El tema de Benicarlo al nostre temps d'entrevistes i anem a parlar d'un tema que jo considero important i interessant perquè segon l'Organització Mundial de la Salut, una de cada vuit persones és obesa. Si fem el càlcul, en una població de 30.000 habitants, com és el cas de Benicarlo, possiblement hi hagi 3.200 casos de persones obeses. Aleshores, hi ha una iniciativa de formar una associació sense ànim de lucre que busca solucions per a abordar
aquesta problemàtica, l'obesitat, ja no només a l'estat espanyol sinó a la comunitat valenciana i en concret així al nostre municipi. Tenim amb nosaltres Alejandro García que és l'impulsor d'aquesta iniciativa amb què parlarem d'aquesta problemàtica tan greu que afecta a tanta gent i que moltes voltes com que queda una miqueta velada. Alejandro, bon dia, com estàs?
Hola, bon dia, molt bé, gràcies. Estem encantats de tenir-te a Serra de Benicarlo. Per començar, per posar-nos en context, d'on sorgeix la iniciativa de fer aquesta associació que lluita contra l'obesitat?
Bueno, pràcticament jo puc dir que jo soc un dels afectats i, lògicament, qui sa, per les informacions que s'estan ja publicant en televisió i altres mitjans, ens estem donant compte que estem en una situació complicada, aunque no ens donem compte. Entonces, pràcticament, el que pretenem és buscar solucions, sobretot en un principi que la Seguritat Social considere a l'obesitat com una enfermedad, cosa que ara pareix cert que ho estan deixant de costat.
Quines, sense abordar més el tema metges, perquè això s'encarreguen els metges una miqueta, però també, com tenim el teu exemple, com afecta el tindre obesitat en el dia a dia, ja no només en la salut, sinó en les tasques diàries? En un principi, el simple fet de ser obeso o gord, impedeix fer algunes activitats que, si suprimiríem algun pes, segur que serien més àgils i la salut aniria millor.
Jo m'estic donant compte que, tal com estem avançant en edat i en pes, és un hàndicap que, per abandono en la majoria de casos, no li donem la importància que té. En quant a les possibles causes, per exemple, en el teu cas o casos que coneixes, com sorgina aquesta infermetat perquè és una infermetat?
Bé, jo penso, sense ser metge en absolut, crec que hi ha un factor que és la fisonomia, o millor dit, l'ADN de cada persona o cada família, que influeix. Perquè és curiós que menjant dues persones la mateixa quantitat d'aliment, a una li afecta més i a l'altra li afecta menys.
Com hem dit, és una infermetat compleja i crònica. Per tant, pensem en un principi que hem de buscar tractaments personalitzats a cada una de les persones afectades perquè la reacció o l'efectivitat d'aquest tipus d'enfermetat sigui més efectiva.
El que també estem veient molt és que està començant a afectar de forma molt greu a xiquets i xiquetes, per exemple, sobretot degut a que no cuinem tant ja, prenem molt d'ultraprocessat, molt de congelat, i no sé si vosaltres també esteu veient aquest augment en els xiquets i xiquetes, que és preocupant.
Bé, jo entenc en un principi que el problema ve de desmenuig del nou sistema d'alimentació, de bolleria industrialitzada, del consum excessiu de grases i productes no adequats a cada persona i això pot influir. Lògicament estem donant-nos compte
que des dels menuts ja aquest fenomen va en augment. Per tant, crec que hem de buscar solucions al principi per evitar posteriorment les conseqüències que de gran van augmentant. És que se veu damunt en el tema alimentari dels més menuts...
La part que pel tema del ritme del treball també dels pares, inclús els propis pares moltes voltes tenen aquesta dificultat, ja no només per donar menjar saludable als seus fills, sinó per poder menjar saludable ells, perquè amb el treball, amb els temps, amb la prisa, com que volem coses ràpides i les coses ràpides no sempre són la millor solució.
Des d'aquesta associació, com preteneu abordar eixes solucions que damunt busqueu conjuntament per a millorar la qualitat de vida de les persones que tenen obesitat? Bé, en un principi, com a fins a aquest tipus d'associacions, hi ha d'indicar que estem en contacte amb altres a nivell nacional. L'associació de pacients d'obesitat es començarien per fer la prevenció, lucha e informació contra l'obesitat i les seves malalties.
