Radio Benicarlo. Noticias.
Seguim a Ràdio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Una entrevista que jo esperava en Candeleta perquè per fi ha tornat el programa Jove Oportunitat. Com bé sabem, nosaltres a Ràdio Benicarlo hem fet diversos programes amb els usuaris per a conèixer una miqueta en què consisteix aquest programa. S'havia paralitzat però ara per fi ha tornat. Jo estic molt contenta perquè tinc material per a entrevistes i també per a rebre els usuaris els nostres estudis.
Per a parlar una miqueta d'aquest programa Jove Oportunitat en la seva nova edició, com sempre, saludo primerament a la instigadora de tot això, que és Paqui Sant. Paqui, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. En ganes de tornar a iniciar. Molt bé. Esteu encantat ser tindret així ara de venir, Carlo, amb nosaltres. I ara sí, presente Anna, que va estar a la Jove Oportunitat en l'edició anterior i que també la van tindre així ara i ben, Carlo. Anna, què tal? Com estàs? Molt bé. Molt bé, contenta d'estar així.
Estem encantats de tindre-te així a Radio BNC altra vegada, a Paquiana, ja la fiquem en nòmina. Sí, total. Convidada d'honor. Totalment. Tenim també a Samir, que és un dels usuaris d'enguany. Samir, què tal, com estàs? Bon dia. Muy buenas, todo bien. Estem encantats de tindre-te així a Radio BNC amb nosaltres en el dia d'avui. I per un divin, però no per això menys important, altra de les usuaris que estarà enguany al job. Sara, què tal, com estàs? Hola, molt bé. Estem encantats de tindre-te així a Radio BNC amb nosaltres.
Anem a parlar una miqueta amb tots vosaltres sobre aquest programa Jove Oportunitat, però, bueno, Paqui, voldria començar amb tu perquè, bé, per fi, hem iniciat altra vegada el Jove Oportunitat. Conta'ns una miqueta, bueno, així de forma resumida, doncs, bueno, què havia passat? Per aquí no tornarà, que nosaltres tenim moltes ganes. De forma resumida, perquè ja l'estic veient la cara. Que ja me coneixes, no?
Què havia passat? Temes totalment alients a la nostra... Vull dir, res a vore en els treballadors que estem enfront dels grups de jove oportunitat. Qüestions de les altres esferes, podríem dir, de política, no ho sé, però finalment no va així l'any passat, que de fet és de l'any anterior, del 2024.
L'any passat se va estar preparant, no va així, però aquest any, per sort, ja serà la novena edició, ja és el nou any que es fa el Jove Oportunitat, serà la meua cinquena experiència, i amb moltíssimes ganes, perquè la veritat és que, bé, possiblement ells aprenen, però el que jo aprenc també sempre és una cosa increïble. Molt bé. Des de la teua part com a professional, per exemple, com definiries tu el que és el programa Jove Oportunitat?
El programa Geooportunitat, resumidament, perquè és una cosa molt... És un programa que, com el nom diu, és una oportunitat per a aquells joves, entre, prioritàriament, 16 i 21 anys, que no estudien ni treballen, i que en un moment donat de la vida no sàpiguen per on anar, de dir, a veure, possiblement el que estava estudiant no m'agradava i m'ho he deixat, la majoria no tenen l'ESO, que és el que ens agradaria que tingueren, o que facin una prova d'accés per a grau mitjà,
O que potser en aquests moments diuen, no, no, jo ara o no vull estudiar o no tinc el cap per estudiar, però vull veure com moure'm en la vida laboral. Com fer un bon currículum, tècniques de recerca d'empleo, etc. La idea és ajudar, que tinguin una ajuda joves que en aquests moments diuen...
cap a on vaig. I la veritat que fent activitats, eixides a empreses, un poc experiències compartides, al final podem veure que n'hi ha moltes més de les que apareixen.
La veritat que sí, per exemple, un dels recursos molt... jo crec que dels més importants ara mateix que té jove oportunitat, el que comentaves de la deixa part laboral, perquè el món laboral per a la gent jove, la veritat és que està molt, molt complicat, però sobretot aixes ferraments que moltes voltes diuen, pues quina tonteria fer un currículum, jo què sé, no sé.
