un projecte que en este 2026 es centrarà en la zona de Palgar, en l'Índia. Anem a parlar una miqueta sobre aquest projecte, sobre el sopar de la fam, també sobre les diferents activitats o com funcionarà aquest esdeveniment. I per això, qui millor que des de Mans Unides Benicarlo? Tenim així en el dia d'avui a l'Ali Lluc i a Sum Castan. Bon dia, xiques, què tal? Com esteu? Hola, bon dia. Moltes gràcies. Esteu encantats de tindre-vos així a Ràdio Benicarlo. Igualment.
amb nosaltres en el dia d'avui, per parlar d'una nova edició d'aquest sopar de la fam. Un sopar de la fam ja molt tradicional i que la veritat és que la gent participa. Lali, comença per tu. Ens podries dir, perquè cada any també Mans Unides té un lema, un propòsit, cada any Mans Unides té un lema, té un propòsit i m'agradaria que ens contareu una miqueta en què consisteix en guany.
Sí, doncs enguany el lema és declarem la guerra a la fam, que una mica tornem als orígens de quan es va crear aquesta associació de mans unides, que es va declarar la guerra a la fam. Però bé, la guerra a la fam no és una guerra amb violència, en armes ni en pistoles, sinó que és una guerra amb pau i justícia.
És una pau en positiu. Declarem la guerra a la pau. O sigui, declarem la guerra a la fam, perdó. Però no sols a la fam física, sinó també a una fam de drets, d'injustícies, de falta de recursos, etcètera.
perquè sabem que les guerres normalment porten a això, a la fam, a la pobresa i a les desigualtats, però que a vegades les guerres són a causa d'aquestes coses també, de la fam i moltes desigualtats s'acumulen a través del temps. Molt bé.
De fet, m'ha agradat també eixa part que és una guerra a la fam, però no ha de ser sempre eixa fam física, sinó que també és eixa fam de drets, de recursos, que va molt lligat al projecte d'enguany, al projecte del 2026. Abans de començar a parlar d'eixe projecte, bé, és un ja que he començat amb tu,
Dèiem que aquesta part de la fama és una ciutat que ja és tradicional al nostre municipi. Com trobes tu què respon la ciutatania a aquest esdeveniment?
Bé, nosaltres voldríem que vinguera molta més ja, no? Però bé, els que estem molt ben avenguts. I no sé, perquè una mica és de conscienciació i una mica sentient en les teues pròpies cars el que és passar una miqueta de fam, que bé, ja sabem que no en passem de fam, no? Perquè de casa ja venim dinats i desallonats i verenats.
Però bé, és una cosa simbòlica, que és un tros de pa en oli i és una mica el simbolisme, i això de veure, de reflexar ahí el que la gent pateix i els que no tenen...
pel dia a dia. Efectivament. A més, a part simbòlica, que la veritat és que xoca, perquè, clar, s'organitza un sopar de la fam i quan t'adones que és una llesca de pa molt i dius, ostres, tal, però és que n'hi ha persones que... N'hi ha això. Moltes voltes. Ni cada dia, m'entens? N'hi ha gent que s'alça que no sap el que tindrà. Efectivament.
Ara passem a parlar d'aquest projecte del 2026 perquè, clar, com bé sabem, cada any Mans Unides destina els seus esforços i tots aquests tipus d'esdeveniments a un projecte concret que té... Bueno, són diferents però tenen característiques molt... Algunes molt concretes que a mi, per exemple, la que més m'agrada és que perduren el temps i que al cap i a la fi...
Les persones que reben aquesta ajuda guanyen independència mantenint el seu projecte al llarg del temps. Em podeu contar una miqueta sobre quin projecte estem parlant en guany?
Doncs mira, com tu has dit bé, aquest any el projecte que assolirem està al districte de Palgar, a l'Ost de la Índia, i allí la circumstància que es dona és que creixen molts joves sense accés a l'educació, formació ni oportunitats laborals. La pobresa, la degradació del sol, la manca d'aigua...
estan obligant a moltes famílies a migrar estacionalment i aquest fet fa que s'interrompisca l'escolarització condenant la gent jove a un futur sense expectatives. Este projecte està impulsat per l'associació Don Bosco
i aposta per empoderar a mil joves, entre nois i noies, d'un total de 20 pobles, 20 alders, mitjançant la formació professional, el foment d'activitats que puguen generar els ingressos, un lideratge juvenil dins de la mateixa comunitat,
i tindrà una durada de 12 mesos. És a dir, que durant un any rebran formació en agricultura sostenible, oficis, ocupabilitat, emprenedoria i govern comunitari per convertir-se en un futur, que els joves en un futur puguen ser agents actius del desenvolupament a les seues alderes o a les seues comunitats. Molt bé.
