i veure que sempre estan famolencs d'històries, sempre estan a punt, sempre estan preparats per escoltar un relat nou. I com a mestre, passats uns anys després de treballar, vaig voler fer el somni de la meva vida i anar-me'n a viatjar a un país que tenia idealitzades de xicotèque, que era el Canadà. I me'n vaig anar allà un any sense ser un enserati que em vaig prendre i quan ja me'n tornava vas dir, home, jo no vaig anar d'ací sense visitar una reserva índia.
tot el que em va esclar en una reserva índia, i n'hi havia un tipi d'aquests que posava souvenirs, que això em va desenamorar un poc, però en fi, vaig entrar dins i n'hi havia allà de tot, n'hi havia pells d'animals, arts, fletxes, tamahocs, i en un raconet n'hi havia una prestatgeria de llibres, i clar, com a mestre me'n vaig anar de cap allí a veure aquests llibres de què anava, i per sorpresa meva vaig veure que eren tots llibres de llegendes, d'històries, de relats,
ancestrals dels indis que ja, malauradament, penso jo que difícilment comptarien. Però almenys, no per res, perquè una reserva índia vas allà i això em pot desenamorar també, perquè vas veure una urbanització, una urbanització com les nostres, de cases com les nostres, vestien com nosaltres i simplement que era un lloc. Era una reserva en unes determinades lleis i demés. La bona qüestió, per abreviar,
és que vaig voler aquests llibres i me'n vaig adonar, doncs això, que eren llibres on apareixien personatges com els que els tenim nosaltres en els nostres rondalles, en els nostres contes, relats de transmissió oral, que de tota la vida s'han contat. I de seguida, em va mirar al cap, per suposat, molts dels nostres autors, que jo ja treballava a l'escola, com Enric Valor, com...
Joaquim González de Caturla, per exemple, en part de la Nuza, una sèrie d'autors que jo treballava a l'escola, en els llibres, en els contes. I vaig dir, mira, a la meva terra encara queden reserves indies, entre cometes.
És a dir, encara hi ha pobleig, on jo encara puc trobar aquests, entre cometes, indis, que són aquests persones majors, que encara guarden en la memòria aquests relats ancestrals, que a l'hivern es comptaven a la vora de la llar i a l'estiu a la fresca. I no res, va ser quasi pensat i fet. Allà corria l'any 1991, em vas tornar així a Espanya i vas començar a recórrer pobleig,
gravadora amb mà a veure si trobava algú que em contara algunes d'aixes històries que havia contat tota la vida als seus fills o als seus neits
I la veritat és que vaig començar l'any 91, vaig publicar un primer llibre al cap de 10 anys, va ser un part llarg, un embaràs llarg, però van néixer ahir 29 rondalles en el recull a la vora de la llar. I jo pensava que era l'últim ja, l'últim i no sent de mi, però a dia d'avui encara continuo afortunadament replegant aquestes històries perquè d'això segur que no ens jubilem mai.
I la veritat és que han eixit 8 volums de rondalles, amb 238 per ser exactes, les rondalles o les històries de transmissió oral arreplegades d'aproximadament d'una cinquantena de pobles i una dezena de comarques. Ahir va començar la meva aventura, el meu periple, afortunadament.
volia preguntar-te ara perquè clar la tasca de recerca de rondalles és una tasca apassionant però la veritat que costa perquè clar s'ha de fet molt la part d'escoltar que moltes voltes és el que més ens costa jo crec en la societat d'avui en dia en aquesta recopilació de rondalles quines són les principals no diria dificultats però els principals reptes que has tingut
Sí, té raó, la veritat és que no és arribar i besar al sant, és clar, arribes allà al poble i tu eres un foraster, i tu vas per i preguntant, escolta, i vostè no sabria, i diu, no, no, jo no sé res, jo no sé res, i clar, això com que no eres un xiquet, per dir-ho així, i ara és majoret, quan comences a fer això, ells no tenen massa confiança, necessites anar sempre de la mà d'algú, d'algun veí, d'algun amic del poble, que coneix, que ja li ho ha comentat, i que un dia que veu, no? Ixa és la manera més directa. I després arribes allà,
I moltes voltes no trobes el que tu busques, no?, potser parlen de la nevada l'any 26, o parlen d'altres coses que fem, diguem, coses reals, no?, feits reals que s'ocorrien a ells i no és això el tipus de relat que busques, no?,
O en ocasions has quedat en una persona i quan arribes d'allí, després de diverses setmanes d'haver tingut la cita, arribes a dir, mira, avui és que no em trobo molt bé, estic marejada, mira, si pots venir un altre dia. O, per exemple, arribes a dir, no, avui tinc els netets i estic molt nerviosa i moltes coses que he fet. O sigui, això és com vas a la recerca d'un tresor, que dic jo, que quan el trobes en realitat és...
