Seguim al Veus de Caixa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que, com bé sabem, la Peña de Setrella organitza una nova xerrada el proper 12 de febrer a les 8. Es tracta d'una xerrada denominada Radiografia de l'Economia Comarcal.
on es comentaran alguns temes, però sobretot el nostre municipi i la nostra comarca, com han anat evolucionant a nivell d'economia i també el futur que té. Podem parlar més d'indústria, com està la situació del sector primari, com ha anat evolucionant, també tots els reptes que tenim en turisme, perquè som una ciutat que també aposta molt per turisme, i també, sobretot, pel tema del turisme de tot l'any i que no només sigui a sol i platja.
O sigui, que per a parlar una miqueta d'aquests temes i saber en què consistirà aquesta nova xerrada de la penya al Cetrill, tenim amb nosaltres el seu oponent, Vicent Vives. Vicent, què tal? Com estàs? Molt bé. Estic encantats de tindre't així ara de benicar-lo amb nosaltres. Bé, compta'ns una miqueta. Radiografia de l'economia comarcal. A grans trets, quins són els punts que vols tocar en aquesta xerrada? En un principi, el que parlem és del que és...
Com és la situació de Benicarló a nivell demogràfic, a nivell de situació econòmica, el que és a nivell de salaris que té la gent mitjana. Parlo també del tema de Vinaròs, del tema de Beníscola.
I després faig una comparació a nivell comarcal de tota aquesta situació. Després entrem a veure els punts forts de Benicarló. Els punts forts de Benicarló són les indústries, en un principi la química. Després ve el tema del moble.
Parlem del cooperativisme, que és la Verenior, que és molt important. Parlem del tema de la pesca. Parlem a nivell del comerç de Benicarló. I després entrem a aprofundir...
quins inconvenients i quins avantages tenim d'estar al costat de Vinerós i al costat de Pinyisola. Hi ha unes coses positives i hi ha unes coses que, efectivament, no ens afavoreixen. Després de tot això, entrem a profunditzar el tema de com afecta tot el tema del Mercosur, quines influències té a nivell de la ganaderia, el que és en si a nivell de l'agricultura...
Després entrem en tot el tema del procediment dels Estats Units a nivell de Trump, de tot el que fa al tema dels arancels, el que vol fer ell de la política econòmica i la política monetària, quin sentit té a nivell d'ells i a nivell nostre en què ens afecta, a quins sectors ens afecta i com ens afecta Benicarló. I després és un tema molt curiós, que a mi m'agrada molt i hi ha una realitat que es veu,
Com és que la gent de Benicarló no muntem negocis propis, locals, i veiem que qualsevol immigrant s'ho munti amb una facilitat sense problemes. També està el tema de com n'hi ha...
Tantes barberies de Magrebis, que és una cosa que... Com unsevol carrer que vagis pel centre on hi ha, després les tendes dels xinesos, com és curiós que se munten, per quin motiu, com se financen, què és el que busquen...
I després de tot això ja entrem en el punt final, tot això ho he muntat a través de diapositives tipus en PowerPoint, on jo el que vull és exposar un tema, dir els punts importants que n'hi ha, a nivell bons, a nivell ruïns, i després el que m'agradaria és que la gent siguiera participativa, és a dir...
Passa això? Passa allò? Com ho veieu? Què penseu? Perquè penseu que jo, sí, soc economista, treballo en assessoria fa 42 anys, vull dir que conec el mercat, conec l'economia de la comarca, perquè treballo en assessoria en Vinaròs i portem empreses molt grans, tant de la zona catalana, d'Ullacona i Alcanar, portem empreses de la zona de Traiguera, portem de Cervera, Benicarló, Pinyiscula, Vinaròs, Alcosebre...
I aleshores veus moltes situacions, moltes tipus d'activitats, són comerços, són indústries, de tots els sectors toquem tot. I damunt no és que fem assessorament fiscal i comptable, nosaltres l'empresa que tenim són 22 professionals a nivell laboral, a nivell fiscal, a nivell d'abogacia.
i toquem molts temes a nivell d'anàlisi econòmic financer, com una empresa està funcionant, què és el que necessita fer, és a dir, no se trate, el que menys treballem és la fiscalitat i la comptable, profundíssim en les coses. I després el punt més fort que n'hi ha és el que vull parlar, és de què fa venir Carló, què fa l'Ajuntament,
És a dir, simplement a nivell de comentari, no en plan crítica, perquè jo no soc ningú per criticar. És a dir, simplement jo, mira, doncs venir Carles, l'Ajuntament, té aquestes incentí, té aquestes idees, vol fer això, lo que siga. I després l'altre punt final és què demanar a la gent del poble. Perquè una cosa és el que vol fer l'Ajuntament i l'altra cosa és el que volem.
