Radio Benicarlo, Noticias.
Seguim a Radio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. El nostre municipi ha viscut recentment un dels moments més emotius del calendari fallera amb la presentació oficial de la restauració de la Mare de Déu de la Mar, una imatge que es ha convertit en un símbol molt estimat i profundament arrelat al sentiment de la ciutat.
Al capdavant d'aquesta restauració ha estat el mateix artista que la va crear l'escultor de Borriana, Santiago Osoro, que ha tornat a donar llum i esplèndor a una obra que ha carregat d'identitat i memòria col·lectiva. Avui ens acompanya els nostres micròfons per aparnar-nos una miqueta d'aquest procés que pel nostre municipi és tan especial. Santiago, què tal? Com estàs? Benvinguts. Molt bé.
Estem encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo amb nosaltres. Bé, primerament, què vas sentir en tornar a tindre davant teu al taller una obra que vas crear ja fa uns anys? Doncs, perdó, la veritat que molt il·lusionat, perquè és un treball molt important...
I aquests treballs hi ha que posar tots els incentius per fer-ho el més bé possible. Molt bé. La veritat que confiar-ho en mi una altra vegada, sincerament. Nosaltres també sempre superorgullosos. Quin record diries que tens d'eixer procés creatiu inicial?
La veritat és que de molt jove el primer ofici que vaig tindre jo era de restauració d'imàgens, que després de la guerra no ho faig per parlar de les tres coses, però d'imàgens que estaven més cremades, algunes coses refrencades i tal...
Vaig estar treballant quatre anys en un taller que vam restaurar aquestes figures i entonces vaig fer molt d'ofici i la veritat és que per fer un treball de ginàstic molt ben preparat, és clar, antigament com treballàvem, tot a mà, no res de ferraments de radial ni res, tot ha de ser a mà, tot.
En què consistia exactament aquesta intervenció que necessitava la imatge, la restauració en si? Això jo no ho sé perquè no soc una persona de moltes paraules i tal, però jo ho compareix a una ferida que està infectada, que hi ha que primer sanejar la ben sanejar,
I un camí està ben sanejada, ben límpia, ben lixada, ben macella i tot, per tornar-la a preparar, a conscienciar i després ja per intentar fer-li aquest ton tan bonic que té la Mare de Déu, per que tingui, perdona l'expressió que toca.
Molt bé. Ens comentaves que això m'interessa, el tema de com ha anat evolucionant també les tècniques per a fer ja no només restauracions, sinó escultura en si. Quines diferències has trobat també a l'hora de restaurar la imatge ara de quan la vas fer en un inici?
La mateixa tècnica ha gastat, el mateixet. Jo he fet el mateixet que vaig fer fa 18 anys, la mateixa tècnica, el mateix procés, no res de pintures, res de modernes, pintures clàssiques com els tuves al oli, totes aquestes coses que antigament se pintaven totes les imatges. I ho ha fet com si estigué en l'any 73, per dir-ho. Ho ha fet amb la mateixa tècnica, sí.
Quin diries tu que han sigut alguns reptes que has tingut durant la restauració? Perquè, clar, a l'hora de restaurar sempre s'ha de conservar eixa essència de la imatge que, bueno, que canvia i evoluciona. Ha hagut alguna, com diria això, una dificultat, algun repte, alguna cosa per front?
El que passa és que com és un treball meu, el coneix molt bé. Ha sigut el treball d'un altre escultor, possiblement t'és part de tocar alguna cosa, perquè clar, cada un ve les coses d'una forma, no? I possiblement si hagués sigut el treball d'un altre escultor, doncs
Igual li ho haguer acertat, com no, no ho sé. Però com el treball meu, doncs, me conec molt bé pas a pas i, entonces, l'ha disfrutat treballant, l'ha disfrutat molt perquè, en fi, m'ha quedat molt bé. Sí. O sigui que, més que repte, ha sigut un avantatge, el fet que hagis restaurat una obra que ets teua, perquè, com tu bé comentes, és molt diferent de restaurar una obra que no siga teua perquè no la coneixes tan bé.
És que cada artista veu les coses d'una forma i s'ha de respectar, potser jo agarre i li faig aquest ton que li ha fet, que per mi està molt bé, i un altre diu no, no, això ha de ser més regina o més regina. Si l'autor em dona instruccions per fer-ho, no tinc problema per fer-ho, però en aquest cas ho faig jo dins de la meva personalitat i dins dels coneixements que jo tinc en aquest tema.
