Veus de casa. L'entrevista.
I avui arrenquem amb entrevista aquí a Ràdio Benicarló. Ens acompanya els nostres micròfons, Juan Pasqual Sorli, cap de llista de Benigazlum, tot per Benicarló, i fins a fa unes setmanes regidor d'Urbanisme i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Benicarló. Després del decret de cessament anunciat per l'alcalde Juanma Cerda, volem escoltar també la seva versió dels fets i conèixer com veu el futur del grup i del govern municipal. Saludem ja el senyor Sorli. Bon dia.
Molt bon dia i gràcies a Ràdio Benicarlo per invitar-me a aquesta entrevista. Senyor Sorli, personalment, com ha viscut vostè aquest cessament? Com explicaria als veïns el que ha passat? Bé, aquí el que ha passat, jo crec que per a mi, ho vaig dir l'altre dia, va ser una sorpresa perquè la relació que estàvem mantenint dins de l'equip de govern, tant el senyor Enrique Bersalduc com un servidor,
era una relació cordial, una relació de respecte, era una bona relació. Per tant, no esperàvem en cap moment que el que va passar en el decret que se mos va cessar, això pugui passar. Però ja està. Un després analitza els temes i diu, per què ha pogut ser això? Jo ho vaig dir clarament en la roda de premsa de l'altre dia,
que jo entenc, perquè aquí no hi ha hagut ni un sol concepte de lealtat entre nosaltres, entre Enrique Bessalduc i un servidor amb l'equip de govern, nosaltres hem actuat sempre de bona fe, de fet no se mos ha dit en cap moment ni un sol fet pel qual poguem haver tingut això des de lealtat,
Clar està. I, per un altre costat, també s'es va acusar que psicològicament estàvem acosant, d'alguna manera, al resto de consejals.
Jo dic psicològicament, acosar els restos de consejals, si el que els demanes és que treballen, és que facin coses per benicar-lo, i això s'entén com a acoso psicològic, doncs sí que ho estàvem fent, perquè jo en tot moment tots saben que a mi soc una persona amb una capacitat de treball important i m'agrada que els altres, tots,
Jo en el Departament d'Urbanisme, últimament estàvem traient el que jo vaig dir en un moment determinat, productivitats properes a l'empresa privada. Per què? Perquè...
han estat agafant metodos de treball que eren molt més àgils de cara a totes les paeres que teníem. Per això, crec que els dos motius que van donar, fonamentalment, per part del senyor Juan Materdà, no eren certs. No eren certs perquè la discrepància, que discrepàncies sí que hi ha entingut en moltes coses,
La discrepància entre l'equip del PP i Benigatlum ja va començar a la primera setmana, quan vam entrar a l'equip de govern, allà a l'octubre del 23, quan se mos va dir, era la primera setmana, ja se mos va dir que hauríem de pujar l'IBI un 20%. Clar, no està. És a dir, entrem sense penes haver...
com han hagut els temes de l'Ajuntament, se'ns diu que hem de pujar a l'Ibi un 20%. En primer lloc, ens vam resistir bastant a arribar a aprovar una pujada d'este tipus. Ens vam resistir molt, però al final, per a no trencar la primera setmana a eixa coalició de govern que vam fer, vam assumir eixa pujada
que després m'ha anat mirant i m'ha anat veient i creiem que aquesta posada, primer, si mos va dir el 20%, el dia del pleno vaig enterar que era un 27%, no era un 20%.
Això ja d'entrada. Però el tema radica en que, posteriorment, analitzant els números de l'Ajuntament, que també és una cosa que ja s'està fent contínuament, perquè d'alguna manera tinc una formació econòmica i podia veure-ho, crec que hi havia marge per no pujar aquests impostos, aquesta quantitat. Eixa primera discrepància, la banyaure.
Hi havia faltes de confiança des del principi entre la coalició... No se mos va dir la veritat dels números. No se mos va dir les coses com estaven. I a partir d'ahí, nosaltres, en bona fe de cara a continuar que l'Ajuntament treballara,
Vam tirar cap avant, vam tirar cap avant. Pot ser que m'hi diga, digui, escolta, jo l'heu trencat l'equip del govern el primer dia. Vostè l'heu trencat. Nosaltres vam intentar continuar treballant i que això no fos així.