Hi ha Verde aquí, ja saps que n'hi ha molts temes, sempre el que passa és que les polítiques jo no n'entenc, i si n'entenc, doncs no ho sé. És a dir, si un partit diu una cosa, l'altre diu el contrari, l'altre és així. Aleshores no s'unifiquen per potenciar alguna cosa de Benicarló que no tenim. Després està molt...
Molt important que l'economia també està, la facilitat de Benicarló que tenim per l'accés al poble. Benicarló, a nivell d'accés, ho està molt malament. És a dir, molt malament s'ha quedat aquí la carretera antiga, que la veritat, què vols que t'hi diga? L'entrada principal de Benicarló, ho en dia...
És on està el bar d'Espanya. Aquella zona és on tenen tot l'home, un perrac de per avall. Però les altres entrades de Miracarlo pràcticament no existissen. Ha sigut interessant fer el centre cívic al carrer Sant Francesc. S'ha pogut fer el Pío XII perquè és el lloc on més circulen els cotxes i on més valen a comprar, on estan més les tendes del poble.
És que a Benicarló el problema que tenim és que antigament era un poble que estava... És un poble... Antigament era llaurador. I només hi havia un carrer, carrer La Mar que anaves del port. Però tot el més eren hortes. Què passa? Que l'estructura, tal com se va muntar a Benicarló, tenim moltes dificultats pel que és la circulació. Aleshores, a nivell de cotxes, és un problema. A nivell de tot, per anar a comprar, l'accessibilitat...
el comerç, i d'un tema molt important, que és molt important, és que a nivell de les famílies, les que han fet comerços, el seu dia, quan va estar el boom, que no hi havia encara els centros comercials i tal, la gent que feia, tenia empresetes i qualsevol tenia la tinta de roba, o una tinta de robes en Benigarló, que siguin del poble, jo crec que no n'hi ha cap.
no ho sé, tindria que mirar-lo, però la majoria són de gent que no són Benicarlando, són immigrants, ja des de preus pràcticament molt regalats. Què passa? Aquesta gent, en el seu dia, va fer diners...
Tindré els fills, els fills van voler estudiar, i el problema que hi ha de la joventut d'haventia, quin és? Doncs que no volen treballar hores que treballen els seus pares, volen tenir un tipus nivell de vida, és dissabtes això de treballar per la tarda i pensar-lo, i tot això què passa? Que això no funciona així. Aleshores, totes les empreses sempre s'ha dit, diguem de qualsevol comerç, indústria i tal...
Els agüeros els desmunten, els fills ho viuen i els nens els desmunten. Podria dir un carapat, perquè amb 42 anys treballant això, no he vist de molts colors, però totes s'acaben igual. Totes s'acaben igual.
En quant a aquesta part de com ha anat evolucionant l'economia a Benicar-lo, els diferents tipus de sectors econòmics, perquè com bé comentaves, Benicar-lo sempre ha sigut un poble llaurador, però també ha tingut, que se vol tornar a potenciar el tema de la indústria, també des de fa uns quants anys, aquesta part del sector serveis, que pot ser, miren, aquesta part que deies en què ens pot afectar entre cometes, però igual penyscolar en això és com que
Lleva molt, però per saber com ha anat evolucionant el tema dels sectors econòmics de Benicarlo. A nivell de peníscola, ens ha ajudat molt perquè és un centre turístic. Ja no parlo del nivell que pugui ser el turisme que va allà, perquè el turisme d'allà sempre és familiar, són gent que venen i se gasten poquet.
Jo he sentit parlar molt de les tres P's, playes, pipes i passeio, no? Que això és el que diuen, jo la veritat, doncs, conec, però anem a veure què és la veritat. Si tu vas a venir a Pinllíscola, tu l'haig en passeig i tal, i als llocs de menjar, doncs, no te se senten com a molt, un gel aet o una cosa d'estes i poca cosa més. Això què ens ha afectat? Ens ha afectat que l'Ester tan prop de venir a Carlos de Pinllíscola...
