Seguim al Beus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Com bé sabem, la comunitat educativa de l'Institut Ramon Tít de Benicarlo ha convocat una jornada reivindicativa per a demà 25 de març per exigir la construcció d'un nou centre educatiu.
Una mobilització impulsada per l'alumnat amb el suport de les seues famílies i de l'Associació de Famílies d'Alumnes la fa que busca donar visibilitat a una situació que consideren insostenible. Tindrà aquesta mobilització dos parts, una pel matí a València i una altra per la vesprata a Benicarlo, on, òbviament, l'Institut crida a la participació ciutadana per assumir-se
a aquestes reivindicacions. Parlem amb Jordi López, president de l'AFA, Helena Senar, que és alumna d'integració social, i també per a tindre més veus, a Mari Carmen Calduc, que és mare d'Helena i que també, òbviament, sap una miqueta el que passa a l'institut i sobretot el que després es compten els fills i filles als seus pares i mares quan arriben a casa. Benvinguts a tots. Què tal? Bon dia.
Bon dia, moltes gràcies. Bon dia. Encantats de tindre-vos així a Radio Benicarlo en el dia d'avui. A tots, la problemàtica que tenim amb el Ramon Zit, que sempre és un tema que així volem tratar perquè necessitem un nou institut i el necessitem ja a Benicarlo. Jordi, vaig a començar per tu. Conta-nos una miqueta des de l'última vegada que ens vam veure en quin punt es troba actualment la situació de l'Institut Ramon Zit.
Bé, doncs l'institut està... La situació és igual, o sigui, la paraula seria està igual. Està igual, de fet, quan vam fer ara fa poc les portes obertes, molta gent que venia diu que està igual que quan jo estudiava, no? I això que fa una mica de gràcia, però realment és molt trist, no? És a dir, realment és un institut que necessita... Bueno, de fet, els informes tècnics ho diuen, no? Necessita no només una renovació, sinó, diguéssim, que la reedificació...
perquè és una mica greu el fet que tinguem informes tècnics que diuen que és un edifici que s'ha de tirar i que continua allí. Menos mal que de moment no ha passat res i no hem tingut mai cap desgràcia, però no volem que això arribi a passar.
i cada vegada el centre va degradant-se més i allà està pendent que en algun moment, tal com es va dir en el seu moment, el 2023, que es van destinar 19,2 milions d'euros per a fer aquest edifici, que aquests 19,5 milions d'euros que acaben tornant i que s'acaba fent aquesta obra.
Molt bé. Ja no només en eixa part d'eixa institut, com bé parlem sempre, n'hi ha que derribar-lo i construir un de nou, sinó que també, si no m'equivoque, a eixa situació s'afecteixen algunes dificultats en quant a també personal. Compte'ns una miqueta, Jordi.
Bé, fa un temps cap aquí que els conserges s'han anat reduint i no s'han anat cobrint. I ara crec que hi ha quatre conserges, crec que en queda un, si no vaig malament. I clar, això suposa que l'equip directiu ha de fer... O sigui, allí tenim un equip humà que fa miracles. Nosaltres sempre diem que fa miracles, no? Perquè al final l'estan aconseguint treure...
fa més d'olla en una situació molt pejorativa per ells, haver de treballar en aquestes circumstàncies, no només pel que és l'edifici en si, sinó també per la falta de recursos, com ara en aquesta manca de conserges, que suposa que l'equip directiu i que els professors han de suplir aquesta funció, que és plou sobremullat, plou sobremullat, i al final això acaba fent mellant d'alguna forma l'ànim també de la comunitat educativa.
Molt bé. Com deia, aquestes són les reivindicacions que l'Institut du a terme des de faig a temps. Vaig ara amb Helena, com a alumna de l'Institut Ramon Tít, que ens pot fer també un quadre molt representatiu de la situació. Helena, conta'ns una miqueta, com està afectant en primer joc l'alumnat l'estat en què es troba l'Institut? Com vos afecta en el vostre dia a dia?
Per començar, també és una barrera per a nosaltres, perquè trobem moltes barres al wifi, a l'internet, als dispositius que us hem per a treballar, ja siguen tablets, ordinadors... Després també, a l'hivern hem passat molt de fred...
perquè no van les calefaccions i van molt poc temps. Hem passat molt de fred, tampoc està ben aïllat, la part de cicles està molt deteriorada perquè és la part més vella. També els banys és una passada perquè a vegades gairebé no pots ni passar perquè la porta té xoc en el vàter.