Després calificar com a infermetat, com he dit anteriorment, que la seguretat social se fa càrrec, que hi hagi nutricionistes adequats que puguen aconsellar des del principi tant als pares com a les persones que fan mal ús d'aquest tipus d'aliment,
crear grups d'apoi o informació per a operacions o altres, estructurar i organitzar i coordinar activitats en col·laboració en respectives unitats mèdiques, perquè és imprescindible els professionals que ens ajuden, realitzar projectes i coordinar activitats, subscribir acords de col·laboració en unitats públiques privades a fi de poder arribar
a crear jornades d'informació i formació en temes relacionats amb alimentació i hàbit de vida saludable. I totes les activitats que es consideren útils perquè la gent s'ha de conscienciar que és una infermetat i de buscar solucions entre tots.
Has mencionat una cosa també interessant, que és el tema dels nutricionistes, que en la seguretat social n'hi ha una gran mancança, que això també és una mica les possibilitats que té cada un, perquè no tot el món pot pagar-se un nutricionista que sol ser privat, perquè en la seguretat social n'hi ha molta mancança.
Aleshores, també, en aquest aspecte, com afecta a les persones que pateixen obesitat i no poden permetre's un nutricionista i de quina forma penseu que se poden implementar en la Seguretat Social, per exemple? Bé, jo puc explicar el cas personal. Concretament, jo he anat a la doctora de la Seguretat Social i he dit, i he expressat, m'ha dit, fes exercici i menja menys. Bé, això és molt fàcil de dir, però la veritat...
una persona que està a operar, o inclús les persones obeses, no és tan fàcil. A partir d'aquí, jo vaig demanar que m'havia l'especialista, i en un principi no ho ha considerat, i això és una de les queixes que crec que hem d'indicar que, tal com estan dolents les persones, deben de tindre els adequats problemes
projectes de medicina perquè pugui ser efectiu. Llavors, jo crec que la ciutat social s'ha de mentalitzar que les persones obeses, si disminuïm pes, segurament disminuirem en medicaments també, perquè l'obesitat afecta a la salut.
Directa o indirectament, no ens donem compte, però el temps passe, la motxilla que portem damunt, els ossos i el rest d'enfermetats, pot ser efectiu. Llavors, penso que una medida de prevenció és important en aquests casos.
També volia comentar, en quant al que estàvem dient dels objectius que vos marqueu amb l'associació, també una miqueta com funcioneu, com funcionaríeu dins de l'associació per ajudar a les persones que pateixen obesitat?
Bé, en un principi, com he dit, és informar a la gent, tindre xarxes, parlar amb professionals, i d'esta forma, entre tots, buscar les millors solucions possibles. El que sí que és cert, que no ens estem donant compte, i crec que és important, com jo he vist inclús en altres associacions, en contacte, els psicòlegs també tenen una funció important, mentalitzar les persones que continuem tenint una enfermedad i hem de buscar...
Sobretot, tindre la voluntat suficient de poder acatar els consells que siguin útils per a la nostra salut.
Important també la part de salut mental perquè no se pot fer tampoc un canvi, un seguiment en el teu cos i també tindre en compte tot el que també ixe procés afecta de primer a la teua ment però després a dir que beneficia. Altres temes que volia tocar és el tema de la estigmatització dels prejudicis que cap a les persones que pateixen obesitat o les persones gordes n'hi ha molts. Aleshores, quins són els principals prejudicis que pateixen les persones amb obesitat?
Bé, inclús jo he vist en alguns aspectes laborals que se produixen més baixes, o sigui que efecte social és important, este fenomeno que se estudia, que se treballa i fa efecte de millorar. Per una altra part, també puc indicar que estan eixent medicaments nous perquè no és a sol és suficient el fer exercici, el tindre una dieta rigorosa, sinó que necessitem una ajuda,
a fer efecte que aquests medicaments que s'estan provant i estan funcionant puguem aplicar-los com ajuda perquè, com he dit, cada persona en la seva naturalesa a uns menjant el mateix no engorden i els altres sí. Llavors, aquestes mesures correctes a través dels medicaments sí que vulguerem, igual que hi ha altres malalties que se solucionen d'aquesta forma, el cas dels obesos sí que pugui ser efectiu
en la nova tecnologia mèdica i farmacèutica, fer efecte que en l'ajuda d'aquests companys puguem arribar a tenir el pes ideal. Sobre això, el tema dels medicaments s'està investigant molt, com tu ho has dit, i la tecnologia està avançant molt. Tenim, per exemple, que s'escolta molt parlar d'ell, l'Ocempic, crec que es pronuncia Ocempic, Ocempic,
que s'utilitza les persones amb diabetes, sobretot, però també s'utilitza o pot utilitzar-se com a mètode per a pedrepeix. Vosaltres esteu també al tant de tot aixòs avanços i quins avanços esteu veient que n'hi ha?
