Seguim a Rediorn i Carlos, seguim al Beus de Caixa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Beni Carlos era un dels municipis protagonistes de dos nous programes d'ocupació impulsats per la Mancomunitat de la Taula del Senya, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i l'objectiu de millorar la formació i la inserció laboral al nostre territori. Parlem del taller d'ocupació Taula del Senya Forestal 2026.
I del programa Orienta Plus, dues iniciatives que combinen formació pràctica i acompanyament personalitzat per a facilitar noves oportunitats laborals. Per a conèixer tots els detalls, parlem amb el director de l'AMA Comunitat, Evaristo Martí. Evaristo, què tal? Com estàs? Hola, molt bé. Gràcies per la vostra atenció.
Este m'encanta ser tindret així ara de venir a parlar amb nosaltres. Anem a parlar d'aquests dos tallers. Començarem pel taller Taula del Senya Forestal 2026. En què consisteix i quins són els seus objectius?
Bé, el taller d'ocupació taula del Sènia Forestal 2026 va arrencar el passat dilluns 1 de febre concretament i combinem un poc el que és formació teòrica i treball real sobre el terreny durant els pròxims 12 mesos, és a dir, un any. Concretament la inversió és de 282.692 euros
i l'equip concretament són deu alumnes treballadors, en paritat, cinc dones i cinc homes, baix la direcció d'una directora i d'una docent. L'ubicació concretament, la teòrica la impartim al centre cívic de Rossell, perquè en el seu moment el va homologar per a tal efecte, mentre que la pràctica se distribuirà per tots els municipis, els pobles valencians que estem dins de la Mancomunitat de la Taula del Senyà.
La formació concretament serà l'alumnat obtindrà dos certificats de professionalitat en aprofitament forestal i al mateix temps conservació i millora de montes. Estos tallers van començar concretament l'any 2016 i la Manconitat ja hem format
a més d'un centenar de persones consolidant una eina fonamental per als nostres pobles i donant possibilitat que les persones que es vagin formant tinguin posteriorment les portes obertes per a treballs relacionats amb el tema que han treballat. Com bé ens comentaves, el taller combina formació teòrica i treball real al territori. Per què és important fer aquest model mixt?
Sí, perquè hi ha formació, se diu taller d'ocupació precisament, hi ha una part de formació i una part de pràctica, en utilitzant maquinària, per a aquestes pràctiques, i sobretot la part de formació que hi ha dues persones que es dediquen a això concretament.
també amb una docent i una directora, i deu alumnes treballadors. La formació, la part teòrica la fan a Rossell, concretament, per què? Perquè en el seu moment Rossell va homologar un centre per a poder desenvolupar tots aquests treballs, concretament el centre cívic de Rossell, i també destinem un magatzem per a guardar tant els aparells, maquinària, com els vehicles. I la part de pràctica es fa a tots els municipis,
que estan dins de la taula del Sènia a la part de la comunitat valenciana, perquè això, com bé has dit, és una subvenció de 282.000 euros que ens dona la vora, per tant, la Generalitat Valenciana, que ja dic des de fa bastants anys que ens ho està donant. Molt bé. Quines són les oportunitats laborals que després poden obrir-se, després d'aquesta formació?
Sobretot d'aprofitament forestal, perquè ja l'alumnat obté dos certificats. Un d'aprofitament forestal per a fer treballs d'esbrossament, poda... I després un altre de conservació i millora també dels montes. És a dir, tot està relacionat amb el tema forestal.
Si no ens equivoquem, per exemple, l'any passat també es va realitzar l'adequació de la part de la baseta del Bovalar. Enguany, a Benicarlo concretament, quines són les actuacions que es faran dins d'aquesta formació?
No ho sé, això és una cosa que decideix l'Ajuntament de Nicarro, algun espai que estigui per a desbrossar, per a posar algun arbre, etcètera, per a condicionar, per a millorar en definitiva. Això és una cosa que l'Ajuntament proposa a la Mancomunitat i la Mancomunitat envia els treballadors a fer les pràctiques...
o als alumnes, millor dir, a aquests terrenys que determina l'Ajuntament. Cada Ajuntament de la part, ja dic, dels municipis que estem dins de la taula del seny. Recordo que la taula del seny està formada per 27 municipis, concretament 15 són de la part valenciana, 9 de la comunitat de Catalunya i 3 d'Aragó.
Molt bé. Com bé ens has comentat, Perat, encara aquest primer bloc de la taula de Senya Forestal, des del 2017 s'han format més d'un centenar de persones. Quin balanç feu des de la Mancomunitat de tots aquests anys de tallers?