A Benicarló ens ha anat molt bé perquè el turisme de peníscola a Benicarló ens ha vingut. Per què ens ha vingut? Perquè no és el mateix llogar una casa pel turisme en peníscola que vindrà a Benicarló. Això és un avantatge que la gent a Benicarló ha aconseguit llogar a moltes cases per turismes que venen a Benicarló, t'agarris el cotxe o agarris el bus, vas a la platja i tornes. Perquè a Benicarló la platja, desgraciadament, té molt poquet que és morronco, que damunt està sempre a tope.
no en tenim més, ara pareix que allà a la caracola es comença a ser l'arena que perden els fills colons, que mos ve i alguna cosa es farà, no? I després el tema este de com mos venen aquí, què mos passa? Com n'hi ha molta demanda, a nivell de lloguers, per la gent que treballi aquí al poble o que venen a treballar, no es lloguen, lloguen les cases...
des del setembre o octubre, és de juny i el juny, que és per turisme. Què passa, que els preu dels llogues venen i carlo, pujan molt per aquest motiu. Qualsevol jove d'havui en dia, és impossible. Després hi ha un tema molt important, que mira, que és un tema que, quan ho penses, dius, com és possible, això, venen i carlo, i en tota la comarca. El salari mig de la gent està al voltant dels 20.000 euros. Bruts. Bruts, eh?
T'ho imagina't una família que som els treballar l'home, que tinga la dona i els dos fills, com podem viure en 1.000 euros? Chicoelos, quina il·lusió tenen? Com poden estudiar? És que és impossible. És a dir, els salaris que n'hi ha avui dia per la gent, home, te parlo de 20.000 euros i això al mes...
Si l'RPF, la ciutat social, jo no crec que siga més de 1.700, 1.600 euros. Si vas a un lloguer o a una hipoteca de 500 o 600 euros, t'ha de tenir 1.000 euros per viure i la llum, i la gasolina, i l'estudi, i menjar...
També és una de les problemàtiques que hi ha al municipi, que també suposo que abordaràs a la xerrada que tenim molt, que és, a part de lloguer, també de trobar una casa i diuen, bueno, aquests salaris que moltes voltes, tal com pugen els preus, però els salaris se queden igual... Sí, és que em dono compte, ara els preus se pugen, a més del tema, a nivell de política a nivell estatal i a nivell de comunitats,
no s'aclarissin en el nivell de... tots volen tallar-lo, no volen tallar-lo, volen limitar els preus, volen reduir, volen augmentar les deduccions, perquè tenen una reducció de 60%, les volen augmentar del 100%, és a dir, és que no saben el que fan i el que volen. No n'hi ha una decisió a nivell global de l'Estat per solventar el tema. I això, mentre feien això els jovens, què passa? Que passen de casa, els jovens, 8,5 setmanes, 30 anys de casa.
I moltes voltes sense poder tindre una propietat. Una propietat, que això és un gran problema. Per exemple, quin problema n'hi ha, per exemple, a les jolleries? Jolleries. Jolleries és molt fàcil. A nosaltres la gent ens acostumarà bé a la millor, la gent que quan tenen una cosa d'un regal...
anava a la jogeria, li regalaves una cosa, a la novia, o allò que fora i tal. Hoy en día, els jovens preferissin pagar-se un viatge o pagar-se un dinar que anava a comprar una golla. Jo no conec cap jove de poble que se ho puga pagar que no va de viatge ha anat a 50.000 llocs del món. És a dir, que sempre estan fora. I és un tema perquè preferissin això, que és viure, que no gastar segons altres coses. Però el més important de tot, pensa...
que el nivell de pobresa, i estem parlant de pobresa, el que passa és que el nivell de pobresa no és com se miria abans. Després de pobresa estem parlant de no poder anar de vacances, no poder anar a restaurants normals, estem parlant d'un 31%, Benicarló i tota la comarca. De cada 100 persones, 31 no poden fer això. És a dir, perquè veig el nivell en què estem vivint.
I quins són els principals reptes que tu trobes que s'enfronta a nivell socioeconòmic tant Benicarlo com la comarca? Perquè, clar, recordem que la xerrada no només abordaràs Benicarlo, sinó la nostra zona, el Baix Maestrat. Aleshores, quin creus tu que són els principals reptes? Mira, un dels punts importants que tenim, nosaltres perquè no tenim tanta indústria, i de moltíssima indústria que tenim, molt important és la química. Però la química Benicarlo no...
no té la potestat de definir l'estància sí o no. Això és de multinacionals. Què pot passar? Que el dia de demà els directius de l'empresa, que estan a saber als Estats Units o estan en Holanda, estiguen allà, diguen, senyores, m'anem a tal lloc que allí, en la meitat de diners, tenim el mateix negoci. Això desapareix.