És una joia el que tens davant de tu perquè dius que sort que he tingut de poder haver arribat a temps encara a escoltar aquesta persona i que m'hagi regalat aquest relat tan bonic.
tan màgic i sobretot tan ancestral, perquè hi ha històries que dius a saber quants anys tenen aquestes històries, aquestes relats. I sobretot quan n'escolta alguna, que jo que n'he llegit moltíssimes, dic aquesta, jo no he llegit mai. O aquesta versió no l'escoltava mai. I això encara per mi li dona un valor extraordinari.
I veig que conforme passen els anys, lògicament des que vas començar ara han passat 34 anys, i veig que continua trobant-ne, però jo he d'anar darrere de la gent quan siguem preguntant, escolta, tu no coneixes i tu no saps, i sempre anem darrere i em troba encara algun tresoret. Em costa més de reconeixer que cada volta està més complicat arreplegar aquest tipus de relat.
Home, passa una miqueta també quan intentes replegar testimonis, per exemple, del que va ser la Guerra Civil i la postguerra, que com ja va quedar cada vegada menys gent que és la que va viure aquests moments, en aquest cas també és com que cada vegada queda menys gent que coneix aquestes rondalles, però per això posem en valor també la tasca que tu fas i molts autors,
fan de recopilació, perquè, clar, si ens falten aixes persones que són les que coneixen les rondalles, si no se recopilen, se perdran. O sigui, que també és molt important posar en valor eixa tasca. I damunt, també et volia preguntar, perquè, clar, les rondalles, una cosa molt del nostre territori, però inclús hi ha moltes diferències entre províncies, entre ciutats, entre comarques...
I comparant amb eixes històries que tu, per exemple, a Canadà vas llegir dels natius americans, quin diries que és el valor diferencial de la rondalla valenciana? Mira, no s'hauria dit... L'Amèrica, lògicament, clar, jo veia que hi havia bisontes, hi havia coyotes, hi havia una sèrie d'animals que si no teníem, per exemple, hi havia castors, però en essència es parla de...
es parla del teu entorn, es parla dels animals que hi diuen, es parlen de les plantes, n'hi ha, diguem, elements fantàstics, meravellosos, n'hi ha algunes terrenades que són costumistes, de costums, de tradicions, però en essència és el mateix més. Això és increïble perquè, bueno, increïble, no? Sembla que tingui una lògica, no? Perquè aquestes històries, com dic, són ancestrals i no tenen amo, no? I han anat passant de generació en generació, de poble en poble, no?
Els mallorquins van ser això, els que primer van començar a fer aquesta recopilació. Va ser Antoni Mocinalcobert, que va fer allà una recopilació de més de 400 rondelles. Ell, Joan Amades, els catalans, quasi immediatament després. I nosaltres, els valencians, hem anat un poquet més endarrerits, però hem arribat, jo penseu que hem arribat a hora. Nosaltres, des de finals del segle passat i principis d'este,
S'ha fet una recopil·lació, una recolecta molt important que calia fer. Perquè Enric Valor, quan va escriure les 36 rondalles que va escriure, ell no era un folclorista. Ell les rondalles que sabia les havia contat la seva àvia, les havia contat una crià que tenia. Ell era un novel·lista, va utilitzar les rondalles que ell sabia i que contava
Gràcies a Manel Sánchez Warner que li va dir, escolta, tu que comptes tan bé les rondalles aquestes, per què no les escrius? I ell, com a novel·lista que era, va fer de cada rondalla una autèntica peça literària, per això són tan riques léxicalment parlant, i en les seues descripcions, en la seva farcologia, en tot el que fa servir...