Anem per parts. Quan va conèixer vostè aquesta decisió de cessar-li a vostè i al seu company Enrique Besalduc? Li van comunicar personalment o a través del decret? No, jo l'únic coneixement que vaig tindre, lo normal, donar la bona relació que estàvem tenint el senyor Juan Materdà i jo, i en este cas també el senyor Besalduc, és que se mos hagués cridat al seu despatx, se mos hagués dit, escolta'm, vaig a cessar-vos per això, per això, per això i per allò.
Això ha sigut normal entre persones. Què passa? Jo em vaig enterar perquè em va enviar un mail en el decret...
Bueno, vaig de notificació del decret, que el vaig treure i em vaig enterar en aquell moment, a la una menys quart, més o menys, va ser això, o dos i mig a la una menys quart. Jo estava en urbanisme i em vaig trobar sorprès. Incluso el vaig dir a la gent d'urbanisme i dic, m'acaben de cessar. Bueno, ells se m'han quedat sorpresos perquè la relació i el bon ambient que teníem en el departament...
se van vore, e inclús vaig a dir-los que va nhaure inclús alguna llàgrima per part d'algun funcionari o funcionària d'aquell departament, en aquell moment que se me va notificar el CESE. Jo crec que això no és una forma d'unes persones que han estat treballant de despedir-los. Jo penso que les persones han de mirar-se cara a cara i dir les coses. I aquí va nhaure covardia per part del senyor alcalde d'enviar-vos el decret per un mail...
El senyor Enrique Bessalduc se va enterar perquè li va dir un periodista. Diu, acabem de fer una ordre de premsa que t'han despedit. Diu, com que m'han despedit? Perquè ell no havia arribat encara a agarrar la notificació del mail. Se va enterar davant de la plaça Sant Bertomeu. És a dir, clar, això no són formes de dir les coses perquè són persones, havíem col·laborat, jo precisament ho vaig dir l'altre dia a la ordre de premsa, el dia anterior, dijous,
van fer la posta en marxa de les proves de l'autobús. I el senyor Jomater-Diagos van fer una foto amigablement allí, la foto que va sortir en els millors de comunicació de l'Ajuntament, e inclús en els millors del Facebook, etcètera. És a dir, que hi havia una molt bona relació, i aixa sorpresa d'última hora, doncs,
és el que ens va crear una sorpresa. Va ser sorpresa a última hora, sorpresa. Ens va comentar que continua la seva relació amb l'alcalde, continua parlant amb ell, però d'aquest tema en concret han pogut parlar, han pogut llimar aquestes espereses del primer moment? Bé, jo, el senyor alcalde, no me'l vaig trobar...
El divendres i això no me'l vaig trobar. Jo, quan em van dir això, vaig ser el despediment de tots els funcionaris d'urbanisme i me'n vaig anar cap a casa. I el dilluns, el següent, que teníem junta de portaveus,
va ser, perdó, el dilluns cincüent no, perquè es va suspendre l'Ajuntament de Portaveus. El dimarts, perquè mos havien llevat les claves per poder accedir a tots els temes nostres de l'Ajuntament, perquè se mos van llevar les firmes, però a part se mos van llevar les claves, no mos aclaríem, i vam anar a l'Ajuntament el senyor Besalduquió. I em vaig trobar cara a cara amb el senyor Juan Mazerdà. Evidentment, jo li vaig donar la mà, jo...
per la seva forma, no per el que em va dir que no... Però per la seva forma d'expressar-se, em va donar a entendre que això ho havia fet sense voler. Ell. Jo, si és així o no, he dit que és una interpretació meua. I inclús vam quedar... Jo li vaig oferir la meva col·laboració perquè en l'urbanisme hi havia molts temes que portava jo personalment i el que vull és que es tiren cap avant, com us ho vaig dir a tots els funcionaris, el moment que me'n vaig anar...
i el senyor Juan Macedà vam estar parlant, em va dir, avui si un dia d'aixòs anem a sopar amb les dones. Quan vulguis, me'n piques i anirem a sopar. A nivell personal, no tinc res contra ell. A nivell polític, sí. Perquè aquesta actuació em va aparèixer, per dir-ho d'una forma clara, em va aparèixer una traïció. Una traïció per doble motiu.