Per supost que estem intentant posar-nos al corrent a fer efecte d'aplicar la nova tecnologia mèdica o farmacèutica perquè pugui ser efectiu, però no depèn de nosaltres, depèn dels professionals que ens assessoren i que ens recepten el que necessitem. Lògicament, si vas per la via privada, sí que hi ha metges especialistes que sí que ho recepten, són medicaments molt cars que...
Curiosament, el mateix medicament que has indicat estan aplicant-lo a persones amb diabetes i cobrir la seguretat social i nosaltres, com a pacients, no ens apliquen. I és una mica la indicació que la seguretat social ho tinga en compte que som malalts igual que les altres malalties.
Perquè penseu que l'obesitat no es tracta, o com noteu vosaltres que l'obesitat no es tracta com una infermetat? Has posat molt bé l'exemple del tema dels medicaments, que de forma directa no se vol recepta perquè no es considera una infermetat, però això per què succeeix?
La realitat no ho sé per què. Una mica més personal. Està dins del concepte de l'aplicació dels metges i la seguretat social i nosaltres som pacients sufridores de les conseqüències que estan aplicant. Lògicament, l'associació, com ha indicat, la pretensió és la reivindicació que es considera enfermedad. L'Organització Mundial de la Salut ja ho diu. Inclús estem analitzant altres autonomies que sí que ja prenen cartes en l'assumpte.
Llavors, aquesta comunitat crec que la igualtat de drets hauria de fer efecte de tots els espanyols igual. Llavors, a mi em sorprèn que hi ha autonomies que sí que ho estan estudiant i està concretament en el dia a dia que, com he dit anteriorment, vas al metge, demanes l'especialista, et diu, no, vostè t'andar i dieta. No, no és suficient. O sigui, necessitem una ajuda mèdico-farmacèutica adequada a cada cas.
Jo crec que també com que se pren més per la via estètica que per una via de malaltia i realment és una malaltia com les altres. Bé, continuem parlant una miqueta de l'associació, hem conegut el seu funcionament i tal, els objectius que vos heu proposat però també que vos marqueu a curt i llarg termini. Explica'ns.
Bé, en un principi la idea va sorgir de dues o tres persones que mirant aquest programa han fet el comentari i vam dir si hi ha que fer alguna cosa, si no, a nivell individual no arribarem molt allun. Entonces, anem a intentar fer una campanya de divulgació, intentarem en un saló d'actes i en...
una pantalla, perquè una imatge val més que mil paraules, veure exactament de captar les persones conscienciades en aquest tema i, si són més, farem més ruïd a fi efecte d'arribar als objectius previstos. Entonces, en un principi,
En pròxims dies anem a legalitzar-la. En un principi, en tres persones, crear una associació ja és suficient i una vegada ja tinguem les autoritzacions corresponents, demanarem l'ajuda a l'Ajuntament, que mossegui a un local, reunions, informació i divulgació. Jo crec que són els tres bàsics elements per poder arribar a la gent que...
és una malaltia i com més persones segueixen millor per a tots
I també jo crec que és una invitació a la participació en les activitats que plantegeu, inclús del personal metge, perquè, clar, també pot servir de molta ajuda el tema que en el seu recorregut d'aprenentatge, perquè sabem que el personal sanitari mai deixa d'aprendre, però el contacte amb persones que tenen aquesta malaltia i que també tenen molt a dir, que no siga només el que has comentat tu, Alejandro, de caminar, menjar menys o menjar molta lletuga, que no tot és...
Esietua, comenta'ns una miqueta també, perquè pot servir el personal sanitari també a aquesta associació. Bueno, és que sense l'apoi dels professionals no arribarem a l'alluny. O sigui, pràcticament el que és important és, sobretot, el màxim de persones afectades, buscar solucions de xarxes, jornades i...
mentalitzar a la mateixa administració que el que nosaltres pretenem, a part de la salut, que millorarà a nivell individual, l'ehorro concretament de medicaments quan les persones, al tindre menys pes, estan exposades a menys enfermetats. És un círcul bo per a tots, però començant pels que tenen la possibilitat de poder ajudar per orientar les persones que necessitem aquesta ajuda.