Però, clar, això és literaturitzar les rondalles, no? I en aquest cas, jo el que procuré també és ser el més fidel possible als narradors, no? Agarrar la pell i els ossos, aquestes rondalles...
literaturitzar el mínim possible i sempre que consti el nom de la persona i el cognom i l'edat que té en aquests moments que me la compta i del poble que és. Per què? Perquè en cada una d'aquestes rondalles apareix el seu segell d'identitat. Així que, tornant a la teua pregunta, el sorprendries de veure com agarres una història a Balears, a Catalunya o així, perquè n'hi ha moltíssimes, moltíssimes que són idèntiques, idèntiques en...
Llàgicament són versions diferents, però en essència és la mateixa història. I el sort, perquè és així. I no sé si tenim temps, jo contaria una història que el quedaria és bocabadada. Jo vaig estar donant classe als Estats Units, a la zona de Virginia, concretament a Alexandria, i el dia de la hispanitat, estava dient un programa bilingüe,
Jo tenia alumnes que eren americans i altres que eren sud-americans, i el Dia de la Hispanitat hem dit la directora, escolta, tu com a espanyol podries fer alguna cosa el Dia de la Hispanitat? Jo era el primer que vaig pensar, mare meva, l'alegria que es farà als sud-americans que celebrem el Dia de la Hispanitat, saps? La bona qüestió és dir, mira, jo no vaig a tocar flamenco ni a ballar sevillanes, però jo puc contar-los un conte.
I es vas contar una història, una història que per no fer l'espoiler, així que es diu ara, no vaig a dir-ho, però que la contaré precisament en l'activitat de Quina Temor. Una història que quan la vaig contar, o sigui, la vaig contar en espanyol. La història la tenia jo replegada en valencià, per suposat, del poble de Banyeres de Mariola, una dona que li dia net el Pallà, tenia 67 anys en els seus moments. I vas contar la història...
I bé, i una de les alumnes que tenia, l'americà, quan va tornar a casa, li la va contar, li la va traduir a sa mare en anglès. Perquè aquests alumnes donaven espanyol i donaven anglès. I total, que l'Abbam es queda en la història
I quan jo acabé l'any de treballar, la dona, que era una dona molt servicial en l'escola i que ajudava molt, em va dir, escolta, Mr. Berzú, Mr. Berzú, quin dia, vols que t'acompanyi a l'aeroport i tens algú que el porta? I diu, no, mira, em faria un favor. Jo dos maletors després d'estar allí un any...
I quan arriba, li en fa un regalet. Dic, mira, això és per tu. Quan arribes a Espanya, ho mires. I arribes a Espanya, obre aquest llibre i veig que era un llibre de folclore, de cançons i d'històries americanes. Que xulo. I no li donava més l'importància, li fulles i de tal. I al cap de tres o quatre dies m'escriu la donant un correu. I em diu, escolta, no sé si haurà estigut temps, però quan puguis, mira la pàgina 262.
I des per on, la pàgina dels dos, estava la mateixa història que jo els havia contat i que jo havia replegat a Banyeres de Mariola. I aquest llibre era de folclore, de cançons, d'històries d'origen americà, suposadament. Això perquè veies que la cultura de transmissió oral no té fronteres. De fet, existeix un sistema internacional que es diu ATU, A-T-U, Arne, Thompson, Hute, que és un...
Un finlandès, un americà i un alemany ara que des de 1910 han anat arreplegant històries arreu del món i les han classificades en aquest sistema. I quan tu busques aquest títol d'aquesta història, que no vull revelar el títol, el sorprens en la de llocs, per exemple, que s'ha arreplegat aquest mateix relat.
Mare meva, és que com tu has dit, la cultura no té fronteres i és un punt que podíem també agafar per a veure les coses que ens unixen més que les coses que ens separen. Clar, nosaltres la veritat és que agraïm perquè això també és una joia, aquesta història que ens has contat de com un llibre de folclore americà de sobte té una història...
O té la història que una persona avangeresa majora, ja veus tu, la diferència de quilòmetres que n'hi haurà.