Molt bé. M'agradaria preguntar-te, millor dit, també, per ens comentaves. Hem parlat d'aquesta imatge, però també ens agradaria que ens contaris, doncs, bueno, eixa trajectòria que tu tens com a restaurador, també com a escultor, com a artista, doncs, bueno, per a conèixer una miqueta més, qui és Santiago Soro? Doncs, bueno, i Santiago Soro, doncs, veig a començar treballant en uns anys...
i en 14 anys vaig entrar en un taller de Castelló que era de maristes i escultors i feien allà treballs de madera i vaig estar treballant allà quatre anys i fent també talla d'escaiola, allà treballaven moltíssimes persones.
I al mateix temps, en plor i en pleó, anàvem amb el meu germà i jo a ser fallerós, a omplir moldes de cartó, que avui ja no sé d'ú això, a l'Ixat i no, en fi, tota la feina que m'anàvem, anàvem fent. I en 18 anys ja ens contraten el meu germà i a mi per fer una falla, la feia a l'Esquerredor, i vam fer-hi esa falla i ens vam donar el quart premi. Després ens donen a contratar, tornem a fer-hi esa falla i ens donen el quart premi també.
I l'altre any, el tercer any, els meus germans, 22 anys i un 20, ens tornem a fer la falla a la vila i ens enduem tots els primers prèvits a morrer. Molt bé. Vam fer una falla de 9 metres d'altura, vam espadors, monjicots, jo quan ho pensei dic que estàvem llocs, perquè al mateix temps, no, t'ho dic en sèrio, ara que jo veig els meus nens, i això, diuen, bueno, què atrevis vèncer els dos? I, bueno, i a partir d'ahir, doncs me'n vaig anar al servici militar, me'n vaig examinar i em balancear
en el gramí dels dins fallets, que per fer falles en València, és que he passat per un examen, i em van examinar, vaig a provar l'examen pràctic, i després, clar, vaig fer la teòrica, la falla, m'hi ha d'anar tots els primers pràmics.
Molt bé. En quant a aquesta part de les falles, bueno, nosaltres a Benicarlo tenim, també a Borriana, també comentaves. Tu trobes que n'hi ha diferències entre els municipis falleros, ja sigui a València, podria ser Borriana o també Benicarlo? Bueno, les falles van ser totes del mateix estiu, més o menys.
L'únic que passa és que hi ha falles que econòmicament tenen molts diners i hi ha altres que tenen un ressupost més baixet, doncs tenen que fer falles més xicotetes, però les tècniques bé i bé no són totes igual, tot per l'ordenador, treuen les xidures de sobra, les forren de paper, les deixen i les pinten i ja està. Molt bé. No n'hi ha.
Jo després, en 18 anys, també vaig fer una carrossa pel barri de la Mata, vaig endur el primer premi. L'any també ha fet una carrossa per la falla Carrera del Terrancón, també m'ha endut el primer premi, Taci Morrena, en la que volguer-te donar-li not. O sigui, que ja tinc 33 premiers premis en carrosses. O sigui, que no paro de luchar.
Home, suposo que també aquests premis, a banda de que sempre ens agrada tindre, però suposen un reconeixement també al teu treball. Doncs bueno, així no dona molta importància, però bueno...
Però, a menos, no m'ho demanen. Després, a nivell d'escultures, ha guanyat nou concurs d'escultura. Tinc el Monument Espel·lírim de les Doçades, el cap de boc de la plaça de la Vallalba, una dona de l'abrança de la Vallalba, el cap de boc de la plaça d'Europesa, en Villarreal tinc una escultura dedicada a la ceràmica, en Onda una escultura dedicada a les tres cultures,
En Castelló tinc una escultura que la titula reciclatge. En fi, en total, nou escultures tinc, a part d'incluso fer làpides pel cementari de Bustos, en màrmol de Carrara, o sigui que ha fet un panteó també, i entonces, pues, això, això és tot el meu currículum, al més o menys.
Com bé comentaves al principi, doncs és un orgull també per a tu com a artista que això, que Benicarlo compta amb tu per aquesta, bé, ha comptat amb tu, millor dit, per a aquesta restauració. Això és el que es veu també des de fora, però per a tu a nivell personal, què significa que les falles de Benicarlo te tinguen com a figura referent per a la seva Mare Déu de la Mar?
Jo estic molt orgullós de fer aquest treball i de munt, doncs, quasi els artistes de Brugan són alumnes meus, que estan treballant ahir a Benicarló. N'hi ha, no sé, en aquest moment és que estan fent falles per Benicarló, però pràcticament tots són alumnes meus, no sé. O sigui, que...