Ojo, eh?, perquè després les empreses busquen coses determinades i tal, i no tenim ni idea, o sigui que també molt bon recurs que té este programatge de oportunitat. Anna, ja que et dic quasi altra vegada com a convidada d'honor, i també, bueno, per a que servisques com a exemple dels teus companys, podríem dir, Sara i Samir, una miqueta que ens contares la teua experiència amb el jove oportunitat.
Pues mi experiencia en el job fue bastante guay, porque te abrías más a la hora de conocer tus emociones, de saber cómo te sientes, te abren más puertas a grados que a lo mejor ni conocías, porque yo gracias a Paki y al job yo descubrí una FP básica sobre una cosa que a mí me gustaba, que era mantenimiento de viviendas.
Y pues realmente eso, los jóvenes pues tampoco estamos muy informados o estamos muy despistados a lo mejor y el job te ayuda bastante, te facilita bastante el conocer cursos, experiencias como las excursiones. Está bastante bien, la verdad. Y como que te encuentras más.
Molt bé. Jo me'n recordo que damunt Anna quan ens ho va comentar, perquè també era un grau que no moltes xiques feien, i a mi me semblava molt, molt, molt curiós que això, que fera el tema de manteniment de vivendes, perquè jo, de primeres, no el coneixia tan poc, i és això, que...
malauradament és raro que les xiques fem aquest tipus de graus Bé, ara m'apunto a l'express d'assès per grau mitjà per fer electromecànica i ja està i jo no tenia ganes d'estudiar ni de treballar quan vaig començar el job i ahir m'he va motivar per aquí a tindre ganes de buscar el meu futur de les maneres millors d'algo que realment m'agradara i doncs me vas trobar bastant bé
Tu creus que, per exemple, el tema de... A veure, que realment és que després tirar les coses que t'agraden, sobretot en el tema dels estudis, perquè està tot com molt planificat. Mira que ara les FEP menys mal que estan agafant molta més força de les que abans tenien, però és que abans si no feies una carrera universitària era com...
i és com, tios, és que si no n'hi ha cap carrera universitària que, per exemple, tema d'electroamèrica, no vas a estudiar una enginyeria perquè no té res a veure tampoc, o sigui que... Aleshores, tu penses que, per exemple, això, el tema de trobar coses que sí que t'agradaren ha sigut el que ha fet que, per exemple, volgueres tornar a estudiar? Sí, m'ha ajudat bastant perquè a mi m'ha pareix molt pesat el tindre que estudiar sol l'ESO, estar sentant en una cadira donant...
tot el rato el temari i tot, també fas pràctica, taller, això ja agafa més experiència a l'hora de treballar, no és el mateix estar escrivint tot el rato, que està en un taller practicant, arreglant coses, i a l'hora de ficar-te a lo laboral tens més experiència.
Sí, perquè després, i n'hi ha molta gent, per exemple, jo és que això a la Uni ho he vist, que és com que fas la carrera però no fas res de pràctica, després eixes de la carrera i és com que tampoc saps molt bé per on anar. I també altre avantatge que tenen aquest tipus d'estudis és que aquests treballs que són més manuals,
Ara, com que no n'hi ha molta gent que sàpiga fer, i és com que, bueno, tal, però després necessitem gent... Necessitem el tema d'electromecànica, el tema de manteniment de vivendes, i és que no n'hi ha. Els manuals estan perdent moltíssim. Molt, i se busca gent, no?, en aquesta formació, i de vegades és que no n'hi ha. I és el que diem, que...
Aquí, per exemple, el job no se busca que facin una carrera, però jo sí que busco dir, i per què no la podeu fer? A veure, que no se tanquen a la possibilitat, perquè jo sempre dic, jo he fet una carrera, però jo no soc una bona estudiant. Jo sempre ho dic, no? Perquè per és que estàs tu ahí, en la teua carrera, en el teu màster, i dius, jo no era una bona estudiant. Però, quan fas el que te motiva, vas endavant. I dius, no se trata aquí que feu tots una carrera, però...
tu no te tanques a aquesta possibilitat. I, de fet, n'hi ha gent que ha fet un grau mitjà i després vaig a fer un grau superior i després de fer el grau superior, no sé, estic motivada o motivat i me'n vaig a fer una carrera. Vull dir que això, a poc a poc, pot anar sorgint o no. No passa res, però no tancar-se a res també és molt important. Efectivament. És que, clar, jo no sóc para estudiar o jo no... Ah, molt bé.