Una, per la forma i modo que es va portar a terme, i sense cap motiu, i segona, perquè el tema és que des de fi algun temps, després m'ho hem enterat, venien negociant en els altres dos consells els nostres, el senyor Carlos dels Horts i la senyora Ima Calvet. Entonces, evidentment, perquè el que està clar és que del dijous a la nit, que hi ha el pleno,
la senyora Imma Calvet i el senyor Caldó, nosaltres vam marxar volant de l'Ajuntament, aquell mateix dia, jo els pensava dir, soltam, anem a sopar, que anem a sopar moltes vegades després del pleno, però van marxar volant els dos, malament, perquè ja sabien el que hi havia. Quan acabi la faena, cadascú ja pot fer absolutament el que consideri. Van marxar volant, però és més, jo si volen analitzar, vam posar un vídeo, que era el senyor Besaldú, com va parlar el dia del pleno,
vam posar un vídeo del senyor Besalduc parlant del tema dels salaris, etc. Eixe vídeo dura 8 o 9 minuts. Hi ha un moment que el senyor Besalduc diu el senyor Juan Poscos Orlí, vicealcalde de Beni Carló,
Al moment d'això, la senyora Aïma Calvet se gira al senyor del Zorch, que li va estar parlant contínuament mentre es parlava al senyor Besalduc, se gira al senyor del Zorch i una persona que l'entén una mica de llavis, jo no ho sé, diu, pareix que li diga por poco tiempo lo de vicealcalde de Benicarló. És a dir, això el dia del pleno estava ja tot decidit.
Veiem que vostè ha pogut analitzar, no?, tots els punts. Jo, personalment, no ho he analitzat, però em pareix ser que quan se gira i li parla al senyor Carlos dels Horts, que tenia una mente sèria, molt sèria, el senyor Carlos dels Horts, la senyora Imma Calvet parlant-li, i el senyor Carlos dels Horts, i el senyor Carlos dels Horts, ni va menejar en aquesta mente sèria, per tant, això s'havia tot pactat abans,
Això són especulacions que vostè està fent ara mateix? Són especulacions, però que es veuen dels fets que passen. El tema es radica que per a mi això, parlar a les meves esquenes en dos consellers meus, em pareix una traïció. Quina és la relació amb els dos regidors, amb Imma Calvet i amb el senyor Delsorch? No hi ha relació.
És a dir, el senyor Carlos dels Horts i la senyora Ima Calvet, des del moment que va passar tot això, vaig dir que no volia parlar amb ells per res. Es va dirigir un moment... No, no. Es va dirigir una setmana abans per un altre tema. No, des que va passar això, no mos han parlat.
Molt bé. Com afecten aquests dos fets al grup Benigat d'un tot per Benicar-los? Seguiran vostès formant part de l'equip de govern? Passaran a l'oposició? Quins són les següents passes? El vostre grup? No, el nostre grup...
la relació se va trencar mitjans amb Urufax, amb l'equip de govern, i van dir que s'havia trencat la relació entre Benigatlum i el PP, que és la coalició que hi havia. A partir d'ahir, els dos consells als que ens han aviat no estem a l'equip de govern.
La Junta Executiva ens ha apoiat els dos que ens van a via. Entén que els que han actuat malament són els altres dos. Per no apoiar en aquests dos que se n'han anat, hem d'haver-nos apoiat. Entenem, perquè l'altre, si està trencat del pacte, el que hem de fer és deixar-se'n. El que més que això, deixar-se el sueldo, pareix que no els hi va haver massa a tots. I aquests dos senyors també han traïcionat els altres companys i
no s'ho han deixat. Jo no ho sé, perquè estos dies que ens han trobat en algun acte, jo no els he parlat. El senyor Ima Calvet, l'alcalde, per exemple, l'altre dia vaig trobar el 9 d'octubre, després no l'he vist, els vam saludar a l'entrada, el senyor Riquel me saludó també, i els demés consellers del PP, pràcticament tots. La senyora Ima Calvet no ens han parlat per a res del món. I el que passa és que a mi...