Això està fatal. També ens falten recursos perquè també això limita molt les nostres classes, sobretot els professors, perquè han de portar-los tots de casa com altaveus. També han de compartir els datos a ells per poder donar les classes. També fan el que poden. Molt bé. També ho parlàvem, i m'agradaria que ho digués, ho parlàvem fora de micros, que sobretot en això part de vosaltres sou d'integració social. I el tema d'accessibilitat també n'hi ha molta manca a l'institut. Compte'ns.
Gràcies.
Sí, que el Ramos es un centre que hi ha cicles que és del món social, que nosaltres intentem ser un institut inclusiu i també hi ha molta gent en diversitat funcional que està a l'institut i l'institut no està adaptat per a aquest tipus de gent, per a aquesta necessitat. És molt contraproduent que hi hagi mòduls d'educació infantil, dependència, l'aula de convivència, l'aula hueco...
i que només en l'institut ja et trobes una barrera que és que hi ha un bordillo sense rampa, no van a eses ascensors, hi ha molts debatxes, molts desnivells, no res està adaptat, les portes són molt estretes.
Molt bé. És que ho parlàvem abans i és interessant el que comentaves, que tu ho deies que és una mica contradictori tindre aquest tipus de cicles i que no hi ha aixa accessibilitat. I també ho parlàvem, que no cal que sigui, per exemple, i també, però no cal que sigui una persona que va en cadira de rodes perfectament. Una persona de l'institut se fa un esguins al turmell o el que sigui, i també aixa part d'accessibilitat que no està preparada.
Ara m'agradaria preguntar-li a Mari Carmen, hem parlat d'aixa part de l'alumnat, de com es afecta en el dia a dia, però també vosaltres com a pares, com a mares, com viviu una miqueta aquesta situació? Perquè no ha de ser, com dir, de recibo també que la educació dels vostres fills, que és una cosa tan fonamental i tan important, tinga aquestes barreres. Perquè després parlarem d'aixa gran tasca que fa el professorat, però és que a nivell infraestructural això també afecta. Què vos contarà a vosaltres?
home, jo, a veure, jo no havia vist les imatges, o sigui, me vaig quedar molt impactada a veure aquestes imatges, la veritat, perquè jo sí que sé el que m'he contat amb la filla, dia a dia, com se'n va a estudiar, que pareix que siga en pijama, capes i capes, i dic, bueno, això és que no és viable, perquè no estan a gust, ni ells, ni jo com a pares, perquè estàs patint.
perquè a veure, on se tenen que formar
és que estan patint necessitats. I, no ho sé, jo ho veig, la veritat, molt dissat, molt dissat tot. I després, bueno, tot que sabem parlant, accedir, ja no l'institut, accedir a esa carretera, és que parece que vuelvas a Cuéntame. Sí, sí, jo quan vaig anar l'altre dia a buscar-la i dic, per favor, dic, pareix que tornéssim 50 anys que va atrás. És que...
És imperdonable, no sé, jo no sé per què hem estat plegats a aquest extrem. És que no és només la infraestructura de l'Institut, sinó que també ho parlàvem, el tema de poder accedir a l'Institut, que també forma part de la infraestructura, però que també és una problemàtica. Jordi, quin paper ha jugat l'AFA, l'organització d'aquesta mobilització? L'AFA estem la nova Junta, que es va renovar l'any passat, agafem una mica el relleu, no inventem res d'alguna forma, l'anterior Junta...
Ja l'any passat, si ho recordeu, també vam anar a València amb el senyor alcalde, el senyor regidor d'Urbanisme, parlant ells,
es va fer també una taula redonda, es va fer una mobilització a la porta de l'institut i, de fet, jo crec que fa molts anys que s'estan fent aquestes reivindicacions i nosaltres, simplement, hem agafat el relleu dels nostres companys, que ara ja no estan perquè els seus fills ja no estan al centre, i hem continuat en aquesta línia. Sí que és veritat que en guany tenim l'obagatge de tots aquests anys de reivindicació i hem pogut afinar una mica més amb el tema d'anar a València, perquè això, normalment,
Les reivindicacions se quedaven en l'àmbit local i al final, vulguis que no, a València, el lloc on es pren la decisió, potser no arribaven, o no arribaven en la mateixa intensitat. I, bueno, una mica la reunió que vam fer en la Junta va ser, hem d'anar a València, hem d'anar allà, que se mos escolti allà, perquè és allà on es prenen les decisions i, per tant, penso que ha sigut prou encertat. De moment, el que sabem és que la consellera està al cas, que la consellera...