Hi ha una pregunta, vos faig spoiler, que sempre faig al job. Per què penseu que esteu aquí? I a vegades m'hi diuen, perquè som els malos estudiantes. Perdona, i que a lo millor és que no heu trobat el que vos agrada, no? Però dic, jo soc mala estudiante i tinc una carrera i tres màsters, no ho sé.
Hombre, pues no, no serás... Sí, puedo ser mala estudiante, pero he trobat lo que me agrada. A mí he ficado un esforç un poc, pues bueno, mes en ya, pero quien algo quiere, algo le cuesta. Efectivamente. Tenim, per exemple, ara finalitzam aquest exemple de...
De Anna, que ella deia, pues es que jo no volia estudiar i ara de sobte ha fet estar per al grau mitjà, fer les proves. O sigui, que és trobar també el que t'agrada, que en això és un dels objectius, el job al cap i a la fi, trobar una miqueta el teu lloc. Sara, tu com vas conèixer el job? Conta'm. Jo lo conocí per una reunió que tuvemos en el instituto, perquè nos dieron la opción de conocer al...
A Paki. Y pues se presentó Paki en el instituto. Hicimos una reunión muy, bueno, muy pocas personas, la verdad. Pero vino Paki, nos explicó un poco sobre qué trataba y la verdad pues a mí me llamó bastante la atención. También Paki pues le cogí como mucha confianza, la verdad.
Sabía que si yo daba la oportunidad, pues a lo mejor sí que surgiría algo que iría para bien, la verdad. Increíble, Paqui, es que arrasas donde pasas. Yo digo que voy captando, como una secta. Yo tengo que captar porque si no tengo 12, no me dejan empezar, entonces yo hago lo que sea para enamorarlos del programa porque es que si no... Sara, cuéntame qué es lo que te llamó la atención de este programa a ti, por ejemplo.
Pues la verdad, yo creo que porque te dan muchas oportunidades, porque a lo mejor ellos sí que te ven a ti con mucho talento, por así decirlo. Por ejemplo, a lo mejor lo que a ti no te ven en el instituto, aquí ellos te lo ven. O sea, saben que puedes tener algo que puedas sacar provecho de ello. Muy bien. Muy importante lo que ha comentado Sara, porque...
Clar, és que és el altre meló que sempre obrim aquí, el tema del sistema educatiu i com està organitzat, que és un melónaco impressionant. Exacte. Aleshores, el que comentaves ara és molt interessant, el tema de que tal volta en l'institut, tal i com està, que al cap i a la fi és com està organitzat, no és culpa del professorat ni res, però sí que és cert que tal i com està organitzat el tema, igual...
no és tan personalitzat ni tan proper a l'atenció com en el job. És com que passes una miqueta i tal volta, tu tens dubtes, vols fer algunes coses, altres dius, no sé què m'agrada, no sé on vol anar, i el job t'ajuda més en aquest sentit perquè és més proper. Al cap i a la fi a l'institut són molts per classe...
no n'hi ha temps per a tindre aquest temps amb els alumnes. Hi ha uns temaris que no te pots eixir d'ahir. El sistema és el sistema. El job és com eixim d'ahir i anem a buscar per altres vies, que trobarem diferents coses. No facis més espòiler que si no després te quedaràs en aquest programa.
Sara, para acabar, cuéntame un poco, ¿tú qué esperas del job? Pues la verdad es que tengo unas expectativas muy altas y la verdad que con Paqui pues la verdad me espero todo lo bueno y sé que va a ser una buena profesora y que me va a ayudar bastante y la verdad que espero salir con muy buenos resultados, la verdad. Muy bien. Maremegua. Maremegua, eh, Paqui. Presión, presión. Te vienen fuertes los nuevos, eh.
