Seguim a Radio Benicarlo, seguim al Veus de Caixa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Avui parlem de memòria, de dignitat i també de justícia. Calitz acull aquest cap de setmana la presentació de la quarta edició d'Un país en gris i negre, una obra que aprofundeix en la repressió franquista a les nostres comarques i que continua creixent amb noves investigacions i testimonis. Per a conèixer millor tot aquest treball i la importància de no oblidar, avui ens acompanya...
El seu autor, Juan Luis Porcar, aquí ja saludem. Bon dia, Juan Luis, què tal, com estàs? Bon dia, molt bé. Esteu encantats de tindre't així a Radio Benicarlo amb nosaltres. Tornes a presentar Un País en Gris i Negre amb una nova edició. Conta'ns, per què és necessari o per què es fa necessari actualitzar aquest llibre? I també, per què no, no només aquest llibre, sinó aquest tipus d'investigacions? Sí, que és una nova edició, la quarta edició, que té...
de la repressió que totes les comarques de Castelló, amb unes llistes de noms d'informació actualitzada, també s'aprofimits que en aspectes com la repressió de gènere, s'introluïtament un nou capítol dedicat als castellanens que van morir en els camps d'estermini gratis.
I sobretot hi ha un capítol molt estens dedicat a les fosses de la Guerra Civil i del Raimisme, a les comarxes de Castelló i a les campanyes de sumació que s'han realitzat en la provincia aquests últims anys, a partir de les quals s'ha pogut contactar amb centenars de famílies a les quals s'ha proporcionat informació.
de recuperació i de reparació de la memòria dels índices. Al fil del que comentaves, Sáquez Llebre, com me dius, també parla d'aquestes fosses i exhumacions. En aquesta part ens interessa, en quin punt d'estat es treballa les comarques de Castelló?
però també tracten altres llocs com Vidalós, per exemple, o altres cementeris com Sebor i algunes coses més que estan disseminades per tota la província. Aquest tema de les sumacions ha possibilitat també, a banda de tota la investigació histórica que vaig fer durant anys, que en els arxius i en les forces primàries també m'ha proposat
vistes i de vivències que han aportat moltes famílies. Molt bé. També podria comentar que aquesta és la quarta presentació d'esta quarta edició que faig a una totalitat del Baix Maestrat. Vaig fer que vaig anar a predicar-lo i d'Aros, perquè justament és una
que aprofugui més que la investigació, consultant també els principals llibres de registres civils en els últims mesos i estic a banda de fer una presentació generalista de l'obra que
que entren dins de la problemàtica i de la història de cada poble. A això els faig una part de la presentació delicada.
També ens parlaves abans que, a banda d'aquestes fosses, exhumacions i també el paper que tenen els municipis, com bé comentaves, que això ho abordes en les presentacions que has fet, parlàvem d'eixa diferència també de...
de gènere, o eixa qüestió de gènere que també es va experimentar en aquesta època, no només guerra civil, sinó també posguerra. Sobre eixa part, conta'ns una mica què és el que tens o el que has pogut investigar? Bé, sobre el tema de la inclusió del gènere, no és un aspecte a vegades tan...
més directament en els fons. El professor de la repressió ha de buscar altres fons, expedients penitenciaris que també utilitzen molt la memòria oral. Són casos que estan més propagats per la pròpia família perquè es tracta de violències, d'abusos que a vegades no hi ha.
la informació, però sí que en el llibre sí que la veritat hem pogut incloure informació tant des de la banda de la memòria oral com des de la banda de fons alxilístiques de presons que he consultat que documentació
A veure, en aquest aspecte, qui aporta informació, crec que és interessant també sobre aquests xiquets, per exemple, que van gestar per les presons, que també és molt difícil documentar la existència dels nens, que les seues maris, que les persones també sí que han trobat alguna informació per documentar.
La percepció de la memòria històrica, com trobes també que ha evolucionat en els últims anys? Perquè, clar, ja no només parlem de les presentacions que fas d'aquest llibre, sinó també de deixar paper que tenen les famílies comptant els seus testimonis. O sigui, que això, preguntar-te com evoluciona la percepció de la memòria històrica.