ha demanat la informació, que s'estan, bueno, s'estan movent, no?, per veure com està el tema, i per tant, això ja mos dona, diguéssim, encara no, és demà, vull dir que encara no hem anat, però pensem que ja és bon auguri, no?, i en aquest sentit, la FA estem per a això, estem bàsicament els que estem a la Junta, que són 29 persones, que són molta gent,
La veritat és agrair perquè tots estem pares i mares motivats per això, perquè estem lluitant per l'educació dels nostres fills, potser no, és a dir, els que ara mateix tenim fills allí segurament no veuran les obres de l'institut, però estem lluitant perquè els xiquets de Benicarló, que potser ara estan a l'escola primària, estan a qualsevol col·le de Benicarló,
que ells puguen gaudir d'això, no? Perquè ja sabeu que l'administració s'ha de licitar un projecte d'obra, després s'ha de licitar l'obra en si, això no sols ser ni curt ni fàcil, no? Però com se diu, com més pronte començaràs, més pronte. Per tant, una mica l'urgència venia per aquí.
I estem convocat a tots els centres educatius de Benigarló, que també sàpiguen que aquesta lluita és d'ells, que l'AFA aquí intentem donar suport sobretot als estudiants. I el primer que vam fer va ser una reunió amb tots ells, vam passar per les classes de cicles, que són la gent que són majors d'edat, que són els que poden vindre a València.
I vam veure el suport total, absolut, i, bueno, realment, a tot el final el que fem és donar-los a ells, als mitjans, posar l'autobús, posar les pancartes, però al final els protagonistes són ells, són ells els que ho pateixen allí.
Molt bé. Elena, al fil d'això, vosaltres com a alumnes, òbviament anireu en representació de tot l'institut perquè recordem que a l'institut, clar, hi ha molta gent que és menor d'etat, que no pot anar amb vosaltres i tal, o sigui que anireu com una molt bona representació de l'institut. Una miqueta com vos heu organitzat també vosaltres centres estudiants per a poder fer aquesta mobilització? Compte'ns.
Doncs bueno, vam dividir la classe en grups per a que cadascú s'ha encarregat d'una cosa. Dos o tres persones ens vam encarregar de fer el manifest, uns quants de difusió i uns altres cartells, uns tres eners d'infantil. Molt bé. I també ajudant-nos un poquet entre nosaltres.
Estem molt motivats perquè nosaltres volem que hi hagi un camí real, almenys que també xorri i terra, que potser nosaltres no volem la reforma, però nosaltres volem que ens escolte, que veguin què fa falta aquesta reforma. I això, també, dos companys van fer un vídeo, són els que van fer el vídeo de la reforma.
De l'estat d'institut. Sí. I, bueno, també ha sigut molt important. Tots hem funcionat superbé, hem fet superbon equip i també, com a classe, hem s'ha unit molt. Molt bé. Ho comentaven també ixe vídeo, si n'hi ha algun oient que encara no l'haig vist.
Molt interessant veure-lo, molt impactant també, perquè moltes voltes si diem, jo què sé, si no t'arribes a l'institut saps que està malament, però no arribes a veure com de malament està. O sigui que també s'ha fet una gran tasca en aquest aspecte de mostrar la realitat de com està l'institut a hores d'ara.
I una cosa molt important que comentàveu, no només és... Aquesta lluita, òbviament, les persones que estan ara a l'institut, potser no arribaran a veure l'institut nou o estar, millor dit, l'institut nou. Però és que és això. Tenim aquí col·legis a Benicar-lo, que seran els futurs estudiants. I no només a Benicar-lo, Jordi, perquè també tenim un centre a Càlids que està escrit al Ramon Cid. Aleshores, també és un plus de...
Ja no només que tenim gent fora que estudia cicles, per exemple, sinó també que tenim un col·legi a Càlids. Sí, sí, de fet, a tota la gent de Càlids li toca vindre al Ramon Cid i ja ho sabeu, és la comunitat, diguéssim, el centre adscrit és el Ramon Cid
També estem en contacte amb l'AFA de Càlids, que també ha sigut una cosa nova que no s'havia fet mai. Hem creat un grup de totes les AFES de Benicarló i Càlids conjuntament amb tots els presidents i presidentes de les AFES.