Però és que el sorprendràs encara més quan el dic que el títol era el mateix que en espanyol. És que veus? O sigui, per això, o sigui, són més les coses que... El títol era el mateix. Jo dic, no és possible, no és possible. I després, entre parèntesis, traduït a l'anglès. I de volta, quan tornaven a traur-lo, jo dic, no és possible. L'única diferència era que hi havia un sant... Bueno, és que no vull comptar, no vull fer l'espoiler, ja...
Conten la història. Però diferències mínimes, mínimes. Allí era una persona de color, una persona de color, per exemple. I, en fi, hi ha alguna cosa més que no vull dir la pressió. Va, ja sé de quina història estàs parlant, que no vull que estàs bé. Molt bé. Sobretot...
Sobretot ara el que sí que volia també parlar és una miqueta de quina temor, com t'ho ve dius, sense fer molt d'espoiler, però el que m'agradaria és també aquest tipus d'eseveniment com que ajuden una mica a el que és recuperar, a part de contar històries al voltant del foc, històries de port i ajudarà també, o sigui, jo crec que ajuda també a recuperar eixe tots sants més valencià ara que estem tant en eixe Halloween, no?
Sí, bé, anem a veure, rondalles d'entens, qui diu rondalles, diu rondalles, contalles, contarelles, llegem de subslueix, en fi, hi ha molt tipus de narracions o de nominar-les de diferents maneres, però sí que tenim un fum d'històries que, en fi, d'entens de totes classes, els personatges...
I la temàtica eren molt variats i variades perquè, clar, ahir tens, per exemple, històries escatològiques de pilleria i coratge, de ximpleria i innocència, de religió, per suposat, la figura del retor i el pecat, amb les beates, els acolitets...
D'animals en hi ha un fundament, no poden faltar sobretot les raposetes, que eren molt guilopetes, que em van dir el paul de Catamarú, que m'han cantat la paraula i ser guilopeta d'intel·ligents. Contes encadenats, animalades, i no precisament les protagonitzades pels animals, sinó pels propers humans. Els vellers també, amb la seva bonomia i generositat sempre, les històries, i per suposat dicotomies com...
La riquesa i la pobresa, el desgavell i l'enginy, la vida i la mort, per suposat, i espanta criatures, com la pròpia mort. I d'ahir parteixen moltes de les històries de por. I moltes de les històries que contaré, d'alguna forma, apareix la mort d'una forma o altra, l'apareix el dimoni, com no podia ser, són elements que...
que sempre relacionem, pareix la foscor, la nit, els cementeris, llocs que sempre denoten solitud, silenci, morts i por, en definitiva. I contarem unes històries, clar, sempre és un poc delicat, tenint en compte que les dues sessions que faré de vesprada, a les cinc i mitja una i l'altra a les sis i mitja,
Clar, hi ha un marge d'alumnat de 6 a 12 anys, ahir varia prou, d'una xiqueta de 6 a 1 de 12, i clar, i en les històries moltes voltes has d'anar a l'alerta també, de no espantar massa, perquè això ho interioritzen molts, jo...
Jo, com a més, te recordo una història que vas contar al principi, que era el primer any de treballar-ho, i el segon van parlar algunes mares a mi el set de mà, que no havien pogut dormir. I vas dir, ostres, això és molt seriós, has d'anar molt en l'art amb el que comptes, perquè pots fer-hi moltes sensibilitats, lògicament. Però, en fi, apareix, ja el dic, apareixerà l'amor sense cap mena de dubte, apareixerà el miss.
apreciar l'olor a sofre que sempre identifica amb el timoni, apareixeran també històries amb un cementeri, i intentaré barrejar...
barrejar, doncs, això, fondalles que jo he anat arreplegant, amb alguna també llegenda urbana, alguna cosa que digui jo què m'ha passat a mi, i, en fi, intentaré fer que les sessions, tant la dels xiquets com la dels adults, siguin el més adient possible a ixe públic, que això moltes voltes, clar, es conta contes, ens preparem
Si no has de comptar tres, per exemple, potser em portes deu en el cap a set, perquè no saps ben bé. A vegades has anat convençut que anaves a comptar aquestes tres i vas a dir i dius, si no ha comptat cap d'aquestes tres, perquè és com si hi ha unes vibracions que t'arriben del públic i que diuen, mira, mira, estos, estos, vaig a comptar-los esta, saps? I això també és com...
