Radio Benicarlo. Noticias.
Seguim al Béus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Fa uns dies vam comentar com va finalitzar l'any 2025 per a l'Associació de Familiars d'Alzheimer d'Asi de Benicarlo. Vam recopilar unes dates molt interessants.
I vam descobrir una miqueta com és la tasca que desenvolupa aquesta associació. Ara mateix, el 2025, ha pogut donar servei a 50 usuaris i també fer diferents projectes gràcies a diverses entitats que mostren el seu suport. Un suport molt important.
per a poder atendre les persones que pateixen aquesta malaltia i també els familiars, que al cap i a la fi són també persones importants que pateixen, i molts, el que és aquesta malaltia, mitjançant les cures que han de proporcionar als seus familiars. Per a conèixer qui millor que els protagonistes que tinc en el dia d'avui.
Per una banda, Pac i Sant, què tal, com estàs? Hola, bon dia, molt bé. Estem encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo. Vaig aprofitar perquè, ja que et tenim així, volia que ens presentares tu al nostre altre convidat, perquè sempre et tenim a tu quan parlem amb l'associació de l'Algell Merital, però avui has aconseguit enganxar a un altre convidat, a una altra persona pertanyent a l'associació. Conta'ns. Exacte, sempre he intentat enganxar algú. Evidentment, se'n fan de rogar, però...
Avui tenim a Carlos Llopis, que és el nostre secretari de l'Ajuntament de l'Associació d'Alzheimer de Benicarló i que ve que està molt implicat fent totes les activitats i sobretot ara que ens ve aquest dia tan important. Molt bé, Carlos, bon dia, què tal, com estàs? Bon dia, moltes gràcies per la presentació.
M'encantes de tindre Tasiarra de Benicarlo amb nosaltres. Carlos, vaig amb tu primer. M'agradaria que ens comentares perquè, clar, la tasca d'AFA Benicarlo se coneix, però sempre està molt bé recalcar-lo. En les teues paraules, què és AFA Benicarlo i quins són els objectius que vos marqueu com a associació? AFA Benicarlo, per les seves sigles, AFA d'associació per a familiars de malalts de l'Alzheimer.
I diem de familiars perquè, evidentment, la gent que integra tota l'associació són familiars de l'Alzheimer, que són aquelles persones que estan patint de primera mà el problema de l'Alzheimer. Ja que, si bé has dit que, segons l'OMS, que el Dia Mundial...
de l'Alzheimer no hauria de ser el Dia Mundial, sinó que hauria de ser tot el mes, el mes de setembre. Mirant per la part, un poc, així de gràcia, dius, clar, quan l'Alzheimer es tracta que se perd la memòria, el que fa és que ens dure tot el mes la festivitat en aquest aspecte. El que busquem és donar-ho a conèixer perquè realment...
L'Alzheimer, tots, tota la gent ha sentit parlar de l'Alzheimer, però fins que no et toca de prop, no saps el que és, perquè sí, vull veure un amic,
a un familiar molt llunyà que va perdre la memòria, que ara no tal, però que realment, fins que no el tens ben prop, no saps l'alcance que pot tindre aquesta malalt. I aquesta malalt no és que agafa només el malalt en si, perquè moltes vegades el malalt sí, es pot dir que...
El 100% de consciència que té potser tindrà un 2, un 3, un 10% de consciència de la mateixa malaltia, però que realment qui més ho pateix és el familiar, la persona que està sempre al costat del malalt.
I ahir, un dels nostres objectius, però això també, des d'AFA, el que van crear va ser com a unitat de respir. I millor definició no pot tindre, perquè és una forma de donar un respir a neixos familiars que tenen la persona malalta per les 24 hores al dia.
si poden anar al matí, poden anar a la tarda, poden anar matí de tarda, però almenys ja tenen uns moments de tranquil·litat que poden fer una vida normal i que nosaltres, al centre, intentem donar-los el millor que puguen tindre el malaltre. De forma que no només
els tenim allí per passar el rato, sinó que realment busquem donar-los activitats i sempre buscant que aquesta part cognitiva d'intentar anar estimulant-la. Perquè, clar, una de les primeres coses que es perd precisament és la part cognitiva. I la part cognitiva no...
A tots, clar, és que el semen no els agafa a tots per igual. Hi ha qui li agafa més per la part de la parla, hi ha qui li agafa més i se fiqui moltes vegades, se fiqui molt peleon i que inclús a vegades pot arribar a tindre moments de lluita en el mateix familiar. I...
Quan agafa, sobretot al principi, el familiar també s'estressa tant que no sap com poder tirar endavant, com poder tractar en aquesta persona. I una cosa o l'altra el que fa que caigar també vaia molt en augment. I no és que ho diga per el que diguéssim jo, jo com a formació soc farmacèutic, conec un tant la malaltia, però és que a més també l'he patit en els meus cars.
Precisament en más mare Exactament Gracias per compartir amb nosaltres, Carlos Sí, de fet, va tindre No, no, no, això forma part, Carlos De procés Va estar allí, va ser usuària I per això, bueno, la implicació de Carlos És enorme, avance ara
Sí, Pac, i m'agradaria preguntar-te a tu, perquè, clar, com bé ha comentat Carlos, la tasca que fa l'associació és molt important, sobretot pel tema del respir i també d'aixa estimulació que es fa a més malalts. I també m'agradaria aprofunditzar en eixes...