Això, mire, Benicarló és un poble que és gran però és menut. Un senyor traïciona un altre en Barcelona o és un trànsfuga en Barcelona i això s'ho porta més o menys bé o més o menys malament. Jo no sé la consciència de cadascú si el deixa dormir o el deixa dormir. Però en un poble com Benicarló anar caminant pel carrer
al costat de l'alcalde com a senyora vicealcaldessa el senyor Carlos de Sot no va vindre l'altre dia a l'acte del 9 d'octubre anar al costat sabent que tots els que estan al teu al rededor saben que has traicionat els teus companys de partit això en quina manera se pot portar però també ho dic des de l'altre costat del senyor Juan Macedà pot anar al costat d'una senyora que sap que ha traicionat els seus companys
és que la política ens porta a aquestes circumstàncies, a aquestes punyalades traperes, que jo, si fos un o l'altre, no dormiria. Ja l'he dit clarament, no dormiria, perquè és que, inclús ara, alguna nit no l'he dormit, pensant si m'he fet alguna cosa que estava malament, però jo, que soc la víctima, d'alguna manera, penso en les altres dues persones, el senyor Juan Mazarra i la senyora Aïma Calvet,
Poden realment dormir per les nits? Pregunto jo. Vostè ha estat dos anys en aquest govern, que no són poca cosa. De què és el que sent més satisfet a la seva gestió, a venir, Carlos, senyor El Sorli? La gestió jo crec que ha sigut molt positiva. D'entrada, han modernitzat tot el Departament d'Urbanisme, han fet que un Departament d'Urbanisme, tinc mensatges de funcionaris d'allí que me'ls van aviar,
que em van dir gràcies, guampes, perquè en tu, un departament que estava denostat, un departament que estava defenestrat tant aquí a nivell del poble com a nivell de la província, has lograt fer que estiguéssim tots motivats, que sigui un departament que realment funcione, que estiguéssim tots contents d'estar en aquest departament. Això m'ho van dir funcionaris...
inclús per WhatsApp, els tinc, i de paraula m'ho han dit molts més. Entonces, eixa feina que s'ha fet en urbanisme ha sigut molt important per poder acabar amb tots els assuntos. Jo l'altre dia vam llegir al moment de la roda de premsa una quantitat de coses que s'han fet mai en la vida, en dos anys s'han fet tantes coses en Benicarló. Però, a més a més, estan tots els projectes que estem tramitant, que en són 29,
són 30, però hi ha un que no l'he dit i el diré però són 29 projectes per tirar cap avant que estàvem tramitant-los tots estem fent que per canviar ben i carló com de la nit al dia jo en dos anys, un any i onze mesos que he estat, no he tingut temps de fer tot el que volia fer sí que hem plantejat molts projectes hem plantejat moltes idees des de l'autobús urbano hasta fer el pont a la marxica tot això se pot arribar a fer
Se pot arribar a fer, també vaig dir el dia de la ronda de premsa, que si bé el tema dels edils, de moment, no mos hauria sigut molt beneficiós, jo crec que això se podia recuperar, plantejant les al·legacions ben plantejades, i que probablement tots els projectes que tenien previstos baix a l'auspici d'aixes subvencions, se podien portar cap abans, se podien portar a terme, que hagueren canviat Benicarló d'una manera molt important.
Jo crec que... Jo tenia un pla B, perquè el Zedil...
si no, molts donaven, que era possible, hem de tenir en compte una cosa, és que al final la comunitat valenciana, en el Zedil, han arribat menys diners dels que havien d'arribar inicialment. Perquè una part dels diners destinats a la comunitat valenciana se van destinar ja als problemes de l'Adana de l'any passat, el mes d'octubre. Entonces, si mos havien d'arribar 100, no sé ara les cifres, si mos havien d'arribar 100, al final només ne'n van arribar 60, pel Zedil, a la comunitat valenciana. Si mirem el mapa...
de les subvencions que s'han donat en tota Espanya, veurem que tota Espanya està plena de punteig, de llocs on han donat aquestes subvencions, sinó que la comunitat valenciana està quasi deserta de punts. A la província de Castelló, només a Nules, només a Vinaròs i a Castelló Capital. És a dir, a tres pobles, i en són uns quants més que havien demanat la província de Castelló. Però això, però a aquesta possibilitat, com me van dir, perquè això que mos restarien els diners estos de la Dana,
dic ui, malament anem jo jo em vaig plantejar un plan B per poder fer aquestes obres i vaig estar en intervenció a veure què podíem arribar a veure què podíem fer i ho tinc estudiat jo ja els he dit que com tenen la meva col·laboració si volen que me pregunten que jo gustosament els diré com ho faria
Ja quasi arribava el seu moment, no?, este moment d'obrir la piscina, un tema que li ha fet molt comentat per la ciutadania, ha sigut molt comentat esta piscina vinculada a la seva figura. La piscina s'obrirà i no el tindrem a vostè ahir al costat. Què li fa sentir a això? Bé, jo vaig dir una cosa, que abans que em cessaren, tenia previst el dia de la inauguració nonà.