I ells també vindran a la manifestació de demà a la tarda, a Benicarlo a l'estat de la tarda, i la idea és que entre tots els presidents de les AFES, representant tots els col·legis de primària de Benicarlo i Càlids, puguem portar la pancarta inicial de la manifestació. És un format simbòlic, però per aquest motiu que us dia, perquè al final...
això, aquesta manifestació, es fa pels xiquets que ara estan al col·legi. Pels que estan al institut també, però suposat, però com diria Helena, segurament no ho veuran, perquè estem parlant que encara és el que vols dir això. S'ha de posar una dotació pressupostària, s'ha de fer una licitació del projecte de construcció, i això són molts diners i és farragós. Realment això no ho veurem en dos o tres anys, segur.
I estem treballant perquè, no sabem quan, però com més prompte millor tinguem el nou institut. També he de dir que la població de Benicarlo ha crescut moltíssim en els últims anys, ja ho sabeu, i que cada vegada, bueno, sabeu que s'estan fent col·legis nous de primària, que quan aquests xiquets acabaran el col·le, a algun lloc hauran d'anar a fer la secundària.
I per tant, una mica el que veiem és que les ràtios estan ja superades, és a dir, que tenim, a part de la necessitat de la infraestructura com a tal per l'estat actual, també fa falta una ampliació o inclús plantejar, això ja seria fa més d'un altre tema, plantejar inclús un altre institut, perquè és que cada vegada hi ha més població...
I ja no acabem. I continuarà creixent. Això és una cosa que sempre sabem que va cap a dalt. Molt bé. Abans de preguntar-vos una miqueta per a que la gent també... Perquè, clar, o sigui, sobretot a eixa manifestació hacia Benicarlo que sume la major gent possible. Després vos preguntaré una miqueta com es desenvoluparà la jornada de demà. Però, Helena, volia preguntar-te a tu perquè, clar, comentàvem que malgrat l'estat de l'institut, la veritat és que...
La tasca que es fa també AFA, familiars, professorat, totes les persones continuen fent una gran tasca i el que no ha decaigut tampoc és el tema del nivell educatiu del Ramon Cid. També amb tu volia posar en valor una miqueta la tasca que fan els professors, que amb vosaltres seran els que més pateixen.
Sí, ells també, és que estan treballant en unes condicions bones, o sigui, ells també, perquè tots els professors, la veritat que, o sigui, només tinc coses bones que dir d'ells, s'impliquen molt i fan les classes superbé. Intentem fer el més dinàmic possible, però és que, jo, peseu la limitació, perquè podríem fer moltes més coses més xules i que podríem...
tindre un impacte més fort en l'institut i no podem perquè les condicions no ho permetissin. I que, al final, ells tampoc se lleven la chaqueta, saps? En plan... Ells també, doncs, tenen que... Al final, ells que s'adapten també són ells perquè ells tenen que seguir treballant encara que no vega el wifi, no vega un dia la pantalla o faig molt de fred que no puguis ni mereixer les mans. O sigui, ells, al final, també...
Tenen que... Nosaltres també valorem molt el que fan perquè és que és inhumà, és insostenible aquesta situació. I aprofitant que et tenim a tu com a alumna d'un cicle que, com bé diem, vosaltres teniu també molta pràctica i és essencial també per al vostre futur, també suposa que tal com està sobretot la part dels cicles que és la més vella, la que necessitaria el més fort
Suposo que també en aquesta part pràctica, com vos està afectant a l'hora de fer pràctiques al cicle i ja després trobar també pràctiques fora?
Doncs m'ho està afectant molt perquè, per exemple, a l'hora de realitzar mentories no tenim lloc per tots. O també a l'hora de fer activitats els recursos són molt limitats, no hi ha molt d'espai per fer-ho. O sigui, sí que hi ha espai però no està en condicions. Sobretot també quan hi ha que fer algunes activitats o dinàmiques en gent que té diversitat funcional, és molt complicat perquè has d'adaptar-te a molts de necessitats i el centre no t'ho permetis.
Que també posarem sobre la taula això, que sobretot en el tema de cicles, en el bosc, la resta de cicles, que es fa molta pràctica perquè al cap a la fita i això van a cicles i això és el seu valor diferencial. I també, és que no només la part teòrica, sinó que a l'hora de fer pràctica es complica una miqueta la cosa. Ara sí, Jordi, conta'm una miqueta com se desenvoluparà la jornada de demà. Molt bé.