Eixes senyals, no?, per a poder identificar que tal volta tenim una persona propera amb inicis d'aquesta malaltia, perquè sempre s'associa només a la part de... No, és que per la memòria ja està. Sí, o conductual. Claro, però n'hi ha moltes més coses en quant a això.
Ahir hi ha diversos temes, perquè la investigació avui en dia diu que la malaltia a nivell neuronal comença molt abans que quan comencen a donar-se els primers fallos de memòria o les primeres desorientacions.
diuen que en certes proves neurològiques es podria detectar que una persona en 40 i escaig d'anys, en 15 o 20 anys, podria desenvolupar la malaltia, perquè és un tipus determinat de proteïnes, de plaques de proteïnes que es van desenvolupant,
I això es pot detectar molt abans. Per tant, bueno, per ahir la investigació va veient. Però els primers símptomes, a part de lo que comentava Carlos, de la pèrdua de memòria, que és molt evident, però que de vegades, a veure, qui no perd la memòria, no?, de les claus, tal. No són qüestions puntuals, sinó hi ha qüestions de dir, és que no recordo com fer el mitjà, no? Per exemple, si dius, és que, doncs, Matia, Mamare o qui siga...
s'està oblidant de cuinar o posar sal en lloc de sucre o... Bé, coses d'estes, però a part també està la desorientació temporal i, o sigui, tant de... de repent no saber on anava, no?, com de no saber a quin dia estic o no saber en quin any, no?,
També el que diem, els canvis d'estat d'ànim. Una persona que és més tranquil·la està en un estat d'ànim més agressiu o al contrari. I tot això són canvis que possiblement al principi són difícils de detectar o més bé d'associar.
a lo que podria ser una demència com l'Alzheimer, però serien com les primeres senyals d'alarma, no? És que, a més a més, jo crec que un dels aspectes que n'hi ha és que quedé també un tant mascarada al principi,
perquè aquests moments de consciència que té el mateix malalt, el que fa que en els moments que se'n dona compte que no se'n recorda, no s'apenestà, i quan torna a la realitat, això el que fa també és que s'queda dins d'un bucle i que l'aspecte depressiu,
comença allí i, entonces, en primer lloc, se queda una depressió molt forta que queda mascarada respecte a la part neuronal. Després, a poc a poc, ja va apareixent. Però, clar, al principi... Són luces i sombres, no? Jo sempre ho dia, també, perquè, bueno, el meu avi va patir esta malaltia i hi havia moments de normalitat, però hi havia moments també de desestructuració.
que de vegades se poden aixecar l'edat, que de vegades són molt crítics en els neuròlegs perquè a vegades diuen que són temes de l'edat, potser hi ha familiars que van mirar que s'està començant a oblidar o l'altre dia se va perdre, bueno, és l'edat. L'edat és l'edat, però no sempre té que anar associada.
De fet, ahir ho parlàvem en dos familiars, que just els dimecres tenim el grup de recolzament mutu en els familiars, i dient, no, doncs jo tenia un veí que va conduir fins als 90 anys, no? Clar, evidentment, aquest seria un dels punts que una persona amb Alzheimer no podria, perquè és fàcil que se desorienti, que no recordi coses, però que no ho aixequem tot a l'edat, perquè això també és un problema.
I el tema de la depressió s'ha associat també a l'Alzheimer, perquè la persona cada vegada té menys moments de prendre consciència. Però hi ha moments, sobretot en les etapes inicials, que la persona diu, com pot ser, no?, que no recorda això. O de vegades hi ha usuaris que tu diuen, ai, jo és que abans recordava molt de les coses, però ara...
O ells o elles mateixes te pregunten quan jo parlo, és que la meva família diuen que no me'n recordo de coses, que estic desmemorià. O que tal, o inclús m'han dit, però no he de tindre Alzheimer, no? Clar, és un tema molt delicat perquè ells mateixos o elles mateixes de vegades...
Tindre consciència d'això pot ser molt complicat. Mentre estàs parlant ho estava pensant que és el tema que quan apareix eixa depressió és el tema d'adonar-te'n que pots tindre aquesta malaltia. O sigui, que això passa amb moltíssimes malalties en el moment en què...
t'ho diuen, és com que te pegas el palo, però és que en aquesta també el punt que té és que el primer, o sigui, la resta de gent també se n'adona, però realment el primer que veu les senyals és l'usuari, perquè clar...
O sigui, el primer que se n'adona de... Ostres, tal, perquè tal volta ni ho diu, en plan... Ostres, tal, se m'ha oblidat, m'he desorientat, bueno, jo què sé, tal. Però quan passen més voltes encara no ho dius, però dius... Ostres, és que m'estic ja desorientant massa, si m'estan oblidant massa les coses. Però potser volen enmascarar-lo, no? Dient això de... Ara no me'n recordo, però bueno, després canviem el tema. Sí, a més, en general, la gent major...
sempre busque no molestar als fills, no molestar als nevois, no molestar, no molestar... I quan comencen a tindre aquesta certa consciència que els ve la pèrdua i la necessitat que tenen de te molestar de més, el que fa això encara s'esfongen més. Això és... Mentre són independents,
Y todos los que pueden amagar, o han ido amagando. Pero el problema es que ya no pueden amagar.