Un projecte molt interessant que també ajuda molt a que aquestes aldes no es queden desertes també, que continuen perquè passa una miqueta, a veure, les comparacions, com es diu, són odioses, però passa una miqueta quan parlem així a la Provincia de Castelló del tema de la despoblació.
Aleshores, també eixa situació es reflexa molt bé a eixes alders de l'Índia, que no perquè els joves no vulguin estar a sa casa, perquè tot el món volem estar a la nostra casa, sinó perquè eixa manca de recursos fa que acabem migrant. Aleshores, també interessant per això, per aconseguir eixa arreglament. Exacte, s'aposta sempre perquè la gent es pugui mantenir en el seu lloc d'origen, sense perdre ni tradicions ni costums...
ni arreglament social. Doncs aquest projecte té una inversió de 25.010 euros i contribueix, com tu també has dit, a trencar aquest cercle de la pobresa promovent un treball digne. El cercle de la pobresa és fàcil d'entendre. Quan una persona no té treball...
té menys ingressos si té menys ingressos pot menjar menys o gens si menja poc o gens es pot fer dolent si està malalt no pot treballar i si no pot treballar no té ingressos i tornem a començar és un cercle fatídic sempre està allà i l'interessant és poder tallar per algun punt i sempre com hem dit abans que es puguen quedar allà al seu espai
Molt bé, també se li dona molta importància. La veritat és que és interessant que canviï la qüestió, que no només se li dona importància a aquesta, per exemple, formació agrícola, que en aquestes zones pot ser una miqueta el més útil, però també a això se li dona importància al tema de lideratge juvenil, aprendre una miqueta sobre el govern de la teua aldea, o sigui que això també contribueix a que,
tinguem futur i no només sigui un futur sempre lligat a l'agrícola que pot ser una mica més precari en moltes ocasions. M'agradaria preguntar-vos ara perquè també tindrem testimoni a aquest sopar de l'afant molt interessant i
Y, bueno, en concret, Edith Giovanna García es Damiano, que es socia local que treballa, si no me equivoque, al Perú. Y, bueno, per a que em contara una miqueta sobre ella. Sí, bueno, ella treballa al Perú, es peruana, y perteneix a una asociació que es diu Asociación Fomento de la Vida, Fovida. Entonces, esta asociació lo que promou...
És la igualtat de gènere i els drets econòmics de les dones. Ah, molt bé. Coopera i treballa en mans unides des de l'any 1996, o sigui, que hi ha molta tradició de cooperació, i com tu has dit, és socia local d'allí, del Perú. Molt bé. Què ens pot aportar també un testimoni com el seu en aquest sopar de la fam?
Què penseu que es pot aportar als assistents en el sopar de la FAM? Jo crec que, per exemple, una de les coses que ens podria aportar és que ella treballa al cap i a la fi sobre el terreny i coneix aquestes realitats que potser a nosaltres ens agafen una mica de lluny. Jo crec que això pot ser una. Què més coses penseu que pot aportar-nos el seu testimoni?
Nosaltres esperem, espero que ho farà, i això és molt important per a Mans Unides, que ella constate que els projectes de Mans Unides funcionen, es porten a terme. Això és importantíssim, perquè...
Segur que encara hi ha gent que dubte d'aixòs diners que van a parar. Des d'aquí voldrem fer una crida a la gent que ens pugui escoltar que és absolutament transparent. Si algú algun dia té interès i voldria comprovar documentació, estem al seu servei, però el testimoni, en aquest cas d'Edith, hi ha tres missioners o socis socials
agents socials que ens han vingut a ajudar, ressalta, dona testimoni que ja en tal lloc fa 10 anys es va fer un projecte de mans unides i allò funciona i continua existint, continua tirant endavant i ajudat a una petita comunitat.
Perquè és que la guerra contra la fam, ja acabarem de la guerra contra la fam, no sé si la guanyarem algun dia, tant de bo, però sí que és important recordar que el que sí que estem guanyant són batalles. I petites batalles, si anem sumant-sumant, ho hem de considerar com a èxit, ho hem de viure des d'aquesta esperança que encara que paregui aparentment poqueta cosa, doncs bé...