Demà a les 8 del matí ens concentrarem a l'institut, els que sortim en l'autobús cap a València. A les 10 arribarem a València, ens ficarem a la porta de la conselleria. Allí tenim la lectura del manifest, tenim l'esplegament de pancarta.
i bàsicament estarem allí protestant i reivindicant això. Després hem demanat audiència a la conselleria, esperem, encara estem pendents que ens diguin qui serà i a quina hora exactament, però entrarem a entregar el vídeo que han fet els alumnes, que el portem en un pendrive, i també el manifest que també s'ha fet entre els alumnes i l'AFA,
I després, quan acabarem, tornarem cap a Benicarló, i després ja serà a les 7 de la tarda, que convoquem a tota la ciutadania a la plaça Constitució, a les 7 d'en punt.
Començarem, primer ens concentrarem i quan ja veguéssim que estem preparats començarem a caminar i farem una breu manifestació des de la plaça de Constitució davant de l'Ajuntament. I quan arribarem davant de l'Ajuntament farem també la lectura del mateix manifest que s'haurà fet al matí.
I això serà la manifestació. Entrem que de 7 a 8 és una hora en què és la menys molesta, perquè tothom té moltes coses extraescolars i tothom té la vida molt complicada, però hem intentat fer-ho una hora que la gent puc acabar de treballar i poder assistir. També vam estar valorant si fer-ho un cap de setmana, però també vèiem que era complicat. I al final, una mica l'impacte de fer les dues accions al mateix dia...
Van en aquest sentit i també per un altre motiu, i és que el dia següent, al ple, es passarà una moció d'una declaració institucional que hem presentat a tots els partits de l'Ajuntament per a que s'aprovi aquesta declaració institucional de suport al Ramon Cid i de reclamar a la Conselleria per part de l'Ajuntament d'una forma oficial i, diguéssim, normativa i d'una forma formal,
que es faci aquest nou centre per tant també vam pensar que anava lligat el dia 25 i el dia 26 hi ha el ple aquesta aprovació que esperem que tirarà endavant seguríssim perquè tenim el suport de tots els partits polítics de l'Ajuntament de Benicarló i com vos dic el problema crec que està a Conselleria que és on anirem
Efectivament. Important també eixe suport perquè, clar, recordem com l'institut formava part d'eixe pla edificant, ja ens anem a institucions supramunicipals, però també està bé que des del municipalisme es dona suport a les reivindicacions perquè estem parlant de l'educació dels benicarlandos i benicarlandes, també del col·le de Caliç, i és important. És el nostre futur, és a les nostres mans al cap i a la fi.
Sí, més que respecte, que si algú no sap el que és això del pla edificant, i per explicar-ho molt breument, l'anterior legislatura la conselleria va fer un pla edificant que simplement era de dir que la conselleria està saturada, donem les competències als ajuntaments i donem els diners als ajuntaments perquè els ajuntaments construïquen aquests centres educatius.
Això va ser el que es pretenia, per això hi havia aquests 19,2 milions d'euros que la Conselleria va atorgar o anava a atorgar a Benicarló, però tots aquests informes tècnics d'arquitectes que va costar bastant fins que van dir que no, que el centre s'havia tirat a terra, van anar retrasant.
en el temps i justament va arribar en l'època electoral. Esta dotació de competències. Quan va entrar el nou govern actual van declarar que això era lesiu perquè s'havia fet en època electoral. Aquí hi ha una discrepància total d'arguments perquè hi ha una part que diu que sí, una altra part que diu que no perquè això no era un tema electoralista sinó que era un expedient que portava des del 2017
en funcionament i que estem davant d'una necessitat pública, d'un bé d'interès públic. Aquí hi ha hagut una mica aquest tema més polític, per dir-ho així, i és quan ja se paralisa. Què passa? Que arriba a l'Ajuntament de Benicarló aquesta lesivitat, és a dir, una lesivitat és una cosa que s'ha considerat dolent per a l'administració, i l'Ajuntament de Benicarló considera que això no és just i ho denuncia.
Llavors, ara, en quin punt estem? Estem en el punt en què el jutge ha de decidir si l'Ajuntament de Benicarló té raó o té raó a la Conselleria.
Pel que sembla, sembla que la sentència judicial està al caure, està a punt d'arribar, i el que nosaltres volem en aquesta reivindicació és també pressionar les administracions, en el sentit de dir, siga quina siga el resultat del judici, no anem a perdre més temps. És a dir, imagineu-vos que guanya l'Ajuntament de Benicarló i que la Conselleria vol recórrer la sentència. Podríem tornar a tirar...
