Seguim al veus de casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que segueix avançant l'acollita de les oliveres fargues d'oliveres mil·lenàries inscrites en el cens de la Manencomunitat de la Taula del Senya, que va començar el passat 3 d'octubre. En concret, fa poc es van recollir les olivers de l'olivera mil·lenària
que es troba a la partida de l'Arión al terme d'Uidecona. Per què anem a parlar d'aquesta olivera en concret? Perquè ens ve de ganxo perfecte per a parlar del Premi AEMO a la millor olivera monumental d'Espanya. A banda de parlar d'eixe tipus de premi, conèixer una miqueta més aquest tresor que tenim a les nostres zones, també parlarem de com funciona eixe sens que se fa des de la comunitat de la taula del Xenia i com està avançant aquesta acollitat que va començar el dia 20.
Tres, i per a parlar de totes aquestes coses, què millor persona que Tere Adey, des de la moncomunitat de la taula del Senya. Tere, què tal, com estàs? Hola, bon dia. Molt bon dia, estem encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo. Bé, per a posar-nos en context una miqueta, com es fa o com se desenvolupa aquesta collita d'olives per part de les oliveres del vostre sens, que com hem dit, va començar el 3 d'octubre.
Bé, doncs mira, hi ha que dir que aquest any la collita s'ha adelantat bastant perquè jo crec que es començar el 3 d'octubre ha sigut un rècord de es començar pronta a collir les olives de les oliveres mil·lenàries. Però sí que hi ha que dir que sempre mirem molt l'estat de maduració perquè estiguen en el moment òptim de collita i aquest any vam veure que ja a principis d'octubre està en perfecte estat i això va fer que s'acel·lera tot
que s'accelerà l'obertura dels Molins i que ja iniciarem aquesta campanya del 2025. I, bé, com tu m'he preguntat el tema d'estes cents i tal, doncs te comento una miqueta. Des de la Mancomunitat ja fa bastants d'anys, vam començar l'any 2008, a fer uns cents de les oliveres mil·lenaris o monumentals del territori.
En aquest sens tenim totes aquelles oliveres que superen els tres metres i mig de perímetre a un metro trenta de terra. En aquest sens, en aquests moments, ja superem els 7.000 exemplars d'oliveres en aquestes característiques.
Però no totes les oliveres que estan recollides dins dels cents estan donades d'alta dins de la marca de garantia. Perquè a part tenim això, una marca de garantia, que el que fa és controlar i certificar l'oli que el seu origen és aquestes oliveres monumentals.
I dintre d'aquesta marca de garantia tenim aproximadament unes 1.500 oliveres donades d'alta i de les quals els diferents productors que hi ha al territori elaboren aquest oli certificat i de gran qualitat que hi ha aquestes oliveres mil·lenàries i que a més a més és tot un procés que no només és l'origen sinó que és tota la traçabilitat i veure que sigui també un oli de gran qualitat.
Quines són les característiques que han de tindre les oliveres per a entrar en el cens de la Mancomunitat de la taula del Senyà? I com es produeix, no sé si n'hi ha una petició prèvia per a que entre l'olivera. Conta'ns. En principi, dins del cens general de la Mancomunitat, hem de tindre això que passen dels 3,5 metres de perímetre a 1,30 metres de terrestres.
El criteri objectiu que hem de tenir està en el sens general. Però després, en les oliveres que van destinades a fer oli d'oliveres mil·lenaris, els propietaris, de forma voluntària, el que fan és que les inscriuen des de la marca de garantia i són les oliveres en les quals s'elabora l'oli certificat.
Més que hi ha uns criteris, perquè estiguin dins de la mercaderia, evidentment, han de tenir aquestes dimensions, però després els propietaris també, moltes vegades, el que fan és, a nivell de comoditat a l'hora de collir, per proximitat, solen inscriure aquelles finques que tenen una certa densitat d'estes oliveres, perquè a l'hora d'anar a recollir aquestes olives, econòmicament siguen més rentables.
difícilment, exemples que potser estan molt separats uns dels altres, ja no entren dintre d'esta marca de garantia. O també tenen que són oliveres que estiguin en producció i que, a més, tinguin agronòmicament portades, que tinguin unes olives bones i sanes per poder fer aquest oli, com hem dit, de gran qualitat.
Molt bé. Perquè és important, també, o quina utilitat, o el bé que fa, també, a la Mancomunitat de la Teula del Senyà, tindre totes aquestes oliveres dins tu mateixes. Bé, doncs la veritat és que és una manera de tindre, com si diguem, de saber el que tens al teu territori, no? Perquè, mira, quan vam començar en el 2008, doncs es plantejava que n'havia la problemàtica que s'estaven arrencant les oliveres
però realment tampoc no sabíem si en el nostre territori teníem 50 oliveres monumentals, no teníem 200 o no tenim 100 mil i pico, com és el cas. És molt important a l'hora de poder platificar i de poder fer projectes saber en què comptes, en els recursos que tu tens. I en aquest cas tenim una gran concentració
d'estes oliveres mil·lenàries. I, evidentment, a l'hora de poder certificar que este oli prové d'estes oliveres, evidentment, tens que tindre un sens previ, perquè, a part del control que porta la Mancomunitat, nosaltres també contratem una empresa externa, una empresa de certificació, que fa diferents visites al territori, quan és l'època de collita, i de que
fa un mostatge de forma aleatòria i que va visitant els dies de collita, com es molen aquestes olives, com és el transport, com es conserva... O sigui, tot un procés de certificació i auditoria externa que una empresa, Norma Agrícola, ens fa i que...
