganes, tinc ganes.
Molt bé. I com hem comentat també per avançar, la resposta a la veritat que d'aquesta cançó està sent prou bona, però a tu què t'agradaria que sentir a la gent més enllà? Perquè comentàvem abans, els artistes, sí que és cert que els números els teniu en compte, perquè s'han de tindre en compte, òbviament, però sí que és cert que sempre n'hi ha d'anar una miqueta més enllà. A tu què t'agradaria que sentir a la gent quan escolte
Primer, òbviament aquesta cançó i les demes hauràs de vindre un altre dia a la ràdio. Ja vindré, ja vindré. Però a tu què t'agradaria que l'hagin sentit? Mira, jo tinc ganes de... Bueno, com m'he dit abans, m'agrada molt que la gent que em coneix diga eres tu i la gent que no em coneix
que tinga ganes de conèixer més. Molt bé. Crec que és la gràcia, i també la gràcia dels artistes, que la gent es vulgui quedar, vulgui escoltar tot el que tenim. És molt important que la gent es quedi. I, bueno, de moment està anant bé, estic bastant orgullós, perquè al final ha sigut temps, temps, i ja tinc molt quemada la cançó. Jo he de ser sincer, el que sí que tinc és que tinc ganes de cantar-la en directe,
a veure si es dona l'oportunitat en algun moment, segur que sí, i cantar-la en directe, perquè és una cançó molt de directe, molt de ball, molt de veu, i doncs sí, tinc moltes ganes que la gent em conegui com a artista, no ser el fill del germà Déu o el carnavalista, no, que em coneguin com a Ekiro, qui és Ekiro? Crec que és això la gràcia, que coneguin el meu alter ego.
Molt bé, doncs amb això nosaltres esperem haver-te donat aixa porta d'obertura per a conèixer una miqueta més a Aikiro. Res, ha sigut un pla tindre't a ser ara de benicar-lo amb nosaltres. Abans que això m'oblide, per a que la gent també té mà de puga conèixer, escoltar la cançó, perquè tu la tindràs quemada, però jo l'he de cremar. Que quemen aquestes falles, que quemen aquestes falles.
El tema de Charses, Spotify... Mira, pues en Spotify, YouTube, Apple Music, Totales... Ay, no me surto la parola. Plataformes. Plataformes digitales. Es Eikiro, básicamente Eikiro. ¿Qué dato? Eikiro significa ser de luz en japonés.
Ah, mira. Doncs que sí, jo soc molt místic, la veritat. Tinc que ser sincer. Sempre he sigut molt de l'astrologia i tal. I després, a lo que és Instagram, soc arrobaekirosatra i en TikTok soc arrobaekirosatramusic.
Perfecte. Doncs amb aquestes dades també ens quedem per a que la gent pugui seguir-te la pista. Nosaltres ens quedem escoltat una miqueta a Ità. Eguiro, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que desitgem moltíssima sort també pel tot el que ve. Estarem molt atents per a la resta d'elements que enganxaràs.
I res, esperem veure't, ja no només a falles, a festes, en concert teu, on siga, però amb aquests pedazos d'artistes que tenim al municipi, doncs sempre voldrem veure-los a tots els puestos. Siga aquí, siga fora, sobretot aquí, la veritat, ens agradaria molt més. Però bé, això, moltíssimes gràcies i ens veiem aviat. Gràcies. Gràcies a tu. Adeu.
Fins demà!