El públic és molt important, molt important l'actitud del públic, l'edat del públic, com estan de preparats i els oients per contar aquestes històries i estan molt posats a escoltar, com tu dies fa una estona, però l'important és escoltar, que cada volta costa més, que és un dels problemes grans que tenim els mestres en les classes, que els alumnes escolten.
És important el que comentaves i és una mica com el tema o l'origen també del que després, o sigui, de forma indirecta, el que després faràs tu en quin ha de mort, perquè tots aquests contes són contes que han anat passant de generació en generació que tu has tingut així.
i el temps i el carinyo per a poder escoltar, que és el que ens fa falta, i tu podràs contar-lo, que és a més, l'escolten i puguen, jo què sé, contar-se a les futures generacions que vinguen. Per a finalitzar, m'agradaria preguntar-te, ja no només en la part d'històries de porc, a mi la veritat és que per a crear aquest ambient i tal a l'hora de narrar, a mi em sembla molt complicat, perquè és com el típic de...
No, fer comedies que la gent es riuen, no, no, o sigui, n'hi ha molta més dificultat en això i crear l'ambient de, el que tu deies, de port però sense arribar allà que sigui insuportable i tal, és molt complicat. Aleshores, com se'n fa això? Conta'ns, algun tip per a ser un bon narrador d'aquest tipus d'històries?
Primer que res, jo pense que n'hi ha un fet molt important i és que tu el claves dins de la història. És a dir, tu eres protagonista principal en aquesta història. Estàs contant com si t'hagués passat a tu. I això és la millor manera de poder transmetre veritablement la història a aquest públic, que està, com deia al principi, fa molt any de relats. Però és com que t'ho has de creure tu. I saps què passa?
El públic és, com deia, tan important perquè ell el fa vibrar a tu. I si el públic el tens enganxat, el tens en la mà, perquè veus que està escoltant aquí, que quan toca cridar els criden, quan toca espantar-los s'espanten, quan toca riure els riuen, tu vas com... estàs com una mica... com segueres drogat.
la història, estàs embadocat en eixa atmosfera màgica, misteriosa del relat. És a dir, això el crea una addicció. El crea una addicció perquè és molt gratificant quan tu contes una cosa que és de més t'escolta, no? I a través de la seva resposta en el seu llenguatge corporal ho saps, no? I això, la veritat...
Jo crec que és més fàcil de fer quan tu, com dic, fas la història teua i la transmiteixes. Perquè moltes vegades al cinema ho veuré. Jo no pretenc per damunt de tot espantar la gent que va gelint i contar històries d'estes macabres. N'hi haurà històries que potser quan acabes d'escoltar-les digues, home, de part, de part, què vols que el dia? Hi havia un poc de misteri en algun moment, però home, de part, de part, què entens per part? El més important per a mi és que l'oient...
vaja bé com una pel·lícula totes les paraules que estan entrant-li per l'orella que les convertisca en imatges i per això tu t'has de transformar i aquesta transformació partís des d'aixa base de tu fer la història teua i contar-la com un relat que tu has viscut per fer-la el més vers semblant possible en definitiva
Molt bé, doncs jo crec que amb aquest missatge també ens quedem. I jo, res més que dir, sinó moltíssimes gràcies, Jordi, per haver estat amb nosaltres a Ràdio Benicarlo en el dia d'avui. Jo aprofite i recorde, perquè els nostres oients se'n recorden mai millor dit, que el proper 25 d'octubre, dissabte, tindrà a joc aquest esdeveniment, quina temor...
a les 5 i mitja i 6 i mitja per a xiquets i xiquetes de 6 a 12 anys, i a partir de les 8 arriba el torn per als adults, amb una sessió de narracions dedicades a les històries una miqueta més fosques, però com ens ha comentat Jordi, amb eixa creació d'atmosfera, més que eixa por insuportable, d'un misteri que t'enganxa. Jordi, moltíssimes gràcies i t'esperem així a venir, Carlo.
Moltes gràcies a vosaltres, un plaer, de veritat. Gràcies. Serà un plaer estar ahí amb vosaltres. Moltes gràcies, Jordi. Ens veiem, adeu. Ens veiem, adeu, adeu. L'informatiu amb Clàudia Còzar.