Samir, voy ahora contigo. Cuéntame un poco, tú también, ¿cómo conociste el job? Pues mira, yo fui un amigo, ¿vale?, que justamente yo no estaba ni estudiando y trabajando, más o menos estaba haciendo una tontería de música, porque más o menos con lo que me dedico a producir. Ah, muy bien. Entonces, ¿qué pasa? Me dijo eso, de que es un sitio que no estaría mal, que tendría que ir a hablar con Albert, que es de La Farola ahora mismo. Sí. Y yo, pues bueno, por la curiosidad fui y le dije, oye...
Me han comentado algo sobre un sitio para estudiar y esto. Me dice, no, es un espacio que puedes conocer gente, puedes estar, digamos, para unirte a trabajar, unirte a estudiar. Y dije, bueno...
Y la verdad, lo espero bastante bien. Yo, por ejemplo, voy ahí para prueba de acceso. Muy bien. Y pues, de momento, mala espina no me ha dado nada. Así que vamos bien. Vamos bien. No, no. Paqui, una cosa que volia comentarte, que damunt jo me'n recordo, l'altra vegada que has vingut amb usuaris del job, que també veig que potencia molt el tema artístic en la gent que té trob. Perquè és que Paqui ja ha tingut algú que també s'ha dedicat al tema producció i tal. Mhm.
No sé, com que també serveix per explorar altres vies que no són tan convencionals i que també tenen sortida, però per la falta d'informació o pel tema de prejudicis, com que no estan ahí sobre la taula, el job com que veig que també ajuda, no? I és que Soles, quan ella diu, te estava fent una tonteria de música, ja estàvem, tonteria, jo el llenguatge us lo corregiré molt, ja veureu, ja.
Perquè ja és com que asumim, no, estic fent una tonteria. Ep, a veure, quieto, parado. Estàs fent, què, de música? Ah, me dedico a alguna cosa a la producció. A veure, a veure. I, bueno... Como si fuera cosa menor, eh? La producció musical. Però sí que és veritat, no? Que n'han certs temes que potser no se li dona el pes. Bueno, però és que n'han graus mitjans per a estudiar música determinats tipus de... No sé si ho van parlant tu. Sí, crec que sí. Sí, algo de...
audiovisual i sonido i hi ha un que és més específic de música DJ ah sí, això el vam tindre nosaltres quan vam fer el programa este de la la fira de formació vam vindre que era especialitzat en tema producció musical i DJ que nosaltres ens vam quedar flipats però perquè mai ho havíem vist i no ho coneixíem i just a la fira que la faran ara no sé si és el 24 d'abril que ahir anirem evidentment
Doncs ahir et trobes en un abanicó de possibilitats que dius, en sèrio estàs a l'òpera a estudiar això, per exemple, no? El de música, que ja és superespecífic i que ho tenim aquí al costat. Vull dir, de vegades és informació que no tinc ni jo, que potser anem a una fira i dic, uau, no? Totes les possibilitats. Per tant, el tema és això, no? Que, com tu bé has dit, no sols ajudar-los a motivar-se, no? O a buscar una eixida, sinó que aquestes habilitats que ja tenen
que ells mateixos se'n donen compte que són supervàlides i superimportants. Molt bé. Lo que passa és que de vegades l'entorn no ajuda. Efectivament. Bueno, ja tenim aquesta primera excursió programada. Sí, no, la de la fira és... Impepinable. Exacte. Samir, te pregunto lo mismo que a Sara. Un poco tú qué esperas del job? Pues espero, la verdad...
Un buen ambiente, porque de momento es lo que me ha dado la clase, digamos, hablar un poco con los demás, también socializar un poco para conocer gente en general.
Por ejemplo, a mí yo soy muy sociable, es algo que a mí tampoco es que me llame del todo, pero, por ejemplo, a alguien que no tenga muchos amigos o le dé inseguridad en una clase de 30 le vendría bien. Muy bien. Entonces, yo espero, la verdad, un buen progreso en ese sitio, porque yo estaba directamente clavado. No hacía nada, no estaba a ningún lado y ahora es como que me ha dado una ilusión de volver a seguir, de volver a apuntarme a un ciclo o lo que sea.