Penso que, en general, últimament la gent és més receptiva, més sensibilitzada al tema de la memòria històrica. Crec que correlaciona molt també la defensa dels drets humans. Hem trobat que la gent costa bé més expressar-se, parlar o reconeixer la necessitat, per exemple, de l'escapacitat.
un procés que és necessari i que ha trancat d'alguna manera el dol que és una reparació i que encara i sí també ja tenim un problema de la politització del tema també molt històric que
He vist la gent que ens apropa a nosaltres. Ha hagut una memònia consultària. Crec que la gent ha d'estar més sensibilitzada en la societat. Ara sí, parlant del paper que tenen les famílies en aquesta recuperació i també les investigacions que has dut a terme.
Les famílies, la veritat, quan van començar, fa més de 20 anys, el grup de la memòria històrica, que contactaven familiars, que eren poques, n'havia... n'havia pringut a fora, a parlar, a expressar-se, a demanar, a buscar reparació, i cada vegada s'ha anat obrint la relació més extensa, més directa en les famílies...
han començat aquests processos de certa d'informació per als arxius, que s'ha proporcionat informació, documentació, experiències, cada vegada això ha anat creant un poc una chance familiar, que després en els processos de sumació s'han anat ampliant. El problema ara és que per a dintaris teníem
ja n'ha decidit que la repressió, els quals podien entrevistar, que ara actualment pràcticament, ja pel tema cronògic, ja pràcticament no queda gent en vida que puga parlar directament. Aquella època sí, de cas, queden xiquets, que sí que han viscut això, però ja gent jove, ja, gent que era jove en aquell moment, no ens queda per a que ens conté històries que havien passat en
Això suposo que també a l'hora de fer noves investigacions suposarà un repte el fet, com has comentat, que el problema que poden tindre d'agafar aquests testimonis és que, òbviament, pel pas del temps n'hi ha molta gent que ja no està, aleshores...
però per sol que han tingut la possibilitat dels primers anys de funcionament pervedut, tindre un archiu oral de més de 100 entrevistes, que a partir de 100 entrevistes de moltes localitats de la província sí que tenim un vol important en el qual treballen. Per exemple, el Baix Maestral teniu entrevistes de diferents localitats
de Rainera, de Càlix, que teniu també tres testimonis de Vinaròs, d'entrevistes d'edit en les localitats de la comarca. Amb què idea t'agradaria a tu també que es quedara la gent que exigirà aquest llibre? Jo crec que
La meva intenció és que es donar informació que sigui lligurosa, que sigui científica, que aporte no només als investigadors, sinó també a la societat i a les famílies, que es pugui ajudar a reconstruir la seva artemària familiar, personal, que també...
Ajuda a sensibilitzar a totes les persones que visquen el llibre, a sensibilitzar a la gent sobre l'important que és la detença d'estres humans i construir a la societat democràtica i que lluitin.
Quin paper també tenen municipis, per exemple, com Càlids, com altres municipis del Baix Manestrat, inclús, bueno, Benicarlo Binarós també comentaves,
Perquè moltes voltes, per cert, poblacions igual més petites, no s'escolta tant del que tenim, d'aquesta història que també tenim. Per això, quin paper juguen aquests municipis més petits i també, sobretot, que estan tan al nord de la província de Castelló? Sí, els municipis del basmestrat han sigut salsetjats.
que hi portant a la Guerra Civil evolucionaria fins després la repressió fracista va ser també molt forta que en comparació amb altres com a aquest del País Valencià que el Baix ha estat una de les que té un índex de violència més alta. Això també se reflectís un poc en la societat que al principi costa tractar aquests temes, costa començar a
analitzar entrevistes, però realment que els últims hagin tingut una recollida bona, que els ajuntaments també han estat sensibles al tema de la memòria històrica, que han analitzat cartes, que han mirat els llavors.