és la que realment al final certifica que este oli provés sol d'aquestes olivers. I per això, evidentment, hi ha hagut un cens previ on estiguin totes molt ben catalogades, geolocalitzades i saber perfectament de quines olivers estem parlant.
Molt bé, és que també pel que ens has comentat, el que també s'opera, el que serveix també aquests senses per a que es puguin cuidar, es puguin mantindre i això, tindre eixa comptabilització perquè tenim moltíssimes al nostre territori i, clar, hem de saber també una miqueta amb què comptem, sobretot per a fer les collites d'una manera irresponsable, jo crec, en el mateix cas.
També volíem parlar ara, després que ens expliqués com funciona aquest sens, d'aquesta olivera, l'Olivera Mater, 155 quilos d'olives fargues mil·lenàries, també Premi AEMO 2011. Primerament, com s'ha desenvolupat l'acollitat d'aquesta olivera?
Una mica va ser la protagonista, perquè coincidia en que havia sigut una olivera que havia estat premiada per l'Associació Espanyola de Municipis de l'Olivo com a millor olivera monumental, si no recordo mal, en el 2011.
I a més a més, aquest any tenia una gran càrrega d'olivers. I jo crec que això és important, destacar que aquestes olivers, a part que estèticament són meravelloses i que quan les veus són molt boniques i que te quedes embobat, hi ha que destacar que al mateix temps estan en plena producció i que aquesta olivera, aquest any, ha fet...
aproximadament uns 150 quilos d'olives que van a produir aquest oli. I jo crec que això és molt important, destacar aquesta compatibilitat que poden ser arbres, en certa manera, com un recurs turístic, arbres bonics i tal, però que al mateix temps estan en plena producció i que és un arbre agrícola.
I jo crec que això és el que volíem destacar en aquest cas. Però, bé, han tingut també oliveres que no han tingut este premi i que també han estat molt carregats aquest any. La veritat és que aquest any ha sigut una miqueta divers, no?, perquè han tingut oliveres en unes bones càrregues d'olivers i altres oliveres fargues que trobem que apenes no valia la pena ni collir-les perquè no tenien ni un 10% de collita,
Està sent un any una mica divers, no? Però, bueno, podem dir que comparat amb l'any passat, que no vam tindre collita, doncs aquest any està sent un bon any, perquè, aunque no estem a un 100%, però sí que podríem estar parlant d'un 50% de collita a nivell general de totes les finques que s'estan collint.
Molt bé. Abans de parlar d'aquest premi, com funciona i quines són les característiques que van durar l'Oliver Amatera a guanyar-lo, et volia preguntar per aquesta part que ens has comentat de la collita. A nivell...
a nivell bàsic, clar, perquè nosaltres no som experts tampoc, però a nivell meteorològic, com funciona o quin és el millor estat per a que es produïsca aquesta collita d'oliveres? Perquè la veritat és que això a nivell personal com a curiositat, sempre parlem de cítrics, parlem de, doncs aquí em veni a parlar, òbviament, de carxofs i tal, però d'oliveres mai he parlat, o sigui que m'agradaria que ens comentaris com funciona a nivell meteorològic o quin és l'estat òptim per a que n'hi hagi collita.
Doncs bé, hi ha que donar-se moltes circumstàncies. El món del camp ja sabeu que és un món complicat perquè qualsevol cosa pot fer que la collita no sigui la que tindria que ser. Però bé, en principi...
per tindre una bona collita. En principi no té que anar bé una sequera extrema, aunque estem parlant de la olivera, que és un arbre mediterrani i que tampoc és un arbre que vulgui excessiu humitat, perquè si té excessiva humitat té problemes de fons, de repilo i d'algunes coses. En el tema de l'aigua, que no sé
una sequera extrema, però tampoc ens hem de passar d'aigua, o sigui, hi ha d'haver un equilibri. Però després també és important en el moment en què fa la floració que l'arbre estigui en bones condicions i que en aquest moment en què fa la floració, per exemple, no hi ha problemes de fer massa calor.
Aquest any s'han donat casos per un costat que en el moment de l'afloració en algunes zones van haver uns dies d'excessiva calor i això va fer que se cremare la flor i que no arribare a collar l'oliva, és algun dels problemes que va tindre.
Però també en altres zones es van donar problemes que ja quan l'arbre ja està brotant, ja en primavera, que torna a la saba a córrer, van haver uns episodis de matí d'inversió tèrmica on en les zones més valls van haver algunes rosades i va fer que se gelara.