Qué guay. Encima eso, gracias a yo, pues conocemos más oportunidades que a lo mejor por nosotros mismos no sabíamos. Ya te digo, yo me enteré de la cosa esa por la feria de formación. Oye, me interesa mucho una cosa. ¿Tú cómo empezaste a producir, por curiosidad?
Pues mira, fue curioso. Yo no empecé a producir como tal, simplemente antes yo me dedicaba en fiestas o lo que sea a ser DJ. Ah, muy bien. De eso estuve creo que como un año entero haciendo, digamos, mezclas con la mano, así con el móvil, tonterías así pequeñitas. Pero de ahí me compré una placa de mezclas, empecé a pinchar, digamos, en el puerto, en discotecas un poco...
Y ya un día conocí un chaval, que es Marc Alberich, un amigo mío, y él me dijo, oye, ¿tú te ves capaz de producir? Porque quería que le ayude. Me dijo, sí, toma. Me dio un ordenador con el FL Studio, que es un programa para producir. Empecé a toquetearlo y estuve desde... Creo que ya llevo dos años, más o menos, tocando el tema y...
Se me da bastante bien a mi parecer. Muy bien. Fue así, fue así directamente. Muy bien. Ana, ¿qué deyes tú que tú la has visto o qué? Sí. Un día coincidimos en el autobús y de repente escuchamos música que sonaba bastante bien y nos giramos y era él con un amigo suyo y estaba con el móvil haciendo mezclas, pero como si nada, súper fluido y súper bien. Joder, o sea... Y yo y mi amiga, no sé si te acuerdas de ese día, pero yo y mi amiga dijimos, ostras, lo haces súper bien, no sé qué...
La verdad que tiene talento. Sí, de eso me acuerdo, la verdad, de eso me acuerdo. Sí, sí, tiene talento, tiene talento. Oye, para que luego quites la palabra esa de haciendo tonterías de música. Eso... Descartada, descartada. Acabarás el job con Paki y eso ya no lo volverás a decir, pero más que nada porque en el tema...
Sobretot, que és per a finalitzar també el que m'agradaria parlar, perquè ens estàvem enfocant també molt en el tema, pot ser més formatiu, més de talent, que és important, però el que també treballa molt el job és el tema de les emocions, de la gestió de les emocions, salut mental, que és molt, molt important. Primer, Anna, te pregunto a tu, com, per exemple, el job, ja no en quant a formació, sinó també en quant a gestió de les emocions, com t'ha ajudat?
Pues cada día parecía una tontería, pero cada mañana nos pasábamos una pelota. Nos preguntábamos cómo nos sentíamos y no valía decir bien o mal o normal. Nos daba como un esquema con todo el tipo de emociones que hay y tendríamos que decir uno de esos, cómo nos sentíamos con uno de esos. Y al final acabas descubriendo que hay un...
Un mundo entero de emociones que no te puedes sentir solo bien o mal siempre. Hay veces que te puedes sentir confundido o muy alegre, pero bien y mal no es un término que valga para Paqui. No, no, no. Súper spoiler. Ahora sí que me has hecho un súper spoiler del programa. Perdón, Paqui. No, no, no. Eso arribes a la clase y te digo, Paqui, ¿cómo estás? Y le dios, ve y te digo... ¿Bien qué? ¿Bien qué? ¿Qué es eso de estar bien? Bien cansada. Bien no sé qué. Empezaba bien... Paqui.
Aquí, bé, no? Mal, ni bé ni mal, això no me sirve. Paqui, perquè és important també dins d'aquest tipus de programes treballar el gest de les emocions?
Bé, perquè és la base. És que si... Primer, no? Si no sabem identificar les emocions pròpies i alienes, és que... Bueno, no podem saber, no? Com ubicamos. Està molt relacionat amb les nostres preferències, en el que ens agrada, no? Perquè si soc una persona més extrovertida i m'agrada més treballar amb gent...
o més introvertida, o, bueno, estic passant una etapa en la que m'estic sentint més trista, o trist, i per què? Bueno, detectar les emocions ens ajuda, no?, a detectar el per què m'estic sentint així, i també detectar les emocions en els demés, no? Per tant, a mi això, i el tema de l'autoestima, que també, bueno, potser no el vam tocar tant, però també vam parlar un poc de l'autoestima, l'autoconeixement, per a mi són com les bases fonamentals perquè després...
jo puga desenvolupar-me a nivell laboral, acadèmic, per a tot, gestió de conflictes, això poquet a poquet, però és com la base. I al final és el que m'ho vaig copiar d'un vídeo molt xulo que vaig veure perquè l'educació emocional que vam tindre nosaltres era zero. Sí.