És a dir, no és un assentament. Assentament, jo me'n recordo que d'això que hi va haver una temporada que es van oferir, jo, d'això em sona fa molts anys, millor, si sigui evocat, que es van dir d'anar a no sé quin lloc d'Espanya, que muntaven el negoci a un altre lloc parcialment. La veritat és que això és un tema delicat. A nivell de... Benicar-lo, un problema que tenim molt gran.
és que no tenim sol per a indústria estem molt limitats s'han muntat moltes empreses però una cosa important, fixat malgrat que Azor, per exemple, pugui tindre 200 o 3 treballadors la FF pugui tindre una cosa igual i la cooperativa també menege tant el número de treballadors que n'hi ha Benicarló per empresa és de 3 persones què passa? que la majoria són autònoms
un autònom, treballar a soles, quantes empreses n'hi ha de reparació, com t'obligues mos costa trobar un fontanero, trobar un electricista, trobar un fuster, que això no ho fa ningú. I el camp? Quants joves de venir, Carló, menys de 40 anys treballant al camp? Eixa regeu generacional que tant està costant. I damunt hi ha un tema molt important.
El tema més important de Benicarló és que a nivell de situació geogràfica no és que estem en la millor situació. Tenim el tren, tenim l'autopista, tenim la nacional, però hi ha altres llocs que estan millor. Jo, per exemple, soc nascut a Onda,
on té polígonos bestials i damunt s'ha muntat allí el famós Amazon un tema de serveis a nivell de sanitaris però per què? perquè ho tenen a 15 quilòmetres tenen l'aeroport de Castelló a pocs quilòmetres tenen l'aeroport de Castelló
i està a l'Amazón des de la mateixa autovia es veu des que té la comunicació es tinta perquè jo crec, si no em careix me pareix que Vinaròs també la va voler a l'Amazón i els oferia als polígonos i tal, però per la situació no van voler, és que vení Carló però estem en una zona
que ni som d'un lloc ni som d'un altre. De fet, tot el tema d'això de la taula del seny és per això, perquè els catalans se veuen separats de Catalunya i nosaltres estem al nord, una vegada arribes a la Serra d'Irda, nosaltres no som ningú. És així com estem. Què passa? Que tenim moltes dificultats per tot. Després hi ha un tema...
Ara s'ha parlat d'un tema a nivell de... volíem potenciar el tema del mercat d'abastos. Va haver-hi una subvenció que pareix que estava enmig tot preparat per tramitar-la i al final pareix que no s'ha tramitat o per el que sigui. Jo no he trobat el rol perquè no ho sé. Però ahir crec que hi havia un sobre 150.000 euros per poder potenciar allò. Si s'ha perdut
No ho sé, és que n'hi ha que treballar més, però el poble és molt difícil. Sé que s'ha fet a nivell d'Ajuntament una espècie de... com si fora un fitxer, una relació de locals huits. Sí, un director, sí. Que el que volem fer és una relació entre el propietari i el que és emprenedor per afavorir preus, per votar i tal. Però és que no se subvenciona res. Venir carrer al carrer Major fa pena.
El carrer major, allò per la nit, tot fosc. Allà a les 5 de la tarda i a les 6, allà no per ningú pel carrer. Si tu vas a treure diners allà a CaixaBank i ja te foten molt a certa hora perquè no hi ha res, està tot mort, això. Benicarró no teníem res de res. El comerç Benicarró ha desaparegut completament. És que és molt difícil. Solucions. La pròpia gent del poble no és emprenedora.
No vol, perquè un com vol, muntar un negoci, què vol? Se fiquen els llimits, se fiquen unes idees, diu, jo trec un negoci, aposto per un negoci meu, però jo vull tindre una rendibilitat i vull tindre un nivell de vida mitjalt. Això ho fem abans, però ara no. Sin embargo, ve un immigrant i el que vol és subsistència, vol viure. Són negocis familiars.
Això ho teníem aquí abans, fa 40 anys. Tot el que passa ara que venen els immigrants, nosaltres ho fem. Muntava un negoci i treballava el pare, els fills i tots. I tots els salaris, no n'hi havia salaris i tot anava al pot.