Jo ja t'he dit que estic contentíssim d'haver fet aquest treball. Vindicar-lo és un poble molt important per a mi, i damunt tinc ahir uns amics que m'apraixen molt. I quan em van dir de restaurar la Mareneu, la veritat és que m'ha agradat moltíssim. M'ha agradat un moment, no per res, sinó que ho farà un altre especialista, però bé, ja que ja t'ho m'ho farà.
que han comptat amb mi, la veritat és que sí, l'hem d'orguller d'haver fet aquesta feina. Tu ets adus, Santiago, molts anys fent aquesta feina, però com tu bé has dit, també estàs en contacte amb gent més jove que comença també a dedicar-se
Això de fer monuments fallers, el tema de restauració també d'aquest tipus de monuments, escultura... Ara mateix la salut del que és fer fallers, fer aquests tipus d'escultures, com està? Tenim futur?
Bé, jo crec que sí. La festa de les falles se va inventar per fer societat i, entonces, jo veig que cada dia les falles tenen casals més importants, les persones se reunissen ahir, els xiques estan més controlats. Jo ho veig molt bonico. Jo crec que seguirà durant molts anys. L'únic que passa és que, clar, n'hi ha tants impostos que...
A aquestes festes, jo no soc aquí per donar-li-sons a ningú, però per almenys, així en la comunitat valenciana, podrien evitar alguns gastos. Perquè, vamos, és una festa, i una festa que beneficia a moltíssimes persones que venen de Fala, de Sepola, de Alatre, i venen a disfrutar igual a Benicarloca, a Burgana o a València, de tota aquesta festa.
Ara, també m'agradaria preguntar-te, fora de tot aquest treball que els artistes fan, tu, per exemple, de les falles, amb què te quedes? Què és el que diries que més t'agrada? A mi el que més m'agrada, per almenys, és que es faci una crítica satírica, que el monument ja parla, que això és molt important,
I després, clar, fer una falla d'atrelliment, que tinga expressió, que veig la soltura de l'artista. No aquestes falles còmodes que pareixen una torta. Això a mi personalment no m'agrada, però no ho critiqui. Cadascú fa bonament el que pot i això ho ha de respectar. Però a mi sempre m'agrada fer les falles superatrevides. L'altre dia...
en Sònia i en Guillem, els vaig ensenyar la falla a la ferroviària que vaig fer jo en València l'any 76, i vaig ser el primer artista a ficar a tots els polítics, Adolfo Suárez, a Carrillo, i Adolfo Suárez em va felicitar la peu de la falla, dient-me que era la falla més actual de València, perquè vaig ser el primer artista a ficar els polítics. A més, a Adolfo Suárez vaig ficar...
En la falla ja estava el turnar del tempo que representava des de 1936. En 1976 el tren havia estat des de l'obscuritat i al haver un canvi d'agulles deixia el tren conduir per Adolfo Soberesco a les noves espanyoles.
L'onor espanyol va ficar a Tipicoll, a la Cantudo, a Camilo Oxacel ha escribido un cico plena dels sacos, que feia, a Rafael digan lo que diga. Bueno, volvió que totes aquestes idees, la gent, pues, intelectual i el que no ha intentat, pues, se divertís de veure personatges i que s'ha fet alguna cosa, pues, important. Això és el bonic.
les falles la majoria tenen molt poca crítica versen i potser els dinors no estan d'acord amb el verset perquè jo veig per ahí cada cosa que sincerament no m'agrada però com és la majoria, mires i cannes i ja està
Pioner, com bé has comentat en eixes crítiques, que al cap i a la fi també constitueixen l'essència dels monuments i està bé que no és d'eixe de banda i que sempre amb eixe respecte, amb eixa sàtira que caracteritza, se vagin recuperant. I finalment, Santiago, què t'agradaria que sentirà la gent quan contemple ara la imatge de la Mare de Déu de la Mar restaurada?
Espero que es agradi a tots, jo crec que sí que agradarà, perquè jo m'he esforçat molt perquè me quedi el millor possible. Espero que es agradi a tots, espero que sí.
No sé jo, la reacció de tota la gent, però les persones que vaig venir aquest dia ja vam felicitar tots. O sigui, crec que la cosa va bé. Molt bé. Doncs, Santiago, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres a Ràdio Benicarlo. Com bé deia, amb la Mare de Déu i la Marta torna a lluir amb tota la seva força i esplendor. Una restauració que no només recupera una imatge, sinó que reforça un símbol compartit per tot un poble. Gràcies de nou per haver-nos acompanyat.
i per haver fet que continuï la vida d'una peça que a Benicarlo tant ens estimem. Moltíssimes gràcies i t'esperem a Falles de Benicarlo. Gràcies a vosaltres. Molt bé, moltíssimes gràcies, Santiago. Adeu. Adeu.
L'informatiu amb Claudia Cozar.