Però ara ja des d'infantil donen classes d'educació emocional, no? I vas veure un vídeo d'una profe que diia, doncs jo cada dia quan venen els xiquets es pregunto com estàs? Perquè si un xiquet ve trist o ve enfadat, que li expliques mates, història, bueno, aquests xiquets serien d'infantil, però que li expliques la classe no tindrà cap sentit perquè hi té les emocions.
Per tant, me aparece Básic i cada dia que arriben, pues diré, ¿cómo te sientes? Perquè a part no estic acostumats a que arribes a casa, ¿cómo te sientes? O el profe. I els donava la roda de les emocions perquè a lo millor no saps identificar-la. I a mi me costa encara de vegades identificar, no? Pues a mi estic decepcionada o frustrada o no sé.
I tot això ho feiem perquè és la base i perquè requerim d'una educació emocional, que ja que no l'hem tingut, doncs, bueno, nunca és tard. Efectivament. Perquè és el que tu comentaves, això s'ha començat més o menys ara, el tema de l'educació emocional, perquè jo recorde ni a col·le ni a l'institut ni a cap puesto. O sigui, això de que te pregunten com estàs,
Y te quedes con... ¿En serio me estás preguntando cómo estoy? Ahora para finalizar, Sara, voy contigo. Como bien hemos hablado, pues bueno, también esa parte de gestión de las emociones va a ser muy importante en el job. ¿Tú eres una persona a la que le cuesta expresar sus emociones?
La verdad que no. Ah, bueno, mira, empezamos bien. La verdad que no, yo soy una persona que con unos sentimientos, por así decirlo, muy puros, que no me corto ni un pelo en llorar, en reír, en expresar un poco cómo estoy, y la verdad es que no tengo ningún problema, la verdad.
Muy bien. Entonces, en esta parte, por ejemplo, yo creo que, bueno, aunque no tengas ningún problema, pero también viene bien, ¿no? A la hora ya no solamente contigo misma, sino también con los compañeros, porque siempre hay alguien a quien puedes ayudar, hay alguien a quien puedes, yo qué sé, pues si ni siquiera sabe cómo se siente, pues bueno, una mano amiga siempre está muy bien. Bueno, Samir, yo creo que me vas a responder tú lo mismo. Yo no te veo tampoco con dificultad para expresar tus emociones, pero bueno.
No, dificultad no tengo. A ver, simplemente es más que nada un poquito opinión de los demás. Problema no tengo, vergüenza tampoco. Eso es una cosa que yo digo siempre, pero hay cosas que, por ejemplo, pienso a veces que es como, no sé si merece la pena decir algo, ¿sabes? Es como, de normal me callo. Si no me lo preguntan, me callo. Son cosas de normal que hago así, por ser yo, y ya está.
Bueno, eso ya os lo contará Paki, pero eso tiene mucho que ver también con esa parte de autoestima. Estamos muy influenciados por la opinión de los demás y es como, muchas veces pensamos de forma errónea, además es como, bueno, yo es que no voy a aportar nada, entonces ¿para qué? Pues esas cosas también las trabajaréis con Paki. Sí, todas las situaciones que se me van dando.
Bueno, chicos, muchísimas gracias por haber venido a Radio Benicarlo en el día de hoy con nosotros. Pa' aquí, com sempre, un plaer que em duves aquesta chen que és tan guai. Jo vos espere, però ja per a fer tertulia. Que mos la chendem a la chenda, per a quan se em vaja farem una com a meitat i otra al final.
O sea, que os espere a la radio per a fer tertulia amb els usuaris del job. Y, bueno, Ana, tú si te quieres apuntar, te vienes. Yo me apunto. Sí, sí. Tienes la silla reservada. Muchísimas gracias y nos vemos pronto, chicos. Gracias. Adiós.