El balance és molt positiu, perquè la possibilitat de formar més de 100 persones, la veritat és que és molt important. Estos municipis també patim despoblament, i si aconseguim que la gent que es fa aquesta formació es puga quedar en les possibles brigades que ja s'incorporen, per exemple la de l'EMERGE, o brigades municipals, la veritat és que també assentem població...
i apoblació o persones que estan preparades per aportar a terme tots aquests treballs que els municipis fan tanta falta. Efectivament, una part fonamental que sempre damunt és un dels objectius, jo diria, inclús de la Mancomunitat de la Taula del Seny, poder aportar aquestes oportunitats perquè aquí a la província de Castelló patim un greu problema de despoblaments i amb aquestes oportunitats aconseguim que a poc a poc la gent
se puga quedar perquè després, realment, aquest espoblament es perjudica a tots, no només a les persones, sinó inclús al mitjà natural també.
Sí, perquè quan la Generalitat fa convocatòries o elabora, en aquest cas, per agafar gent en programes diferents que fan Emerges Plus, inclús la Diputació també, ja aquestes persones ja estan apuntades a la Borsa de Treball i concretament ja tenen una experiència i tenen estos certificats concretament que també els serveixen per a poder posicionar-se millor de cara a obtindre un treball.
Ara passem a parlar del programa Orienta Plus. En què consisteix exactament? Paral·lelament, el programa anteriorment comentat, vam activar el programa d'itineraris integrals d'inserció. La subvenció concretament són 21.000 euros i la vigència estarà fins al 31 d'agost. L'objectiu és acompanyar aproximadament a unes 30 persones que estan en situació d'atur cap a una inserció definitiva en el mercat laboral.
Els col·lectius on es destina això són joves, persones majors de 50 anys i col·lectius vulnerables. Els llocs d'atenció concretament els han ubicat a Benicarro, Càlix i Rossell, però la veritat és que també poden participar persones dels diferents pobles de la moncomunitat, sempre de la part d'aquí de la comunitat.
valenciana. La metodologia, el programa ofereix orientació, competències digitals i, el més important, una fase de prospecció i acompanyament post-inserció per a garantir que el lloc de treball se consolide. Molt bé. Què diries que diferència aquest programa, Orienta Plus, d'altres programes d'orientació laboral?
És que és d'inserció, és un programa més xicotet, un és de 282.000 euros i l'altre de 21.000, i el que interessa en aquest cas o comporta és acompanyar unes 30 persones aproximadament,
que es troben en situació d'atur perquè tinguin possibilitat d'inserció definitiva en el mercat laboral. Molt bé. Ens comentaves una part que és molt important, jo crec que és el tema de l'acompanyament, que una vegada es produeix eixa inserció laboral, el programa també inclou un acompanyament a l'usuari. Per què considereu que és necessari fer aquest tipus de seguiment?
Bé, fer sobretot un acompanyament-seguiment, perquè, d'alguna manera, les persones, si tenen una formació i després també els ofereix algun canal perquè puguin incertar-se o treballar o entrar a dins del món laboral, també...
és complicat que ho facin pels seus propis millors. Per tant, també busquem aquestes maneres d'encarrilar-los un poc en els possibles treballs. Ens parlaves també dins de l'Orienta Plus de les competències digitals. Quin paper més o menys tenen en aquest tipus de programa?
Bé, també que es vagin integrant en este món, que tinguin també la part de competències digitals i, sobretot, ja dic, sempre l'orientació i l'acompanyament. Són classes també pràctiques i al mateix temps de teòrica, també, no?
Molt bé. Ara, després d'haver parlat d'aquests dos tallers, també volia recalcar aquesta importància que té la Mancomunitat per a una miqueta gestionar els recursos que tenen els municipis i donar aquestes facilitats. Per a vosaltres també, quin valor té la col·laboració entre aquests municipis dins de la Mancomunitat per a impulsar projectes d'aquest tipus?
És molt important i sense els municipis no seria possible. La Mancomunitat de la Taula de Senyà és una mancomunitat que ja portem 20 anys aproximadament o inclús més. Se va iniciar precisament perquè consideràvem que tant a la part de Catalunya, a la part d'Aragó, com a la part de la Comunitat Valenciana, els municipis que estem dins de la Mancomunitat de la Taula
a la perifària de la perifària. Moltes vegades és difícil que les pròpies administracions, amb molta voluntat que fiquen, però que no arriben a determinar els temes, per exemple, de camins rurals que van d'un municipi a l'altre i que a vegades són terra de ningú i ningú se n'ocupa, no?