Vaja, quina sorpresa. Això ho vaig dir a alguns companys d'urbanisme, d'allí de funcionaris, perquè jo, per aquesta piscina, he patit molt. És clar, la veritat. M'ha portat més de nit sense dormir la piscina que el bufes. També li ho dic. Per què? Perquè les coses... Evidentment, jo, experiència...
l'administració pública en el funcionament normal jo massa no en tenia, tenia l'experiència d'haver portat pleig contra els ajuntaments, etcètera, però no en quant al propi funcionament. I és cert que els plaços en l'administració pública se multipliquen per bastant més del que és normal. I no perquè els funcionaris no treballin, això no és així, sinó perquè hi ha molts requisits a complir abans d'arribar a un objectiu.
Normes, normes, normes. Llavors, la piscina, jo en principi tenia la idea d'obrir-la d'una altra manera. Jo, en tot cas, quan s'obri la piscina, vull explicar un dia com... A més, d'aquesta manera, s'estava portant a terme, inclús, i se va tindre reunions per fer-ho així. Ara, més recentment, va obrir-la una mica més pronta del que al final s'obrirà.
Però, i això ja ho explicaré, perquè jo no pensava fer-ho tal com s'ha fet, sinó pensava guanyar temps al temps. Tenia vostè una altra fórmula, no? Una altra fórmula. Per exemple, per quin motiu no obrim la piscina el primer dia i, mentrestant, la piscina oberta, plantegem els projectes. Ja vam estar un any per fer-los, quasi.
Si nosaltres durant aquest període tenim la piscina oberta, en les condicions que estava abans, que es podia obrir, tenia llicència, érem estat un any a la piscina. Després, cert que hem hagut de parar uns mesos per fer les obres, però hem parat uns mesos en totes les obres preparades.
i després érem fent les obres i després la nova repertura. Érem guanyat un temps. Més o menys, això era el plantejament, i el plantejament era també que la piscina l'agafara una empresa o algú en un contracte de serveis, en principi contracte menor, però que podia anar allargant-se en aquest projecte.
acabar en extrajudicials. Però bé, això era un altre tema i ho explicaré en deteniment. Una vegada la piscina estigui oberta. Però la veritat és que la piscina, jo tenia molta il·lusió, molta gent, inclús hi ha algun senyor que va per les reds socials, que cada dia m'ha recordat els plaços que jo he dit
que haia enganyat a la gent. Això no és veritat. Jo mateix m'enganyava a mi mateixa. Jo, realment, la meva il·lusió per obrir la piscina me feia anar a dir un plaç determinat, perquè pensava que això seria així, que després m'he equivocat, m'he equivocat quatre o cinc o sis vegades. Estic totalment, i demano perdó, i demano excuses per això, però...
La il·lusió meva em feia anar ahir. Si jo hagués sigut polític, en vés de ser una persona normal de peu, doncs no hauria dit que plaço a ningú. I dir, qual no obrireu? Lo més prompte possible. Ja hi ha acabat. Però jo no soc polític. Jo dic les coses tal com les penso. I a tota la gent m'ha preguntat com obrirem? Doncs mira, per Sant Josep.