En la qual cosa jo sempre dic que hi ha d'haver un equilibri entre fred, entre calor, entre sequera, entre humitat. Bé, doncs hi ha que donar-se moltes circumstàncies i després de tot això fer que hi haguen olives. I encara hi ha
Afegiria més, l'olivera en aquest territori hi ha anys que tenim un greu problema de quan ataca la mosca de l'oliva, que és una plaga que tenim i que aquest any la veritat és que ha estat prou controlada, en pocs tractaments no hi ha hagut atacs de mosca, però que és una altra de les coses que fa
que a l'hora de la collita la qualitat baixa i que aquestes olives no estiguin en condicions òptimes, sinó que s'han de donar moltes circumstàncies perquè tinguem una bona collita d'olives. Però jo crec que en general això passa en el camp, en tots els productes, que és complicat, és complicat.
Afortunadament sí que, per exemple, com veiem, mai que s'ha començat una miqueta abans, no s'han pogut donar aquestes casuístiques. I, per exemple, en aquesta Olivera, en l'Amater, tenim aquests quilos produïts d'olivers fargues mil·lenàries. Ara sí, anem a parlar sobre el Premi AEMO a la millor Olivera Monumental d'Espanya, que l'Olivera Amater va rebre l'any 2011. En primer lloc, compte'ns, què és aquest premi?
Bé, doncs aquest premi l'organitza l'EMO, que és l'Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera. És a nivell nacional i tots els anys el que fa és organitzar un premi on tu et pots presentar, presentes les candidatures a ser la millor olivera monumental d'aquell any.
Tenim que dir que si al territori sènia, jo crec que tenim 8 o 9 oliveres que ja tenen este premi, lo qual vol dir que tenim moltes oliveres molt boniques i que ja som, com si diem, uns veterans dintre d'este premi a Emo, perquè en Ull de Cona tenim dos oliveres que han tingut este premi, però també en Canet de Roig...
en la Gena, en Sant Jordi, en Godall... Vull dir que ja som uns veteranos i això és un símptoma que realment tenim arbres preciosos en aquest territori.
Què fa que tingués més possibilitats o menys dins d'aquest Premi Aimo? Bé, evidentment que sigui una olivera que sigui monumental per les seues dimensions, tant de tronc com també pot ser de copa, però també és important que sigui una olivera que tingui alguna característica que la diferència, que tingui una història detrás d'ella, que sigui una olivera, evidentment que tindrà un nom. Sempre et demanen que les olivers que presentes a aquest Premi tinguin un nom.
I en aquest cas, per exemple, els propietaris d'Esta Olivera Mater són els que van batejar Esta Olivera perquè veuen la fisonomia que té, veuen la seva estructura en unes raïls que eixen de la terra, que tenen
com l'abraç d'una mare, no? I per això este nom de Mater, perquè és aquesta olivera que abrace la terra, la Mater. I jo crec que és un nom molt adequat per aquesta olivera que està ahir abrassant la terra, produint fruits i que en aquest cas va tindre la sort de tindre este premi en el 2011.
I, si no m'equivoque, aquesta Olivera té com més de 1.300 anys, una cosa així, si no m'equivoque, com tu ja has dit. I també la part d'eixa fisionomia que té, que sembla com si s'agarrara una miqueta al sol, una miqueta no, una miqueta...
Completa. En quant a què suposa també tindre aquest premi? Perquè, clar, a banda del reconeixement que això està, òbviament, és superior, però no sé si també suposa alguna cosa més, ja no només per als propietaris, sinó també per a la mancomunitat.
Bé, n'hi ha que dir que no és un premi econòmic, això és un reconeixement que fa aquesta associació, però és una manera perquè aquesta associació té projectes arreu de tota Espanya, en què hi ha diferents diputacions, diferents ajuntaments, que té presència en diferents fires i events que fan...
En totes aquestes promocions que fa AEMO, aquestes oliveres premiares per ells tenen sempre un protagonisme molt destacat en la seva promoció, en els seus estants i és una manera que porten el teu territori, porten les teves oliveres arreu d'Espanya o inclús quan també tenen projectes a nivell internacional en què el teu territori està ahí, el teu patrimoni
l'estan ensenyant arreu del món. I jo crec que això és una satisfacció que aquestes oliveres del territori siguin com un símbol que t'estan ensenyant en tots els llocs on va i no.
Molt bé, jo crec que això és la satisfacció més important, el tema de la difusió que se fa, del coneixement de la zona, i com tu bé has dit, ja no només al que tenim més a prop, sinó a tot Espanya i en projectes que es pugui atindre de manera internacional, doncs també.
Teresa, ha sigut un pla tindre't a siarra de venir Carlo amb nosaltres, comentant una miqueta sobre aquesta acollita que s'ha anat fent a l'Olivera Mater, també coneixent ixe Premi AMO, i també per apropar-nos una miqueta més a la Comunitat de la Taula del Sènia com funciona ixe sense d'Oliveres mil·lenaris. Esperem que passes molt bon dia i parlem en una altra ocasió. Gràcies. Gràcies a la porfera. Adeu.
L'informatiu amb Claudia Cozar.