Per al contacte amb aquesta, amb l'associació i tal, com se pot fer? Bé, en un principi anem a intentar divulgar en els mitjans que tenim, intentarem en les xarxes socials començar a fer o bé una pàgina web o en Facebook o en otros mitjans, o en Whatsapps, a persones, pa...
que coneguen este tema. I jo crec que, sobretot, el boca a boca és el més efectiu. A partir d'aquí, intentarem posar algun cartellet en algun lloc que ho permeteixin, buscarem un dia i hora adequat a que la majoria de persones que puguen acudir estiguin interessades, i a partir d'aquí, que el círculo se vagi ampliant a fer efecte de tindre el màxim de socis per poder divulgar més i millor. Sobretot, és un toque a l'administració
que necessitem ajuda. Som pacients, som ciutadans i sobretot també que deixen els mitjans adequats de poder arribar a la gent. Has comentat una cosa també interessant que per anar avançant queria preguntarte.
Penseu vosaltres, i una cosa que la vostra associació pot ajudar molt, però perquè penseu vosaltres que sobre l'obesitat, per exemple, n'hi ha tanta desinformació, perquè sí que és cert que moltes coses que hem comentat avui o tal, o que no sabem o que ni tan sols pensem. Per què penseu vosaltres que passa això?
Bé, jo diria que l'obesitat és una infermetat silenciosa. O sigui, en un principi ens trobem bé, no donem importància, però sí que és cert que estem perdent facultats físiques, o sigui, ens trobem més pesats, estem més difícils de poder accedir, les barretes arquitectòniques també és un altre hàndicap per pujar escales quan tens molt de pes, i a partir d'aquí, el que és important, sobretot, és trobar la solució adequada
i que la gent se mentalitza que és una infermetat. No és una cosa, em trobo bé, no passa res. O sigui, avui sí, però i demà, i després demà, perquè l'augment de pes en l'edat se nota. Sí, sí, i damunt també es causen problemes cardiovasculars i un munt també d'enfermetats que després...
poden derivar des de l'obesitat. Però és el punt, jo crec que hem donat amb això el punt, el tema no tindre informació, de com se veu com una cosa més estètica i no de salut, i que després tu dius, bueno, jo al cap i a la firme trobo bé, però el que tu dius...
te trobes bé ara, però en un futur no sabràs molt com te trobaràs. I finalment, Alejandro, per acabar, alguna cosa més a comentari, un missatge també a la gent perquè s'interessa per aquesta associació i conega una miqueta aixa problemàtica que tenim amb aquesta malaltia, que com hem comentat a l'inici, és que els dades estan ahí, també per l'Organització Mundial de la Salut.
Bé, agrair la invitació que m'han fet i, sobretot, que la gent presta atenció. Intentarem posar cartels. El que me coneix pot contactar amb mi directament i això, com he dit anteriorment, ha de ser...
en els mitjans que disposem, el boca a boca, el que la gent se mentalitza en que és un tema interessant, sobretot, aunque avui no donem importància, sí que la té, sobretot, ja que l'Organització Mundial de la Salut, com tu has dit al principi, un de cada vuit persones està afectada, pensem que en Benicarló, possiblement, més de 3.000 persones puguen necessitar aquest tipus d'ajuda. Llavors, entre tots, anem a buscar les solucions.
I també, per a finalitzar, volia jo donar un dade, que ho comentàvem també en el tema de xiquets, que jo crec que és una cosa important, perquè ja no només a les persones majors, ara mateix a Espanya, un de cada tres menors entre dos i set anys, texos de pes, i un de cada deu presenta obesitat. O sigui que estem en dades preocupants també en els més menuts, o sigui que jo crec que, com tu ho has dit, entre tots s'ha de fer...
eixa força per a que se considere una malaltia i que se actue d'una manera immediata i personalitzada, com tu bé has dit. Gràcies, Alejandro, per haver estat amb nosaltres en el dia d'avui. Jo recordo que, a través de xarxes socials o qualsevol que te conega per Apavale o per qualsevol...
altra entitat, també pot contactar amb tu i tindre més informació sobre aquesta associació. Una associació que jo crec que és molt necessària i també per a conèixer la problemàtica i sobretot tindre això, les dades al cap i que això és una malaltia que s'ha de tractar. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.