Uns quants anys més esperant que... O sigui, nosaltres no volem que això passi. Nosaltres volem que se deixi de banda el tema polític i que se pense en la gent del centre, en els xiquets que estan allí i en la comunitat educativa. I que siga quina sigui la fórmula, nosaltres no sabem quina és la millor fórmula, no som polítics, però el que sí que sabem és que...
Com més tardarem en arreglar el tema jurídic, més tardarem en fer-se. Per tant, com més havia millor que es pugui fer i que es pugui tirar endavant, ja sigui a través de les competències municipals que es declaren cap al municipi, o bé a través de conselleria, però que hi hagi un acord ferm per part de tots.
Per a finalitzar, Mari Carmen, perquè és important també no només que els alumnes, l'AFA, el que és la comunitat educativa, se sumin a aquesta reivindicació, sinó també perquè és important la presència dels pares i les mares, dels alumnes. Home, perquè, no ho sé, jo crec que hauríem d'anar, perquè són els nostres fills i volem el millor panels,
i jo crec que és una assignatura també pendent d'aquestes coses que els pares sobretot en cicles i que no participen molt tampoc perquè ja són més grans però jo és major d'edat però jo vull dir que a lo que siga m'apunto vull dir que si hi ha que ajudar jo ajudo i jo crec que és importantíssim perquè és que a veure deixes a tu fills
en unes condicions, que és el que com diien altres, que un altre dia caurà, és que caurà alguna cosa al cap. No sé si no és què ha passat d'ahir, no ho hem enterat. Però...
Jo crec que hem de fer força tots, pares, mares, o sigui, tots. Tot, i el que diu Jordi és molt important, el tema polític, per favor, que l'aparquen, que l'aparquen, perquè el que importa és el benestar dels nostres, o sigui, del futuro de Benicarlo. Molt bé. I, a més, cara a la finestra de fora, és el que comentàvem abans, està Benintxent a estudiar de fora. Elena, te, compañeres de Tarragona, de Tortosa, d'Amposta, de Vinarós, quina imatge ens tenen donant?
També és important. Jo penso que sí. També és important, perquè és això el que comentàvem, que ve molta gent de fora. A ma filla l'està estudiant ahir? Si es pareixia la casa dels terrores. Però bueno, jo animo a electar tot l'equip que, per favor, que aparquen aquest tema i que a lutar per lo que se té que lutar.
Molt bé, és important sumar forces, com bé hem dit. I ara sí, per a finalitzar, Helena, m'agradaria que fes tu una invitació a la ciutadania a sumar-se a aquesta reivindicació, sobretot a la de, òbviament, a la de Benicarlo, perquè a València ja esteu mobilitzats alumnes i a fa i tal, però això a la ciutadania per a que se sumi demà a la vossa manifestació. Una invitació. Sí, tot el que hem dit, que aquestes condicions no són normals.
Perdó. Que aquestes condicions són insostenibles i que al final és una tasca que hem de fer tots, que hem de sortir al carrer, hem de manifestar-nos, que al final a casa no farem res. El vídeo està molt bé, però al final nosaltres el que hem d'anar és manifestar-nos, anar-hi, que ens veguin i fer ruït.
I vos animem a que vinguésseu tots, que vinguin els vostres amics, els vostres pares, quanta més gent millor, que així no és com consiguïm les coses. I també que tots tenim una compte a les xarxes socials, que es diu integració barra baja i es remorcit, està a Instagram i a TikTok, que ahir vos anireu enterant de tot, hem muntat fotos dels cartells, els cartells de les manifestacions, el vídeo està ahir per si el voleu veure...
I anirem ahí actualitzant i, bueno, ahí vos entereu de tot, podeu donar la vostra opinió, donar-nos idees, que, bueno, mos importe. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies als tres per haver vingut així a Ràdio Benicar-lo amb nosaltres. Nosaltres, des d'ací, també fem una crida a la ciutat. Tenia que participe demà a partir de... Bueno, demà a les set...
a la plaça de la Constitució en aquesta manifestació per reivindicar aquest nou institut, aquest nou Ramon Cid que es necessita, com hem dit, ja no només per... o ja tant per les persones que ara estan estudiant, sinó també per xiquets i xiquetes que ara estan en els col·legis, que són el futur de Benicar-lo i necessiten estudiar també en unes condicions òptimes. Moltíssimes gràcies i ens veiem a la manifestació. Gràcies. Adéu.