Doncs això és el que fan els immigrants. I damunt, no tenen lliure d'hores, nosaltres tanquem a qualsevol hora, ells, a l'hora que vagis, estan oberts. Per què? Perquè ells van a la subsistència. A ells no els importa tenir un nivell alt. No els importa tenir una casa... Viuen en qualsevol lloc, s'hi fiquen a viure. Les cases que venen carlant, els no volem, ni els carrers que no volem, ells s'hi fiquen a viure.
És molt difícil, perquè això, a nivell de muntar negocis, el que passa és que un dels mals més importants que n'hi ha és dir, tu vas a una tenda de roba, vas al típic showroom que diuen, que t'ensenyen la roba, tu te l'aproves, el que n'entén t'explica com funciona tot, i tu te vas a casa, fas tic-tic-tic-tic, i la compres per internet. El dia seguinte te ve per Amazon, el del poble t'ho ha explicat, i tu la tens per Amazon.
L'internet t'ha fet molt de mal. Però espera't que no és el mal que entindrem. És a dir, jo, perquè tinguis una idea, jo, a més d'economista, he fet programes de comptabilitat, de producció, de facturació, en un llenguatge que avui dia la gent no l'ha estudiat, que és el COBOL, 34 i COBOL 85. L'avantatge que el COBOL funcionava en sistemes, en servidors diònics i xènics, i la vida han tingut mai...
un atac de virus, ni res. Les grans companyies internacionals, tipus americanes i espanyoles, han treballat i han desenvolupat els programes en COBOL. Però ho en dir, això no ho coneix, ningú informàtica ho sap. Però tu te creus que jo estic programant en Pascal, en SQL, en C Sharp, i no en sé, però ho fa tot l'IA? Jo no faig res, però faig programes que jo no soc programador.
Conec el que vol, per aquestes llengües noves, no. El que vull dir en això, que qualsevol persona pot fer mil coses. I això, què estic dient que a mi em passi? Imagina't-ho a la indústria. L'altre dia sentia que una empresa xina no té treballadors, ho fan tots robots, i fa mòbils, però superràpids i perfectes, tot de màquines. Què passarà? Tu, per exemple, l'empresa dels mobles, quan ve una xapa, una taula...
I agarra la xapa i mirem que necessitem tablets de 80x40, no sé què, no sé quantos. Un tio té que agarrar el programa, veure que m'ho talla, tu li ho dius. L'ensenyes a la màquina, perquè realment li hi ha el que fas dependre del que tu estàs dient-li. Ell va estudiant, perquè et va per algoritmes. Arriba un tio que el que a tu et costa dos dies, ells ho fan en un minut. En un minut. Tu te creus que jo, per exemple, al despatx feina que mos acostava...
Tres hores ens costa un minut i mig. Això també forma part dels principals reptes que tenim per davant i com també utilitzar aquestes ferraments per a poder ajudar-nos més que substituir. Però has de pensar un problema, que aquella persona, això hi ha molts llocs de treball,
tot a nivell d'empreses tipus assessories, tipus tal, tot això ho fan les màquines. Tu te vols fer un contracte de lloguer, un contracte de serveis, un recurs hacienda, hacienda, t'ho fa la màquina. No tens que saber res. El que dius de sentències, te busques articles de teus en el Superem, consultes vinculats, és que
No te fa falta estudiar res. Home, però també són això, els reptes que ens venen i que també es podran repassar en la xerrada una miqueta també per a donar aixa part de més... Jo el que patiré és que molta indústria que n'hi ha, la gent de la indústria, molta gent s'obrarà. En aquest pla, ja ho veurem. Mira, de fet, Amazon, m'he presionat a enviar, no sé si són de 7.000 o no sé quants, perquè ho fan tot màquines. Mhm.
Doncs bé, el que també comentaràs en aquesta xerrada, una miqueta cap a on anem, que jo crec que és important també per adaptar-nos al que ens pot tindre. O sigui, jo crec que també amb aquest missatge ens quedem, missatge que també espero que se quede la ciutadania. Vicent, ha sigut un plaer tindre't a ser a Ràdio Benicarlo amb nosaltres. Jo recorde, proper 12 de febrer, 8 de la vesprada, al local de la Peña Setrilla, Benicarlo,
radiografia de l'economia comarcal, amb tots aquests reptes que tenim així al nostre municipi, a la nostra zona, a la nostra comarca, i una miqueta aportar una mica de llum amb el que ens ve. Moltíssimes gràcies i ens veiem aviat. Gràcies. Moltes gràcies. Adéu.