Per tant, la mancomunitat de la taula d'ensenya és una mancomunitat de bones intencions, i a més hem fet a banda de totes aquestes actuacions, no únicament aquestes, sinó sempre hem intentat, sobretot, vertebrar el territori i posar-lo en valor, potenciar-lo...
en les oliveres mil·lenàries, evitar l'exploració fent un inventari, en el tema de patrimoni, de l'oli, camins rurals, d'ocupació, treballs forestals, etc. Turisme, camins rurals que en una època determinada vam arreglar-ne molts, en temes industrials també, fires, etc. La moncomunitat de la taula d'Escènia és una...
Una mancomunitat que, ja dic, sobretot el que tenim és intentar aquestes coses en comú que tenim els pobles de les tres comunitats diferents, posar-los en valor. I sobretot una mancomunitat, ja dic, de bones intencions, perquè dins d'aquests 27 municipis tenim sensibilitats polítiques de diferents signes, i a l'hora de la veritat és que anem entenent-nos sempre i intentant que tot vagi endavant.
Efectivament, i ja no només aquest tema d'agrupació del territori, sinó que també se fan, ho hem parlat alguna vegada també amb Tereadell, també se fan algunes iniciatives que arriben inclús a Europa, sobretot amb el tema de les oliveres mil·lenàries i així. Aleshores, també, a banda de ser una agrupació, és una ferramenta per a contribuir a donar a conèixer aquest territori que tenim, que com bé has comentat estem una miqueta a la perifèria.
Sí, la mancomunitat a la taula del Senyà, jo crec que és una opinió molt personal, però que crec que és compartida. Si no estigués, s'hauria d'inventar, no? I jo crec que ja hem consolidat una marca, la marca taula del Senyà, i, per exemple, en el tema d'oli, d'oliveres mil·lenàries, inclús de traspassar un poc aquestes fronteres nacionals, també, bueno, doncs, moltes vegades potser no li donem la importància que
que tenim, però ens hem consolidat sobretot en el món de les oliveres mil·lenàries i en posar en valor aquest patrimoni que tenim tan important que són les oliveres mil·lenàries i posar-les en valor i al mateix temps evitar el seu espoli, com va passar a la part
tenint d'alguna manera un control sobre aquest patrimoni que tenim tan important. Molt bé. Per anar avançant, mirant al futur, quin paper voleu que jugui l'Human Comunitat en la formació i en l'ocupació del territori?
Bé, doncs continuar això. Sobretot, dins de la Mancomunitat tenim municipis que són grans, Vanicarló, Vinerós. Vinerós en aquest moment va sortir. Espero que ho reconsideren i puguem tornar a vincular-se a la Mancomunitat. Però altres municipis, a part de Utecona, La Ràpida, Alcanar, que són municipis més grans, Morella...
D'alguna forma, a part d'aquests municipis, n'hi ha que són molt xicotets. Castell de Cabre, La Pobla, etc. I aquests municipis patin despoblament. I d'alguna manera el que també estem lluitant és en el tema laboral, en el que diem abans. Si hem tingut la possibilitat de formar, sobretot, a més de 100 persones, intentar que aquestes persones tinguin treball en el nostre territori i així també combatre un poc el tema del despoblament.
Efectivament. Doncs, Evaristo, ha sigut un pla que tindrà a Ciara de Benicarlo amb nosaltres per a parlar d'aquestes dues iniciatives que reforcen el compromís amb la formació, l'ocupació i el desenvolupament del territori i que també tindran eixa presència directa a Ciara de Benicarlo i nosaltres estem...
superorgullosos. Jo també recordo que les persones interessades en participar en el programa Orienta Plus poden posar-se en contacte amb la Mancomunitat a través del telèfon 643 150106 o el correu info arroba tauladelsenya.org Evaristo, ha sigut un plaer tindrem dret a si a Radio Benicarlo amb nosaltres i, bueno, esperem tindrem dret a Benicarlo també en alguna ocasió i res, ens veiem aviat.
Sí, doncs bé, moltes gràcies a vosaltres per intentar també ajudar-nos a difondre tot això que estem fent des de, ja dic, una mancomunitat que sobretot el que té són bones intencions. Nosaltres encantats també de difondre aquesta tasca, perquè al cap i a la fi la mancomunitat és una cosa de la que sentir-nos molt orgullosos. Moltes gràcies i ens veiem. Adeu. Molt bé, moltes gràcies, una abraçada. Adeu. Adeu, adeu.