Una comunitat allà a l'Índia o allà al Perú o al Camerún, on sigui, un grupet de mil persones, és igual, però se'ls ha millorat la vida, tenen expectatives, tenen futur. I això ja és important, això són batalles guanyades en aquesta guerra invisible i silenciosa de la fam.
Molt bé. També suposo, Lali, que serà reconfortant com a organització, perquè vosaltres, clar, això ho diem sempre que fem aquestes entrevistes, vosaltres, periòdicament, com que feu aquest seguiment de com van els projectes, perquè, clar, el que voleu és que es mantinguin en el temps i que, sobretot,
Les pròpies persones siguin amos, per així dir-lo, d'eixer projecte al final. Això és condició sine qua no, no? Efectivament. Que siga perdurable en el temps, que siga sostenible i que els beneficiaris siguin responsables. Efectivament. Aleshores, com a organització, també suposo que serà satisfactori, com tu ja has dit.
Fa igual que siguen mil persones que, jo què sé, doscentes. Doscentes igual. Però suposo que també serà satisfactòria amb eixa revisió periòdica veure com el projecte funciona i continua. Exacte. Molt bé. I l'altre dia vam tenir una assemblea a Tortosa el dissabte i vam poder mostrar-nos les fotografies del projecte que vam fer de l'any passat. Ah, molt bé.
i bueno, esperem si la informàtica i els mitjans no ens fallen, a veure si pel festival les podríem passar perquè no sempre arriben o no sempre arriben en bona qualitat però tant de bo perquè és un goig, no? Mira, tot l'esforç que ha fet la gent de Benicarló col·laborant amb nosaltres mireu, ahir ho teniu, això és cosa vostra Sí, i a nosaltres també ens anima a seguir treballant I tant, i tant
Que és el més important. Després també a nosaltres a la ràdio ens les ensenyareu, que jo recordo que vam estar parlant d'eixe projecte aquí a la ràdio. Asun, com s'ha de desenvolupar el sopar de la Fan Contants? Com serà el dia, la jornada? Primer que res, a les 8, serà la xerrada d'aquesta senyora, d'aquesta xica, i després ella mos explicarà, i després si hi ha preguntes d'algú que vol preguntar alguna cosa, farem una miqueta de tertúlia,
I després ja passarem al saló del costat de la càmera agrària i allí ja estaran unes jarres en auia i unes bandejes en llesques de panoli i ja està. I ja està. Molt bé. I ara, finalment, el que fem sempre, l'ESDU...
Primer una, després l'altra, una crida a la ciutatania per a que participe. Sí, l'Ali, digues. Sí, claro. Diem el sopa de la fam perquè recordem que el dia 6 de febrer és el dia del dejuni voluntari. Molt bé. Que antes Asun ja ha fet un apunt sobre això, no sobre el seu significat. I que és...
Físicament, saber què és. Privamos de coses. Privamos de alguna cosa. I saber, en molt petita proporció, què se sent quan un no té a l'abast alguna cosa que li avellig o qualsevol cosa, no? Ho ha dit ja la meva companya. És que, no, interessant, perquè moltes voltes és que no ens adonem del valor que té obrir el frigo i que n'hi hagi coses. O sigui, és que... I poder triar. I poder triar, i poder triar, que és altra interessant. Sí, sí. Molt important.
Això serà el dia 6, després el dia 8 fem col·lectes a les parròquies, també. Molt bé.
I el dia 13 de febrer tenim la vigília d'oració. Normalment, la vigília d'oració i el sopar de la fam anaven junts sempre i quan no coincidisca en la visita d'algun missioner o, en aquest cas, d'una socia local, com he dit. Va junt. La vigília d'oració perquè, bueno, Mans Unides és una organització cristiana...
I resar pels altres és un acte de solidaritat. Resem quan una persona amiga, algun familiar està malalt i un problema, resem, però resar per persones desconegudes, per què no? Són germans, són persones de la mateixa dignitat que nosaltres. I aleshores la vigília d'oració és aquest ratet de recolliment i de reflexió, de pregària, perquè el món...
puga ser millor de lo que és, que és pel que treballem als Unides, i, bueno, l'ajuda de dalt és molt important, és molt important. I la veritat és que amb el món que tenim ara ens fa falta una miqueta d'ajuda, eh? Sí, perquè guerres n'hi ha que són silencioses, vull dir que n'hi ha molts països que ni s'anomenen, no? Efectivament. Només avui en dia que s'utilitza la fam com a arma de guerra, també. Efectivament. Tallant els suministres i moltes coses, vull dir que és molt trist, això.