el dia dels enamorats i em resulta que després això no ha pogut ser jo ho sento, però la veritat és que no estava al meu ànim enganyar ningú, ni dir cap mentira perquè jo ho he dit pensant que era veritat el moment que ho he dit quin aprentatge personal li deixa aquesta experiència política? bueno, jo he passat dos anys que he sigut feliç, està la veritat allí al departament jo he treballat molt a gust
m'ho he passat molt bé, jo no tinc cap queixa de ningú, dius, home, és que passa, que hi ha molts problemes, home, clar que hi ha problemes, però ja queda solucionant els problemes de gent que venia, jo tenia visites contínuament,
Però jo he passat dos anys que he sigut molt feliç fent la feina. Això és la veritat. I no m'importava cobrar 1.500 euros com cobrava, cobrant 1.700 o cobrant 1.300. No era un problema d'això. Era un problema de fer una feina que realment a un li agrada. I com veia que la feina que m'agradava
que anàvem traient projectes i anàvem traient coses, traient idees, per fer venir Carló més gran, per fer venir Carló una mica millor del que el vam agafar, doncs això em va fer molta il·lusió i, doncs que em sap mal, jo ho vaig dir, a mi a nivell personal no em sap mal que m'hagin cessat. Que consti que en la primera vegada, en la meva vida, que me tiren d'un lloc. Mai en la vida m'hagin tirat d'un lloc. Però bé, que m'hagin expulsat. Però a nivell personal no em sap mal
Jo m'estic replantejant ara les coses i faré una miqueta més de despatx, però també a la vegada procuraré, tindré més temps per a mi, per a la família, per a altres coses, no? A mi l'únic que me sap mal és que els 29 projectes que em vaig deixar allí en cartera, que havíem escomençat tots ells a treballar-los, que això no continuï. Jo, i que ben digués-lo, per tant, no...
entre en una fase de més grandesa de la que tenia fins ara. Perquè penso que aquests 29 projectes eren canviats bastant ben i carló en molts aspectes. Això és el que em sap mal. A mi, a nivell personal, ja li dic, jo soc una persona, si em vaig estar dos o tres dies, una mica atropellat, una mica fotut, perquè, evidentment, quan l'avient d'un lloc l'expulsen, tinc la culpa, però sempre ho sent. Jo ho sento i tinc consciència.
Però el tema radica en que això ja se supere. Això ho tinc superat. Ja m'estic plantejant altres coses ara en aquests períodes, que acabarem els quatre anys que ens toca estar en l'Ajuntament, ara en l'oposició.
Ja dic, però a nivell personal no em preocupa massa. El que em preocupa és a nivell del que es farà o no es farà en tots els projectes que vaig deixar escomençats allí a l'Urbanisme.
Molt bé, senyor Sorlí, senyor Juan Pasqual Sorlí, gràcies per acompanyar-nos i per compartir la seva visió sobre aquesta situació. Seguirem ben de prop aquesta evolució política a Benicarló i els pròxims passos del seu grup. Quin missatge vol enviar avui a la ciutadania que ha seguit de prop aquest procés amb sorpresa, amb preocupació?
Bé, doncs jo a la ciutadania, en primer lloc, el que vull donar és les gràcies a la immensa quantitat de solidaritat que hem tingut per part de molta gent. Han dit que no us pareixia just el que havíem fet en nosaltres, en Enrique i en mi. A tots els vull donar les gràcies, ho vaig donar al diàleg de la premsa i ho torno a fer ara.
Jo, el mensatge és que nosaltres continuarem treballant per venir a Carló, continuarem estant ahir. Si necessita la meva ajuda i col·laboració l'equip de govern per a lo que siga, jo ara no el vaig a trencar als plenos per anar a dir ara vaig a votar-ho tot en contra i que d'alguna manera que es feien fotre com se diu en València. No anem a fer això. Nosaltres anem als temes que tinguéssim per ajudar.
perquè ben i que no tinguin cap avant, nosaltres al pleno els votarem a favor, com ara els havíem votat. Els que entenguéssim que no són correctes, doncs els votarem en contra, perquè jo, evidentment, ara no estic en capacitat de negociar l'alcalde la discrepància, sinó que em diu, mire, vostè...
O això, o l'altre. Vota el que vulgui. Si no puc negociar-ho, me tocarà dir, mira, això no me pareix bé, i em votaré en contra. Però, en principi, els assuntos que siguin bons per a venir a Carló, o que entenguéssim a tots que siguin bons, que tampoc estem en possessió de la veritat, però que entenguéssim que són bons per a venir a Carló, nosaltres els votarem tots a favor, i, per tant, anirem a ajudar en tot el que poguéssim.
Senyor Sorli, com l'hem comentat abans, des de Ràdio Benicarlo estarem molt pendents dels següents passes. Si li desitgem el millor, ens tornem a escoltar de nou ben pronti. Adeu. Moltes gràcies a vostès i gràcies per aquesta transparència d'esta més hora de ràdio.