Això és molt important. Ja les armes ja no... Bé, com el tema de declarar la guerra a l'AFAM, que comentaves al principi, que és una... Eixa declaració de guerra és simbòlica perquè no s'utilitzen cap tipus d'armes, sinó que amb fets i amb projectes s'intenta combatre. I el que comentaves també, que és molt interessant, que ara mateix n'hi ha moltes guerres i lesions, i també armes, que no semblen armes, però s'utilitzen...
Com un arma de guerra. Pot ser que siguem pitjors, no? Efectivament. Fan patir més a la gent, perquè mira, si te cau una bomba damunt, ja t'has mort. Però és... Donar patiment a la gent, m'entens? I desplaçaments per a sí, desplaçaments per allà, la gent, no ho sé, és molt trist. Efectivament. Però... Sí, sí, la li dius. El que estava pensant en la imatge del cartell d'estall, no? Eixa xiqueta que té una cullera a la mà.
una cullera que és un instrument quotidià, senzill, inofensiu. Però en aquest cas, la imatge de la xiqueta amb la cullera a la mà, des del context de la frase, com ha explicat molt bé...
La meva companya, declarem la guerra a la fam, però declarar la guerra és una frase potent. Però ahí te veus quina arma, una cullera, una cullera buida. Vull dir que en aquest cas la cullera vol ser un instrument per alimentar la pau.
Perquè la pau no és una cosa que vingui al cel, la pau la fem possible les persones. I quan ens trobem milions de persones que passen fam, que no tenen dret a l'educació, que viuen, etcètera, etcètera, doncs quan una persona no té dignitat...
i que a una persona li falte l'aliment ja és tindre una carència de dignitat, doncs és bé que una cullera és una ferramenta per la pau. Molt bé.
Jo, bueno, així a venir, Carlos, la veritat és que tenim molts cartells pensats, o sigui, jo recomano també a la gent que, a banda d'òbviament participar en aquestes iniciatives, que es fixi, perquè és el que tu dius, la imatge és molt potent i representa molt bé al cap i a la fi els objectius que es marca mans unides. Ara, si anem a fer una crida a la ciutadania per a la participació en aquest sopar de l'AFAM, i ara després recordarem tema horari, joc i tal. Assum?
Bueno, no res, animar tota la gent el divendres a la xerrada d'esta xica, que trobo que serà molt interessant, perquè mos portarà ella en viu i en directe tot el treball que fan allí en Mansonides. Després el sopar, també...
passem un bon ratet xerrant en uns i en uns altres i després també el dia de la vigília el que ha dit Lali, que és un rato de reflexió i de pensar una mica en els altres, que a vegades en el dia a dia no pensem, sempre tenim feina i sempre anem corrents i de vegades en quan val la pena parar i reflexionar. Molt bé. Lali?
Si vols que et recordes les dades, el dia 6 de febrer, a les 8 de la tarda, la càmera agrària serà la xerrada, tot seguit el sopar de la fam, ja sabeu, pa, oli, sal i aigua. El menú és molt frugat. I els diumenges serà la col·lecta a les esglésies, el dia 13 de febrer, a les 8 i quart, a la parròquia de Sant Bartomeu, la vigília d'oració.
Molt bé. I també a fingir que si algú se vol fer soci, doncs... Ah, sí? Ahí está. Pot aprofitar, també. Pot aprofitar. Molt bé. I ja que parlar dels socis, també fer una crida als socis perquè tenim socis no tants com voldríem,
Però que els socis, és una bona oportunitat de participar en aquests actes, no? Perquè a vegades mires cares i dius, som els mateixos, no? Aixina que sabem que aquests socis que s'animen, que vinguin, que parlen, no ho sé, tenen una ocasió d'interessar-se més directament per com va el treball, que vinguin, que vinguin.
Molt bé. Doncs amb aquests missatges ens quedem. Moltíssimes gràcies a les dues per haver vingut a Ciara de Benicar-lo. També gràcies per aquesta tasca que fa mans unides amb les persones que ho tenen més difícil i sobretot, i el més important, és no només aquest primer projecte que s'instaura, sinó que després continuen el temps i ajuden les persones. Siguen poques, siguen moltes, però poquet a poquet, com ha dit l'Ali, batalletes que no hem guanyat.
Moltíssimes gràcies i ens veiem aviat. Gràcies a tu.